tag:blogger.com,1999:blog-4839378209054115312024-02-19T02:59:03.140+00:00Viure a Estocolm Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.comBlogger452125tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-46135411071419458492017-03-14T17:58:00.002+00:002017-03-14T17:58:14.810+00:00Propina<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSj_7SKLj4_6F0CE0s7esGufggLLP2xGL3lbFqp3RgV4lYQdo9RjnSvIyEYFqPpTHyYWan_3BSIvTeK-J7A-dVBRxcp3S-jZtaopIjER4CSiSmZSIr3uMZ2CAzso45-q1rhmn3wcyJDvxX/s1600/IMG_6237.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSj_7SKLj4_6F0CE0s7esGufggLLP2xGL3lbFqp3RgV4lYQdo9RjnSvIyEYFqPpTHyYWan_3BSIvTeK-J7A-dVBRxcp3S-jZtaopIjER4CSiSmZSIr3uMZ2CAzso45-q1rhmn3wcyJDvxX/s200/IMG_6237.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Veure nota al final del text</i></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
Fa un parell de setmanes vam anar de vacances a Florida, EUA. Va anar bé per carregar piles: solet, piscina i platja a part de les obligades visites a parcs d'atraccions.<br />
D'aquell país hi ha coses bones (es podria discutir quines) però al meu entendre algunes de criticables, sobretot pel què fa al sistema laboral i social, almenys quan ho contemples des de la perspectiva nordeuropea.<br />
Un dels aspectes que no m'agrada gens és el fet de que quan vas als restaurants el servei no estigui inclòs en el preu. No tan perquè com a client no saps ben bé quan et costarà fins que li afegeixes el % que consideris convenient, sinó perquè penso que es crea una inseguretat pel treballador. Ningú t'obliga a pagar el servei: sigui com a senyal de protesta per la qualitat del servei o sigui perquè ets un garrepa. Però també decideixes què mereix, segons tu, aquell cambrer: el 10, el 15 o el 20% del que et costa el menjar. Generalment tothom deixa, com a mínim, un 10% i si els cambrers han sigut especialment simpàtics, eficients, etc, pots premiar-los més.<br />
Traduït a la pràctica vol dir que un cambrer deu tenir una merdeta de sou base i que s'ha de guanyar la resta del sou a base de "servir bé" als clients i pregar perquè siguin generosos. Suposo que alguns mesos (o setmanes, que allà encara es cobra molt per setmanes!) són millors que altres i per tant com a cambrer no saps mai de quant disposaràs i què et podràs permetre. Si ets un jove estudiant que treballa per tenir diners de butxaca, no és tan problematic però i si hi ha una familia que depen del teu sou? A més a més... com paguen els impostos? Les propines no queden recollides en el compte i per tant entenc que són diner negre.<br />
Al costat de l'hotel hi havia una d'aquetes cadenes de menjar que no s'ha extès a la resta del món però que és molt present a Estats Units. Hi vam anar a dinar un dia, a sopar un altre dia i l'endemà a buscar esmorzar (el de l'hotel era dolent i car). Alguns dies no estàvem per anar buscant restaurants perquè volíem alguna cosa ràpida (i que no fos McD). Doncs bé, cada vegada que hi vam anar -en diferents moments del dia- hi havia les mateixes cambreres: fos matí, migdia o vespre. Evidentment se les veia molt cansades. I totes eren dones d'entre 30 i 65 anys. Quin horari laboral tenen? I ja sabeu que els americans només tenen, amb sort, dues setmanes pagades de vacances per any treballat.<br />
El tema de l'edat dels treballadors em va deixar bastant al.lucinada i em va fer pena. Feines dures que impliquen estar tot el dia dret -per exemple controlant els bitllets d'entrada al parc o venent en una paradeta sense poder seure- les feien gent molt gran (alguns passaven dels 60). Això diu molt del sistema de benestar d'un país en el que el seu president vol eliminar la poca ajuda a l' assistència sanitària que va implementar l'Obama.<br />
D'acord, el nivell d'atur d'EUA és molt baix (un 4%), però quina és la qualitat laboral dels que treballen?<br />
Foto: compte d'un dels restaurants, on t'informen de que la propina no està inclosa i et sugereixen que deixis mínim 15% (i et diuen la quantitat per si no saps calcular-la, del 15, 18 i 20%). Escrit a mà: "propina si us plau" i més avall: "recorda, tipping (donar propina) no és una ciutat a Xina".Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-48037716292144699912017-01-25T10:36:00.001+00:002017-01-25T10:36:37.714+00:00sistema de salut suec<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRywpbKrvYjJvAfrT1fH4MVCestBSrFZd9jqAy8sNKujGGl3hrd" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://encrypted-tbn3.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcRywpbKrvYjJvAfrT1fH4MVCestBSrFZd9jqAy8sNKujGGl3hrd" width="200" /></a></div>
<br />
Moltes vegades us he comentat que el sistema de salut català és en molts aspectes superior al suec, contràriament al que molta gent a Catalunya pensa. El més obvi és que l'usuari català no ha de desembutxacar ni un cèntim quan va al CAP, ni a l'especialista, ni tan sols si passa per quiròfan i ha de quedar hospitalitzat, cosa que sí que ha de fer -en part- l'usuari suec. Hi ha també l'aspecte de l'horari d'atenció al públic que a Catalunya és molt més ampli que aquí.<br />
<br />
Avui, però, vull comentar un altre tema diferenciador. <i>Si en els anys que han passat des que no visc a Catalunya la cosa ha canviat, prego disculpes i agrairé que em corregiu.</i><br />
<br />
Avui en dia l'usuari suec pot accedir a una pàgina web on a part d'informar-se de les possibles solucions al seu problema (per intentar estalviar fer ús del servei de metge) pot demanar hora al metge o infermera, veure la medicació que ha pres i si encara té receptes, llegir el seu historial clínic, seguir una teràpia conductual per internet i alguna altra consulta més. Fins aquí suposo que suecs i catalans gaudeixen més o menys del mateix servei electrònic.<br />
<br />
Bé, doncs resulta que a partir dels 13 anys d'edat*, tens accés propi i personal a la pàgina web pel que fa als teus assumptes. Amb altres paraules: si la teva filla ja té 13 anys (com és el meu cas), deixes de tenir accés a la pàgina que et permet demanar hora al metge i veure l'historial o els medicaments que pren la teva filla. Personalment ho trobo totalment desproporcionat. Fins als 18 anys, en principi, tens la custòdia sobre els teus fills i ets tu qui n'ets responsable. És per tant obvi que tinguis interès en la seva salut. És més, dubto que hi hagi gaires nens de 13 anys que per pròpia iniciativa vulguin demanar hora al metge.<br />
<br />
A ningú se li escapa que la raó d'aquest canvi és que els adolescents acostumen a tenir relacions sexuals i que hi ha molts pares que no ho voldrien. D'aquesta manera es protegeix la "integritat" de l'adolescent en cas que vulgui per exemple consultar la llevadora (els controls ginecològics els porta ella), prendre anticonceptius, fer-se proves de malalties de transmissió sexual, etc. També s'ha comentat molt la "(in)cultura" d'alguns immigrants que veient la llibertat sexual sueca prohibeixen a les seves filles (mai els fills) sortir, vestir-se segons com o participar en segons quines activitats. En casos extrems hi ha hagut pares que han assassinat la filla per haver "tacat l'honor" de la familia. És evident que ningú no pot limitar aquestes llibertats, tampoc els pares. <br />
<br />
Deixant a part que considero que els primers anys de l'adolescència no acostumen a significar relacions sexuals pròpiament dites, considero que aquest "secretisme" no hauria de perquè extendre's a tot el ventall de salut dels adolescents. Fins i tot podria fer-se únicament a petició de l'interessat. Generalitzar la maduresa mental i física de tots els nens de 13 anys em sembla totalment fora de lloc.<br />
<br />
A més a més, no té sentit que sí que puguis demanar hora per telèfon pel teu fill i no ho pugis fer per internet. La majoria de gent, per altra banda, segueix acompanyant els fills a la consulta del metge.<br />
<br />
En resum, una tonteria administrativa que ens podríem estalviar.<br />
<br />
*<i>en el cas de la regió d'Estocolm. Pot ser diferents a altres regions.</i>Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-50641568763333345532016-11-11T16:27:00.000+00:002016-11-11T16:27:47.660+00:00EmergènciesFeia molt que no escribia i la raó és bàsicament per estic treballant i estudiant a la vegada (amb una mica de sort els estudis els acabo a principis de gener) la qual cosa no em deixa gaire temps lliure i el que tinc no el vull passar davant l'ordinador.<br />
Avui però, us vull comentar una cosa (si és que encara hi ha algú que em llegeix). El tema no va ni sobre la victòria electoral d'aquell boig a l'altra banda de l'Atlàntic ni tampoc sobre la neu que ha caigut els darrers dies a Estocolm.<br />
Simplement és que m'he aficionat a veure el nou programa de TV3 "Emergències" i el trobo molt interessant. No sé si és perquè des de petita he estat en relació amb el tema hospitalari o perquè però m'encanta veure com treballen tots aquells que ens ajuden a que el nostre dia a dia sigui el millor possible. Ja he dit altres vegades que la majoria de gent a Catalunya no sap la sort que té amb el servei sanitari de que disposa i a més, totalment gratuït pel particular i amb uns professionals magnífics i entregats en tot moment.<br />
Aquest sistema però té una altra cara que crec que és important comentar i penso que en aquest aspecte TV3 ha perdut una bona ocasió per obrir els ulls a molta gent. Parlo per una banda de la despesa pública que representa el sistema d'atenció sanitària pública. Evidentment, també la de bombers i policia. En cada cas que s'ensenya es podria fer referència als costos que ha
suposat: des del material comprat fins als sous del personal. Per altra banda hi ha una part ètica que seria interessant debatre. Tot plegat ens podria fer reflexionar i qüestionar-nos aspectes importants com per exemple: fins a quin punt la societat ha de fer-se càrrec de segons quines coses? S'hauria de cobrar un percentatge mínim als usuaris dels serveis? Hi ha prou programes de prevenció? Als turistes que no tenen la targeta sanitària europea se'ls cobra el servei? En fi, moltes preguntes i cap resposta...Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-46361733662641037552016-04-06T12:52:00.002+01:002016-04-06T12:52:43.646+01:00sequeraConstato que fa tres setmanes que no he escrit res al blog. Cada vegada deixo passar més temps entre posts i si bé tinc l'excusa de que vaig molt enfeinada haig de reconèixer que tampoc busco temps per dedicar-m'hi.<br />
Originàriament vaig començar el blog per explicar com m'anaven les coses per aquí al nord. La família i els amics podien posar-se al dia de la meva vida quan encara no hi havia ni twitter ni whatsapp. Mica en mica, però, i com que m'agrada escriure, vaig anar publicant opinions, crítiques, posts per desfogar-me, posts de curiositats sobre Suècia, etc.<br />
Ara mateix (i des de fa un temps) no tinc gaire necessitat d'explicar res, tampoc hi ha res que vulgui compartir que no càpiga en els 140 caràcters de twitter o amb fotos que penjo a instagram. <br />
Això no vol dir que quan tingui més temps i inspiració no m'hi torni a posar. I si algú encara em llegeix, benvingut sigui! <br />
<br />
Fins aviat! (o no)<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-53521309723975366232016-03-07T09:40:00.001+00:002016-03-07T09:40:31.719+00:00PAX<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a2/PHILLIPS_screwdriver_and_screw.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/a/a2/PHILLIPS_screwdriver_and_screw.JPG" width="200" /></a></div>
Comences amb molta energia i ganes, obrint una de les 90 caixes, treus les peces una en una amb delicadesa, separes els cargols segons les mides i la quantitat que indiquen les instruccions i et poses a fer feina amb il·lusió. Vas fent i veus com el moble va creixent i va prenent l'aspecte de quan el vas veure a la botiga. És entretingut i divertit, com quan jugaves amb lego de petita. En algun moment t'equivoques i has de refer el que ja tenies muntat, però veus amb alegria que algunes de les dificultats que fa uns anys et feien suar han desaparegut per deixar pas a sistemes més pràctics. És el cas de les vies per on han d'anar els calaixos, per exemple.<br />
Quan acabes el primer dia de feina estàs contenta, mires el resultat i te'n sents prou orgullosa, pensaves que trigaries més. El segon dia, no saps perquè però ja no tens la mateixa energia. Vols però et costa més. Quan ja portes muntats cinc calaixos els següents se't fan un pèl feixucs. L'esquena es queixa, els genolls també. T'irrites quan el cargol que has de posar cau per tercera vegada a la que intentes girar el tornavís. Les caixes s'obren estripant el cartró sense paciència.<br />
El pitjor, però, és quan al vespre ja has muntat l'armari de 5 seccions i només et queden les portes corredores. Obres les instruccions i veus que el primer que has de fer és forats amb un trepant: quatre per cada sostre de secció, abans d'haver-hi de posar no sé quantes peces que hauran d'aguantar les portes. Aleshores és quan tanques la paradeta i decideixes que el proper cap de setmana ja saps què et tocarà fer. I penses que abans que vinguin els convidats per Pasqua has d'haver enllestit dos armaris més i un llit niu. Vas al sofà i t'asseus a mirar una bona sèrie amb un coixí calentó a les lumbars, aviam si et passa el maleït mal d'esquena.<br />
Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-25063302588673714252016-01-28T10:06:00.000+00:002016-01-28T10:06:24.481+00:00P de ploma<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg447pRw_guvMCcrzPTBOv1J_sXiwDtg0oZb9cBUOXCV_IgYr_u79WhaYLRxfMlfyA79G7TReWl7TkAsYwX5XGupaLEHAB5yv3Jb2a2WnPlArCsN1fdZyoNVqAFwDDaOysMyn_hqY2rVcqv/s1600/IMG_4279.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg447pRw_guvMCcrzPTBOv1J_sXiwDtg0oZb9cBUOXCV_IgYr_u79WhaYLRxfMlfyA79G7TReWl7TkAsYwX5XGupaLEHAB5yv3Jb2a2WnPlArCsN1fdZyoNVqAFwDDaOysMyn_hqY2rVcqv/s200/IMG_4279.JPG" width="150" /></a></div>
Els antics alumnes de l'escola Reina Elisenda de Barcelona saben de què anirà aquest post. Ignoro si encara mantenen aquesta tradició, però espero que sí.<br />
Ja he dit en altres ocasions que vaig tenir la sort d'anar a una escola que a part de transmetre coneixement curricular també em va ensenyar valors, maneres de fer, de comportar-se i a pensar de manera crítica. No negaré que també tenia deficiències, però tenint en compte l'època i la situació política-social dels anys 70 i 80, l'escola era moderna, familiar i catalana amb un peu a Europa.<br />
Quan dic moderna no em refereixo a l'ús de tecnologia a l'aula (que aleshores ni existia) ni tampoc a la modernitat entesa com un renegar de les tradicions, si no a la didàctica i la metodologia emprada, així com el donar importància a les arts (música, dibuix, manualitats, rítmica i literatura) que en aquella incipient democràcia feia molta falta. Doncs bé, entre moltes altres coses, també ens ensenyaven a escriure en ploma estilogràfica, i d'aquí el títol del post: a mida que anaves millorant l'escriptura en llapis (incloent estil i ortografia) anaves aconseguint trossets de la P de ploma. Al marge, en el paper on havies escrit, la mestra hi començava fent un pal i setmana rere setmana s'anava convertint en una P sencera. El dia que l'encerclava, ja podies començar a escriure amb la teva ploma. Jo ho recordo com un moment important que et feia sentir orgullosa i d'alguna manera, gran. Això passava a 4rt d'EGB i ja fins a 8è seguies fent-la servir. <br />
L'altre dia vaig fer una piulada en motiu de que als EUA era el dia nacional d'escriure a mà (<i>handwriting day</i>). Es tractava de reivindicar l'escriptura amb llapis, bolígraf, etc. Cada vegada hi ha més nens que no aprenen a escriure bé amb aquests estris si no que es passa molt aviat a fer servir un teclat d'ordinador o la pantalla d'una tauleta. Aquí a Suècia, ja us ho dit altres vegades, hi ha moltes escoles que implanten el <i>one to one</i>, és a dir "un ordinador per cadascú", com si pel simple fet de disposar d'un ordinador l'aprenentatge esdevingués millor. Bé, doncs ara han publicat estudis --sobretot nord-americans-- que demostren que l'ús d'ordinadors a les aules té conseqüències negatives, com ara:<br />
- dispersió (especialment greu en el cas de nens amb dèficit d'atenció)<br />
- dificultat en orientar-se en el mar d'informació disponible (a Internet, s'entén) i manca de capacitat d'anàlisi crític. Amb l'agreujant que els alumnes que més hores passen davant una pantalla (a casa) son els que pitjor resultat demostren.<br />
- una part del cervell que s'activa quan s'escriu sobre el paper queda inactiva quan escrivim amb teclat<br />
- és més fàcil recordar textos que hem llegit sobre paper que en una pantalla. De fet, la comprensió lectora és més bona en els alumnes que escriuen amb llapis i a més hi ha capacitats motrius que només es desenvolupen quan aprenem a escriure sobre el paper.<br />
- pèrdua de temps lectiu per causes de problemes tècnics (que molts cops els mestres no poden solucionar).<br />
- problemes físics a causa de la mala posició ergonòmica (compareu per exemple les cadires dels alumnes amb les d'oficines) o el fet de mirar avall cap a la tauleta.<br />
És clar que la tecnologia també ha aportat moltes coses bones a l'escola, però s'ha de saber trobar un equilibri i sobretot s'ha d'ensenyar a fer-ne un bon ús sense per això deixar d'ensenyar com s'escriu sobre el paper, encara que no sigui amb ploma estilogràfica. <br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-84435613863834109812016-01-27T11:45:00.000+00:002016-01-27T11:45:12.276+00:00hibernació<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDCO-gbjwakPK_gwHs55vh3osF6HK7jjNrCzwWhjNhRNZay5nO9s4jfHpwvS2sObAVTa_R8zkZo_mPP0Scl1DOBJ5d6hGm5SbYn7SwrrD3PrlKdCFMiVlH8fNbAjoIssjklVvziRhJ11P/s1600/IMG_4252.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="150" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiZDCO-gbjwakPK_gwHs55vh3osF6HK7jjNrCzwWhjNhRNZay5nO9s4jfHpwvS2sObAVTa_R8zkZo_mPP0Scl1DOBJ5d6hGm5SbYn7SwrrD3PrlKdCFMiVlH8fNbAjoIssjklVvziRhJ11P/s200/IMG_4252.JPG" width="200" /></a></div>
Avui tinc aquesta sensació, independentment que coincideixi amb els mesos d'hivern i de la que potser no en vaig ser conscient fins que no vam marxar a viure a Birmingham. Aquí a Suècia estic vivint en una mena d'hibernació constant, en el sentit d'estar esperant sortir de la inèrcia, començar l'activitat real. Amb això no vull dir que no faci coses, en faig moltes. La qüestió és si les gaudeixo. És més, potser no té res a veure amb el fet de viure a Suècia, potser em passaria el mateix a Barcelona o a París, no ho sé. Avui sento això i no vol dir que demà senti el mateix, tampoc vol dir que estigui deprimida. <br />
Vivint un any a Anglaterra vaig gaudir molt, d'una manera que feia anys que no sentia. Si analitzo el perquè, què era diferent allà, què hi havia que no hi hagi aquí, només arribo a la conclusió que hi havia pluralitat d'oferta per: veure, descobrir, comprar, provar, conèixer... També és evident que quan tens un temps limitat per fer quelcom el vols aprofitar al màxim i per això no vam parar de voltar i de visitar llocs fantàstics, cosa que potser no hauríem fet si hi haguéssim anat a viure per una temporada més llarga.<br />
És obvi que a Suècia també hi ha llocs molt bonics per veure, però hi ha certs aspectes que no es poden ignorar: per trobar alguna cosa "diferent" has de fer molts kilòmetres, els preus de l'allotjament són cars quan viatges en família, el paisatge és extremadament monòton de costa a costa, amb l'excepció de Lapònia, els mesos d'hivern fan difícil veure res: d'una banda perquè es fa fosc molt aviat i de l'altra perquè el clima no fa gens agradable la sortida. Quan ja fa anys que hi vius, has vist el més destacat: les cinc ciutats importants amb la seva oferta cultural, la natura i els quatre parcs d'oci (amb animals o amb atraccions o totes dues coses a la vegada). Passejar-se per la majoria de pobles-ciutat és com despertar-se en el dia de la marmota -si recordeu la pel·lícula-. Tots són iguals, amb un carrer principal -com aquells de l'Oest americà del s. XIX- amb botigues a totes dues bandes que són les mateixes a tot arreu perquè formen part d'una cadena o servei. I és clar, això quan vens d'un país on tens mar, plana i muntanya a
quatre passes (sobretot si ets de Barcelona) es fa avorridot, què voleu
que us digui.
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-536859905 -1073711037 9 0 511 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
@font-face
{font-family:"MS 明朝";
mso-font-charset:78;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 134676480 16 0 131072 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:SV;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-family:Arial;
mso-ascii-font-family:Arial;
mso-fareast-font-family:"MS 明朝";
mso-fareast-theme-font:minor-fareast;
mso-hansi-font-family:Arial;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:72.0pt 90.0pt 72.0pt 90.0pt;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<span lang="SV" style="font-family: Arial; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: SV; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: "MS 明朝"; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Suècia
és un país molt gran (450.000 km2), la meitat del qual està ocupat per boscos,
on hi viu en proporció molt poca gent (9.800.000 persones) i on sobretot hi ha
viscut molt poca gent, de manera que la Història és força limitada.</span>
<br />
Jo visc a 20 km. d'Estocolm en un "poble" que té orígens a l'edat de ferro i al 1630 disposava de tres granges. A finals del s.XIX s'hi van començar a construir torres i actualment hi viuen 18.000 persones, i tot i així no hi ha vida, no hi ha activitat, no s'hi cou res. Jo puc sortir a passejar durant 40 minuts i no trobar-me una ànima i se me'n trobo una ni em saluda. Això s'ha convertit en normal per a mi i és un dels molts factors que provoca l'estat d'hibernació del que us parlava al principi, una mena de mandra constant o d'anar fent dia rere dia perquè toca però on res no fa especial il·lusió. Aquesta hibernació fa que em tanqui en mi mateixa, que les activitats que faig siguin majoritàriament individuals, en una mena d'introspecció infinita que no he triat però a la que les circumstàncies m'hi han acabat portant.<br />
No em malinterpreteu, penso que aquests moments també són necessaris i segur que els trobaria a faltar si visqués en un lloc on no tingués l'oportunitat de gaudir-ne, però voldria poder-los escollir i no que em vinguessin imposats.<br />
En definitiva, sabeu que estava fent enlloc ara fa un moment? Doncs m'he posat a somiar, navegant per Internet buscant empreses a l'estranger on el meu marit podria trobar una feina i on potser hi hauria una escola on jo podria ser mestra. Qui sap? Potser ens espera una nova etapa en un futur no molt llunyà o potser d'aquí dos mesos no recordi res del que us he escrit en aquest post.<br />
<br />
Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-64358788614566931362016-01-10T10:50:00.001+00:002016-01-10T10:50:13.852+00:00Perquè som com som?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4f/A_choice_of_public_right_of_way_-_geograph.org.uk_-_809502.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/4/4f/A_choice_of_public_right_of_way_-_geograph.org.uk_-_809502.jpg" width="200" /></a></div>
Sovint pensem que les decisions les hem pres nosaltres mateixos amb total llibertat, que tenim molt clares les idees, els gustos i el nostre estil de vida. Però si mirem enrere i analitzem els moments importants que hem viscut des de l'adolescència, quan s'ens començà a permetre decidir sobre algunes coses tan senzilles com la música que escoltàvem, amb qui sortíem de festa o si triàvem ciències o lletres, ens adonarem que tan lliures no érem. No perquè féssim cas al que ens deien a casa o seguíssim el que feia l'amic, si no perquè incorporat en el nostre ésser mateix, gràcies al dia a dia viscut en la nostra família, ens anàvem decantant cap a una esfera de les moltes que hi ha a la societat. <br />
Us posaré un exemple: a partir dels 14 anys, i amb el canvi d'EGB a batxillerat (d'una petita privada escola a un gran institut públic) vaig començar a vestir-me "diferent". M'encantava remenar entre la roba vella dels meus pares i reutilitzar bosses, jerseis o accessoris -lamentablement les talles no coincidien gaire amb la meva i l'oferta era limitada-. Em tenyia el cabell amb henna i/o me'l tallava diferent al de tothom -això sí, anava a les millors perruqueries-, entrava a les poques botigues de segona mà que hi havia en aquells moments a Bcn (recordeu la del Camell al Portal de l'Àngel?) per comprar roba dels 60 que sabia que ningú més portaria. En definitiva, m'encantava ser contrària al <i>main-streem</i> , distingir-me entre la massa de nenes adolescents de l'insti, però amb bon gust i sense extravagàncies radicals (tipus piercings o similar). I jo pensava que era molt original i que tenia un estil propi, amb molta personalitat.<br />
Doncs bé, després d'haver llegit uns quants estudis sociològics, sobretot de Bourdieu sobre la sociologia en el món de l'ensenyament, m'adono que aquest tipus d'"estil de vida" és típic de fills de famílies amb un grau alt de capital cultural (i mitjà-alt de capital econòmic). <br />
Des de que neixen fins que volen del niu, estem transmetent als fills valors, gustos i estils de vida sense ni adonar-nos en: amb el menjar, amb el que llegim, amb el que escoltem per la ràdio, en les converses a l'hora de sopar, en l'estil de llengua, comprant al súper, amb els esports que practiquem, etc. I això fa que es relacionin amb qui té els mateixos estils i gustos perquè s'hi identifiquen, i acabin reproduint -amb un cert marge- la mateixa estructura social en la que han crescut.<br />
En casos concrets i més aviat minoritaris, hi ha individus que trenquen l'esquema sortint d'un grup per anar a un altre, però si us hi fixeu (mireu al vostre entorn) el canvi no va mai de dalt a baix, només de baix a dalt. Vull dir, poques vegades fills de pares amb títols universitaris acabaran exercint una professió que requereixi pocs estudis i si ho fan, sempre tindran una bona xarxa social que els ajudarà a fer-ho amb èxit (tenint la seva pròpia empresa, trobant feina, etc.). Fent un pseudo-estudi sense cap tipus de validesa científica, m'adono que els meus companys d'escola d'EGB, amb qui encara em trobo de tant en tant, tenen feina -malgrat la crisi econòmica d'aquests anys-. I la ratio de títols universitaris és altíssima: entre els 28 que érem hi ha tres metges, quatre o cinc enginyers, dos juristes, dos economistes, una llevadora, un psicòleg, una filòloga i d'altres que he oblidat. Els que no van estudiar carrera universitària són empresaris.<br />
I això, i aquí penso que ve el més important, no vol dir que el qui té estudis universitaris o un bon sou sigui millor persona, ni tan sols que sigui més feliç. És, simplement, una constatació de que potser no som tan lliures com ens pensem a l'hora de prendre decisions.<br />
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-80589429897902687032015-12-20T10:19:00.001+00:002015-12-20T14:46:06.208+00:00Calor i foscor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Wse_nEHQuIYORuU8WI5RP43NW0JMAwP9VzTBNB6gjNWf6Lo1-4E_0p5Yvz3CG5_yLamGqP1hlAdWbcps7dS1OWpJwLO91UR2TN5Me7R8NIg9Ezl_cnynW8wel1HdP4tJYgtEvz8aD_Bk/s1600/Captura+de+pantalla+2015-12-20+a+las+11.18.26.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="92" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi8Wse_nEHQuIYORuU8WI5RP43NW0JMAwP9VzTBNB6gjNWf6Lo1-4E_0p5Yvz3CG5_yLamGqP1hlAdWbcps7dS1OWpJwLO91UR2TN5Me7R8NIg9Ezl_cnynW8wel1HdP4tJYgtEvz8aD_Bk/s320/Captura+de+pantalla+2015-12-20+a+las+11.18.26.png" width="320" /></a></div>
Ara ja fa temps que no us informo de com va la meteorologia per aquí dalt però avui toca. Mai havíem tingut un desembre tan calorós i pel que sembla a Catalunya us passa si fa no fa el mateix. Vaig sentir dir al Mauri que era a causa del Niño... Sigui com sigui, avui dia 20 de desembre arribarem aquí a Estocolm als 13 graus! La mateixa temperatura que feia la nit del solstici d'estiu.<br />
I deu ser perquè mai estem contents amb el que tenim però el cert és que un Nadal sense neu en aquestes latituds és trist. La conseqüència de la manca de neu i les altes temperatures han fet que els dies -entesos com a hores de llum natural- encara s'hagin fet més curts del que és habitual al desembre. La neu, quan n'hi ha, il·lumina gràcies a la seva blancor i la capacitat refractària que té. I quan fa fred, no hi ha gaires núvols i per tant les poques hores de llum són efectives, es veu el sol i el cel és blau. Ara, en canvi, els dies són grisos i sembla que no s'acabi mai de fer de dia. A les vuit del matí encara no és del tot clar i a quarts de tres de la tarda ja s'està fent fosc.<br />
El gran avantatge és que no has de rascar el vidre congelat del cotxe quan tens pressa al matí i tampoc has d'estar traient neu amb la pala. Però si hagués de triar un mes en el que voldria que hi hagués neu, seria justament desembre. Sort que aviat baixarem a carregar piles a terres catalanes!<br />
Espero que la manca de neu actual no impliqui que la temporada s'allargui per la primavera perquè aleshores encara posa més de malhumor. Imagineu-vos el mes de maig, quan el que vols és veure sortir les flors i encara està tot cobert d'una capa blanca...<br />
En fi, no cal amoïnar-se pel que ha de venir. <br />
Salut i que gaudiu de les festes!Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-5462185518792560982015-12-07T19:36:00.003+00:002015-12-07T19:36:33.810+00:00Merlí (2a part)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
Com ja vau llegir en el primer <a href="http://viureaestocolm.blogspot.se/2015/09/merli.html" target="_blank">post</a> sobre el tema, la sèrie de la temporada a TV3 no em va atraure gens després del primer capítol. No obstant, després d'haver escoltat algunes coses més (a la ràdio i de gent que conec) li vaig donar una altra oportunitat i la setmana passada vaig veure el penúltim capítol. <br />
He d'admetre que el vaig trobar millor que el primer, bàsicament per dues raons. La primera perquè trobo que la caracterització dels estudiants està aconseguida i és creïble, la qual cosa no es pot dir dels professors (quan planifiquen les lliçons???)<br />
La segona perquè trobo que està molt bé que es tracti el tema de la homosexualitat amb "certa" normalitat. I ho poso entre cometes perquè tot i que se'n parla, es fa des de la diferència o la problematització de l'assumpte, que es caracteritza pels tòpics de sempre... El Bruno amaga (i no accepta) la seva condició d'homosexual, l'Oliver en canvi la pregona als quatre vents però es particularitza pel seu amanerament.<br />
Per poder parlar, veure o retratar l'homosexualitat de manera desinhibida s'hauria d'incloure en els mitjans, converses i llibres com es fa respecte a la relació heterosexual. Però en quants llibres per a infants apareixen famílies amb dues mares o dos pares? En quantes novel·les per adolescents hi ha una noia que s'enamora d'una altra noia? En quin anunci veiem dos nois que es fan un petó? Hi ha alguna pel·lícula on una relació homosexual sigui una part més del guió sense que impliqui un problema? A mi només em ve al cap la sèrie <i>Modern family</i>, perquè en pel·lícules com <i>Fucking Åmal</i> o <i>Brokeback Mountain </i>es contempla des de l'etern escàndol social. <br />
<br />
Avui és l'últim capítol i suposo que el miraré algun dia d'aquests. Ja veurem si en faig algun post més.Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-48506368213108535362015-11-29T17:04:00.003+00:002015-11-29T17:04:50.702+00:00Pràctica acabada<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuNPwcfFxIiuNPZSm21etNsyTAk8C8J21-_9B4SwhDvQzm2tPWNLmH2T6GkCvDOUcyfutVMODBkFWKs0HNUQe42iYz5e7mq1x34Wu29NKR18ZS-05IC1b7vL81um5wxmMpY_m7dvdvHZ1v/s1600/IMG_4031.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiuNPwcfFxIiuNPZSm21etNsyTAk8C8J21-_9B4SwhDvQzm2tPWNLmH2T6GkCvDOUcyfutVMODBkFWKs0HNUQe42iYz5e7mq1x34Wu29NKR18ZS-05IC1b7vL81um5wxmMpY_m7dvdvHZ1v/s200/IMG_4031.JPG" width="150" /></a>Aquesta ha estat l'última setmana de pràctiques a l'Institut.<br />
Ha estat una setmana especial pels alumnes, no perquè fos la meva última sinó perquè era una setmana temàtica on els alumnes que estudien ciències i tecnologia fan <i>shows</i> diversos i decoren els passadissos de l'escola d'acord a diferents temes. Força currat, la veritat. Durant tota la setmana hi ha hagut una discoteca muntada a la cafeteria on quasi no es podia ni passar (a l'hora de dinar).<br />
Hi ha una sèrie de personatges que cada any es repeteixen, representats per alguns alumnes de l'últim curs (17-18 anys). Sempre hi ha uns "pijos", uns "frikies", uns enrotllats, etc. La setmana va començar amb els pijos arribant a l'escola en helicòpter! Un de veritat, que va aterrar allà mateix. Flipant...<br />
El què trobo més fort és que de pijos n'hi ha bastants en aquest institut: molts van amb roba de marques que no comentaré per no fer-los publicitat, només diré que hi ha bastantes peces que costen dels 100 euros cap amunt. A la vegada, hi ha alumnes que arriben dels suburbis més deprimits econòmicament i per tant el contrast és prou palès no només pel color de la pell sinó per l'estil del vestuari. <br />
<br />
Us deixo algunes fotos de les decoracions i la disco i de pas veieu l'aspecte d'un institut molt sol.licitat a Estocolm.<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVjvy8GYWtbxb8YG42iXq0_WDg6ySLzlWfU6kiryioWe38Mnf6xwxijKdFxuYdTC-H1r9kTAu1iUcQhiDuTO9F_rfcT-dDIhdPh23hJj1rAx8CfH52DSYF1NGSkCH3RIK5sY79Oft0w8nj/s1600/IMG_4033.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVjvy8GYWtbxb8YG42iXq0_WDg6ySLzlWfU6kiryioWe38Mnf6xwxijKdFxuYdTC-H1r9kTAu1iUcQhiDuTO9F_rfcT-dDIhdPh23hJj1rAx8CfH52DSYF1NGSkCH3RIK5sY79Oft0w8nj/s200/IMG_4033.JPG" width="150" /></a></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSgsq4MMMeIxhu4kj1eu07BtIHLLm1n2F6PSirjBQcHe3OkRUoLh3A3PclFlkdZtqrpqgH-NVUKM6miSB8haLcvVE0yh5PzEdWwR_9KljNq0Zr-uYBmhUSUMqXqm2AvfIdOSeazmBgQDeZ/s1600/IMG_4032.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhSgsq4MMMeIxhu4kj1eu07BtIHLLm1n2F6PSirjBQcHe3OkRUoLh3A3PclFlkdZtqrpqgH-NVUKM6miSB8haLcvVE0yh5PzEdWwR_9KljNq0Zr-uYBmhUSUMqXqm2AvfIdOSeazmBgQDeZ/s200/IMG_4032.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Racó de morrejar-se</td></tr>
</tbody></table>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxKhi0skZbvWbBizmDX7y_gaoPTk8KOVNDhGO4G9BQrc6WuZiD9axbD-zoh8OU4EoYD-kAQUVU-bxdmoUmNLSPYyczxYlAUcDShig8x3Hc7tMGw8bDqyJtyauZuAzkNVuMSLiyuBbNPEN/s1600/IMG_4036.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhWxKhi0skZbvWbBizmDX7y_gaoPTk8KOVNDhGO4G9BQrc6WuZiD9axbD-zoh8OU4EoYD-kAQUVU-bxdmoUmNLSPYyczxYlAUcDShig8x3Hc7tMGw8bDqyJtyauZuAzkNVuMSLiyuBbNPEN/s200/IMG_4036.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">la disco...</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwSIlSO51Yy-SfImO6C67JbDHAvhIC0WugdfhNoUV8cUvlAVU3SrTuL3m57k3tt2W8qwpyDs-Mv5uPq-Atyo33_BG4irb-P6pP9KsUegNilmPe4P-UY8qzipgeVTd6AXyAWMIPSPP464k/s1600/IMG_4034.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgVwSIlSO51Yy-SfImO6C67JbDHAvhIC0WugdfhNoUV8cUvlAVU3SrTuL3m57k3tt2W8qwpyDs-Mv5uPq-Atyo33_BG4irb-P6pP9KsUegNilmPe4P-UY8qzipgeVTd6AXyAWMIPSPP464k/s200/IMG_4034.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">atenció als jubilats (a la porta de la sala de personal)</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdIRHcrgybFM2S6Sl4wnpXMbxdSe6mUNASn3SeXy4CkSpcUPhy8G9AdrVJQSjDRr-tYbzrM4JyqVV_-OUXiYjCdAum1-jndEFfTR51rjukLn0I5DP3poeAnlTFFZWN1Kwx0FMbmR0OKRy/s1600/IMG_4035.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiGdIRHcrgybFM2S6Sl4wnpXMbxdSe6mUNASn3SeXy4CkSpcUPhy8G9AdrVJQSjDRr-tYbzrM4JyqVV_-OUXiYjCdAum1-jndEFfTR51rjukLn0I5DP3poeAnlTFFZWN1Kwx0FMbmR0OKRy/s200/IMG_4035.JPG" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">N per Natur i T (feta amb llaunes) de Teknik</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-56320487141558478432015-11-11T11:39:00.002+00:002015-11-11T11:39:42.602+00:00Txernòbil<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.cleanmpg.com/photos/data/501/chernobyl_fallout.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.cleanmpg.com/photos/data/501/chernobyl_fallout.jpg" height="196" width="200" /></a></div>
Normalment no acostumo a escriure en el blog sobre els llibres que llegeixo perquè per això ja hi ha gent que ho fa molt millor que jo. Només si llegeixo quelcom que em fa reaccionar especialment, per bé o per mal, en faig algun comentari, com avui.<br />
Estic llegint <i>Voces de Txernòbil</i> de la guanyadora del Nobel de literatura d'enguany, Svetlana Aleksievich. Justament aquesta obra no està traduïda al català però sé que l'Editorial Raig Verd acaba de treure del forn <i>Temps de segona mà. La fi de l'home roig</i>.<br />
És curiós que s'hagi donat el premi a una periodista que escriu obres de no-ficció, que bàsicament es limiten a reproduir el que els seus interlocutors li expliquen. Darrera de les entrevistes però, hi ha un gran treball de recopilació, de tria, potser fins i tot de reformulació de paraules que fan especial la seva lectura.<br />
En aquest llibre en concret, l'autora reprodueix les narracions -sovint monòlegs però a vegades converses entre vàries persones- de gent que va ser a Txernòbil en el moment de l'accident a la central nuclear, el 26 d'abril de 1986, o bé durant les setmanes després del dia fatal. L'obra s'obra amb el relat de la vídua d'un bomber que va anar a apagar el foc la mateixa nit de l'accident: va morir al cap de 14 dies. També dóna veu a soldats obligats a "netejar" l'indret de radioactivitat: traient capes de terra, matant animals domèstics, destrossant objectes i forçant la gent a deixar les seves llars.<br />
A part de l'accident en sí hi ha diversos punts en comú en tots els relats. El primer, i més esfereïdor, és el fet de que s'amagués a la població el que havia passat i sobretot, les conseqüències que implicaria el desastre nuclear més important de la història. De fet va ser Suècia qui va alertar al món del nivell elevat de radioactivitat que van detectar provinent de l'est. Les autoritats russes no van reconèixer la magnitud de la tragèdia fins al 14 de maig. Van trigar fins a 6 dies a evacuar la gent en un radi de 30 km al voltant de Txernòbil, amb la conseqüència de que la majoria de gent ja va estar exposada a nivells mortals de radioactivitat sense saber-ho. Per tant, la ràbia contra la <i>mentida soviètica</i> -com molts l'anomenen- és present en pràcticament tot el llibre. Molts identifiquen el desastre com una guerra. Fins i tot pitjor, perquè els que tornen de la guerra són tractats com a herois mentre que els que van tornar de Txernòbil van patir una repudia social per part dels seus compatriotes que els tractaven com objectes radioactius caminants (que de fet és el que molts eren). <br />
Un altre fet que es repeteix és la negació del perill, sobretot per part de gent gran, que tot i la prohibició van tornar als seus pobles al cap d'un temps i segueixen cultivant la terra i menjant aliments contaminats.<br />
I com no, apareixen el Vodka i la corrupció. Beure per oblidar, beure per descontaminar, beure per aguantar. Intercanvi d'alcohol per objectes valuosos (radioactius). Diners a canvi de deixar passar la gent a buscar propietats que s'endurien a la nova llar...<br />
En definitiva, un llibre impactant però interessant sobre una Història que no s'hauria d'oblidar: la de la gent.<br />
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-18124290093906536222015-11-07T11:18:00.001+00:002015-11-07T11:18:55.873+00:00Un novembre ocupatNo dono per més: entre estudis, pràctiques i viatges llargs en transport públic quan arribo a casa el que menys ganes tinc és de posar-me a escriure al blog, però tampoc m'agrada deixar-lo abandonat, pobret.<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xEUkTkX5paqaqr0iPVWQKP-TcZP6uJdZ9lnJzkMAm-WxEN5mCHAQn3gTKlhEuMLYijR_fhIaSqk3AYj2k1nieptR_Dty9bWgC9Al1SgUGO1ghuKU3D5JGjV-KWpiq8lNwS1cfSxtP0-2/s1600/IMG_3941.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5xEUkTkX5paqaqr0iPVWQKP-TcZP6uJdZ9lnJzkMAm-WxEN5mCHAQn3gTKlhEuMLYijR_fhIaSqk3AYj2k1nieptR_Dty9bWgC9Al1SgUGO1ghuKU3D5JGjV-KWpiq8lNwS1cfSxtP0-2/s200/IMG_3941.JPG" width="200" /></a>Ja tenim el novembre aquí, el mes que molts suecs consideren el pitjor de tot l'any: s'ha canviat l'hora i per tant es fa fosc abans (cap a les 16h i cada dia una mica més aviat), els dies són grisos o plujosos i normalment fa fred. Aquest any, però, està sent excepcionalment càlid. Només hi va haver una setmana d'octubre que vam baixar a graus negatius, la resta de dies hem tingut entre 4 i 10 graus. Això fa que tot plegat sigui més portable. Lamentablement la glaçada de mitjans d'octubre va cremar la majoria de plantes que ja han perdut les fulles i les flors. Les hortènsies estaven precioses i d'un dia per l'altre van quedar ben pansides. Els arbres en canvi, han aguantat aquesta bellesa tardorenca de grocs, taronges i vermells. Mireu les fotos!<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyv5yiYP0tWNZ8HxWT4or048rTATEE0znSJN2zQ8M48IIc9-yo67COX7yRTx0QU2Y0Ai5AzlF4Zg0vM21LJVFDY0A50w35xvJV7qa3lVWwTmRK4aJHna7mVnEymrkzZ99lpvXwakvRONzP/s1600/IMG_3956.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyv5yiYP0tWNZ8HxWT4or048rTATEE0znSJN2zQ8M48IIc9-yo67COX7yRTx0QU2Y0Ai5AzlF4Zg0vM21LJVFDY0A50w35xvJV7qa3lVWwTmRK4aJHna7mVnEymrkzZ99lpvXwakvRONzP/s200/IMG_3956.JPG" width="150" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdS16y0bW3qH0sE9I0JMN03hoPb65Z0QsE3Oh-FJEt6kvIWOvV3K-MhzFPOe1UJ9FUS5d_DRN8nciOJ7sq0fXNGitBLNb0Qip3cTJGfsOXAsnOvvca8nIrhjhJSwIwNkuzCemks312EDAd/s1600/IMG_3963.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdS16y0bW3qH0sE9I0JMN03hoPb65Z0QsE3Oh-FJEt6kvIWOvV3K-MhzFPOe1UJ9FUS5d_DRN8nciOJ7sq0fXNGitBLNb0Qip3cTJGfsOXAsnOvvca8nIrhjhJSwIwNkuzCemks312EDAd/s200/IMG_3963.JPG" width="200" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfJqy1fmxUDwR-eu4QxyLTYuYpS7BcywNwOTG4bl8YwzTbMffgmHq-aqvADZ5mTu_MaiiNQ4zEVmBzZWxlNKCsEEB0GrGbT0iTAJ7qjlL5K8Yaugtezwjs0yh2dFV9Yqww2PyD9pUI0xZs/s1600/IMG_4007.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfJqy1fmxUDwR-eu4QxyLTYuYpS7BcywNwOTG4bl8YwzTbMffgmHq-aqvADZ5mTu_MaiiNQ4zEVmBzZWxlNKCsEEB0GrGbT0iTAJ7qjlL5K8Yaugtezwjs0yh2dFV9Yqww2PyD9pUI0xZs/s200/IMG_4007.JPG" width="150" /></a>Fins a finals de novembre estaré fent pràctiques en un institut (que aquí va dels 16 als 19 anys). Té 2000 alumnes i funciona una mica diferent de la majoria d'instituts suecs. Els alumnes tenen un horari amb "blocs". No pertanyen a una classe sinó que per cada assignatura que han triat (hi ha un munt de possibilitats) pertanyen a un grup. Per exemple, el grup on fan esport no és el mateix que el que fan anglès o matemàtiques. Només hi ha un grup inamovible durant els tres anys que dura l'institut i és de 16 alumnes però només es troben un cop per setmana a l'hora de "tutoria". A mi m'agrada el sistema: pel professor també implica més rotació i als alumnes els ensenya a ser més socials i a conèixer i col.laborar amb gent de totes les línies. No tinc ni idea de com funciona actualment el batxillerat a Catalunya però aquí ja no és només ciències, lletres i mixtes. Pots triar entre economia, humanitats, idiomes, esport, tècnica, dret, ciències naturals, ciències socials, i altres. Si et vols encaminar més aviat cap a una formació professional també hi ha moltes altres línies (però cap de torero ni mestressa de casa, quin horror!)<br />
Espero poder-vos explicar més detalls d'aquesta experiència ben aviat. Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-14529745071001892852015-10-11T10:44:00.000+01:002015-10-11T10:44:10.111+01:00Reflexions sobre l'escola (1)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.alternet.org/files/story_images/education_research.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.alternet.org/files/story_images/education_research.jpg" height="133" width="200" /></a></div>
En la nostra societat hi ha alguns àmbits sobre els que tothom es permet comentar, criticar i opinar. Un d'ells és la política -força normal si realment la democràcia funciona com a poder del poble-, l'altre és el futbol (no hi entraré) i un tercer és l'educació. Aquesta última entesa com l'ensenyament de coneixements a nivell institucional. Dit d'altra manera: l'escola.<br />
Probablement perquè tothom hi ha passat i per tant en té una experiència a nivell d'alumne i en recorda quelcom, la gent es creu capacitada per aconsellar com s'hauria d'ensenyar a l'escola. En general, tothom es decanta per creure que el millor sistema és el que hom ha viscut. Són típiques les frases del tipus "els haurien de posar més deures" o "a la seva edat jo ja em sabia totes les taules de multiplicar de memòria" o encara "tant fer plastilina i no aprenen l'ortografia". I com aquestes tantes d'altres que segur que haureu sentit o, fins i tot, formulat alguna vegada.<br />
L'escola ja fa temps que ha -o hauria de- deixat de ser un lloc on els coneixements s'emboteixen al cap de l'alumne perquè després els vomiti en un examen. El mestre no és aquell que arriba i comença a dictar un text que els alumnes hauran d'aprendre de memòria. Però el mestre tampoc ha de ser aquell que ho deixa tot en mans de l'alumne que ja s'espavilarà sol a buscar la informació. El mestre és un instrument més per ajudar a l'alumne a trobar el coneixement: guiant-lo, mostrant-li el camí i ajudant-lo a comprovar per ell mateix com són les coses.<br />
Ja fa un segle que gent com Dewey o Vygotskij van considerar que els centres d'ensenyament havien de preparar els nens a ser ciutadans i el més important: a entendre com s'aprèn el que s'aprèn. Pràctica i teòrica estrictament lligades. L'objectiu no és aprendre un coneixement sinó també aprendre com arribar fins a aquest coneixement.<br />
Darrera un sistema pedagògic, en general homogeni a nivell d'ensenyament públic, hi ha molts estudis que justifiquen la seva aplicació. Els mètodes no es trien perquè sí; s'ha demostrat quins són els més eficients i quins no serveixen per res. Lamentablement sovint també hi ha condicionants polítics, ideològics i econòmics darrera certes decisions de com s'ha d'ensenyar i d'això en tenim tristes mostres ben recents (llei Wert i altres).<br />
Un investigador americà (Hattie) s'ha dedicat a fer anàlisis de més de 900 meta-anàlisis sobre quins factors són els que més influeixen a l'hora d'aprendre. Entre ells en destaquen tres: bones relacions entre mestre i alumnes, les altes expectatives del mestre sobre els alumnes i el "feed-back" que reben els mestres sobre el seu mètode. Per contra, hi ha altres factors que afecten negativament l'aprenentatge: les llargues vacances d'estiu, les classes amb barreja d'edats o el quedar-se castigat més temps a l'escola. Òbviament això és una simplificació d'un estudi molt complexe, però és per donar-vos una idea del que pot influir o no a l'hora de transmetre coneixements.<br />
El tema de les vacances estiuenques és, penso jo, un fet a tenir molt en compte. Ja hi ha països on s'han reduït i on les vacances escolars estan més repartides al llarg de l'any (Regne Unit, Suïssa, França, Alemanya). Penso que en la nova Catalunya aquest tema s'hauria de revisar si volem que les noves generacions pugin amb un alt grau de preparació. Gairebé tres mesos de pausa és una aberració que no ajuda a ningú: ni a alumnes, ni a pares, ni a mestres. Entre altres coses, també agreuja les diferències socials: nens de famílies amb recursos, cert nivell d'educació i inquietuds intel·lectuals seguiran aprenent durant l'estiu mentre que els que pertanyin a famílies amb menys recursos, menys educació, etc, no avançaran en coneixements. Com ja he dit alguna altra vegada, les vacances es van establir quan els nens havien d'ajudar al treball del camp. En la nostra societat no hi ha cap més justificació que la del descans (a qui tothom té dret) i si m'apureu, la calor. La calor és una bona excusa però s'acaba ràpid instal·lant aire condicionat, igual que als hospitals i les oficines de l'administració pública.<br />
Ja us adverteixo que aquest tema continuarà en altres posts, tan bon punt tingui temps per dedicar-hi.<br />
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-58806508699550128122015-09-18T18:25:00.003+01:002015-09-18T18:26:11.709+01:00Merlí<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://statics.ccma.cat/multimedia/png/3/6/1441269770363.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://statics.ccma.cat/multimedia/png/3/6/1441269770363.png" height="64" width="640" /></a></div>
Ja sabeu que de tant en tant m'agrada fer crítiques de programes de TV, i és el que volia fer avui sobre la nova sèrie de TV3: Merlí.<br />
El primer que haig de dir malauradament és un aspecte negatiu, però és que és el que més m'ha cridat l'atenció, tot i que no sé perquè em sorprèn- la visió masculina del món s'ha tornat a colar a les pantalles catalanes. I és una llàstima, perquè en altres aspectes, la sèrie sembla que ha volgut adaptar-se als nous temps i ho ha aconseguit (per exemple, introduint les noves tecnologies). <br />
El protagonista és un home de cinquanta i tants anys que no és especialment atractiu físicament (almenys al meu parer). D'acord, sembla que té carisma amb els alumnes, que sap explicar la filosofia d'una manera amena. Fins aquí es pot comprar. Ara bé, que aquest mateix senyor sigui capaç d'endur-se una noia de com a molt 30 anys, guapa i -se suposa- intel·ligent el segon dia de conèixer-la???? Ni que fos el George Clooney, per favor!!!!!<br />
El que més em fot és que les actrius que fan de mestres són totes joves i guapes i en canvi els actors són més grandets (a excepció d'un) i res de l'altre món. Feu un exercici de reflexió: haurien fet la mateixa sèrie amb els rols canviats? Podrien haver posat una mestra de filosofia enrotllada, de 50 anys que es lligués a un jovenet de 27? Perquè no posar una directora enlloc d'un director? Perquè la mestra d'anglès sembla una curta a qui es pot endur al llit el primer que li regala un gosset????? Perdoneu la quantitat d'interrogants però és que m'exalto! <br />
Un altre detall: els alumnes nois son molt més nombrosos que les alumnes noies (només cal mirar la foto de promoció). El segon protagonista (Bruno, fill del Merlí) també és noi. <br />
Seguim. Coses positives, va: les reaccions dels alumnes es tan força ben trobades, si no fos perquè dubto que estiguessin tots calladets quan arriba el substitut de torn. Però almenys les converses entre ells s'assemblen bastant a la realitat. Més coses bones: el Bruno fa ballet: aquí trenquem els esquemes...o? Perquè no ho sap cap dels seus amics i no vol que ho sàpiguen? Li fa vergonya? Em pensava que això ja ho teníem superat, per l'amor de Déu!<br />
Una altra escena que sembla treta de qualsevol escola és la dels professors posant-se al corrent de les etiquetes dels alumnes (el que no fot brot, el que és molt bon estudiant, el marginat, etc). Com també ho és la de l'enveja que irradien alguns mestres quan un altre fa quelcom que atrau als alumnes o que fa la classe més divertida (recordeu "El club dels poetes morts"?).<br />
Però el que sí que dubto molt que un mestre faria és anar a un alumne i dir-li que un altre profe l'ha criticat. Primer, perquè és ser anti-col·legial i poc lleial i segon, perquè és llençar-se pedres a la pròpia teulada.<br />
Tampoc trobo que la mare del Merlí estigui massa ben trobada. Si només es deuen portar 10 anys!!!!<br />
I què me'n dieu dels alumnes? N'hi ha algun de lleig? De gros? Amb grans?... De nou, poc realista.<br />
Bé, ja m'he desfogat. Espero que la cosa millori en els pròxims capítols.<br />
Si les institucions públiques no fan res per trencar els clixés socials, no anem bé. Ni amb independència ni sense. Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-36986793448440513372015-08-28T10:06:00.000+01:002015-08-28T10:06:22.762+01:00Després de 18 anys...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Domkyrkan_i_Uppsalas_stadsbild.jpg/479px-Domkyrkan_i_Uppsalas_stadsbild.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/19/Domkyrkan_i_Uppsalas_stadsbild.jpg/479px-Domkyrkan_i_Uppsalas_stadsbild.jpg" width="159" /></a></div>
... he tornat a la Universitat d'Uppsala, on al 1997 vaig estudiar mitjançant el programa Erasmus. Algunes coses, sobretot a nivell arquitectònic, han canviat: per exemple l'estació central o alguns edificis nous. La Universitat en sí, la més antiga de Suècia i Escandinàvia, està igual pel que fa al funcionament institucional i la vida estudiantil, si bé es fan servir totes les noves tecnologies que en aquella època tot just començaven a despuntar (recordeu les cues a la biblioteca per utilitzar ordinadors i Internet?).<br />
La Universitat d'Uppsala és coneguda per les seves tradicions, moltes van començar ja al s.XVII, especialment pel que fa a les associacions d'estudiants i les anomenades "Nacions", una per cada regió del país. Fins fa ben poc, la Nació de la que formaves part era la que corresponia al teu lloc d'origen (és a dir, el lloc on vivies abans d'arribar a Uppsala) però ara tothom és lliure d'escollir a quina Nació vol pertànyer. N'hi ha una, però, on encara regeix l'antiga norma: només en formen part els que vénen de ... justa! La meva regió ;-). Cada Nació té la seva casa, que en general és un edifici antic, amb el seu restaurant, les seves festes especials, la seva biblioteca... Una mica com els <i>colleges </i>d'Oxford o Cambridge però en una escala més petita. La veritat és que és un ambient ideal per qui estudii a la Universitat per primera vegada (i tingui entre 18 i 30 anys). <br />
A més, la ciutat -que és ben bonica- té una mida molt manejable i és ideal per anar en bici a tot arreu. Jo en tinc molt bons records i la recomanaria a qualsevol que tingués pensat anar a fer un Erasmus a Suècia. <br />
En qualsevol cas, ahir vaig anar al dia introductori i em vaig sentir com una iaia enmig de tants jovenets acabats de sortir de l'ou. Per sort en el programa que jo estudiaré en tres semestres, la majoria són si fa o no fa de la meva edat perquè han d'haver estudiat alguna altra carrera i molts ja tenen cert recorregut professional. Haig d'admetre, no obstant, que vaig envejar tots aquells primerencs que encara tenen
tant per fer i per descobrir, mentre pensava que si el temps passa tan
ràpid, ni me n'adonaré i ja estaré jubilada!<br />
El programa que estudiaré està dissenyat per adquirir els coneixements pedagògics
necessaris i obtenir el títol que permet donar classes fins al final
de l'escola secundària o dit d'altra manera, fins l'últim any
d'escolarització preuniversitària. Aquest període també inclou les
pràctiques en un institut, una vegada al semestre (durant 4 o 10 setmanes). Aquesta vegada, no em tocarà fins al novembre. Ja us aniré posant al diaAnnahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-4191741370835332622015-08-20T13:31:00.000+01:002015-08-20T13:31:43.522+01:00El blues del retornat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhifoVrchZrqp6y8E6eeNqmlnV485Q1QeUB8rniQyjmleuvHPc5jWMejkz1XiWeYa7nOro0k2AWiILuAcrBvyag5yjfiX8cXtAQw8u-cIfY3MA8CyPxuEgX3JS-HTJ48mqdCGINMB85y3D5/s1600/DSC_0126.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="131" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhifoVrchZrqp6y8E6eeNqmlnV485Q1QeUB8rniQyjmleuvHPc5jWMejkz1XiWeYa7nOro0k2AWiILuAcrBvyag5yjfiX8cXtAQw8u-cIfY3MA8CyPxuEgX3JS-HTJ48mqdCGINMB85y3D5/s200/DSC_0126.JPG" width="200" /></a></div>
No sé si el títol de l'entrada a aquest post és un síndrome real o si ni tan sols hi ha quelcom descrit que s'hi assembli.<br />
El fet és que, tant si s'hi ha posat una etiqueta com si no, jo pateixo d'aquest mal. Sempre he dit que t'enduus alguna cosa de cada lloc on vius (si bé dels dos anys viscuts a Madrid no m'enduria res).<br />
Hem tornat a Suècia després d'un any a Anglaterra i de tres setmanes de vacances a Catalunya. Vivim a la nostra casa confortable, amb els nostres mobles, el jardí que nosaltres mateixos hem plantat. Tinc tot allò material que trobava a faltar quan érem a Birmingham, de lloguer. Tinc una família sana que estimo i m'estima. D'aquí a una setmana torno a la Universitat per acabar de treure'm el títol que m'exigeixen per ensenyar a la franja de 16 a 19 anys. Portem una setmana de bon temps (cosa inèdita per les dates en les que ens trobem).<br />
Doncs bé, tot i aquesta llista de positivitat, no estic del tot a gust. Em falta quelcom, com cada vegada que torno cap aquí acabades les vacances. Aquesta vegada, però és diferent. S'hi afegeix el fet de que he comprovat que viure en un altre país amb el que no tenia cap tipus de relació prèvia m'ha agradat molt. Conèixer gent i llocs nous, aprendre d'una altra cultura i d'una altra llengua. Veure que hi ha una zona grisa entre la quadrícula sueca i el caos català. Sentir que malgrat la pluja, l'hivern és més lluminós i la primavera comença més d'hora. Notar que formes part de la diversitat social i cultural sense sentir-te segregada. Observar que no només és en els països mediterranis on la gent xerra amb desconeguts.<br />
Potser és que el silenci em cansa o que aquí no ric mai com quan sóc a Catalunya. Potser és que sempre em sentiré una estranya en aquestes terres, per molt bé que parli la llengua i per molt integrada que estigui en la societat sueca. Sabeu què no vaig trobar a faltar quan era a UK? Doncs les amigues sueques, senzillament perquè després de viure més d'una dècada aquí, les amistats que tinc son malauradament supèrflues i prescindibles.<br />
Però no patiu, la nostàlgia em passarà, com sempre, quan ocupi les hores amb els viatges a Uppsala, les classes, els estudis, i totes aquestes tasques que ens ocupen als adults amb fills.Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-15641971462362274142015-07-16T12:05:00.001+01:002015-07-16T12:05:03.938+01:00Això s'acaba!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.reginesblog.de/wp-content/uploads/2012/12/IMG_0472.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.reginesblog.de/wp-content/uploads/2012/12/IMG_0472.jpg" height="148" width="200" /></a></div>
Aviat hauré de treure del títol del bloc i de l'usuari del twitter la part de Birmingham perquè dimarts que ve ja s'acaba la nostra aventura britànica.<br />
Han estat 11 mesos intensos que han passat volant. Hem viscut una experiència molt enriquidora que recomanaria a tothom a qui se li presenti la oportunitat. Les nenes han absorbit la llengua anglesa com a esponges i s'han impregnat de la història i la cultura d'aquest país. Hem visitat llocs impressionants, hem conegut gent interessant i en definitiva hem guanyat en -m'atreveixo a dir- tolerància, adaptació i coneixement.<br />
Quasi es fa estrany tornar a casa nostra, diria que fins i tot certa mandra. Però primer gaudirem de vacances en família i després de passar uns dies a Estocolm volarem cap a Catalunya a gaudir tres setmanes. Les nenes aquest any gairebé no tindran vacances d'estiu perquè el 18 d'agost ja tornaran a començar l'escola. I jo, a partir de l'1 de setembre, torno a les aules universitàries de la ciutat que em va acollir com a Erasmus al 97, Uppsala. Aquesta vegada, tres semestres que espero que ja siguin els últims, tot per treure'm el títol que em permetrà exercir com a mestra també per alumnes d'estudis secundaris (de 16 a 19 anys).<br />
Demà venen els de la mudança i el més calent és a l'aigüera!<br />
<br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-63947509113362580202015-07-09T12:18:00.002+01:002015-07-09T12:18:33.953+01:00Teatre a la fresca<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTC1zRgxtiP2lMbMTSg7ONX_66_-MBG02Wmyq-ethwC5KUP_h3r2a_MxHhaU39dEqxCRgsGSvwT7W5G-X7ZwKt9miEw4_9XGijYoVQDUgiOgBgBXsfFVB6oQQ4WtYnBGLngn1kz3cKZJLt/s1600/IMG_3666.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTC1zRgxtiP2lMbMTSg7ONX_66_-MBG02Wmyq-ethwC5KUP_h3r2a_MxHhaU39dEqxCRgsGSvwT7W5G-X7ZwKt9miEw4_9XGijYoVQDUgiOgBgBXsfFVB6oQQ4WtYnBGLngn1kz3cKZJLt/s200/IMG_3666.jpg" width="150" /></a></div>
Mentre molts de vosaltres us estàveu ofegant de calor xafogosa, nosaltres ahir al vespre vam anar a veure un clàssic del teatre, a la fresca. Concretament a 14 °C. L'obra era Somni d'una nit d'estiu, de Shakespeare i l'escenari el jardí botànic de Birmingham.<br />
Els anglesos són els reis dels pic-nics, faci fred o calor, a la que hi ha gespa verda i algun esdeveniment, surten amb les seves cistelles ben proveïdes i amb molta classe: a part dels coneguts sandvitxos no hi falten copes, vi i rebosteria. El cert és que la majoria de gent anava molt més ben equipada que nosaltres. A més a més de les mantes per seure, en duien per tapar-se i molts també portaven cadires plegables per no haver de seure a terra i evitar mals diversos. <br />
La posada en escena era senzilla però feia el fet, i els actors ho van fer molt bé. Llàstima, però, que no utilitzessin micròfons, perquè en un espai tant obert hi havia línies que se les enduia el vent.<br />
El més important és que les nenes també van gaudir de l'obra tot i que al preguntar-los què els va agradar més van dir "la casa de les papallones" que vam visitar a la mitja part i que ja havien vist altres vegades (forma part del botànic) on la temperatura i la humitat son tropicals. ;-P<br />
Dóna gust veure que en aquest país la cultura sí que és valorada -i subvencionada-. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.birminghambotanicalgardens.org.uk/wp-content/uploads/2014/06/Butterfly-House-4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.birminghambotanicalgardens.org.uk/wp-content/uploads/2014/06/Butterfly-House-4.jpg" height="150" width="200" /></a></div>
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-8297927119634011542015-07-07T11:06:00.000+01:002015-07-07T11:07:34.507+01:00darrera sortida <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpqyc2CVzl0t7Vallilk0frkYujz5ChZEuYmHevYeilwBfjCBVd2k6N0Q-VFehDEIXvwjl35HoHcDUmN41F862a89Hkrxe13yUSmzawrxtra-2q2M10Q6PcYPKShCZ4F_Bn4RFa0Og3_3j/s1600/DSC_0171.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="209" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpqyc2CVzl0t7Vallilk0frkYujz5ChZEuYmHevYeilwBfjCBVd2k6N0Q-VFehDEIXvwjl35HoHcDUmN41F862a89Hkrxe13yUSmzawrxtra-2q2M10Q6PcYPKShCZ4F_Bn4RFa0Og3_3j/s320/DSC_0171.JPG" width="320" /></a>Algunes de les coses que hi ha per veure en aquest país -bàsicament les que tenim més aprop de casa- les hem anat deixant pels últims dies. Aquest passat cap de setmana vam anar a una de les visites obligades per la majoria de turistes que venen a Anglaterra: Stonehenge, un monument del neolític que ningú sap del cert perquè servia. La teoria més estesa és que era un lloc de trobada, per fer rituals, festes o sacrificis. Quan més gent s'hi congrega és al solstici d'estiu perquè la llum del sol queda alineada amb les pedres de l'entrada del monument, cosa que fa pensar que en aquells temps ja feien algun tipus de celebració. Stonehenge també inclou unes tombes o enterraments en forma de muntanyetes (això em va recordar a Uppsala) que es van anar fent durant centenars d'anys, un cop ja acabat el cercle petri. A través d'eines sofisticades, s'han pogut veure que hi ha altres construccions enterrades, la més impressionant un segon cercle de pedres gegants que seria molt més gran del que hi ha visible.<br />
És espectacular quan penses que les pedres aixecades pesen moltes tones i algunes venen fins i tot des de Gales. El monument ha sofert diversos canvis al llarg del temps i des dels inicis (fa 4000 anys) fins l'acabament (que no és exactament tal i com es veu ara) van passar uns 800 anys. És bonic i interessant de veure, però no entenc perquè s'ha convertit en un lloc de peregrinatge de turistes, que per altra banda sembla que els importi més fer-se un <i>selfie</i> amb les pedres darrera que realment contemplar l'escena. Això encara es fa més evident quan vas a la zona de l'exposició i no hi ha ni la quarta part de gent que a les pedres. I és allà on hi ha la informació arqueològica i històrica, així com objectes i esquelets que s'han trobat en la zona. <br />
També ens vam arribar fins a Salisbury per veure la famosa catedral i hi vam escoltar part d'una missa cantada. És allà on es preserva la Carta Magna, primer document on es limitaven els poders d'un rei anglès i que aquest any ha celebrat els 800 anys. Als que heu llegit Els pilars de la terra de Ken Follet us farà gràcia saber que es va inspirar en aquest edifici per escriure el seu llibre.<br />
L'endemà vam visitar Oxford, un altre dels llocs preferits dels turistes i grups de joves italians i espanyols enviats pels pares a "aprendre" anglès durant un parell de setmanes. La ciutat és bonica i evidentment amb molta càrrega històrica, si més no per tota la gent que ha passat per la seva universitat i colleges. La biblioteca que per llei rep un exemplar de tots els llibres que es publiquen a GB, és al·lucinant. També vam anar a una exposició de llibres antiquíssims i alguns manuscrits originals d'autors britànics. Molts dels colleges eren tancats al públic, suposo que ja estan farts de tant turista i amb raó. Les nenes van voler anar al museu d'història natural i les hi vam portar. Per acabar, ens vam passejar pel jardí botànic, que no té res a envejar al de Birmingham, però que té el seu mèrit.<br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheT9of-1jelLzOHLD_VYwMUrYl0f7UKosUQ8Et7S0Dq0FPfJS293UYPZuvJyE7F4GWuMQ0CcJOcaRtECzj6WefC9lpWkAiZXAHXH7m5_w4dr5Oj38ObhO4NHL7V4qBm-UoyVD37xqlgCjq/s1600/IMG_3646.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheT9of-1jelLzOHLD_VYwMUrYl0f7UKosUQ8Et7S0Dq0FPfJS293UYPZuvJyE7F4GWuMQ0CcJOcaRtECzj6WefC9lpWkAiZXAHXH7m5_w4dr5Oj38ObhO4NHL7V4qBm-UoyVD37xqlgCjq/s320/IMG_3646.JPG" width="240" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZFn_eZpA_EdOhJXtqGPCaVuv9rE2lwQZBZDrGs5CXGkRwnrCZ9Xk2K_Ek8Dw1USWt4D1LIbbnGm7BIMWH1vH3cOzlYUG10X-JxcecuUwEN1LuRebrx8kO4PFtF0AZ_sjxYQwRFPU5I-2/s1600/IMG_3654.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjAZFn_eZpA_EdOhJXtqGPCaVuv9rE2lwQZBZDrGs5CXGkRwnrCZ9Xk2K_Ek8Dw1USWt4D1LIbbnGm7BIMWH1vH3cOzlYUG10X-JxcecuUwEN1LuRebrx8kO4PFtF0AZ_sjxYQwRFPU5I-2/s320/IMG_3654.JPG" width="240" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOy-7NbI1QhKbrlIWRgUmszqbJOPn3V9P_bZudxmtl4pgOuGU3J_CXqGYp3yz3QeRvduJW67L-JJQIEUfo3UHvzunAxzr9sZRF-g3m5rq2STXjmuz6oJ0Pjf6L0vJpzNIoblpnK-ZVfuJE/s1600/IMG_3656.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhOy-7NbI1QhKbrlIWRgUmszqbJOPn3V9P_bZudxmtl4pgOuGU3J_CXqGYp3yz3QeRvduJW67L-JJQIEUfo3UHvzunAxzr9sZRF-g3m5rq2STXjmuz6oJ0Pjf6L0vJpzNIoblpnK-ZVfuJE/s320/IMG_3656.JPG" width="240" /></a><br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb5_KM12ZpHF-R7NhmAcATOdq-A6z6Z7-beCzEPf9TmJZU6zvnNDhEHK24b-GAKtM2VbC8YQpmyHxrGRlvJS6_Upu9swdEAnGvKIvHU_zdqC2meIkTd5ni0hrYgDao4Ph8j1tc58qT-I7x/s1600/IMG_3663.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgb5_KM12ZpHF-R7NhmAcATOdq-A6z6Z7-beCzEPf9TmJZU6zvnNDhEHK24b-GAKtM2VbC8YQpmyHxrGRlvJS6_Upu9swdEAnGvKIvHU_zdqC2meIkTd5ni0hrYgDao4Ph8j1tc58qT-I7x/s320/IMG_3663.JPG" width="240" /></a>Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-84992013761630299992015-07-01T20:47:00.002+01:002015-07-01T20:47:51.213+01:00El mur<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/8/3/1429007919538.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://statics.ccma.cat/multimedia/jpg/8/3/1429007919538.jpg" height="112" width="200" /></a></div>
Ja sabeu que jo la TV la miro a la carta. Així ho he fet també amb el programa El Mur, que per si no ho sabeu consistia en que 6 participants es posaven el repte de córrer la marató de Barcelona. La idea em sembla bona. Al principi em va interessar sobretot perquè donaven consells que podien servir per qualsevol a qui li agradi o s'hagi aficionat a córrer recentment. Després, però, ja no hi havia tants consells ni entrenaments que els televidents poguessin veure i admeto que alguns capítols els feia anar més ràpid, perquè les vides privades dels concursants o la forma de les seves caques no m'interessava massa.<br />
Avui he vist el programa de diumenge, que era l'últim. És a dir, el dia de la marató.<br />
És admirable que un senyor de més de 60 anys estigui en la condició física del Manel i la corregués en només 4 hores. Molt bonic que a més, ho fes amb el seu fill. També cal dir que era el participant més acostumat a fer esport. Dos concursants d'uns 50 anys aprox. la van acabar cansats però bé i en un temps normal tenint en compte les condicions (cinc hores un i una mica més l'altre). Un dels participants no la va acabar, cosa que considero força normal, tenint en compte que abans no feia res d'exercici i que en tres mesos no es poden demanar miracles. Dues noies van acabar-la amb Déu i ajuda i en sis hores, perquè des del principi ja se sabia que tenien lesions físiques. Una al genoll i l'altra al maluc. Ambdós mals, m'arrisco a afirmar, fruit de l'intens exercici físic al que van sotmetre el seu cos, el qual no estava acostumat a aquests "trots".<br />
Jo fa quatre dies que corro. No puc dir que m'encanti mentre ho faig, però sí la sensació de després i també la de superació personal. També sé que ni boja em posaria a córrer una marató, ni d'aquí a tres mesos ni d'aquí a dos anys. <br />
M'agradaria fer alguns comentaris:<br />
- Tot i no ser del ram de la sanitat, dubto que aquest stress físic al que s'ha sotmès a aquests participants sigui bo. Encara em sembla més inconscient que s'hagi animat a dues persones amb lesions a córrer 42 km. Entenc que pugui fer ràbia haver-se posat un repte i no poder-lo assolir, però algú els va explicar les conseqüències de fer-ho?<br />
- M'agradaria que fessin un programa de "després del mur". Com ha quedat aquesta gent? Segueixen corrent? Com han evolucionat les lesions?<br />
- Des de la TV pública penso que s'ha de ser una mica responsable. Que una persona que no fa cap mena d'exercici passi en tres mesos a córrer una marató és una animalada. Sobretot tenint en compte que aquesta gent a més d'entrenar també treballava. Penso que haguessin pogut fer el mateix programa en un període de temps més llarg. Per exemple en nou mesos o un any. Però és clar, el cost econòmic hagués estat un altre. El cost físic dels participants també.Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-13520053080561973182015-06-25T11:01:00.000+01:002015-06-25T11:01:07.750+01:00TroballesUna de les coses que m'encanta fer aquí a Anglaterra i que trobaré a faltar quan tornem cap a Suècia, és remenar en les botigues de segona mà i les fires d'antiguitats o mobles vells. Realment el que m'agrada és trobar objectes que potser no tenen massa valor ni històric ni material, però que es poden reconvertir en peces boniques, amb una mica de traça. <br />
Les antiguitats o les andròmines amb una mica d'història sempre m'han agradat, des de que era adolescent. El que més m'entusiasmava era descobrir objectes a casa els avis, pensar que allò havia estat fet servir per algun avant-passat meu. Anar a casa algun drapaire i trobar ampolletes velles de farmàcia o alguna caixa de fusta ja em feia il·lusió, perquè per quatre duros m'havia firat (als meus ulls, és clar). Ara ja quasi no en queden de llocs on trobar tresors, tot es fa pagar bastant perquè el <i>vintage</i> està de moda. A vegades per quatre ferralles et demanen una suma exorbitant, però deu ser que hi ha gent disposada a pagar-ho...<br />
Per això, si tens sort pots trobar cosetes a les botigues de les ONG's dels High streets (us en vaig parlar <a href="http://viureaestocolm.blogspot.co.uk/2014/10/la-festa-de-la-collita.html" target="_blank">aquí</a>) o regatejant a les fires de mobles vells. El factor clau és la paciència i la perseverança perquè la majoria de vegades tornes a casa amb les mans buides, malauradament hi ha molta morralla en aquestes botigues. De tant en tant, però, trobes alguna coseta que et fa feliç.<br />
Avui us penjo unes fotos ("abans i després) d'un tamboret reposa-peus. Molt lleig quan el vaig adquirir però ben bufó després de posar-hi unes capes de pintura de guix.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1GRIFrDgwvsdIa_wIsE7OgPf6PH7MZZfTqEPXdlB4e4WzKzA70WDAuKl2_gI9X6_sacp3FzpQTT3J5_xTi_noTQAtBtRqjl-FIte9_gZ7EYjzDR9XiTC1Gb01GXDzFsLg-r4RAdVvnIc/s1600/IMG_0977.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="155" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG1GRIFrDgwvsdIa_wIsE7OgPf6PH7MZZfTqEPXdlB4e4WzKzA70WDAuKl2_gI9X6_sacp3FzpQTT3J5_xTi_noTQAtBtRqjl-FIte9_gZ7EYjzDR9XiTC1Gb01GXDzFsLg-r4RAdVvnIc/s200/IMG_0977.jpg" width="200" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo3kU5PvwKPegNo8klalsQbVSPiF2ebBgVEc4K-7ReUKbTPCi6iRHI6FBXWu2kBGZIMhKJi1B-8-jPWmMxjsJNoTUfa6s-68h9B0RFna2TA0bje-Hhpkt7soqrPF4hXE5XhCtpcNmZCZxB/s1600/FullSizeRender.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="170" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo3kU5PvwKPegNo8klalsQbVSPiF2ebBgVEc4K-7ReUKbTPCi6iRHI6FBXWu2kBGZIMhKJi1B-8-jPWmMxjsJNoTUfa6s-68h9B0RFna2TA0bje-Hhpkt7soqrPF4hXE5XhCtpcNmZCZxB/s200/FullSizeRender.jpg" width="200" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifi_-P7kbrnNjWYgFB3BujKhZyuCSa9Ug-Ef6P6PL3gmVCqXFDgMzgeTuIhTO_TY4j_4SUaExOP2pfneG2nANqAss-M1pq69PBDdl8N7ORWMhv2tvTTEdfBQsw1wwyoPFpjX10zk8vdYjY/s1600/FullSizeRender-1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="140" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifi_-P7kbrnNjWYgFB3BujKhZyuCSa9Ug-Ef6P6PL3gmVCqXFDgMzgeTuIhTO_TY4j_4SUaExOP2pfneG2nANqAss-M1pq69PBDdl8N7ORWMhv2tvTTEdfBQsw1wwyoPFpjX10zk8vdYjY/s200/FullSizeRender-1.jpg" width="200" /></a><br />
<br />Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-74349170843413587822015-06-22T11:08:00.001+01:002015-06-22T11:08:17.441+01:00una índia no gaire índia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201411/576_1416569262Rastres_de_sndal_Poster_Final.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://dades.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/201411/576_1416569262Rastres_de_sndal_Poster_Final.jpg" height="200" width="141" /></a></div>
L'altre dia vaig veure <i>Rastres de Sàndal</i>, gràcies al meu pare que me la va fer arribar per correu en dvd, perquè aquí a GB no l'hagués trobat. Em feia gràcia veure-la perquè la productora i guionista és germana d'una companya meva d'escola i filla de la Teresa Pont, una mestra per qui guardo un especial afecte.<br />
El millor de la pel·lícula és la fotografia i l'ambientació -especialment en les escenes a la Índia-.<br />
Un altre gran mèrit és que la majoria del personal que van fer possible el llargmetratge eren dones. També trobo interessant la fusió d'actors indis i catalans, així com les pinzellades "bollyboodianes" que aporten frescor i ritme.<br />
No he llegit la novel·la en la que es basa el film però suposo que l'adaptació deu ser prou bona, tenint en compte que la guionista també va participar en l'escriptura del llibre. No obstant, com és habitual quan s'adapten novel·les a la gran pantalla, la sensació com a espectadora és que es vol encabir massa informació en poc temps.<br />
El que em va agradar menys va ser la tria de l'actriu protagonista. El personatge que ha d'interpretar és una noia adoptada de l'Índia que ha crescut a Barcelona en el sí d'una família benestant. El problema és que l'Aina Clotet no és índia ni ho sembla. Aquest fet fa que la història perdi credibilitat als ulls de l'espectador. És que ni tan sols li van posar una bona cabellera negra ni la van maquillar més morena! Tan costava trobar una actriu d'origen indi o almenys amb trets més versemblants? No dic que la noia sigui mala actriu, però amb 32 anys ja l'hem vista en un nombre exagerat de sèries i pel·lícules. Tenint en compte que l'Institut del teatre gradua cada any uns quants nous actors, penso que seria hora d'anar-nos renovant una mica i obrir portes a altra gent. Potser és un tema de màrqueting però dubto que la gent anés al cinema per veure-la a ella, sincerament. <br />
L'altre aspecte que no em va agradar va ser la selecció dels escenaris barcelonins: Parc Güell, la Pedrera, el Maremagnum, l'hotel Arts, torreta al Tibidabo, etc. Sembla un tríptic turístic de Barcelona, tal i com ho va ser <i>Vicky, Christina, Barcelona</i> de Woody Allen. La única originalitat va ser incloure una botigueta regentada per un indi al barri vell. Fa anys que no visc a Barcelona, però de debò hi ha tants immigrants que parlin bé el català? Em costa de creure, però tant de bo!<br />
La història és un conte de fades on no hi falten ni el príncep blau, ni l'èxit professional (i material) ni els encontres atzarosos que fan canviar el destí de les protagonistes. Bona per passar l'estona.Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-71503290868727029552015-06-10T10:38:00.002+01:002015-06-10T10:38:38.322+01:00abusos<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.kindredmedia.org/wp-content/uploads/media/images/content/detail/Smacking-page2420.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.kindredmedia.org/wp-content/uploads/media/images/content/detail/Smacking-page2420.jpg" height="163" width="200" /></a></div>
Tornant de portar les nenes a l'escola escolto la BBC, canal local. A aquesta hora sempre hi ha un programa de debat, però no entre "tertulians" sinó entre locutor i públic que truca o escriu al programa. El presentador proposa un tema relacionat amb l'actualitat i la gent hi diu la seva.<br />
Avui m'ha agafat tanta ràbia escoltant-lo que necessito buidar el pap.<br />
La notícia a discutir és la següent: una jutgessa (sí, lamentablement, una dona) ha considerat que un pare acusat de pegar el seu fill de 7 anys i la seva dona, s'hauria de jutjar tenint en compte la seva cultura d'origen (Índia), on aquest fet no es considera delicte. Podeu llegir-la íntegrament <a href="http://www.theguardian.com/society/2015/jun/10/make-allowances-for-immigrants-who-slap-their-children-says-high-court-judge" target="_blank">aquí</a>.<br />
A Gran Bretanya, des de només l'any 2004, si un progenitor pega als fills <u>deixant marques visibles</u>, pot arribar a complir una condemna de fins a cinc anys de presó. No es considera malament, en canvi, que els pares peguin als fills per motius disciplinaris, sempre i quan no deixin marques.<br />
O sigui, es podrien discutir dos temes: l'aplicació de les lleis per una banda i el maltractament infantil per l'altra.<br />
El primer dels temes, tot i que fa quasi 20 anys que vaig acabar la carrera de Dret i mai he exercit, penso que és claríssim. Un dels principis del Dret és que la ignorància de la llei no eximeix de complir-la. Encara que no sàpigues que hi ha una llei que diu que has de pagar impostos, si no els pagues estàs incomplint la llei i ja s'encarregaran de fer-te la complir. El de la immigració, és un tema candent a tot arreu. Òbviament hi ha un xoc de cultures quan es barreja gent provinent de llocs molt diversos i amb valors diferents. Però penso que el país d'acollida no és el que s'ha adaptar a la gent nouvinguda, al menys pel que fa a les lleis d'una societat que ja porta molts segles de democràcia.<br />
Pel que fa al segon tema, em sembla al·lucinant que encara es pugui discutir. Hi havia gent trucant dient que si els nens es "porten malament", se'ls ha de pegar perquè <u>aprenguin</u> que no ho han de fer. Que no és el mateix que un maltractament continuat, cremant amb cigarretes o estomacant amb un cinturó. D'acord, no és el mateix, però això no treu que estigui mal fet. Quan s'ha demostrat que les coses s'aprenen rebent estímuls negatius i especialment abusos físics? Ni tan sols als gossos ni als cavalls se'ls ensinistra pegant-los! No ens enganyem, els pares que peguen als fills amb l'excusa d'educar, estan simplement abusant del seu poder i sovint és simplement una reacció d'irritació i frustració envers el fill. De moments d'aquests, tots els que tenim fills n'hem viscut però això no ens duu a fotre'ls una bufetada. Tots aquells que defensen una cleca pel bé de la disciplina, haurien d'acceptar que si fan alguna cosa mal feta a la feina, el seu superior els clavi una bufetada. Així ho aprendran a fer bé. Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-483937820905411531.post-17418871173014272582015-06-08T12:02:00.002+01:002015-06-08T12:02:51.068+01:00què fer?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://www.suttoncoldfieldobserver.co.uk/images/localworld/ugc-images/276288/Article/images/25826286/9297073-large.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://www.suttoncoldfieldobserver.co.uk/images/localworld/ugc-images/276288/Article/images/25826286/9297073-large.jpg" height="215" width="320" /></a></div>
Divendres vaig tenir l'últim examen. Dissabte vaig córrer la cursa a la que m'havia apuntat amb una amiga catalana que també viu per aquí i després vam dinar molt a gust a casa seva amb tota la família, perquè el parc (enorme, amb bosc, prats, llacs) on vam córrer és molt a prop. Va anar bé, la gràcia era que es feia per recollir diners per la investigació contra el càncer. Jo, sobretot gràcies a un donant anònim que va posar-hi un pessic molt gran, he arribat a les 140 lliures, tot i que encara hi ha alguna gent més que n'afegirà (o això m'han dit).<br />
Estic contenta perquè últimament puc córrer 5 km a un bon ritme. Les cames no em fallen, les ganes tampoc. El que més em costa és el respirar. Per poder seguir corrent, haig de parar al cap dels 5km i caminar per recuperar un pols més o menys estable. La fita seria fer-ne 10, i ara que comença a fer bon temps intentaré superar-me. Poc a poc allargaré la distància i aviam fins quan arribo, perquè alguns dies, el genoll dret se'n ressent. Sempre és la cama dreta la que em porta problemes: el taló, el nervi ciàtic... Però com que no veig que empitjori quan corro (o faig altres esports), doncs segueixo.<br />
Ara tinc tot l'estiu per endavant: cap obligació a part de les familiars i el voluntariat al museu un cop per setmana. De sobte tinc tant temps que no sé què fer. Moltes idees però a l'hora de dur-les a la pràctica, les hores em passen volant i el més calent a l'aigüera! El que és segur és que puc llegir els llibres que em vinguin de gust enlloc dels obligatoris del curs!<br />
La pena és que les nenes no acaben l'escola fins el 17 de juliol, o sigui que tampoc podem tornar abans cap a casa (on el jardí necessita molta mà) o cap a Catalunya. Intentarem doncs aprofitar al màxim el temps que ens queda a Anglaterra.<br />
Dissabte anirem a un lloc molt especial -sobretot per la Júlia- però com que és una sorpresa, encara no n'escriuré res. Ja us ho explicaré quan tornem.Annahttp://www.blogger.com/profile/01872815493556507388noreply@blogger.com2