Viure a Estocolm

sobre el llac glaçat i nevat

2012-02-12T14:30:00.000+01:00

Avui ha fet un dia fantàstic: sol i 0 graus, després d'haver fet una setmaneta freda i de neu. Total, que avui hem agafat els trastos i cap a Lida falta gent! És una reserva natural que tenim a 6 km. de casa, on a part de bosc i camins també hi ha un llac. A l'estiu ens hi banyem, a l'hivern s'hi pot patinar o esquiar o ambdues coses, com veureu a la foto. La part més ampla és per patinar i després hi ha la part amb "vies" per fer esquí de fons.

Penjo també un parell de fotos que vaig fer l'altre dia a l'escola de l'Elna, d'ella baixant per un "tobogan natural" de gel, que s'ha fet després de que els nens llisquessin per la baixada nevada una i altra vegada... ;-). Observeu les proteccions al voltant dels obstacles!

Mestres

2012-02-10T10:04:00.001+01:00

Ahir vaig veure per primera vegada el que sembla un programa d'emisió regular a TV3: "Mestres". Haig de dir que em va agradar molt i per vàries raons, tot i que també diré un parell de cosetes negatives. Aspectes positius:

Sitúa als mestres i als alumnes a la posició que es mereixen dins la societat.
Mostra alguns exemples reals.
És un espai per fer escoltar la veu dels qui sovint no ténen cap més lloc per fer-se sentir.

Respecte al primer punt, penso que és molt important adonar-nos del potencial i el poder que tenen els mestres, tant de primària com de secundària. Ja fa anys que es debat el paper que han de tenir, com s'ha d'encaminar l'ensenyament, etc. No sé com serà aquest debat a Catalunya, però a Suècia cada 2x3 s'estan fent canvis des dels plans d'estudi de la carrera de magisteri, fins al sistema d'avaluació dels alumnes, passant per la gestió de les escoles. El pitjor del cas és que tothom es creu en dret de ficar-hi cullerada. És a dir, a mi em sembla molt bé que qualsevol ciutadà pugui expressar la seva opinió sobre si funciona o no un servei públic. Ara bé, em meravella que els actors polítics -entre els quals n'hi ha molt que no han ni passat per la Universitat, començant pel Ministre d'Educació- puguin decidir quines són les matèries que s'han d'impartir, quins exàmens s'han de fer, etc. Serà perquè tenim un govern conservador, però la sensació és que estem tornant enrere en molts aspectes i el primer és la mania aquesta de voler avaluar la prestació dels alumnes medint els seus coneixements de dades o la capacitat de memòria, enlloc de promoure les ganes d'aprendre.
Ahir vaig escoltar opinions de la gent que treballa a peu del canó a Catalunya i, insisteixo, no sé com és el debat a nivell polític, però sí sé que al Parlament van convidar una catedràtica sueca que és la dona més retrògrada que he conegut mai en aquest país, (fins i tot em sembla que és de l'Opus). Com sempre, amb el nostre complexe d'inferioritat respecte als països escandinaus que funcionen tan bé, hem d'escoltar el que ens diu una persona que no coneix la nostra realitat? Que potser no hi ha entesos en la matèria en el nostre país?
Però no em vull desviar del tema. Aspectes negatius del programa:

Els exemples reals només són positius (ja dic que només he vist aquest capítol i potser n'hi ha que sí que els han mostrat)
El sistema educatiu finès és molt bo, tal i com diuen en el programa, però es van oblidar de dir que entre altres això és perquè el sou i el prestigi del mestre és molt més elevat que en la majoria de països. Per tant, hi ha competència per entrar a estudiar magisteri, els millors ho aconsegueixen i la figura del mestre és molt respectada en la societat.
Hi va haver un nen que va dir "als països nòrdics hi ha 2 mestres per cada 4 o 5 nens". Per si algú de vosaltres s'ho va creure, que sapigueu que això no és cert, almenys a Suècia: fins als 8 anys, a una classe de 27 alumnes hi ha dos adults: un mestre i un "mestre de lleure" (no sé com traduïr-ho, però té uns estudis diferents i més curts). A partir dels 9 anys, un mestre per tota la classe. Però de nou, veig que és manté viva la creença de que per aquí dalt tot són flors i violes.
Penso que no hauria estat de més que mostressin quina estructura segueixen els nens de l'escola de les "caixes", no em crec que cadascú faci el que li doni la gana i quan vulgui.

En qualsevol cas, tinc moltes ganes de veure més capítols d'aquest programa.

Identitats

2012-02-07T10:49:00.002+01:00

Un dels llibres que m'estic llegint ara és "Identitats assassines" d'Amin Maalouf. De moment m'està agradant molt, probablement perquè em toca d'aprop, com per altra banda a tots vosaltres. Dic tots vosaltres perquè en la nostra societat (no només l'occidental) hi ha -i hi ha hagut des de temps immemorials- una tendència a etiquetar la gent, segons criteris diversos. És com si el nostre cervell necessités classificar a les persones (de fet a tots els sers vius) per poder entendre, ubicar, endreçar -o com li volgueu dir- el nostre entorn i fer-lo més comprensible.
Abans era des del naixament, ara des de la 15a setmana d'embaràs, és on ja comença la nostra identitat: nen o nena? I si algú resulta que és hermafrodita, ja se'ns trenquen els esquemes. Però no s'acaba aquí, no seré tan simplista (tot i que en les pàgines que porto llegides aquesta categoria en Maalouf encara no l'ha esmentat).
Com bé diu l'escriptor, la identitat de cadascú sol venir relacionada amb la pertanyença a un grup, que al seu torn, dependrà de la llengua, la nacionalitat, la religió, els interessos que un pugui tenir, etc... Alguns, com sabem, pesen més que altres perquè hom s'identifiqui o l'identifiquin. Però també hem de pensar que aquestes pertanyences poden ser combinades de moltes maneres i no cal que entri en detalls.

L'altre dia la Júlia em va preguntar: "Mare, jo sóc sueca?". Si partim del concepte que tenen molts dels habitants d'aquest país, la resposta seria NO: "no filla, no ets sueca. Ets mig sueca, una quarta part catalana i una altra quarta part francesa". És clar que si miro una mica més amunt en el seu arbre geneaològic, trobaré que també té una part de belga, una de lapona i vés a saber si no n'hi hauria alguna de jueva (els nassos per la meva part paterna en serien una bona prova).
Ara bé, què és ser suec/a? És tenir un passaport suec? És haver nascut aquí? És tenir ambdós pares de nacionalitat sueca o n'hi ha prou amb un? És parlar la llengua fluidament?
La meva resposta, no sé si la més correcta, va ser: "Tu et sents sueca? Doncs ets sueca. I si també et sents catalana, doncs ets sueca i catalana."
Com que aquí la majoria de gent no sap què és Catalunya ni el català, quan s'ha d'etiquetar algú que diu haver nascut a Barcelona, de mare també nascuda i educada a Barcelona, aquest algú és espanyol i parla evidentment castellà. I les meves filles han d'anar clarificant que no, que elles parlen català, a més del suec. I creieu-me que hi ha molt cap quadrat per aquest món.
I jo, "què" sóc?

dibuix glaçat

2012-02-03T16:56:00.000+01:00

Aquest és el parabrises del nostre cotxe, dimarts al matí. Potser no hi trobeu res de peculiar, però és que les estrelletes de gel que veieu no són fora, sinó per la part de dins del vidre! A fora, era cobert de neu, però quan la vaig haver tret em vaig trobar amb aquesta bonica imatge. Llàstima que no fos tan bonic haver de rascar el vidre provocant una pluja de partícules de gel sobre on després havia de seure... :-) Però vaja, res de tan greu que no s'arreglés força ràpid amb el mecanisme de calefacció del seient del conductor.
Sí, aquesta setmaneta ha estat fresqueta, com a Catalunya, segons m'he informat. Potser alguns de vosaltres fins i tot heu trobat a faltar la pala llevaneus al costat de la porta (?). Però vaja, em sembla que no heu arribat als -13ºC nostres.
I tot i així, les botigues de roba s'empenyen en mostrar-nos els modeletes de primavera. "New collection" diu entre quatre peces de morralla que queden de les rebaixes d'hivern (o de fa tres hiverns però la tornen a treure per si algú pica). Quina maaaandra! Només de pensar en que m'haig de treure la jaqueta, els guants, el gorro, la bufanda, el jersei, la samarreta de màniga llarga, la samarreta de màniga curta, descordar-me les botes grosses, treure'm els pantalons (encara no arribo als extrems de portar calces llargues a sota) i no saber on deixar-ho perquè no hi ha lloc a l'emprovador per tanta roba, per després emprovar-me un vestit que deixarà exposat part del meu cos lletós, i haver de fer el mateix procés a l'inversa per vestir-me, i a sobre sortir de la botiga sense cap bossa...Uix no! Se'm treuen totes les ganes!!!! Per quant un app que ens permeti evitar tot això? Vinga, va, qui s'anima? Jo poso la idea i algú de vosaltres la tècnica per fer-ho possible!?

dissabte d'esquiada

2012-01-30T14:33:00.001+01:00

Dissabte feia un dia perfecte per anar a fer una mica d'esquí de fons amb tota la familia: -1°C, tot i que sense sol. Es va notar que era el primer dia de la temporada perquè estava molt patosa, la veritat. Les nenes quan millor s'ho van passar va ser baixant en trineu, i és que el lloc és perfecte, la veritat.
Esquiant pel bosc vaig veure aquest arbre, que havia quedat ben nevat d'un costat i la neu s'havia glaçat, de manera que queda permanentment així, en la vertical del tronc, curiós, si més no.
També vaig veure per primera vegada aquests petits esquís que s'adapten a les rodes petites del cotxet, fent molt més fàcil l'avanç per la neu dels més petits.
Aquest matí estàvem a -11ºC però ha fet un dia preciós. Mica en mica el sol va pujant més amunt cada dia i quasi es nota la seva escalfor al migdia...

el suec mitjà

2012-01-26T13:38:00.003+01:00

Com cada any, ja tenim aquí el llibre que publica l'Institut d'estadística de Suècia (SCB).
Tot i que s'anomena de 2012, s'enten que les dades aportades es refereixen al 2011.
Per si teniu curiositat, us informo d'algunes cosetes:
- el nom més posat per nena: Alice, seguit de Maja (llegit Maia), Elsa i Julia.
- el nom més posat per nen: William, seguit de Lukas, Oscar i Hugo.

El 90% dels suecs entre 16 i 74 anys es considera amb prous coneixements per fer servir Internet.

Una familia mitjana sueca és la que viu en una casa d'un valor catastral de 1,3 mil.lions de corones, condueix un Volvo gris metalitzat i té un ordinador amb accés a internet a casa. Dos fills, cadascun amb la seva pròpia habitació, mòbil i bicicleta. El sou net que tenen entre els dos és de 47000 corones, de les quals se'n gasten 35000 (una quarta part per pagar despeses d'habitatge).

En aquesta familia es mengen 1,3 kg de llaminadures (xocolata inclosa) a la setmana i la mateixa proporció de bolleria. El matrimoni es beu una ampolla de vi, tres llaunes de cervesa i 1,4dl d'alcohol amb alta graduació, a la setmana. No és d'extranyar que el 61% dels homes entre 35 i 44 anys pateixin de sobrepès. La proporció entre dones és de 29%.

En un dia...
- el suec mitjà passa 26 min. preparant menjar mentre que la sueca en passa 43.
- els homes miren de mitjana 140 min de tv (inclou la radio) mentre les dones 118 min.
- en quant a activitats esportives o a l'aire lliure, les dones s'hi deixen 34 min. diaris i els homes 36.
- la dona passa 35 min. al dia netejant la casa mentre l'home en passa 20.
- l'home es dedica 41 min. al dia a fer feines de manteniment de la casa, la dona, 23.

Si en voleu saber més, cliqueu a l'enllaç que us he posat a dalt de tot.

fer-se gran?

2012-01-24T11:25:00.004+01:00

Quan era nena em pensava que els pares i els adults en general ho sabien tot.
D'adolescent, creia que sabien moltes coses però que n'ignoraven d'altres però sobretot, sabia que no m'entenien i que no podien pensar igual que jo.
De joveneta (vegis 18-25 anys) tenia la falsa il.lusió que quan hom arribava a la maduresa (a partir dels 30?) ja tenia les coses molt clares, s'havia forjat uns estudis o una professió, tenia casa, familia, feina i les coses rutllaven per sí soles.
Ja fa temps que m'he adonat que no és ben bé així. Almenys en el meu cas, que ja en tinc 38 i escaig. La sensació de que una encara és jove, malgrat des de fora molts em deuen veure "gran" (o dit d'altra manera: les arrugues em delaten) em sembla que ja l'he comentat altres vegades.
Ara més aviat em refereixo als pensaments, les inseguretats, les indecisions que em ballen pel cap, talment encara tingués 20 anys. I em pregunto: no serà que actuem com s'espera que ho fem a una determinada edat i d'acord a les circumstàncies que ens envolten?
Els pensaments no sempre es poden controlar, però n'hi ha que dins les nostres normes socials es permeten si tens 20 o 30 anys, però en canvi es consideren totalment anormals en una persona de 40, 50 o 60. I hom fins i tot se sent malament per tan sols el fet de que aquests pensaments es passegin per la ment i per conseqüent, s'intenten esborrar, fer desaparèixer o plasmar en alguna obra "de ficció".
És com si a la vida hi hagués unes oportunitats limitades, sovint d'acord a l'edat. I no sé si és fruit de la naturalesa o de la societat en la que vivim, però quan més grans ens fem, més ens costa prendre riscos, canviar rutines, fer... "bogeries". Tinc un company de feina que té 44 anys i encara viu com si en tingués 25, probablement perquè la seva nòvia en té 28: viu en una casa d'estudiants, té una furgoneta decorada amb grafitis, i fins i tot fa uns mesos es va posar trenetes llargues al cabell. No l'envejo, ni molt menys, però veig que la gent del voltant tendim a fer comentaris crítics del tipus "aquest noi no creixerà mai". I em pregunto perquè créixer s'ha de relacionar amb una manera de viure que ha de ser dins els standards que espera la societat?
És clar que si fos una dona, encara seria més fotut, perquè llavors sí que ja sabria que té un futur molt clar de "dona sense fills", cosa que encara no acaba de ser del tot acceptada. Sembla que si una dona no té descendència és o bé perquè vol fer carrera professional o bé perquè no ha trobat ningú que la vulgui fer mare. És clar que si realment ho volen, poden escullir ser mares sense parella, però és una situació molt dura.
No sé com he arribat a aquest tema, perquè no era la meva intenció al començar a escriure el post, però aquí queda.
Us deixo algunes fotos del paisatge que tenim ara, que fins i tot em fa il.lusió fer anar la pala!

barbuts

2012-01-19T14:11:00.000+01:00

Ahir vaig sentir una afirmació a CatRàdio (sí, mira, des que tinc plataformes intel.ligents estic més a l'última que mai de l'actualitat de Catalunya) que haig d'admetre que és ben veritat: en tots els grups de música catalana del moment (almenys els que més triomfen) hi ha barbuts. A la foto podeu veure Els amics de les arts, però a Manel, Mishima, El petit de cal Eril, Antònia Font també en trobareu. Eloi el bon noi (tot i que de moment no tant conegut) també s'ha afegit a aquesta moda, que en un primer moment, com passa sovint, no volia ser cap moda. Si els hem de posar una etiqueta, serien els "hipster" (terminologia que va començar a fer-se servir als anys 40). Quan jo anava a la Uni, la música i l'ambient de moda era tot el que estigués relacionat amb la moguda "indie" que no s'allunya massa de la "hipster", val a dir. Tot i que un hipster mai admetrà que ho és, perquè justament, la gràcia està en demostrar que no t'interessa res de tot això i que no formes part de cap moguda. Un hipster portarà una peça de roba de segona mà trobada en un país llunyà, que per tant no podràs copiar, serà fan d'un grup de música d'èxit abans que ningú el conegui, sabrà quin serà el nou actor del segle, descobrir el nou Nobel de literatura, etc. En definitiva, el que molts de nosaltres vam intentar quan érem més joves: desmarcar-nos, ser innovadors, estar a l'última de tot abans que ningú.
Són uns anys que duren ben poquet perquè a la que la propera generació hi arriba tu ja has fet tard. Vull dir que per més que una intenti estar al dia del que passa, mai acabarà de ser a "l'ona". Ho deia un periodista suec l'altre dia al diari, deu tenir com a molt 30 anys, però xatejant amb la seva germana de 12, ja no entenia el llenguatge abreviat i plè de simbologia que li enviava la noia en els missatges.
I com totes les modes, aquesta de la barba és una que vé i se'n va tot sovint. Com la de les grenyes, l'únic que varia és la llargada o la frondositat.
Ah! I que consti que feia temps que no escoltava tanta música catalana com en les últimes setmanes. És a dir, que m'agrada força, tot i estar tota tallada bastant pel mateix patró.

un mallorquí i cosetes vàries

2012-01-16T15:23:00.000+01:00

Les xarxes socials són, si més no, interessants. Em sembla que ja ho he dit alguna altra vegada, que vaig obrir un grup de catalans a Suècia en el Facebook i que ara ja he perdut el compte de quants som... No hi entro massa, de tant en tant. Avui m'ha servit per descobrir que hi ha un mallorquí (en Tomeu Alcover) a Estocolm que compon i toca una música motl bonica. Us el recomano i el podeu escoltar aquí.

Altres apunts.

Em sorpren que un progama de la qualitat de Cinema 3, faci servir les versions doblades de les pel.lícules que comenta. Considero que la gent aficionada al cinema (s'entén que els que miren Cinema 3 ho són) veu les pel.lícules en versió original. Fa lleig, molt lleig, sentir una altra persona interpretant a Ryan Gosling o a la Lauren Bacall. Figueras, m'has decebut.

Avui enceto una nova llista oberta: coses que trobo i coses que no trobo a faltar de Catalunya, a part de familia i amics (que són persones i no coses, per altra banda):

Trobo a faltar:
- el sol
- la temperatura hivernal barcelonina a les 12h del migdia
- el caldo en tetra-brik (no vull fer publicitat de marca)
- els tomàquets d'amanida que tenen gust
- els tomàquets de sucar (pel pa amb tomàquet)
- poder anar al mercat a comprar fruita i verdura fresca i tornar a casa amb un carro ple havent-me gastat molt pocs euros
- la varietat en la oferta de mobles a un preu accessible
- la pasta per la sopa, a part d'estrelletes. En especial, les lletres.

No trobo a faltar:
- l'etern tema de la crisi econòmica
- la política
- les caques de gos a cada cantonada
- les multituts (especialment en rebaixes)

Ja seguiré un altra dia i potser us explicaré què trobo a faltar de Suècia quan sóc a Catalunya

IRPF

2012-01-13T09:42:00.002+01:00

Si hi ha una cosa que m'emprenya és que es difongui informació errònia o manipulada i sobretot no contrastada. Si els periodistes catalans no comproven la informació amb fonts objectives em sembla molt greu. Si ho fan però prefereixen fer polèmica i amagar aquestes fonts al públic, encara em sembla més patètic.

Em refereixo al titular que s'ha extès com una taca d'oli en els diaris catalans: "La nova pujada de l'IRPF anunciada pel govern de Rajoy eleva l'impost de Catalunya al nivell del de Suècia".

En aquest cas, el titular és del 3/24, però ahir mateix escoltava al Sr. Uriel Bertran repetint les mateixes paraules als matins de tv3 i fent demagògia: "paguem els mateixos impostos que a Suècia però les prestacions que rebem a canvi no tenen res a veure". EP! Para el carro, noi....

QUE NO US ENGANYIN! A Suècia es comença a pagar el 54% d'IRPF quan s'arriba a un sou anual de 420 000 corones (és a dir, 47 000 euros anuals. A partir d'aquí parlaré en euros per fer-vos ho més fàcil). També es fiscalitza tota retribució amb espècies, dinars que pagui l'empresa, viatges, etc. El 56% es paga a partir dels 63 000 eur. anuals. Amb el canvi que han fet a Espanya, aquest percentatge comença a partir dels 300 000 eur. anuals. Hi ha una GRAN diferència! A més, quanta gent hi ha que cobri aquest sou a Catalunya???

L'IRPF que paga TOT QUISQUI a Suècia, a partir d'un sou de 6 000 eur anuals (o sigui, "todo hijo de vecino"), és d'aprox. 32'7% sobre el sou brut. Dic aprox. perquè l'impost varia entre el 30 i el 33% depenent d'on visquis. Però no baixa de 30%!

A part d'això, l'empleador paga per cada treballor, una taxa social de 31,42% del sou a l'Estat i un 7% per la pensió.

Per altra banda, l'IVA és del 25% per TOT, a excepció dels aliments (12%) i els llibres, premsa i transport (7%). I això també ho paguem tots, rics i pobres.

Si a més a més, tens patrimoni (per ex. un conte bancari, o quan et vens accions, fons, etc) pagues el 30% sobre el guany que has fet. Si et vens la casa, pagues un 26% del guany, a no ser que et compris una altra casa per un valor igual o superior.

Després, hi ha altres impostos que no entraré a explicar: immobles, esglesia, despeses d'enterrament (0,22% anual fins que et mors) i altres. Evidentment, també hi ha la possibilitat de desgravacions vàries. Però el que et treuen cada mes d'IRPF, és sempre el mateix.

Sí, a Suècia tenim moltes prestacions, però quants catalans estarien disposats a pagar tots aquests impostos? I quants autònoms, empresaris i botiguers catalans estarien disposats a no tenir una "caixa negra"???... Siguem seriosos! No es pot voler no pagar impostos i tenir una sanitat gratuïta, transport subvencionat, autopistes gratuïtes, escoles públiques, etc. que funcionin.

Si algú de vosaltres vol reenviar un enllaç d'aquest post a algun periodista o a algun director de diari, endavant, li dóno plena llibertat!

*Ah, i l'informació que us facilito, l'he treta de Skatteverket, l'Hisenda de Suècia, que podeu consultar també en anglès.

sóc una tassa...

2012-01-11T11:30:00.000+01:00

Em sembla que podríem afirmar que així com hi ha una "cançó de l'estiu" també hi ha una "cançó del Nadal" i no em refereixo al "fum, fum, fum" sinó a aquella que fa furor durant les vacances nadalenques.
En el nostre cas, o millor dit, en el de les meves filles, hi ha hagut dues cançons presents tots aquests dies. La primera, respon al títol d'aquest post. La meva neboda moianesa fa dansa (hip-hop) i vam anar a veure l'espectacle que feia el dia de St. Esteve. Un dels temes amb el que ballaven era una cançó de ritme llatí i en castellà, que les nenes han repetit fins la sacietat, en castellà i en català: "soy una taza, una tetera, un plato hondo y un cucharón"( i tot dient això es fa la forma de cada utensili amb cos i braços), potser ja la coneixíeu, jo no l'havia sentit mai. La podeu escoltar aquí .
L'altra tonada, molt millor però també molt enganxosa, ha estat la cançó de la Lila del club Super3, "Uh! Oh! No tinc por!". Cosines, cosí i els fills d'amics se saben la lletra... Ara la Júlia també, gràcies als Reis que li van portar el CD i per descomptat les influències esmentades, i l'Elna en canta alguns trossets.
Per cert, avui, primer dia d'escola, quan l'Elna ha arribat ha dit un "hola!" ben fort a totes les seves mestres, que evidentment li han contestat "hej!". Ahir parlant amb la seva àvia paterna per telèfon anava deixant alguna que altra catalanada... :-)
I ara, tornem a la rutina diària que també serveix, a part de per cobrar a final de mes, ens fa apreciar més les estones de vacances. Les properes, a finals de febrer i a Suïssa!

de vacances (?)

2011-12-30T19:10:00.001+01:00

Sí, no escric perquè estic de vacances (a Catalunya) i intento no passar gaire estona davant l'ordinador. O millor dit, passar-hi l'estona justa per poder acabar el treball final que haig d'entregar abans del dia 5. Quin pal! El que menys m'agrada d'estar estudiant mentre treballo és que fins i tot quan tens vacances de feina sempre hi ha algun deure a fer. No acabes mai de relaxar-te... com quan era jove i universitària i els caps de setmana sempre et feien venir remordiments per no haver fet el que s'hauria d'haver fet.
Això sí, ningú em treurà el gust de poder-me passejar sense guants ni gorro i gaudint del sol encara a les quatre de la tarda, ni l'alegria de veure que les nenes poden passar-se tres hores jugant al parc sense congelar-se. Per no parlar del cel blau que puc veure dia a dia. Cada any em passa el mateix i cada any repeteixo la mateixa frase: "això no té preu!"
Bon Any 2012!!

El convidat (7a part)

2011-12-22T11:19:00.002+01:00

Vinga va, doncs com que m'ho heu demanat, escriuré el post sobre El convidat amb Pilarín Bayés (l'últim de la temporada, em sembla).
Com molts de vosaltres, jo vaig créixer llegint llibres il.lustrats per aquesta dona, que té una veu que em recorda a una farmacèutica que conec. En recordo especialment un de rondalles catalanes. Els seus dibuixos m'agraden per la simplicitat plena de detalls, malgrat pugui semblar paradoxal. Em refereixo a que són dibuixos per nens on el món és tal i com el veuen ells. Per exemple, recordo que una de les històries que vaig llegir de petita, no sé dir quin, a un personatge li tallaven el coll i en lloc d'haver-hi nervis i musculatura penjant, el tall era perfecte i només hi havia una gota de sang i un petit cercle pintat de vermell al mig del coll, com si fos un braç de gitano. No sé si m'explico, però recordo que així és com m'imaginava el cos de petita: el òrgans, les venes, els ossos, tot està ben posat i diferenciat, sense sang ni res entre ells.
Per altra banda, en aquests moments coincideix que la Júlia i jo estem llegint El zoo d'en Pitus - un llibre que des que la mestra ens el llegia en veu alta cada dia una miqueta (als 6 anys?), em va encantar- també il.lustrat per Pilarín. Curiositats de la vida, no sé si recordeu que la recollida de diners que feien els amics d'en Pitus era perquè aquest pogués anar a Suècia a que el veiés un metge molt bo que li curaria la seva malaltia... La Júlia no acaba d'entendre perquè ha de venir un nen de Barcelona fins a Suècia perque el vegi un metge. Les coses han canviat. No crec que avui en dia ningú s'atrevís a publicar un llibre on la sanitat del país quedés en evidència.
Però tornem al programa:
M'agrada el somriure de la Pilarín al llarg de tot l'episodi, el fet de que porti uns barrets horribles i que es passi 13 hores al dia dibuixant. M'encanta la seva manera de rebel.lar-se als convencionalismes, ni que sigui amb petits gestos, com el de casar-se per la tarda i de curt, l'any 65 (no sabia que es considerés que els casaments de tarda propiciàven orgies!).
M'agrada que hagi sigut una mare "poc convencional" (no entraré a discutir el concepte d'una mare convencional) i hagi deixat certa llibertat als seus fills que en el seu moment -i especialment en la societat conservadora de Vic- no deuria ser gaire normal. Això segur que els va fer créixer i ser ells mateixos. Em va fer molta gràcia la història de l'ou pintat que canviaven per un entrepà els dies d'excursió.
En general, penso que l'Om ho va fer força bé, a excepció del que comentaré més avall. Sobretot perquè ell perd protagonisme, aspecte que ha millorat en els últims programes: ja no el veiem afeitant-se ni el sentim parlar de la seva crisi de 40 anys, o de que no sap si vol ser pare.
M'agrada que el marit de l'il.lustradora sigui qui li prepari els àpats, tot i que és trist que ho haguem de recalcar, com si fos una cosa extranya. Ens hi aguessim fixat si hagués estat al revés? De la mateixa manera, per què el convidat ha de preguntar a l'home de la Pilarín si porta bé que l'èxit el tingui la dona de la casa? Em sembla que el mateix li va demanar al marit de la Rahola.
Seguint en la mateixa línea, totalment fora de lloc la pregunta dirigida a la Pilarín sobre si és important que una dona guanyi diners. Si us plau, Om, és l'any 2011 i ja en fa uns quants que aquesta pregunta està resposta. O potser li preguntaria al Sr. Dexeus si li sembla important que l'home porti un sou a casa? I perquè ha de comentar dues vegades que el germà de la Pilarín és metge? Li dóna aquest fet més autoritat a la dibuixant?
Una altra comentari totalment fora de lloc (sobretot pel to de l'Om, que sovint quan parla amb gent gran, sembla que es pensi que són tontos) va ser quan li va dir "oh però, hi ha gent que diu que els immigrants s'emporten tots els ajuts d'aquí"... esperant alguna mena de reacció de la Pilarín.
Altres observacions sobre el programa:
- em vaig quedar amb les ganes de veure a la Bayés dibuixant, les seves tècniques, els materials que utilitza, quin concepte té de com s'han d'il.lustrar els llibres per infants...
- l'escena amb els nens i el futbol un pèl llarga, la veritat
- la música del programa m'agrada, l'escolto per Spotify, però penso que tendeix a repetir-se. Hi ha autors que surten a quasi cada programa. Sembla que hagin agafat un disc i triin una cançó per episodi... (Adam Green, Antònia Font, Belle & Sebastian, El petit de Cal Eril, Johnny Cash o Mishima, per dir-ne alguns).
Espero els vostres comentaris!

white Christmas?

2011-12-21T12:59:00.000+01:00

Acabo de tornar de la meva passejadeta (quasi) diària. Sempre que puc surto a mig matí, ni que sigui mitja horeta per que m'entri una mica de llum natural pels ulls, perquè si em descuido, se'm fan les 15h i ja hem begut oli... Per entendre'ns, quan surto a portar l'Elna a la guarderia (la Julia ja va sola a l'escola) encara no s'ha fet de dia i quan la vaig a buscar ja és fosc. I ja sabeu que per l'estat anímic és important donar al nostre cervellet una dosi de llum natural.
Avui està tot blanquet i el paisatge molt bonic, tot i que ningú assegura que s'aguanti fins la nit de Nadal.
Durant la passejada he escoltat el programa de catràdio amb en Fuentes i m'estava partint de riure, caminant jo sola que si m'hagués vist algú hauria pensat que era boja...
Des que tinc telèfon intel.ligent i tableta, estic súper al dia amb les coses que passen a Catalunya, tot i que encara no m'he enterat de què ha fet l'Urdangarin, ni tampoc m'interessa perquè tot el que tingui a veure amb la monarquia, m'importa ben poc.
Vaig veure alguns moments de la marató de diumenge, que em van emocionar especialment perquè el fill d'una bona amiga meva va rebre un cor trasplantat ara no fa ni un any i vaig pensar molt en ell. Em fa il.lusió veure que la gent pot ser tan solidària, tot i la crisi econòmica que està patint el país. No obstant, penso que no hauriem d'estar tota l'estona omplint-nos la boca amb afirmacions del tipus "hem demostrat un cop més que els catalans som molt solidaris, sobretot comparant-nos amb altre gent" (o quelcom de similar que va dir en Mas). Sí, està molt bé donar-nos copets a l'esquena, però tampoc podem anar pel món mirant-nos el melic. Mirem una mica en fora per veure que hi ha moltes coses que podem fer millor, jo diria!
*He vist El Convidat de la Pilarín, però no sé si escriure'n un post perquè a l'últim, a part de la Sònia (benvinguda!) ningú m'ha comentat res... o sigui que potser ja en teniu el pap plè, no?

Plomes i El convidat (6a part)

2011-12-17T18:14:00.000+01:00

A les fotografies hi podeu veure el dalt de la nostra bústia i de la del veí, on el gel hi havia fet aquests dibuixos. Vaig trobar que a la primera sembla que hi hagi unes plomes de paó, mentre a la segona el paó ha desplegat tota la cua. Peró potser només sóc jo que ho veig amb molta imaginació...
Avui està nevant però com que no baixem de 0,5C, només quedarà en pasteig. Potser aquest any no tindrem un Nadal blanc, però no m'importa massa.
Com que no tinc gaire temps, entre feina i estudis, no escric sovint, però penso en molts posts que es queden en això, pensaments...
En tot cas, segueixo tirant d'El Convidat, perquè quan el miro, sempre penso que n'haig de fer referència al blog, i perdó si em faig repetitiva, però és la primera "sèrie" de posts que he fet i la vull concloure. A més, m'agrada veure les vostres reaccions. Avui doncs, Pilar Rahola.
Sempre he pensat que la Rahola era una persona que volia sobretot, fer-se veure. Vull dir, aparèixer en política, debats televisius, provocar, etc, tot perquè ens la mirem i parlem d'ella. Però vés per on, em va caure millor del que em pensava.
Per comencar, la casa de Cadaqués em va semblar una passada, molt bonica. Suposo, a més, que és la residència de les vacances i el cap de setmana. No va quedar clar si els seus pares hi viuen sempre o només hi passaven aquells dies. Fins i tot hi havia una arpa -em pregunto si la toca algú- que faria a la meva filla més felic que un gínjol. El jardí, preciós, amb zones ben diferenciades i molt ben cuidat.
Trobo que la periodista es manté molt bé per tenir 52 anys, està més guapa ara que quan en tenia 30. No menja carn, cosa que li fa guanyar un punt més (jo tampoc en menjo).
Estic totalment d'acord amb ella en quan a l'existència d'un elitisme intel.lectual que fa pudor i sobre el fet de que ser home dóna "invisibilitat" (per bé i per mal), al menys en el món polític. Com ella, penso que hi ha massa poques dones que influenciin la opinió pública.
Graciosa l'anècdota sobre la tia monja. Molt bo!
Em sembla que és el primer dels programes on l'Om perd tot protagonisme i no surt afeitant-se.
Aspecte que em va sobrar: les al.lusions a la vida sexual amb la seva parella.
I ja que toquem el tema de les dones i l'invisibilitat, només comentar que de nou, el sopar del Nobel va inspirar comentaris sobre:
- la capacitat intel.lectual dels homes guanyadors i...
- el gust de les dones (guanyadores o no) vestint-se, qui havia dissenyat el seu vestit, quines joies duien, etc, etc. Trist!
Nosaltres, seguint la tradició, vam fer un sopar de gala amb altres tres parelles amigues, el mateix dia de l'entrega dels premis.

Primera enfarinada i El convidat (5a part)

2011-12-08T18:04:00.001+01:00

Dimarts va caure la primera neu de la temporada, poqueta cosa, però suficient per donar aparença nadalenca al paisatge, com quan enfarinem el pessebre. Demà neverà tot el dia i dissabte també o sigui que imagino que tocarà pala ;-) (va per tu, Garbí).
I ara, a comentar el darrer "El convidat" amb Marina Rosell.
No crec que sigui casual que la difusió coincidís amb el llançament del seu últim disc, que gràcies al programa va poder promoure una mica més. Sobretot perquè ella mateixa no semblava gaire còmode en la situació d'amfitriona o d'entrevistada. Suposo que d'aquí ve també l'aparició d'altres personatges que acaparen gran part del capítol: Monica Randall i Georges Moustaki.
La primera, ni em va ni em ve, més aviat em fa l'efecte que ja li va passar el seu moment de glòria. No passen desapercebuts els retocs de quiròfan al front i al voltant dels ulls (o potser és mà de Botox?). Al dinar a Les set portes (apa, més publicitat), l'Om acaba fent més preguntes a l'actriu que a la cantant.
Ara bé, tenir la oportunitat d'entrevistar Georges Moustaki, és una gran sort pel "convidat". L'entrada d'una de les veus més representatives de la chanson és positiva tant per la Rosell (publicitat) com per l'Om (ocasió única des del punt de vista personal i periodístic).
En Moustaki té cançons que m'encanten i ja fa anys que l'escolto. Em va fer força pena veure l'estat en què es trobava el pobre home, que més que 77 anys semblava que en tingués 90. Em va sorprendre veure com dominava la llengua espanyola i em va entristir una mica veure que ni el periodista ni la Rosell parlen francès (o almenys no ho demostren).
Preguntes:
1- perquè vol participar Marina Rosell en un programa d'aquest tipus quan és obvi que no vol exposar la seva vida privada al públic? Em sembla que la resposta cal trobar-la en el que escribia a l'inici del post.
2- No hi ha ningú de l'equip que pugui ensenyar a Albert Om a pronunciar el poc francès que parla? No es diu Jaks Brel, es diu Jaques i en francès les "s" a final de paraula no es pronuncien, per entendren's, "Jak" seria la pronunciació correcte.
A aquestes alçades trobo bastant patètic que molts periodistes encara vagin pel món pronunciant paraules extrangeres resultant en una mena d'híbrid entre català i l'altre idioma, sobretot quan es refereixen a noms propis: Bruce (E)Springsteen, y(o)utube, .
Ep! Amb això no voldria ser repel.lent, sé que molts de vosaltres també ho pronuncieu així, però considero que els mitjans de comunicació tenen certa responsabilitat i haurien de fomentar la pronunciació correcta de les llengües, sigui quina sigui la que fan servir, sobretot quan la pronunciació implica una omissió de so i que per tant no costa res.

safrà i Generació D

2011-12-02T10:25:00.001+01:00

Advent a Suècia és sobretot llumetes decoratives que il.luminen la foscor: estrelles que decoren les finestres, lamparetes LED que discretament aporten lluminositat en els jardins altrament invisibles a partir de les 15h. Però les setmanes abans de Nadal són també olor de taronja i canyella, vi calent -amb espècies, panses i ametlles- (glögg) i safrà. I no exactament a la paella, sinó sobretot en una mena de brioxos (vegeu foto) que s'anomenen lussekatter o lussebullar.
La primera part de la paraula ve de "Sankta Lucia" (13 des.) que aquí, como ja he dit altres vegades, es cel.lebra molt: és el dia que els nens es disfressen de Sta. Llúcia, galeta de gingebre o Pare Noel i canten nadales pels pares i mares a l'escola/guarderia.
Total, que m' acabo de menjar un lussebulle amb el meu cafetó del dia.

L'altre part del títol ve, com ja us podeu imaginar, del programa que van emetre a TV3 -cadena que gràcies a l'Ipad segueixo molt més que abans-.

Ignoro si s'emet cada 7 anys, o si les entrevistes les han guardat durant tot aquest temps per fer el programa que vaig veure l'altre dia. En tot cas, jo no l'havia vist mai abans.
Em va fer molta gràcia perquè jo formo part d'aquesta generació. Com la majoria dels entrevistats, vaig néixer l'any 1973 i òbviament, reconeixia totes les músiques triades, el tipus de roba que duien en les diferents èpoques, etc. M'encantaria que m'haguessin fet aquestes entrevistes a mi i poder veure com era i com pensava en diferents etapes de la vida, perquè els records que una té sempre són triats i subjectius.
Tot i que considero que no es pot fer un retrat d'una generació amb una mostra de tan poca gent, reconec que el programa té cert ganxo. Suposo que van decidir agafar persones de diferents llocs del país. Pels accents, em sembla reconèixer 2 de Bcn, 2 d'Osona o del Berguedà (?), un de les terres tarragonines i un de les de Lleida. Cap de Girona (em sembla), però no em feu massa cas perquè tampoc en sé tant de reconèixer accents. En qualsevol cas, m'hagués agradat que diguessin d'on eren.
Interessant veure gent que té una vocació professional tan clara des dels 16 anys i alleujant veure que la majoria canvien i s'adapten a diferents circumstàncies i poden canviar de rumb (no sóc l'única!).
Les idees polítiques semblen en canvi, estar molt clares des de l'adolescència, la qual cosa em fa suposar que té molt a veure amb el que es viu en l'àmbit familiar i escolar.
Sorprenent veure que hi ha un tan alt percentatge d'accidents de cotxe (!)
Entristidor veure que per algunes dones el temps passa i no han pogut tenir els fills que en un moment donat desitjaven.

Per últim, xocant, una vegada més, veure que sóc més vella del que em pensava. Realment tinc aquest aspecte? Em sento tan jove encara!

Afegit: què pinta aquell altre noi de l'entrevista de l'any 89 al Xavi? Perquè no van editar la imatge per treure'l?

El convidat (4a part)

2011-12-01T10:32:00.001+01:00

Per fi he pogut veure el darrer programa on l'Om anava a casa el Sardà.
Le veritat és que no tinc massa a dir, un adjectiu podria resumir-ho tot: aburrit. Res interessant a destacar, ni bo ni dolent. Potser algunes observacions:
- repetició del tema de la mort dels pares, que surt massa sovint en totes les converses
- de nou, veure la inutilitat de molts homes a l'hora de preparar un sopar. Lamentablement em sembla que és prou freqüent, tot i que els cuiners famosos sempre són homes -a excepció de la Ruscadella-.
- Esperpèntica la figura de la "comtessa" Nené. El nom ja diu molt, però la cara semi-operada i pintorrejada com una pepa... què voleu que us digui? No pinta res! Potser a la dona li feia il.lusió sortir a la televisió, com al senyor de l'escena del restaurant, que va fent fotos amb el mòbil i està allà com un estaquirot darrera la barra.

I com que sobre El convidat no puc dir res més, us comento que aquest novembre ha estat terriblement calurós per Estocolm: pràcticament no hem baixat de 0 C ni un dia, la majoria del temps hem estat entre els 5 i els 10 C, cosa certament poc habitual. No sempre neva el mes de novembre, però fred normalment sí que en fa. I en canvi, aquest any... avui 1 de desembre encara es pot trobar alguna flor al jardí! Al.lucinant. Jo la mar de contenta: per un costat m'estalvio la pala i per l'altre penso que l'hivern es farà més curt, o si més no, no tan llarg com els dos darrers anys.
El dilluns han dit que ja baixarem a -5C, però ja toca al mes de desembre.

cafè des-què?

2011-11-25T18:45:00.001+01:00

Doncs això, que una de les altres coses que aquí no es troba, tot i la globalització sota la qual vivim tots, és el cafè descafeinat. Bé, haig de matitzar: es pot trobar als supermercats, per fer-te'l a casa. El que vull dir és que no en pots demanar a les cafeteries, restaurants, etc.
I és curiós, perquè aquí a Suècia se segueixen molt les tendències nord-americanes i que jo sàpiga és ben normal poder demanar un "decaff" als EUA.
En general, m'agrada més prendre el cafè amb cafeïna, que també diuen que és més sa. Malgrat tot, hi ha dies en que ja m'he pres la meva tassa i no goso pendre'n una altra, perquè més aviat sóc d'índole nerviosa i no crec que em convingui massa, però potser em ve de gust, sobretot si estic fent sobre-taula.
Tampoc es poden demanar infusions d'herbes, l'únic tè sense teïna que et serveixen -i no a tot arreu- és el rooibos.
Els suecs, si es pot generalitzar, beuen molt cafè. Segons l'Associació d'importors i torradors de cafè de Suècia, els països nòrdics són els que més cafè beuen d'Europa. Primer els finesos, seguits del suecs, els noruegs i els danesos. Suposo que la gent no associa Escandinàvia amb cafè, però és cert que molta gent en beu a tota hora. El meu marit és l'excepció que confirma la regla perquè no en pren mai.

Per altra banda, dir que vaig de cul i que no he tingut temps de mirar els dos últims programes de "El convidat". La setmana que vé acabo les classes del màster i espero poder tenir més temps, també per estar més activa al blog.

xiclets de maduixa i altres foteses

2011-11-17T10:58:00.000+01:00

No sabeu com n'és de difícil, si no impossible, trobar xiclets de maduixa en aquest país! N'hi ha de menta, d'eucaliptus, d'aquells que et fan les dents més blanques, els que porten vitamines, passant pels de sàlvia o regalèssia, tutifrutti i sense oblidar els de fusió de gustos: gerds amb llimona, meló i síndria, etc.
Però quan una vol simplement mastegar un xiclet de maduixa (àcida a poder ser)... nanai. El que més s'hi apropa és el de plàtan i maduixa, i què voleu que us digui, no m'entusiasma. Hauré de comprar-me'n uns quants quan baixi per Nadal.
És curiós això dels "gustos" (xiclets, gelats, galetes) segons els països. Recordo que quan vaig anar a EUA la primera vegada a l'any 91, estava súper de moda la canyella i n'hi havia a tot arreu, fins i tot als xiclets!
Canvi de tema: ahir al metro, de set seients que tenia a la vista, cinc estaven ocupats per viatgers que feien servir en aquells moments un IPhone, un per una senyora gran que no tenia cap artilugi a la vista i un per un home africà que estava parlant per un mòbil Nokia d'aquells de primera generació que pesaven 1kg. Jo era la que ocupava el vuitè seient i no estava fent servir cap telèfon.
És al.lucinant com s'ha extès l'ús de l'Iphone o el smartphone en aquest país. Què en fa la gent dels telèfons que tenien abans? El deuen vendre als africans.
Tercer comentari que potser no és cap fotesa: la setmana passada ens van enviar a tots els profes de la Uni, una circular titulada "Com actuar en cas de sospitar que un alumne tingui tendències suïcides". Recordeu l'escena de la película Blue in the face, on Lou Reed diu que NY no li fa por, que li fa més por Suècia que té un alt índex de suïcidis? Doncs això. Em sembla que ja us ho havia dit alguna altra vegada: en aquest país hi ha el triple de morts per suïcidis que per accident de trànsit (és clar que tampoc hi ha molts accidents de trànsit). Tot i haver-se reduït en un 20% des dels 70, actualment són uns 1500 suïcidis per any. Una mica esfereïdor, si més no.
Els consells que ens donaven: recomana a l'estudiant anar al metge perquè pugui derivar-lo al psiquiatre. Fer les següents preguntes i per aquest ordre (es diu "escala de suïcidi), interrompent el qüestionari en cas d'obtenir resposta negativa:

Estàs deprimit? Trobes que la vida no té sentit?
Has pensat que seria millor no viure?
Has desitjat estar mort?
Has pensat en treure't la vida?
Has estat a punt de fer-ho?
Tens planejat fer-ho en un futur pròxim?
Has intentat suïcidar-te alguna vegada? Quan? Com?

Bastant flipant, no creieu?

El convidat (3a part)

2011-11-11T09:16:00.001+01:00

No sóc massa amant del futbol i per això no vaig tenir pressa en mirar-me El convidat d'aquesta setmana, però us haig de dir que em va sorprendre gratament.
Si bé és cert el que diu en Salvador (sempre surten els mateixos "famosos" a tots els programes), penso que aquest programa té la gràcia de donar una altra perspectiva, potser més humana, de la que s'acostuma a donar des d'un plató. Si més no, pels tafaners com jo, és interessant veure les cases on viu la gent.
Al Carles Rexach jo només l'havia sentit parlar en les típiques rodes de premsa post-partit.
D'aquí la meva sorpresa en positiu, perquè vaig veure aquesta altra cara del personatge, que no coneixia. Òbviament hi van haver detalls que no em van agradar, però en general, ha estat, per mi, el més interessant de tots Els convidats de la temporada. Per cert, des d'aquí enviar l'enhorabona a tot l'equip pel premi Ondas (em pregunto si hi ha alguna dona...?). Passo a el.laborar la llista dels pros i contres del programa de dilluns.

Aspectes positius

El que més em va agradar va ser la filosofia de vida d'en Rexach, amb algunes frases dites amb espontànietat però que contenen certa profunditat, com per exemple: "quan més penses, més costa ser feliç", "un ha de saber aburrir-se, no s'han d'estar fent coses tot el dia", "per ser feliç un no pot demanar massa coses" (en l'aspecte material, entenc), el "no passa res" que diu la filla que és el que més sentia dir de petita al seu pare. Aquesta mena de layback -que dirien els anglesos- em va encantar i el vaig envejar. Tan de bo ens ho puguessim aplicar molts de nosaltres.
La senzillesa de l'interior d'una casa (aquest punt es repetirà també en els aspectes negatius, ja veureu perquè) que podria ser la dels caps de setmana de qualsevol de nosaltres.
L'aperitiu amb olivetes pres al jardí (quina enveja!!!), d'aquestes que no es troben a Estocolm i que haig de carregar a la maleta quan tornem de Catalunya.
L'humor d'en Rexach en admetre sense vergonya, que ell mai ha canviat un bolquer i que el dia que se li va cagar el nen quan la dona no hi era, el va rentar amb la manguera (per què no? sempre i quan fés calor, és clar). Més d'un de l'edat del Rexach ha actuat de la mateixa manera, amb els fills i amb els néts (ara mateix penso en un en concret que se sentirà aludit).
La humilitat i la manera "campetxana" de parlar, amb el seu llenguatge de la gent del carrer
L'escena on l'Om esbufega en la pujada en bicicleta, mentre el de 65 anys li passa davant, perquè demostra que l'Albert cumpleix la seva idea de programa amb totes les seves conseqüències, de manera que el programa guanya en ser realista i l'espectador se sent més proper.
Que els fills (i les nétes, moníssimes) parlessin català, tot i tenir una mare castellanoparlant.
Mostrar com n'és d'important fer esport.

Aspectes negatius

Tornar a veure, per enèssima vegada, el fracàs de la inmersió lingüística a Catalunya, quan la Sílvia parla castellar, tot i haver viscut tota la vida al nostre país.
La senzillesa de l'interior de la casa, els mobles del jardí (plàstic) i la làmpara penjada d'un pal en plan cutre. Em va fer pensar que si bé pot reflexar la falta d'interès en el consumisme, també pot indicar certa garraperia catalana. Les rajoles de la cuina deuen ser les mateixes de quan van comprar la casa l'any 75. És clar que en Rexach va deixar clar que ell no hi posa els peus, a la cuina... És obvi que a la seva època els jugadors no cobraben les quantitats inmorals que reben ara els futbolistes, però tenint en compte que també va treballar d'entrenador, no crec que li faltin els calés. L'altra explicació que hi puc donar és que en Rexach vol donar aquesta imatge (en plan Ingmar Kamprad, fundador d'Ikea) de persona senzilla. Suposo que també deu tenir pis a Pedralbes i no ens el van pas ensenyar.
Quan pica de mans i diu "Tú, ya podemos cenar", dirigit a la seva dona.
Haver aconsellat al seu fill que no es casés fins als 40 anys i no haver dit res a la filla que es va casar als 24 (!).
Haver-li posat al fill el nom de Carles, tal i com els seus pares li van posar a ell, i venir a dir que així és com s'ha de fer.

Ufff! Com m'he enrollat, no? Espero ansiosa els vostres comentaris!

mala llet!

2011-11-09T18:36:00.001+01:00

Avui ha estat un dia d'aquells que foten de mala llet. Tenia classe a la Uni a Estocolm i la meva idea era agafar la bici fins a l'estació (sempre vaig en tren a la ciutat) com faig normalment. A última hora però, se m'ha enredat la situació -havia d'acabar de llegir unes coses per la classe- i he decidit agafar el cotxe.
Però tornem una mica enrera: la situació se m'havia complicat perque ahir, per variar, el meu marit no era a casa i em vaig haver d' encarregar jo (per segon dia consecutiu) d'anar a buscar les nenes a les 16h. Després vam anar juntes a la farmàcia perquè resulta que els molt incompetents m'havien donat una medicació que no era la que el meu metge m'havia receptat. Van estar més de mitja hora per arreglar el problema: no us podeu imaginar com n'està de controlat el tema de la venda de medicaments en aquest país! Com sempre, el sistema basat en el paternalisme estatal de fer el millor pels ciutadans (vegis no poder anar a comprar la mateixa medicina si no han passat 4 setmanes, p.ex). Al costat seu, les farmàcies catalanes són quioscs de caramalets. Entremig, l'Elna va tenir ganes de fer pipí, o sigui show (el "CAP" situat al costat la farmàcia ja havia tancat -a les 17h-, i per tant vam acabar a l'arbust de davant la farmàcia). Al cap de 30 minuts havíem de ser allà on la Júlia va a cantar perquè feien funció pels pares. Vam arribar a casa a les 19h i amb prou feines vaig tenir temps de fer sopar i posar-les a dormir... Total que a les 21h ja només em quedàven ànims per seure davant la caixa tonta i jugar una mica al "wordfeud" i xatejar amb una amiga catalana.
Tornem al dia d'avui: arribo a l'estació i a la gran esplanada que hi ha per aparcar els cotxes, gratuïtament, no trobo lloc. Se m'acut aparcar-lo en una cantonada, just al costat de l'últim cotxe on no molesto a ningú per sortir ni entrar. M'adono que m'he deixat la targeta-abonament del tren a casa (mania de ficar-la a la butxaca de la jaqueta! Avui m'he posat una altre abric) i m'ha tocat pagar bitllet normal.
El pitjor ha estat al tornar a l'estació i veure sota el netejaparabrisa una multeta de 450 corones (quasi 50 eur) per haver aparcat on no estava senyalat. Us ho podeu creure???? En una esplanada que no està ni asfaltada, on és gratuït aparcar i on no molestava a ningú.
En dies com aquest, (i el d'ahir) és quan voldria marxar d'aquest país. Suposo que la foscor tardorenca tampoc ajuda: quan deixo les nenes a l'escola tot just està despuntant el dia i quan les vaig a buscar a les 16h. ja és fosc. :-(
Us deixo però un vídeo que m'han passat, que il.lustra en certa manera l'atrafagament matern...

H

2011-11-07T12:08:00.001+01:00

La nostra casa té forma de "H", tot i que el pal del mig és més llarg que els del costat, però perquè us en feu una idea. A la part horitzontal hi ha l'entrada, la cuina, el menjador o sala d'estar i una mica de passadís. A la part dreta, dues habitacions i dos banys, a la part esquerra, dues habitacions i un safareig.
Fins ara, les dues nenes compartien habitació per dormir (ala dreta) i per jugar (ala esquerra). Però aquest cap de setmana hem fet el gran canvi: la Júlia feia setmanes que deia que volia tenir una habitació per ella sola i per això hem traslladat els seus bàrtols al que abans era la sala de jocs. Evidentment, moltes de les coses que hi havien allà han anat a parar a l'habitació de l'Elna.
Sembla que funciona prou bé, tot i que l'Elna tenia en un principi certes reticències a dormir sola.
Jo vaig compartir habitació amb ma germana durant aproximadament 20 anys al pis de Barcelona, però a la casa de Moià podiem tenir cadascuna la nostra habitació i m'encantava!

Canviant de tema: és increïble la "calor" que està fent a Estocolm. Portem una setmana sense baixar de 0 C i sembla ser que durarà com a mínim una setmana més. Durant el dia som a 10 C!!! De manera que porto dos caps de setmana treballant al jardí (no ho hagués pensat mai que ho podria fer en ple mes de novembre) i ja he enllestit un rabatt més (zona aixecada per les flors/plantes). Així la feina pesada ja està feta i a la primavera només hauré de plantar.
Ara bé, a les 16:30h ja haig de plegar perquè sinó no m'hi guipo!

El convidat (2a part)

2011-11-02T17:18:00.002+01:00

Contestant al comentari de l'anònim (o potser era en Quirze?) -i admeto que també ho havia rumiat quan mirava el programa a l'Ipad, ahir mentre dinava- passaré a fer quatre comentaris sobre El convidat amb Benedetta Tagliabue.
Per començar, els aspectes positius.

Em va encantar que parlés el català amb la fluïdesa amb la que ho feia, sobre tot tenint en compte els dos programes anteriors. En certa manera em vaig sentir identificada amb el personatge: canviar de país per amor, aprendre'n la llengua, adaptar-se a les noves costums, saber apreciar les coses diferentment quan es torna a casa, etc. En un moment donat l'Om va dir que era italiana però parlava "amb accent francès", suposo que referint-se a la seva pronunciació de la "r", perquè no va tornar a treure el tema.

Em va impressionar la casa de l'arquitecta, sobretot l'espai amb la piscina i la pantalla de cinema. També els mobles de disseny, el pati, i el fet que es trobés ubicada darrera un portal de fusta que ningú sospitaria que amagués aquesta llar.

Divertida i espontània la conversa sobre Berlusconi.

Em va agradar saber que és una dona ferma, que ha treballat molt (i bé) visquent com a mare soltera (amb possibilitats econòmiques, pero no per això se li ha de treure mèrit), tot i que m'hagués agradat saber una mica més de les seves obres arquitectòniques.

Les febleses del programa, al meu entendre, varen ser:

L'aparició de la "filipina" servint el sopar, treu credibilitat al fet de que fos l'arquitecta qui fes el sopar.
La insitència de l'Om a parlar sobre el difunt marit de Tagliabue, l'Enric Miralles, que tots sabem va ser un gran arquitecte. No només preguntant sobre temes professionals o de com es van conèixer (fet que es justifica per conèixer la raó del trasllat de l'arquitecta a Bcn), sinó repetint-se en l'aspecte de la malaltia, la mort, l'amor, etc. La sensació final és que vam aprendre més coses sobre en Miralles que sobre la Tagliabue. Un altre cop aquest filtre masculí de veure les coses. Em pregunto si la situació hagués estat a la inversa (entrevista al Miralles, viduu de la Benedetta): haurien estat parlant d'ella i la seva feina?
L'escena de la piscina també em va semblar una mica fora de lloc, ben bé com si tots dos estiguessin flirtrejant l'un amb l'altre, i a sobre amb "La dolce vita" passant a la pantalla... Haguessin triat aquesta ambientació si l'amfitrió hagués estat un home?

En general, però, el programa em va deixar una impressió molt més bona que el de la setmana anterior i com sempre, certa nostàlgia de la meva ciutat.

Qui sap, potser es convertirà en un post setmanal, aquest sobre El convidat!

hàmster

2011-10-31T15:34:00.001+01:00

De la mateixa manera que quan fa mal temps em queixo, haig de dir que aquest any la tardor està siguent molt suau. Va glaçar un parell de nits però ara ja fa dies que no baixem a 0 C, la qual cosa s'agraeeix tenint en compte que ja sabem el que dura aquí l'hivern. L'any passat per aquestes dates ja havia nevat! Això sí, la foscor no te la treu ningú. Ara, amb el canvi d'hora, a les 5 de la tarda ja és fosc, i cada dia una mica abans.
El títol del post l'he triat per comentar-vos que l'Elna fa una mica de hàmster. No perquè faci bola amb el menjar, sinó perquè "acumula" coses. Per exemple, al seu llit -no pas als peus, sinó al costat del coixí- hi col.loca una nina, dos gossos, un conill i un gat de peluix i depèn del dia s'hi afegeix alguna cosa més abans d'anar a dormir. A part, s'amaga cosetes al prestatge, darrera una caixa. Són coses per ella "especials", que potser no vol que la germana gran trobi o vegi, a vegades perquè justament són de la germana gran i els hi ha pres sense permís. També tot sovint, ha de carregar amb alguna/es joguina/es cap a taula, a l'hora d'esmorzar, dinar o sopar, no fos cas que algú li prengués...
Enfí, espero que això no es desenvolupi cap a una mania d'aquelles que té alguna gent que van col.leccionant coses fins que ja no hi caben a casa.
Jo per si de cas, vaig fent neteja de tant en tant i per sort, no sembla que l'afecti. :-)

el convidat

2011-10-26T18:10:00.000+02:00

Ultimament m'estic mirant els vídeos d'aquest programa. Quan el van fer aquí a Suècia (en aquest cas, "la convidada") només el vaig veure una vegada. Més que res perquè els personatges que apareixien no m'interessaven el més mínim. En canvi, els de l'Albert Om m'agraden, suposo que perquè també m'agrada estar "conectada" amb l'actualitat catalana, veure com la gent menja pa amb tomàquet, sentir-me més a prop de l'ambient barceloní, etc. També, no ho negaré, perquè sóc curiosa de mena i m'encanta veure com viu la gent.
Em va agradar especialment el que va fer amb en Bonafuente. No tant per la figura en qüestió, si no per les vistes de la casa de Bcn i lo bé que semblava estar la dels caps de setmana...
Els dos últims que he vist, però, m'han deixat una mica decebuda. Per una banda, el del Gerard Quintana. Vaig sentir per CatRàdio que s'havia discutit molt el tema de que parlava castellà a casa seva. A mi això no m'importa, cadascú a casa seva que parli el que vulgui. El que ja em sembla més trist, és que els seus fills, que viuen a Eivissa, no siguin capaços de contestar preguntes senzilles (com "quants anys tens?") en català. La mare (o sigui dona d'ell) diu tota contenta que és nascuda a Bcn i probablement més catalana que en Gerard, però s'expressa en castellà tota l'estona :-(.

L'altre capítol que no m'ha agradat és el d'en Santiago Dexeus pels següents motius:
- la senyora que li fa d'assistenta (que és com de la familia, diu l'Om, però que va amb un uniforme de minyona dels anys 50), Mari Carmen, fa 23 anys que és al seu servei, o sigui com a mínim en fa els mateixos que viu a Catalunya i -com en el cas dels fills del Quintana- no és capaç de contestar en català. A més, en algun moment, l'Om fa allò que sabem fer tan bé tots els catalanets: canvia al castellà quan al cap d'unes quantes vegades, la senyora segueix parlant en sa llengua materna (és de Sevilla, però en canvi no té accent, curiós.).
- les floretes que li tira l'Albert al Dr., del tipus "és l'home que més vides ha dut al món". Què passa, que no hi ha més ginecòlegs en aquest país? A més a més, respon al patró tan habitual al nostre país: el ginecòleg s'enduu tots els aplaudiments quan és la llevadora qui ha estat tota l'estona amb la dona que està de part, fins el moment de l'expulsió que és quan arriba el metge.
- Preguntes del tipus "què sent una dona en el moment del part?" Per molt bon metge que sigui, no pot contestar a aquesta pregunta perquè senzillament ni ha parit mai, ni és una dona. Per l'amor de Déu!
- Preguntes relacionades amb la sexualitat de la dona. És ginecòleg, no sexòleg! I torno a insistir: és un home!
- L'accent "pijo" de la filla quan parla català... Ibizza, diu (com a pizza)! Almenys ho intenta. Això sí, amb el pare "en castellano que queda más fino"
- Una sèrie de detalls que em van fer pensar en alguns especimens que poblen Sarrià, Pedralbes, Bonanova, Sant Gervasi i Sant Cugat, i que no m'agraden gens.

Una última coseta, i amb això acabo: de 12 personalitats que visita aquesta temporada, només 4 són del sexe femení. En la primera temporada, 4 de 13... No em faran creure que no hi ha més dones interessants a Catalunya!!! O potser és que no han volgut tenir un convidat a casa?

*com que no estic al dia de la premsa catalana, ignoro si aquest tema ja s'ha tret en algun debat...

La Caputxeta Vermella

2011-10-23T10:51:00.000+02:00

Vaig pensar que escriuria aquest post quan l'altre dia llegia el conte a l'Elna.
La versió que la majoria de nosaltres coneixem és la que van popularitzar els germans Grimm. No crec que sigui necessari, doncs, transcriure-la. Hi ha algunes variacions en el final: un llenyataire o un caçador és el salvador que mata al llop o el fa fugir. A vegades l'àvia és a l'armari, altres dins la panxa del llop d'on en surt "vivita y coleando" quan disseccionen l'animal.
El que molta gent no sap és l'origen d'aquest conte i les implicacions que té.
En la tradició oral, la història ja existia a l'Edat Mitjana, tot i que poques semblances tenia amb la versió "actual". La protagonista i heroïna era la nena i el dolent el llop. En cap moment hi havia la intervenció d'un home. La Caputxeta s'encarava al "món", un cop arribada l'adolescència (simbologia del vermell-sang menstrual) amb l'ajuda dels consells de la seva mare i per arribar a la saviesa de l'àvia. Tres dones, en tres periodes diferents de la vida, juntes contra el "mal" personificat en el llop. Una mena de ritus d'iniciació a la maduresa, podriem dir. El més interessant és que en aquesta versió, la Caputxeta se'n sortia tota soleta i amb la seva astúcia aconseguia evitar ser menjada pel llop.
Al s. XVIII, el francès Charles Perrault publica la primera versió escrita, però en canvia totalment el missatge, amb un objectiu clarament disciplinari. La protagonista és una nena de classe alta, ingènua, bonica i crèdula, que no escolta els consells/ordres de la mare (autoritat) i que sense adonar-se de la seva capacitat "seductora" (culpa i simbologia sexual), acaba devorada pel llop.
Finalment, ens arriba la popular versió dels Grimm, on la crueltat que es veia en Perrault es matitza, però on s'introdueix l'element masculí-salvador, sense el qual, és evident, les dones no poden sortir-se'n. En aquest cas, es barrejen els objectius didàctics de Perrault (obediència a l'autoritat) amb l'element masclista de la inutilitat de la nena que si no fos pel caçador, acabaria dins la panxa del llop.
Tot això són teories molt simplificades per apropar-vos a una mirada més crítica dels contes que en un principi semblen tan innocents... Quina versió explicarieu a les vostres filles?
Amb tot això en ment, l'argentina Luisa Valenzuela va escriure un conte, "Si esto es la vida, yo soy Caperucita Roja", que us recomano que llegiu.
*El resum que he fet de les versions i teories l'he tret d'un article de Willy O. Muñoz, on analitza l'obra de Valenzuela.
Haig d'afegir que en els últims anys s'han fet arribar moltes variacions del conte, entre elles l'episodi de "Les tres bessones", que em sembla bastant acertat.

cuina mol.lecular

2011-10-16T10:51:00.000+02:00

Divendres vaig enganxar a mitjes (mentre feia el sopar) el programa de Catalunya Ràdio, "La tribu", on comentaven un documental sobre Ferran Adrià i el fet que ja començava a fer-se'n un gra massa. Que fins i tot els seus pares estaven tips de veure'l en els mitjans mediàtics.
Quan van ser els pares aquí, també me'n van parlar d'un reportatge sobre el cuiner i el seu famós restaurant, que ara passarà -si ho he entès bé- a ser una mena de laboratori culinari.
En qualsevol cas, m'ha fet molta gràcia veure avui en la secció de cartellera del diari suec, un petit anunci sobre l'estrenam, la setmana que vé de la pel.licula "El Bulli" (les lletres fetes amb aliments). Suposo que deu ser el mateix documental i ignoro quin cinema el mostrarà ni quants dies durarà...
Per altra banda, en el suplement dominical del mateix diari, hi ha unes planes dedicades a la cuina mol.lecular sueca. Parlen de tomàquets centrifugats, d'hamburgueses que triguen 30 hores a preparar-se i altres coses que em sonen molt a cuina "adriàtica".

Productes poma

2011-10-14T11:45:00.001+02:00

Confesso que no acabo d'acostumar-me a la nostra "tauleta digital" (si ho he entès bé, aquest és el nom català de l'artefacte), altrament dit, en el nostre cas, Ipad.
Fa tres setmanes que el tenim i de moment les nenes (i l'avi la setmana passada quan era de visita) són les que més l'han utilitzat. La Júlia navega per youtube per veure els seus clips preferits d'algunes pel.lis, intenta tocar el piano o la guitarra o juga amb diferents apps.A l'Elna sobretot, li agrada dibuixar.
En qualsevol cas, jo el vull utilitzar per llegir articles i llibres digitalitzats que em calen pels estudis i/o la feina, sense haver-los d'imprimir ni ser davant de l'ordinador a casa, ni haver de dur el portàtil amunt i avall. Per exemple, a la biblioteca. Ja m'he baixat l'aplicació per poder també editar (subratllar, anotar, etc) els documents en pdf. En canvi, si el pdf prové d'un escanejat, no es pot editar perquè el programa no el reconeix com a text sino com a fotografia... :-(.
Per altra banda, m'irrita una mica que tota l'estona hagis d'anar fent anar el dit perquè t'apareguin els menús, o que no puguis tenir dues finestres obertes (de diferents programes/apps) simultàniament. Bé, suposo que serà qüestió d'anar practicant i mirant tutorials.
De moment a casa ja tenim dos productres "poma", ja veurem quines necessitats més ens crearem. Intueixo que la propera poma serà en forma de telèfon.

80 x 120 cm.

2011-10-10T21:13:00.000+02:00

Aquestes són les mides de la meva finestra al Mediterrani, on en aquest cas, la mar no canvia mai d'estat. Em refereixo a la imatge que veieu a dalt, que he fet imprimir com un quadre i que ara decora la paret de davant el llit. La foto la vaig fer aquest estiu a Begur i espero que em porti un bri de llum en els matins que ja comencen a ser a força foscos per aquestes latituts.

no l'he llegit

2011-10-06T14:33:00.000+02:00

Mal em dolgui reconèixer-ho, no conec la poesia del guanyador del Nobel d'enguany: Tomas Tranströmer.
Un poeta suec, que va néixer i viu a Estocolm, al barri d'artistes per excel.lència: Södermalm. El seu nom s'ha nombrat bastantes vegades com a candidat al premi i finalment, aquest any, l'Acadèmia li ha otorgat.
Pel que sé, la seva obra és plagada de simbologia i metàfores, però repeteixo que no l'he llegit. Ha estat tradruïda a moltes llengües, no sé si al català també, però no m'extranyaria.
Fa 11 anys va patir una embòlia que li va deixar la part dreta del cos paralitzada i la parla tocada, com a un bon amic meu moianès... Transtörmer segueix però, tocant el piano amb la mà esquerra.

...

2011-09-28T14:06:00.002+02:00

Entre aniversaris, horaris d'escola, d'activitats extra-escolars, de feina, d'estudis, un marit a un altre continent... poc temps em queda per escriure al blog, però espero poder fer-ho ben aviat. Potser quan hi hagi les visites catalanes la propera setmana (?)

estiu o tardor?

2011-09-18T16:49:00.005+02:00

Ara estem en aquesta fase en que la temperatura a la nit (i conseqüentment als matins i vespres) ja està per sota dels 10 °C, però que si hi ha sort i surt el sol, encara pot escalfar una mica.
Al jardí hi ha plantes que segueixen florint, cosa que a servidora li alegra el dia. Els arbres i algunes altres plantes ens recorden, però, que aviat estarà tot pelat. El terra ja s'ha comencat a omplir de fulles grogues caigudes dels bedolls, l'acer palmatum ha agafat aquesta tonalitat vermella que el caracteritza, les pomes són a punt de collita...
Us deixo fotos del que m'agrada en aquests moments en el meu jardí, ja sabeu que les podeu fer més grans si hi cliqueu al damunt. I després marxaré cap a la classe de "Zumba" que vaig provar per primera vegada la setmana passada i em va agradar molt. No sé si també s'estila a Catalunya...

Acer palmatum

calendula officinalis

cosmos amb un sempervivum darrera

geranium "rozane". Floreix tot l'estiu i fins ben entrada la tardor!

pomes a primer pla, plantes d'ombra al rerefons

hortènsia

Platycodon grandiflorum

No sé el nom d'aquest trèbol però m'agrada el contrast

Alcea rosea alba

Budleja o arbust de les papallones, fa molt bona olor!

coses de la burocràcia

2011-09-16T12:19:00.004+02:00

Notícia: "Senyor ha de demostrar que no li ha crescut la cama"

Resulta que fa 10 anys van haver d'amputar una cama a un senyor de Skellefteå, però cada 3 anys ha d'anar a que li mirin per poder continuar tenint dret a l'aparcament per minusvàlids. El metge ha d'escriure en un paper que segueix sense cama.

No comments.

Bon cap de setmana!

Parc de les cireres

2011-09-12T11:30:00.000+02:00

De cirera no n'he vist encara cap, però aquest és el nom que li han posat al parc -inaugurat a l'agost- que ens queda més a prop de casa, seguint el tema dels noms dels carrers, que tots responen a algun arbre, planta, fruit o flor.
Un parc infantil que ha trigat molt en fer-se realitat però del que finalment en podrem gaudir esperem, uns quants anys. És a uns 300 metres de casa, en una zona on ara estan edificant 32 pisos distribuïts en casetes adossades, (és a dir, que no semblen pisos).
El que m'agrada del lloc és que a part d'haver-hi equipament innovador pels nens i nenes, han aprofitat l'espai inicial -un bosc- i han mantingut una harmonia en el conjunt. Han deixat un tros de bosquet, algun dels arbres en la zona de gespa i plantes, algunes soques que es fusionen amb l'espai lúdic, etc.
No falten els típics gronxadors, però també hi ha casetes i animals de fusta i un munt d'elements per grimpar, escalar i fomentar el sistema motor dels petits.
A més, han pensat també en els acompanyants dels principals usuaris! Hi ha un banc-gronxador (foto) i bancs amb taules, sota de pèrgoles on potser mentre la mainada juga, un/a podrà tenir un lloc per pendre's el cafè o llegir una estona (bé, em sembla que per això encara ens falta un o dos anyets més).
Enfí, us en deixo algunes fotos, fetes amb la càmara compacta i per tant no tan maques com una voldria. Si en voleu veure més ho podeu fer aquí (entrareu a la pàgina de l'empresa paissatgística a la que se li va encarragar el projecte).

divendres

2011-09-09T13:04:00.000+02:00

Ai, divendres! Un dia tan especial, sempre té aquest quelcom de màgic saber que t'esperen dos matins de poder dormir més. De petita el divendres implicava marxar cap a Moià, encendre el foc en una casa freda -quan era hivern, és clar- i mirar alguna cosa per la TV, la familia junts: al principi era l'"un, dos, tres", "la clave" si feien alguna pel.li que puguessim veure els nens, després van venir el "vostè jutja" i "la vida en un xip". Ja de més grandeta potser em retirava a llegir a la meva habitació o a escoltar música que em feia sommiar en les sortides nocturnes de l'endemà.
Aquí és tradició tenir el que en diuen fredagsmys, el que en anglès vindria a ser friday's coziness i que en català potser es podria traduir com a "ambient agradable/comfortable/acollidor dels divendres". Però la paraula en sí, implica -al menys últimament i entre la mainada i jovent- vàries coses:

menjar tacos, pizza o similar
mirar una pel.lícula o programa acompanyats de llaminadures o crispetes
anar a dormir més tard que la resta de dies
pels adults: veure alguna cosa amb alcohol*

És a dir, agafar-se el divendres al vespre de relax: els pares no han de preparar un sopar massa avançat, els nens poden fer coses que normalment no els estan permeses: mirar la Tv fins més tard, menjar llaminadures, etc.
No sé com serà a Catalunya, però a Suècia cada vegada és més normal que en una casa hi hagi més d'una TV, de manera que pares i fills no cal que comparteixin pantalla. Nosaltres en tenim només una (que per altra banda és d'aquestes que fa mig o més metre de profunditat) i per sort les nostres filles encara no ens reclamen poder veure una sèrie de programes que ténen molt èxit en les families amb nens de 6 a 15 anys aprox. La majoria són del tipus concursos de cantar i/o ballar on el públic vota els seus preferits que es van eliminant setmana rera setmana. Ni el Tomas ni jo no tenim cap interès en veure'ls i de moment ens en podem escaquejar. Esperem que duri.
I parlant de tendències electròniques, ahir vaig anar a una reunió de pares de l'escola i em vaig enterar que hi havia "molts" companys de la classe de la Júlia -farà 8 anys a l'octubre- que tenen mòbil. A Catalunya també és així?

*veure vi o cervesa entre setmana encara no està massa ben vist per la societat sueca, tot i que cada vegada es va acceptant més el fet que hom pot veure un gotet de vi amb el menjar, que no ha de perquè venir seguit de tota l'ampolla.

confessions

2011-09-05T11:22:00.000+02:00

En un principi, vaig comencar aquest bloc (en el seu moment a bloc.cat) per informar de com m'anaven les coses per aquestes terres. Bàsicament per la familia i els amics, per no haver d'anar escribint "mails-informes" i poc a poc es van anar afegint més lectors, perquè aquí radica la gràcia dels blocs: que són públics i a l'abast de tothom que n'estigui interessat. Sí, ja sé que també hi ha l'opció de restringir l'accés a les persones que hom vulgui, però també m'agrada que gent que no conec em llegeixi, si més no per fer-se una idea de com viu una catalana a Suècia.
No obstant, el bloc també es pot veure com una mena de diari virtual, un lloc on desfogar-me i escriure com em sento en determinats moments. Però sempre fins a un cert punt, ja que no sé qui em pot estar llegint.
Per exemple, en aquests moments voldria cridar virtualment a tort i a dret sobre un tema de la feina que m'ha fotut de mala llet, però no puc. Simplement perquè no sé si algun company em llegeix (tot i que dubto que puguin entendre la meva llengua, però és clar, els traductors a internet cada dia són millors).
Només dir-vos que malgrat les idees pre-concebudes que puguem tenir de Suècia, el "mundillo" universitari fa tanta o més pudor aquí que a Catalunya. Intrigues, punyalades, endolls, enveges, competències, hipocresies, malbarataments de diners públics, aprofitats/des, criticons/es, ineptes, imbècils, i un llarg etc.
Ves per on, una mica sí que m'he pogut desfogar.

fisioteràpia i altres

2011-09-02T09:24:00.000+02:00

Ja fa gairabé un any que em fa mal la cama dreta, des del taló fins a la zona lumbar. Primer vaig provar de reposar, deixar de córrer, no fer gimnàs de fer salts i tal. Després em vaig comprar unes mitges plantilles (estàndard) per si de cas tenia un taló en espoló. Vaig anar al que aquí anomenen "napaprat", que vé a ser una variant sorgida entre osteòpata i quiropràctor. Em vaig deixar uns quants calés però no em va servir massa.
Al final vaig anar a la metge de capcalera que em va aconsellar anar al fisioterapeuta (entra per la seguretat social, és a dir, només has de pagar fins a un cert preu) i que també podria ser bo fer-me unes plantilles a mida.
Les plantilles ja me les he fet (170 eur) i de moment no veig gran canvi.
En quant al fisioterapeuta, he intentat concertar cita vàries vegades però no tenen mai hora. Típic del sistema suec: has de trucar entre les 8:30 i les 9:30h per demanar hora, però és que a més, no dónen hores més enllà dels propers 15 dies. És a dir, has d'anar provant cada dia, aviam si hi ha sort. Avui la tia m'ha aconsellat que dilluns a les 8:30h ja estigui penjada al telèfon. N'estic fins a cert lloc, la veritat.
No vull tornar a la metgessa fins que no hagi almenys provat el que em va dir ella, però el cert és que potser el que convindria és que em fessin una radiografia per veure d'on vé el mal. És clar que coneguent com funcionen aquestes coses, i al no ser cap urgència probablement m'hagi d'esperar 3 mesos i per tant més val intentar anar al fisio primer.

bonic

2011-08-29T13:30:00.002+02:00

Mireu quin cuc més bonic vaig trobar dissabte a la fulla d'un salze del jardí! Bé, més que un cuc hauria de dir eruga, em sembla.

He googlejat una mica pensant que d'una criatura tan maca n'hauria de sortir una papallona preciosa, però... no podia estar més equivocada! El nom científic de l'animal és calliteara pudibunda i vegeu en què es transforma...

A vegades no deixa de sorprendre'm la quantitat d'informació a la que tenim abast en qüestió de segons... Imagineu el que hagués trigat en l'era pre-internet, en saber això: anar a trobar un llibre a la biblioteca, buscar per fotografies, etc. Quasi espanta!

escriptores

2011-08-26T14:36:00.001+02:00

Malgrat la quantitat de bones escriptores que hi ha pel món, són poques les que tenen la sort de gaudir del mateix status del que gaudeixen molts escriptors. La importància que se'ls dóna a nivell mediàtic, editorial o fins i tot acadèmic està encara molt per sota de la que es mereixen.
Perquè com en tants altres aspectes de la nostra societat, a la literatura, l'home (en aquest context: persona de sexe masculí) segueix portant la veu cantant.
Qui no pot citar alguns escriptors contemporanis, per poc que l'interessin els llibres? Quants autors dels que vau estudiar al batxillerat eren dones?
Per sort, poc a poc aquestes xifres van canviant i les dones van guanyant terreny també en la literatura. No obstant, si busques material acadèmic sobre la literatura espanyola del s.XX sembla que les úniques escriptores que hi hagi hagut són Ana Ma Matute, Carmen Martín Gaite, Rosa Montero i María Zambrano. A Catalunya tenim òbviament a Mercè Rodoreda, tot i que el ressò a nivell peninsular és molt fluixet.
Alguns em direu que Montserat Roig o Carme Riera també tenen el seu pes, però és que n'hi ha tantes més! En tot cas, la quantitat d'estudis que s'han fet sobre els homes escriptors contemporanis sobrepassa de llarg els fets sobre les escriptores.
Probablement es van deixar de publicar molts textos que es quedaren oblidats en algun armari d'una mare de familia que no tenia ni temps ni valor per dur-los a cap editorial...
Enfí, només un apunt per transmetre la frustració que causa aquest tema.

patacada

2011-08-20T15:54:00.000+02:00

El xoc de tornar cap aquestes latituts ha estat més fort del que em pensava. Demà farà una setmana que vam aterrar i la sensació és de que fa molt més temps. No només pel fet d'haver comencat a treballar -i de valent, amb reunions a tot drap-, sino perque en tots aquests dies no hem passat dels 20 graus i hi ha hagut més pluja que sol. Avui no ha parat de ploure ni un sol moment. Tant la Júlia com jo estem encostipades i amb mal de coll i vaig per casa amb jersei i samarreta de màniga llarga.
Així que he pogut, m'he descarregat les fotos de les vacances i ara serà qüestió de mirar-me les quan vulgui recordar que encara som al mes d'agost.

Us en deixo algunes.

Catalunya i França

2011-08-05T16:18:00.000+02:00

Com ja us deveu imaginar, no estic escribint res al bloc perquè l'ordinador quasi ni el toco, des que vam baixar cap al sur d'Europa. Els dies a Begur van estar molt bé: tot i no fer el temps que esperàvem -cel blau tot el dia- vam poder gaudir d'uns matins força assolellats i alguna tarda també. Com m'agraden les cales de la Costa Brava...
Dimecres vam tornar d'uns dies a França on vam estar molt bé i on sempre em falta temps per poder veure-ho tot i tothom amb la calma que m'agradaria.
I ara de tornada a Moià, a acabar les vacances (ens queden 8 dies!).
He fet fotos guais però ja les penjaré quan tingui més temps.

nabius

2011-07-16T11:42:00.002+02:00

Us parlava de les maduixetes del bosc l'altre dia i avui enceto aquest post amb els nabius, també coneguts com mirtils, que són aquestes boletes blaves que veieu a la foto. La planta salvatge que creix al bosc és un matoll petitet, d'uns 20 o 30 cm i la baia no és tan gran com el de la raca americana, que és la que se sol comprar a les botigues o plantar al jardí (que més que un matoll és un arbust d'un metre). A casa en tenim dels dos tipus. Generalment solen madurar a l'agost però aquest any ja fa unes dues setmanes que en podem menjar, segurament a causa de la calor que va fer al pont de maig que va accelerar tot el procés de la natura. També hi ha plantes que han florit abans d'hora.
Demà marxem cap a Barcelona i probablement em quedaré sense veure florir el clematis que és plè de flors a punt d'obrir-se però que no acaba de decidir-se. Els cosmos tampoc no sé si els veuré florits, amb sort encara n'hi haurà quan tornem a mitjans d'agost. Segueixo practicant amb la nova càmara i us deixo algunes fotos més, si les voleu veure en detall només heu de clicar damunt d'elles. Per cert, l'altre dia vaig veure que dos carrers més enllà hi ha una casa que té ruscs d'abelles i em sembla que per això aquest any n'hi ha tantes al jardí, que són molt benvingudes, tot i que la Júlia ja n'ha trepitjat dues, que evidentment l'han picat. Malhauradament la nostra gespa conté més trèbol que herba i a les abelles els encanta volar de flor en flor (que per molt que tallis, al cap de dos dies ja hi tornen a ser).

echinacea purpurea

Malva alcea i hemerocallis

leontopodium alpinum (Edelweiss)

lavandula angustifolia i achillea millefolium

lavandula ang. rosae amb borinot

clematis alpinum pujant per la roca, la de l'esquerra és la que està plena de flors a punt de sortir

part d'ombra, bosc darrera. L'astilbe del mig està preciós i les hosta i les heucherella van prenent forma

les fulles del meu gingko bilboa que va creixent però moooooooooooooolt lentament...

llit de flors sota la finestra de l'habitació de les nenes

abans

2011-07-12T10:25:00.000+02:00

No pot ser a causa de l'edat, perquè ja de nena, o a l'inici de l'adolescència, vaig comencar a interessar-me per les coses "d'abans". Al principi podia semblar una simple curiositat xafardera de remanar a l'armari de l'àvia, buscant objectes vells, o a la capsa de fotografies de quan la mare era soltera. Però per a mi s'obria tot un món nou, amb ganes de saber-ne més: com vivien en aquelles èpoques? Evidentment, per a mi, tot era tenyit d'un romanticisme que probablement era bastant lluny de la realitat, però el simple fet de poder provar-se un vestit que algú havia dut dècades enrera, implicava desplacar-se en el temps, imaginar-se una vida bucòlica dels meus avantpassats, quan de ben segur la seva existència de treballadors (del camp per una banda i de la ciutat per l'altra) poc temps els deixava per gaudir-ne.
Les antiguetats (o coses velles) em segueixen interessant, especialment quan provenen d'una casa o lloc que m'és afí. Són la memòria dels que ja ens han deixat, si més no, ens poden ajudar a crear records de moments que potser mai van existir.
Fa temps, però, que penso que aquesta possibilitat s'acaba amb la nostra generació. Les meves filles encara podran, potser, probar-se algun vestit dels 60 o 70 que va portar la meva mare, però jo no he guardat res de roba dels 80 o 90, més que res perquè estava molt desgastada i era de producció industrial, res únic. El mateix passa amb les joguines o objectes de la llar. La meva sogra ha guardat bastanta cosa al llarg dels anys, però per exemple el plàstic dels "clics", sobretot el dels objectes més petits, es trenca i és de mala qualitat. A més, tots els que vam néixer als 70 vam jugar amb el playmobil... què té d'especial?
En canvi, sí que té gràcia fer servir un cotxet de fusta per les nines que va construir l'avi del meu marit i que ha passat per 3 generacions.
Quan havia de néixer la Júlia, em van donar unes "batistes" que havia cosit la meva àvia: una monada! (no recordo si eren de quan era bebé el meu pare o nosaltres). La roba que he guardat de quan les meves filles eren bebés és roba comprada en alguna cadena, de cotó que es dóna al cap d'unes quantes rentades i que probablement ja està forca descolorida.
Altres coses més generals, com el parament de la llar, els recipients del menjar o les begudes, els electrodomèstics, etc, no tenen tampoc cap gràcia. Objectes de comprar, usar i llencar, a l'abast de tothom.
Ara, més que mai, penso en el valor de les coses fetes a mà i amb materials naturals com la fusta, la pedra i el ferro. Potser serà més car que el que està fet a la Xina, però a part de ser molt més bell, un dia arribarà ser vell i algú n'apreciarà l'encant.

maduixetes del bosc

2011-07-11T17:56:00.000+02:00

Aquesta és una de les fruites (o hauria de dir baia?) que més m'agraden. Aquí creixen per tot arreu, sobretot a les cunetes dels camins i voreres o a les zones boscoses del jardí. L'any passat no en vaig poder gaudir perquè vam marxar a finals de juny cap a Bcn, però aquest any sí. Ja n'hem menjat bastantes. Tene un gust tan dolcet, m'encanten!
No em desagrada viure l'estiu suec. Ens està fent bastant bon temps, ja hem anat a banyar-nos unes quantes vegades al llac, som al jardí, passejem... (les nenes i jo, el T. treballa). És clar que m'agradaria tenir més temps per llegir, però ja se sap que fins que les filles no llegeixen pel seu compte, la lectura arriba quan són al llit i dormen!
De totes maneres, ja tinc ganes de baixar cap a Catalunya i canviar l'aigua insípida i marronosa del llac per la salada i blava del Mediterrani... Evidentment també per veure a la familia i els amics, sobra dir-ho.

Ja la tinc!

2011-07-09T10:26:00.000+02:00

Gràcies als vostres consells, a haver llegit algunes ressenyes i a que feien una d'aquestes súper-ofertes en una botiga, m'he comprat una Nikon D3100! De moment estic examinant-la, llegint les instruccions i fent provatures. Ahir vaig fer algunes fotos per provar, només amb l'automàtic, sense cap funció del menú i ja puc veure bons resultats. Quines ganes tinc de fer fotos!!!

papaver somniferum

borinot sobre delphinium

Us en deixo una mostra...

klyva ved (o partir llenya)

2011-07-05T10:30:00.000+02:00

Com passa tot sovint, hi ha paraules que en unes llengües tenen un significat ben específic i en altres és més genèric. Generalment la lògica està en el grau d'ús de la paraula. Els exemples típics són la quantitat de paraules que tenen els lapons o els esquimals (i en escala més petita, els suecs) per referir-se a la neu, depenent de les característiques d'aquesta.
Els catalans, com que de neu no em veiem massa, en tenim prou afegint un adjectiu darrera de la pròpia paraula: neu tova, dura, en pols...
El títol del post és una altra d'aquestes paraules difícils de traduir, no tant perquè no hi hagia un vocable homòleg, sinó perquè les referències cotidianes al terme són ben poques (a Catalunya, o potser hauria de concretar a les àrees urbanes catalanes).
Aquí, és la cosa més normal del món agafar la destral i partir llenya perquè s'assequi durant l'estiu i tenir-la a punt pels mesos més freds. Fins i tot hi ha moltes cases al nord que l'únic sistema de calefacció que tenen és d'estufa de llenya. La millor fusta és la de bedoll i sortuts com som, el veí ens va regalar dos arbres (o millor dit, dos troncs) que el Tomas va tallar en trossos més petits amb la serra elèctrica.
Doncs això, diumenge vaig estar partint llenya durant una bona estona, i creieu-me que és fins i tot adictiu! És un gust agafar un tió (d'uns 30 cm de llargada i d'uns 10 o 15 de diàmetre) i partir-lo pel mig amb un (o dos o tres) cops de destrals. Suposo que m'enteneu: el tronquet es posa vertical damunt d'una soca ben gran, s'agafa la destral i... xas! D'un cop sec es parteix la fusta. Evidentment, sempre amb les cames ben separades per si se'ns escapés l'eina o la llenya surtís disparada, no fos cas que de tant cop de destral ens enduessim la cama a Can pistraus!
Tot i que vaig acabar forca cansada, i gràcies a que vaig fer estiraments, avui els únics muscles que em fan mal són els flexors dels polzes, curiós, no?

nova càmara ja!

2011-07-03T11:01:00.000+02:00

Ahir hi havia un munt de papallones al jardí, i s'estaven molt quietetes (per ser papallones). Es podia veure com feien servir la llengua, agafant el nectar i cargolant-la en forma d'espiral. Les podiem observar la mar de bé.
Evidentment, vaig anar a buscar la càmara i vaig fer fotos, però si m'apropava massa (amb el zoom i físicament), la foto sortia desenfocada.
Ja fa temps que penso que hauriem de comprar una càmara com Déu mana, amb un bon objectiu i possibilitats de zoom per fer fotos boniques de debò. La petita càmara compacta està bé per endur-se la a qualsevol lloc, però quan es tracta de poder fer alguna cosa amb cara i ulls, deixa molt per desitjar...
Enfí, us deixo de totes maneres les fotos per què us en feu una idea.
En suec aquest tipus de papallones es diuen nässelfjäril (literalment papallona d'ortiga). En llatí: Nymphalis urticae o Aglais urticae -és a dir, la traducció sembla forca exacta-. Algú en sap el nom català? De fet, mai he sentit els noms de les papallones en català, mentre que en suec en conec unes quantes...
S'accepten recomanacions de models de càmares (tenint en compte que no tinc un pressupost massa elevat).

midsommar i altres

2011-06-26T19:17:00.001+02:00

Abans que res, donar les gràcies a la Maite, la Teresa i l'Anna que m'han il.lustrat amb el nom en català del "mangel" de l'anterior post: calandra, es diu.
Divendres va ser Sant Joan i aquí, la festa més important de l'any: Midsommar. Com ja és costum, vam anar a veure com aixecaven el "pal" (midsommarstången) i vam fer ballar una mica al seu voltant. També vaig fabricar dues corones de flors per les nenes, que és com mana la tradició que han d'anar guarnides.
Després de cinc dies de pluja, el cel ens va donar un descans i ens va fer forca bon temps, dins els cànons suecs. Adjunto fotos de la diada

Avui encara ha fet més bo i quasi tot el dia ha estat dedicat al jardí. No pararia de plantar cosetes. Voldria tenir un jardí amb raconets per descobrir, amb caminets que voregessin les platabandes (he trobat aquesta traducció pel terme suec rabatt al diccionari suec-català de l'enciclopèdia catalana, però no l'havia sentit mai abans), és a dir, les parts del jardí on hi tinc flors i plantes. Penjo algunes fotografies perquè veieu com va prenent color.

Aquilegia

campanula, delfinium i una altra que no sé com es diu...

Aquilegia

Geranium i lavandula, aquesta última provinent de Moià. Al fons, el sambucus nigra del que en veieu un detall a la propera foto

sambucus nigra en flor

mangel?

2011-06-21T11:35:00.000+02:00

mangel antic

Un aparell que fins fa ben poc era a totes les cases i que ha anat evolucionant al llarg del temps és el que aquí s'anomena mangel (suposo que de l'anglès mangle o de l'alemany mangel) i que en francès es diu calendreuse, però que l'única traducció que trobo al català és "mangle" i em sembla que no és correcte... Més que res perque el que trobo relacionat amb aquesta paraula és un arbre i una zona del tròpic.
Potser és que mai va arribar a terres catalanes? En qualsevol cas, jo no n'havia vist mai cap fins que no vaig venir a viure aquí. El primer el vaig veure a la casa d'estudiants d'Uppsala on em vaig allotjar com a Erasmus. No sé si ja us ho havia dit alguna altra vegada, però aquí, tot edifici de pisos disposa d'un "safreig" (tvättstuga, literalment "caseta de rentar") comú, on hi ha rentadores, secadores i mangel. L'ús d'aquesta sala està inclòs en el lloguer i pot ser bastant pràctic, tot i que has de reservar un dia i una hora. És bastant típic sentir la frase "me n'haig d'anar que tinc hora al safreig" (potser una bona excusa?)
Com molts altres artilugis de la llar, al principi era manual i ara és elèctric. Encara es pot comprar però no conec gaires joves que en tinguin un. Jo espero que la meva sogra em regali el que té dels anys 70 quan es mudin a una casa més petita i no li càpiga. Les estovalles i els llencols queden ben planxadets en qüestió d'un minut. Després, enlloc de plegar-los fent un quadrat o rectangle, s'enrotllen, preferiblement al voltant d'un tub de cartró. És clar que has de disposar de lloc perque aquest sistema ocupa més espai.
No té més importància, simplement és un petit aspecte que no s'ha globalitzat, de la vida dels suecs que volia compartir amb vosaltres.
Algú sap com es diu en català?

mangel modern

sóc rica!

2011-06-13T10:58:00.000+02:00

Quina il.lusió! Segons el Sr. Then Esq acabo d'heretar 7500000 euros.
Sí, sí, dijous vaig rebre una carta escrita en anglès, provinent del despatx d'advocats "Bravo del Diego" de Madrid, dient que un parent llunyà meu ha deixat aquests diners en herència.
Evidentment, es veu de lluny, com suposo que haureu endevinat, que es tracta d'una estafa.
Volen que els contactis via e-mail (o a un num. de mobil) per donar-te més detalls. D'aquesta manera poden utilitzar la teva adreca per fer transaccions fraudulentes (no sé ben bé com) o en la següent carta et demanen el num. de comte o similar.
Sigui com sigui, em pregunto com pot ser que hi hagi gent que caigui en aquest parany? Realment algú es creu una carta així?
A part de la poca seriositat que el contingut i el format de la carta inspira, només cal googlejar el nom del despatx i l'adreca on suposadament es troba, per veure que no existeix. Jo ho he fet perque he pensat que si existia un despatx amb aquest nom, els informaria de que algú està suplantant-los, però no aquests estafadors no són tan sofisticats. El nom del suposat advocat també té tela!
Ah, i no us ho perdeu! El matasegells de la carta era de València!

política

2011-06-09T19:09:00.000+02:00

M'entero per la premsa sueca que a les Espanyes han tret un diccionari biogràfic subvencionat amb diners públics, on es deixa al Franco la mar de bé i es diu que l'Aznar va perdre les eleccions del 2004 per culpa de la taca de petroli a Galicia.
Per documentar-me millor he llegit El Pais (d'uns dies enrere) i he pogut comprovar que Espanya segueix sent la merda de país de sempre. I ara ho volen arreglar entre els polítics. Patètic. De mentres, aquests "estudiosos" de la Història han viscut de P.M. cobrant uns dinerons per publicar les seves idees feixistes.
Per altra banda, la setmana passada ens informava el diari Dagens Nyheter de que un de cada quatre joves suecs pensa que estaria bé o molt bé que Suècia no fos democràtica i que estigués liderada per un dictador. Un 21% dels joves entre 18 i 29 anys estaria disposat a canviar el seu vot a canvi d'una petita suma de diners. La xifra augmenta a 28% en cas de que li donin una feina per dipositar el seu vot en el partit que se li mani. L'enquesta es va fer entre 1208 persones triades a l'atzar.
Qui podia pensar una cosa així de Suècia? Un país que fa 200 anys que no ha participat en cap guerra, que té una llarga història de democràcia, on tothom es respecta...
Hi ha qui pensa que és degut a l'educació en declivi, altres que vé del fet que els joves veuen com països amb dictadures (tipus Xina) tenen un gran creixement econòmic.
No ho sé, però notícies com aquestes dues fan pensar en allò de que l'Histöria s'oblida massa ràpid. Trist, penso jo.

adéu xumet!

2011-06-07T14:20:00.001+02:00

Per fi l'Elna ha deixat el xumet. Ja feia temps que en parlàvem però ja sigui per no haver de fer front al problema, ja sigui perque ella no n'estava gens convencuda, no acabàvem de trobar el moment. Només el feia servir per dormir o quan estava molt trista, però ja té tres anys i mig...
La Júlia el va deixar als tres anys, als "cadells de gat" que hi havia al museu obert de Skansen, on molts altres nens els deixaven. Ara però, el zoo dels nens on hi havia els cadells està tancat per reformes i no s'hi poden deixar les pipes. Nadal i Reis queden molt lluny, o sigui que no era cap bona alternativa.
Total, copiant el que havien fet uns amics, vam dir que podria anar a una botiga de joguines i canviar els xumets pel que volgués. A casa d'una amiga havia vist un gat que caminava (endavant i endarrera) i feia temps que deia que també en volia un, o sigui que era un bon incentiu.
Total, divendres al matí li vaig demanar que què li semblaria si aquella tarda anàvem a fer l'intercanvi i ben convencuda va dir que sí. Vam posar tots els xumets en una bossa i la vam filmar quan deia que estava d'acord en no fer servir més el xumet. Primer però, els va degustar una estona, un per un abans de despedir-se'n...
I la veritat és que no l'ha reclamat massa, però li costa adormir-se i hem d'estar o bé el Tomas o bé jo afafant-li la mà (no més de 5 minuts) fins que es relaxa i es pot adormir. Sort que encara té la manteta (en plan Linus de l'Snoopy) que li serveix de consòl!
Us deixo amb algunes fotos del meu jardinet, que cada dia està més bonic!

la meva germana adoptiva

2011-05-30T12:54:00.000+02:00

L'anomeno així, a la M., perque durant molt temps els dissabtes jo estava practicament adoptada per la seva familia. Molt sovint em quedava a sopar i dormir a casa seva, i un dia la seva mare ho va comentar: l'Anna és com la nostra filla adoptiva.
I el cert és que és una de les poques amigues amb qui comparteixo molts records, experiències i opinions. És una d'aquestes amigues que ja no pots fer en edat adulta, quan la raó ja s'ha apoderat de tu i ja no pots fer el boig, ni tens les il.lusions que només existeixen quan saps que queden molts anys per viure davant teu. Aquesta complicitat no es pot trobar en les noves amistats, perque surgeix del fet d'haver compartit una evolució. Per això em costa entendre que hi hagi gent que no mantingui cap amic de la infantesa o l'adolescència...
Sigui com sigui, i per raons òbvies (ella viu a Barcelona), no ens podem veure tan sovint com ens agradaria. No obstant, cada vegada que ens veiem (uns dos cops l'any) és com si no hagués passat ni una setmana: a vegades només mirant-nos, podem esclatar a riure perque nosaltres ens entenem i sabem de què riem.
Per això, quan ahir em va trucar mon pare dient que ella, el seu marit, la seva germana i el cunyat havien tingut un accident de cotxe, em va fer un salt el cor. Sobretot perque no teniem gaire més informació que el fet de que eren vius però a l'hospital. En concret, a la M. l'havien hagut d'operar d'urgència per una hemorràgia interna.
Avui però, he pogut parlar amb ella i estic contenta de saber que tot i les ferides causades per l'accident, tot sembla indicar que la situació està, dins del que cap, estabilitzada.
I com que no puc ser allà per fer-li costat, vull des d'aquí enviar-li un petó ben fort, a la M. i a tota la familia, i molt ànims perque es recuperin ben aviat d'aquest trasbals (espero que algú li dugui l'I-pad o li portin imprimit i pugui llegir el post)!

pluja de llavors

2011-05-25T09:19:00.000+02:00

Fa uns quants dies que l'aire va plè de llavors de "Taraxacum officinale", (Dent de lleó o Pixallits). Com que a més fa molt de vent, doncs encara n'hi ha més volant per tot arreu! No m'hi havia trobat mai. Aquesta planta que aquí tothom -jo inclosa- considera una mala herba, té propietats medicinals (és diurètica entre altres coses, d'aquí el nom català i el francès "pissenlit") i a altres llocs, la gent se la menja a l'amanida.
El concepte de "mala herba" vé lligat al fet de que s'escampa molt fàcilment, que creix a tot arreu i que en defenitiva no és que sigui massa bonica. Però és clar, sempre és subjectiu això de mala o bona herba. De fet, m'he fixat que moltes de les espècies que considerem com a invasores i que ens esforcemen erradicar dels nostres jardins, són plantes que han estat utilitzades pels herbolaris durant segles: a part de l'esmentada, l'ortiga (Urtica dioica), la cua de cavall (Equisetum arvensis) o la Farfara (segons el traductor de google, Parpar en català, però no la trobo en la base de dades, en tot cas, en llatí Tussilago farfara). De totes quatre en tinc per donar i per vendre, però lamentablement ningú en vol ;-)! Bé, diumenge vaig fer sopa d'ortigues i la veritat és que és forca bona. Una altra mala herba, que per sort no tinc de moment, és l'Aegopodium podagraria de la qual no trobo el nom en català però us en deixo una foto, per si algú me'l sap dir.

rectificació

2011-05-22T10:01:00.000+02:00

Haig de rectificar perque justament avui ha sortit una notícia al diari parlant de la manifestació a la "Puerta del Sol", dient que a Espanya hi ha un 21% d'atur, que avui hi ha eleccions municipals i algunes autonòmiques i que probablement el PP arrassarà...
Com passa sovint, la notícia era un resum del diari "The Guardian" i de les notícies de la BBC. Una mica trist que no es puguin permetre enviar un periodista a mirar per ell mateix el que està passant, no?

Una altra cosa que us devia: la foto del llit elàstic al jardí de casa.

Anti-què?

2011-05-21T13:19:00.000+02:00

Petit post només per dir-vos que aquí a Suècia no s'ha sentit a dir, ni s'ha llegit als diaris, ni s'ha vist per la televisió RES del que ha estat passant aquests dies a Madrid i a Barcelona. Ni una trista línia provinent de l'Agència TT, ni cap comentari del corresponsal pertinent. El que sé ho sé pel poc que he llegit de El País i L'Avui per Internet.
Sabem més coses del que passa a la India que del què passa al Sur d'Europa, sempre i quan no hi hagi alguna relació directa amb Suècia (turistes, empreses, polítics).
És clar que tampoc no crec que s'expliquin massa coses del que passa a Suècia a Catalunya, oi?
En canvi, del que sempre estem al dia és del que succeeix a Estats Units...

gat per dinar?

2011-05-19T10:50:00.001+02:00

Això de treballar davant l'ordinador cada dia té aquestes coses... Buscant informació sobre un poeta xilè a la biblioteca virtual Cervantes, he acabat fullejant un llibre de cuina catalana del s.XV, per curiositat, per veure si podria fer alguna de les receptes. Tot i que n'hi havia que pintaven molt bé (suc de magranes, salsa de codony, brou, etc.) n'he trobat una que de ben segur no provaré mai. Fixeu-vos en la tercera recepta de la pàgina que he penjat. Per si no ho veieu bé es titula: "De menjar de gat rostit". Seguidament ens explica com hem de matar i degollar el gat, esquarterar-lo, guardar-lo per acabar menjant-nos el amb all i oli... El meu avi no solia parlar mai de la guerra, però sí que una vegada em va comentar que de tanta gana que tenien, un dia s'havien menjat un gat i que tenia gust de conill. Em sembla que alguna cosa així també diu la recepta, tot i que costa d'entendre aquest català antic.
També m'ha sorprès veure que a l'apartat dels peixos, hi havia receptes de salmó. Em pensava que era un peix que havia entrat en posterioritat des de terres escandinaves, però potser abans n'hi havia de salmons a Catalunya (o potser encara n'hi ha?).
Això de poder llegir llibres catalans antíquissims des de Suècia, és realment genial. Gràcies a tots els que escanegen aquests incunables per fer-los accessibles a tothom!

de caça

2011-05-18T11:09:00.000+02:00

llimac vulgar

Cada vespre, i més quan ha plogut, em toca anar a la caça de llimacs. Aquests animals que es desplacen amb lentitut però que acaben arribant al seu destí, consegueixen eliminar qualsevol resta de les meves hostes (pels que no estigueu familiaritzats amb els noms de plantes, vegeu fotografia més avall, que malhauradament no és meva) de les quals en tinc diferents varietats.
Per això no em queda més remei que eliminar-ne uns quants, si vull poder gaudir de les meves plantetes, sobretot ara que tot just estant començant a treure el cap. La millor manera és utilitzant fosfat de ferro que els atipa i fa que deixin de menjar. A més és inofensiu per altres animals, persones i plantes. El problema és que quan plou desapareix i que és bastant car.
L'ideal és tenir un eriçó que se'ls mengi (o potser una familia d'eriçons) però és difícil si no vénen per pròpia iniciativa...
Només queda la darrera opció: recollir-los un a un i matar-los. Al principi no podia, em feia molta angúnia. Diuen que la millor manera perque no pateixin és tallant-los el cap amb unes tisores, tot i que a vegades si no apuntes bé els talles pel mig sense voler i aleshores els surten totes les entranyes, i creieu-me, això sí que fa esgarrifar de debò! Altres possibilitats són o bé posar-los al congelador durant 48 hores o bé llençar-los aigua bullent. Aquestes dues darreres opcions encara em fan més fàstic que la primera. Altres mètodes són les trampes amb cervesa o aigua amb hortigues, però les has de canviar cada dia i també és bastant fastigós buidar-les.
Tot i que al principi d'utilitzar les tisores no podia ni mirar al pobre llimac, mica en mica una es va acostumant i ara ja és una rutina. Combino el fosfat de ferro amb el mètode manual i cada dia llenço una bossa amb uns 20 llimacs decapitats al contenidor de les escombraries (es veu que no els pots deixar fora perque atrauen a més de la seva espècie).
Per sort al nostre jardí no han arribat els temuts "mördarsniglar" (llimacs assassins) que es veu que sí que poden deixar totes les plantes sense fulles en un plis-plas.

Hostes.

Llimac assasí (foto de odla.nu)

roba

2011-05-18T10:50:00.000+02:00

Cada vegada m'aburreix més anar a comprar roba. Em fa molta mandra provar-me coses. Quan és l'hivern perque t'has de treure tot el que duus a sobre per després tornar-t'ho a posar. Ara que ja no vaig tan abrigada, em fa mandra, sense cap raó concreta.
Ja no es tracta de l'emprovar en sí, si no de que mai trobo res que realment m'agradi o s'adapti a la meva economia. El simple fet d'entrar a una botiga que està plena de roba de tots els estils, penjada, doblegada, a dreta, a esquerra, al centre... ja em mareja. Miro quatre peces de roba i ja m'he cansat. Potser és allò que comentava un dia de que hi ha massa oferta i m'atabalo. (vegeu post). Per no parlar d'alguna música horrorosa que més que fer-te quedar a la botiga (diuen que per això la posen) t'en fa sortir esperitat!
Preferiria que hi haguessin poques coses però ben presentades, ben cosides, amb tela de qualitat... Bé, això potser ja existeix però els preus no són els que em puc permetre.
A la meva època d'estudiant freqüentava les botigues de segona mà i sempre trobava quelcom que m'agradava. Ara, les "second hand" o bé ténen un 98% de coses cutres (més que per gent que li agrada una moda passada, per gent que només es pot permetre comprar coses lletges que ningú ja vol) o bé són en plan "vintage", amb vestits que en el seu moment ja eren cars i que ara es venen com a peces de col.leccionista i per tant, a preus cars.
Algunes vegades he comprat per internet, però poques vegades ha resultat encertat: o no em va bé de talla o el material és molt diferent de com semblava en la foto.
A més, en aquest país, hi ha quatre cadenes que dominen el mercat (les de preu assequible) i d'aquí no en surts. Una d'elles és H&M, que ja sabeu que és de propietat sueca (el gerent és la tercera generació de la familia creadora), després hi ha Lindex i Kapphal que de moment només s'han expandit pels països nòrdics i alguns bàltics.
Després tenim les franquícies que venen roba de marca: Ålhens (el Corte Inglés suec), JC, QM, Vila i alguna altra.
Zara i Mango també hi són, però només al centre de les grans ciutat. Ah! I ara ja ens ha invadit el Desigual (amb botiga pròpia o amb distribuïdors), que al principi tenia gràcia però ara ja no.
Total, que a mí el que m'aniria bé és que existís una cosa així, perque el meu armari fa bastanta pena...

+ de ikea i la visió dels suecs

2011-05-16T13:47:00.000+02:00

Aquest és l'anunci d'Ikea que ha creat polèmica a Itàlia. No sé si us n'heu enterat. Aquí n'han parlat bastant. Segons el ministre de familia del govern de Berlusconi, una parella homosexual no es pot considerar una familia. A Itàlia només es reconeix el matrimoni heterosexual.
La veritat és que fins fa ben poc Suècia no reconeixia tampoc el matrimoni homosexual, (si no recordo malament, Espanya va institucionalitzar el matrimoni gay abans que Suècia) tot i que socialment sí que fa temps que s'accepta la realitat. No obstant, tampoc és que la majoria de la població consideri súper normals les relacions homosexuals, i encara menys quan hi ha nens de per mig.
De totes maneres, penso que una parella -hetero o homosexual- és només això, una parella. La familia comenca quan hi ha descendència.
Canviant de tema, mon pare em va enviar una notícia sobre un video que corre per la xarxa i que a continuació us penjo. Segurament ha afectat l'orgull de molts espanyols i madrilenys, però jo penso que és ben cert el que ensenya. Tot i que fet amb un toc d'humor, transmet una opinió que molts tenim. Per altra banda, no vol dir que no hi hagi gent treballadora, que n'hi ha, i molta. Però aquesta mania de quedar-se fins les tantes al despatx per aparantar, és típica dels espanyolets i no la suporto. Penso que al despatx s'hi ha d'anar a currar, i quan tinguis la feina feta, cap a casa (o allà on sigui) falta gent! Això de fer el cafè a mig matí, tenir dues hores per dinar, enviar-se acudits per e-mail, etc... hauria d'acabar. La gent no hauria d'avergonyir-se per sortir de la feina a les quatre de la tarda si ja ha fet el que havia de fer. Omplir hores fent altres coses per enviar l'últim mail al jefe a les vuit del vespre perque pensi que som molt treballadors és ridícul. Potser que mirem més els resultats palpables i no tant les hores que passem a l'oficina!

salta!

2011-05-10T09:40:00.001+02:00

Ja sabeu què diuen... "No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré!".
En els quasi quatre anys que fa que vivim aquí, hem vist com mica en mica a cada jardí anaven apareixent, com bolets, aquest tipus de llits elàstics que veieu a la foto. De primer em semblaven una aberració, per la lletjor i perque ocupen molt d'espai. Pensava més aviat que era una moda passatgera, una mica tonta. Però a mida que les nenes s'han fet grans i han pogut provar, a casa d'amigues, això de saltar, ens hem anat convencent de que és una bona inversió. Les nenes -i perque no diro, nosaltres a vegades també- s'ho passen bomba, a la vegada que fan exercici, mentre nosaltres podem dedicar-nos a altres coses o saltar amb elles, que també ho troben molt divertit.
Total, hem encarregat un d'aquests llits elàstics i ens el portaran aquesta setmana. La foto l'he treta de la pàg. de la botiga, quan estigui instal.lada al jardí, ja us l'ensenyaré.
I a Catalunya, també ha arribat aquesta moda?

Foteses:

M'agrada que per fí tornem a tenir primavera i... 20 C!
No m'agrada haver d'estar treballant dins de casa quan podria estar fora llegint un llibre i prenent el sol.

Causa de suïcidi?

2011-05-04T09:59:00.001+02:00

Coses com aquestes potser poden explicar l'alt índex de suïcidis, per molts rossos i sexe que hi hagi...

Neu i 1 grau de temperatura a les vuit del matí del 3 de maig.

imatge de Suècia a Hollywood

2011-05-02T09:55:00.002+02:00

Potser no us hi haureu fixat mai perque no us toca d'aprop, però és molt graciós veure la imatge que Hollywood projecta sobre Suècia i els seus habitants, i de retruc, la que gran part de la població occidental s'enduu.
Sempre que es comenta alguna cosa de Suècia o els seus habitants, el tema sol ser el sexe, l'eficàcia, els suicidis o les sueques. Això últim, però, ja es veia en les "espanyolades" de finals dels 70.
Les idees bàsiques que transmeten (i ajuden a crear generalitzacions i prejudicis) són:

Suècia és un país de llibertat sexual total, sense les barreres típiques heredades de la tradició catòlica.
Totes les sueques són belleses rosses d'un mínim de 1,70m d'alcada
Suècia és el país amb més alt índex de suïcidis del món.
A Suècia tot funciona

Probablement tots aquests tòpics es van anar creant a mida que Suècia es va anar podent situar en el mon, gràcies per exemple a actrius com la Garbo o l'Ekberg o la Bergman, les families rossetes que anaven a passar els estius a les costes d'Europa del sur, la societat del benestar dels 70 i 80, les indústries de l'acer, etc. I aquests tòpics encara perduren en la ment de molts, tot i que ben poca cosa en queda de tot això.
A nosaltres, com a molts d'altres suecs, ens fa molta gràcia cada vegada que surt alguna cosa referent a Suècia, perque sempre solen ser coses positives o bé exageracions que no tenen res a veure amb la realitat.
Us passo un diàleg (traduït per mi) que podem escoltar en l'episodi n.2 de la temporada 4 de "Mad men", quan un noi intenta dur-se al llit a la seva novia. Recordeu que som a l'any 1964, a Nova York:

M: -A Suècia, fan l'amor tan bon punt senten atracció l'un per l'altre. I és més sa, perque així saps directament si és la persona perfecte amb qui compartir la vida. Fer l'amor és una part molt important de la vida amb una altra persona. La més important, al menys a Suècia.
P: -D'on ho has tret això?
M: -Ho he llegit en un article titulat "Swedish way of love" (la manera d'estimar sueca), molt il.lustratiu.
P: -Bé, doncs a mi mai em faràs fer res del que fan els suecs.

Un altre exemple, boníssim, és aquest clip de la pel.li "Blue in the face" on Lou Reed explica que Nova York no li fa por, mentre que Suècia sí. No hi ha subtítols, però si voleu tenir-los podeu anar a aquest enllac i avancar 2,54 minuts, on la mateixa escena està subtitulada en espanyol.

salut

2011-04-29T12:11:00.000+02:00

Avui el post va sobre la salut:
1- No sé quin mal gest vaig fer ahir mentre cavava un forat en el jardí (per plantar uns salix que faran a la vegada de gelosia) però em fa un mal l'esquena horrorós!
2- Tema vacuna anti-grip pandèmica A. No sé si us haurà arribat a vosaltres, però després de certes denúncies i de dos estudis clínics (un de finlandès i un de suec) s'ha pogut detectar una relació causal entre la vacuna i la narcolèpsia de la que alguns nens/adolescents s'han vist afectats. És una malaltia crònica molt xunga! Una raó de més per no vacunar-se.
3- Tema al.lèrgies. Ja fa anys que se'n parla d'aquest tema, que cada vegada hi ha més al.lèrgies entre els infants suecs. Un 25% dels nens té al.lèrgia al pol.len, sobretot al del bedoll. Resulta que alguns dels al.lergens d'aquest pol.len també es troba en alguns aliments, com per exemple el cacahuet, la poma, el blat, els ous i altres. Per això, al fer les proves d'al.lèrgia, sortia que el nen en qüestió també era al.lèrgic a l'aliment. Però ara resulta que no té perquè ser-ho... Enfí, que potser hi ha families que han hagut de sacrificar moltes coses, pensant que el crio podia fer un xoc anafilàctic si es menjava un tros de madalena en una festa d'aniversari, total per res!
La qüestió és, però, el perquè de tantes al.lèrgies. Hi ha diferents teories, per exemple que en la nostra societat no patim prou infeccions que ens farien inmunes (massa higiene a tot arreu), la manca de vitamina D (aquí s'ha de donar com a complement perquè no s'adquireix amb el sol de l'hivern)...
En tot cas, una cosa que també passa és que gent adulta que vé de fora -vegis el meu cas- i que mai havia tingut al.lèrgia al pol.len, la comencen a tenir al cap d'uns anys de viure aquí... A mi sempre em piquen molt els ulls. Suposo que amb tanta explosió primaveral, quedem tots exposats a índex massa elevats de la substància.

Explosió

2011-04-26T15:33:00.002+02:00

Després d'uns dies fantàstics que més aviat semblaven d'estiu, ja la tenim aquí, com cada any: l'explosió primaveral de la que molts -també com cada any- no se'n saben avenir. En qüestió de tres setmanes hem passat de tenir encara neu per tot arreu a veure com sortien les primeres flors i les taquetes verdes que omplen els arbres i aviat seran fulles.
Foteses:
M'encanta veure com d'una planta que semblava morta en comencen a sortir brots nous!
També m'agrada molt veure com les nostres restes de deixalles orgàniques s'han transformat en una terra perfecta.
El que no m'agrada tant és veure com el pes de la neu ha fet desperfectes en algunes branques jovenetes...

Estiu

2011-04-23T20:35:00.001+02:00

Avui ha fet un dia d'estiu i l'hem aprofitat per estar al jardí tot el dia, un gust!
Però el títol no venia per això sinó per una altra cosa. Sé que alguns dels que em llegiu sou de terres gironines i em preguntava si per casualitat tindríeu (o bé vosaltres o algun conegut) alguna cosa per llogar la última setmana de juliol. Lo ideal seria trobar una casa on hi capiguessim dues families (dues parelles i quatre nenes), relativament a prop de la platja (que si pogués anar a peu). Volem evitar llocs del tipus Roses, l'Escala, etc. Ens agradaria Cadaqués, Begur, Port de la Selva, etc.
Ja ho veieu, una crida d'última hora, aviam si sona la flauta!
L'altre dia em vaig oblidar de les foteses... Avui:

M'agraden veure els pins contrastant amb el blau del Mediterrani
No m'agraden els alumnes que plagien

Sant Jordi

2011-04-15T09:14:00.001+02:00

En aquests temps que córren de noves tecnologies, (amb l'eufòria de l'IPad entre altres), i tenint en compte que la setmana que vé és Sant Jordi, m'ha semblat divertit fer-vos partíceps d'aquest video que m'ha passat un col.lega:

Avui fa un sol preciós! Espero poder gaudir del jardí aquesta Setmana Santa...

Més estadístiques

2011-04-07T11:49:00.002+02:00

De tant en tant ja sabeu que us faig 5 cèntims d'algunes dades estadístiques de les que se'n fa ressò el diari suec. L'Institut d'estadística d'aquest país (SCB) té feina constantment i suposo que dóna treball a un munt de matemàtics i sociòlegs. Cada any treuen un llibre que tothom pot comprar o baixar-se en format pdf. En l'enllaç que us he posat en podeu llegir en anglès.
Algunes d'aquestes xifres són les que normalment es poden veure en les bases de dades de molts països (economia, esperança de vida, noms més posats, etc.)
D'altres, però, són ben curioses i una es pregunta perque carai deuen servir. Per exemple, l'altre dia al diari en publicaven una: "un de cada deu tria el mateix ofici que els pares i d'aquests, els que més ho fan són els fills de peixeter o caçador." I???? Quin profit se'n treu de saber això?
Altres serveixen per poder fer generalitzacions, que si més no poden donar certa idea a un extranger que vulgui saber "com és un suec": viu en una casa o casa aparellada d'un valor de 1 320 000 corones i condueix un Volvo gris metàlic de l'any 1999.
Enfí... si més no és graciós llegir-ho, potser ajuden a guanyar alguna partida del Trivial en un moment donat.
Avui també vull encetar una nova sèrie que titulo "futeses" en homenatge al curtmetratge de Jeunet que m'agrada molt. Faré un petit apunt en cada post, perque tot i ser informació innecessària, em vé de gust escriure-la. En cada apunt, escriuré alguna cosa del dia a dia que m'agrada i alguna que no m'agrada. Ja veurem quantes vegades escriuré.
Avui:
-m'agrada obrir la bústia i veure que hi ha correu per mi (sempre hi quan no siguin factures)
-no m'agrada gens esmolar un ganivet, el soroll em fa venir calfreds.
Aquí us deixo el curt, per si el voleu veure

cagadubtes (2a part)

2011-03-30T10:39:00.001+02:00

És curiós que la Nerona em demani (vegeu comentaris post anterior) quina decisió vaig prendre sobre el dilema del post cagadubtes, perque justament avui al diari hi ha una pàgina sobre aquest tema i perque fa uns dies parlava de tot això amb el meu germà i la seva dona.
Comencaré per respondre a la pregunta: segueixo treballant a la Universitat al 80% i he comencat el master però molt poc a poc, de fet només una assignatura de "teoria i mètode de literatura" -per cert, només som dos alumnes, un luxe!-. De cara al semestre que vé, seguiré estudiant (2 assignatures) i treballant. Trigaré una mica més, però crec que és bo tant a nivell professional com econòmic quedar-me on sóc. Si veig que no puc amb tot ja prendré una decisió en aquell moment.
I ara, en quant a l'article del diari, que era la 3a part d'una sèrie sobre el tema de "decidir". Avui bàsicament era una entrevista amb una filòsofa que està escribint la tesi precisament sobre la llibertat de presa de decisions i l'esforc que ens suposa triar. Tot sembla indicar que el problema és que tenim massa per triar. Per exemple, a Suècia es pot triar entre 799 fons de pensions, 2962 tipus de contracte amb distribuïdors d'electricitat o 587 tipus de cervesa. A EUA es va fer un experiment en un supermercat, perque els consumidors compressin una mermelada: es van posar 6 pots diferents sobre un mostrador que la gent podia probar. Després van afegir més pots, tots diferents. Quan hi havia molts pots, s'acostava més gent a probar, però en canvi es venien més marmelades quan hi havia menys per probar. Sembla ser que quan tenim més per escollir, tenim més por d'equivocar-nos i acabem per no triar res.

Alguns consells que ens donen:
- no busquis durant massa temps la millor alternativa
- accepta una alternativa que sigui suficientment bona
- un cop hagis triat, no et posis a rumiar sobre si haguessis pogut fer una millor tria.
I una bona cita: "no ens hem d'arrepentir sobre allò que hem fet sinó sobre el que no hem fet"

Per cert, i canviant totalment de tema: aquesta nit he tornat a sommiar amb Blanes. Aquesta vegada anava a un dels pisos que han construit al lloc de la casa, on veia amb grata sorpresa que havien fet servir les rajoles de la construcció original...

somnis

2011-03-21T14:22:00.001+01:00

Feia temps que no ho feia, però aquesta nit he somiat que volava, però amb una diferència respecte a altres vegades: m'havia d'esforçar per mantenir-me a l'aire, concentrar-me, perquè sinó perdia alçada i tornava a tocar de peus a terra. Quan somio que volo, no és que ho faci en plan "superman" o avió, sinó que és més aviat com si flotés, levités. A vegades només m'aixeco uns pams de terra, a vegades m'allunyo i ho veig tot des de molt més amunt, en plan "google earth". També pot ser que fós com si nadés braça però a l'aire. És un gust! Una vegada vaig arribar a Xina...
Aquesta nit a més, ha coincidit que estava (oníricament parlant) en un lloc que també es repeteix de tant en tant: a Blanes, a la casa de la infància de la meva àvia paterna. Des de fa poc la casa ja no existeix perque la van tirar a terra per fer-hi uns pisos. En el somni -com en la vegada anterior- l'habitatge es trobava en estat gairabé ruinós i hi vivien uns estudiants que només aprofitaven les habitacions del costat del passeig marítim perquè a les de l'altra banda feia uns dies que hi volava un voltor.
Hi ha altres llocs o temes que tornen en els meus somnis. Un d'ells, i per seguir en la mateixa línea, és que em trobo a casa els meus avis materns (a França) en un moment de la segona guerra mundial i que formo part del moviment de la Resistència. No en plan heroïna sinó amb molta tensió per no ser descoberta, havent-me d'amagar sota l'escala, veient com passen soldats alemanys, però sentint-me molt a prop d'uns éssers que malhauradament ja ens han deixat.
I per últim, dos malsons que potser també heu experimentat: un és que sóc asseguda al volant del cotxe i, o bé no m'arriba el peu al pedal del fre, o bé no sóc prou alta per veure per on condueixo. Súper angoixant! L'altre, que sóc coixa; tinc una cama un pam més curta que l'altra i no porto cap sabata ortopèdica. Un vegada fins i tot en el mateix somni li deia a algú que volia caminar amb un peu dalt de la vorera i l'altre al carrer, per no haver de coixejar tant...

emplaçament de producte

2011-03-15T09:26:00.001+01:00

No sé si es tradueix així al català... En anglès, es diu "product placement" per descriure la tècnica d'inclusió de publicitat en pel.lícules o sèries de TV, de manera subtil, mitjançant la col.locació de productes de la marca que es vol anunciar en el -diguem-ne- decorat.
A vegades és súper obvi. Penseu per exemple en la pel.lícula "cast away" amb Tom Hanks de protagonista, on la marca de missatgeria Fed-ex apareixia en tot moment... Altres casos, com a la foto de l'esquerra (sèrie House) són més discrets però tampoc passen inadvertits, al menys segur que no pel nostre subconscient. Aquest fenòmen és constant en tot el que ens arriba des d'EUA, però a Suècia també hi ha sèries que s'han afegit al carro. No sé com serà a Catalunya, però em puc imaginar que 3/4 del mateix.
En el passat post proclamava la genialitat de la sèrie "Mad Men", que s'extén també al marqueting de productes. Tot i està ambientada en els anys 60 del somni americà, l'agència de publicitat, centre de tota la història, té com a clientela quasi bé sempre empreses que encara existeixen, de manera que la campanya publicitària que els protagonistes preparen durant el capítol en qüestió, s'està utilitzant en realitat per captar al consumidor-espectador. Això és vàlid sobretot pel públic americà, ja que alguns dels productes (per exemple la horripilant beguda Dr. Pepper) no han cuallat mai a Europa.
Des d'un punt de vista sociològic és molt interessant veure com la societat de consum nord-americana es desenvolupà a grans gambades durant la dècada en qüestió, tot i haver començat ja abans. La cultura anti-ecològica de "l'utilitzar i llençar" o de la compra d'aparells elèctrics inútils començava a arrelar-se per acabar en la que estem vivint en aquests moments. Els valors del moment que tant van canviar en només uns anys, per exemple l'apartheid americà, el paper de la dona en el món professional, el fumar i beure constantment...I tot això, a part de l'emplaçament de productes, també queda súper ben reflexat en la sèrie.

miscel.lània

2011-03-09T14:24:00.001+01:00

Algú em pot explicar perque tinc fred si hi ha 20 C a dins de casa? La mateixa temperatura al carrer no em fa pas venir fred, però aquí asseguda davant l'ordinador sempre acabo amb les mans gelades i d'alguna manera amb el fred ficat a dins...
A fora, els carrers estan glacats des de la setmana passada. Durant el dia, graus positius que fan que tota la neu acumulada mica en mica es vagi fonent, però per la nit, graus negatius que fan que aquesta neu convertida en aigua esdevingui gel. El pitjor de tot és que en molts carrers no hi tiren sorra, cosa que fa que haguem de caminar com iaiets per no fotre'ns de morros. VOLEM PRIMAVERA JA!!!!
Una altra cosa que em passa pel caparró: a Catalunya es fan simulacres d'incendi a les escoles? Aquí, cada semestre n'hi ha una. És a dir, un dia sona l'alarma d'incendi sense previ avís per tal que els alumnes i mestres aprenguin a reaccionar en cas de que passi de debò. Tothom sap què ha de fer i per on ha de sortir. A les guarderies també. I encara que faci fred, no es poden posanr la roba d'abric, perque si fos un incendi de veritat no podriem perdre el temps... El cert és que des que visc aquí no he sentit mai que es calés foc ni a cap escola ni a cap guarderia.
I parlant d'alarmes... sabieu que un cop al mes (el primer dilluns) es prova una alarma d'emergència a cada població? Sí, sí, sona com una sirena d'aquelles que se sentien a la Guerra quan venien avions enemics a bombardejar. Jo ho trobo al.lucinant, la veritat. Sempre m'ha semblat una mica paranoic tanta precaució. En plan "refugi nuclear"...
I això em fa pensar en una sèrie que m'encanta i que si encara no heu vist us l'aconsello: Mad Men. No només la posada en escena és genial (incloent vestuari) sino que els guionistes (els futurs escriptors recordats?) deixen anar de tant en tant reflexions boníssimes.
I ara que penso en escriptors brillants... Acabo de llegir-me "L'estiu de l'anglès" de Carme Riera. Entretingut i divertit, però m'ha decebut. Bàsicament és una mena de barreja de plagi de "Misery" (ella mateixa ho esmenta a la novel.la) i la pel.li "Psicosi".

we are catalans

2011-03-03T17:33:00.004+01:00

Avui m'han passat aquest video i m'ha agradat ;-). Em sembla que podeu trobar la versió traduïda al Youtube.

vacances

2011-03-01T09:34:00.000+01:00

Ara a Estocolm també tenim la "setmana blanca" que tanta polèmica ha causat a Catalunya. Aquí però, s'anomena "vacances d'esport" (blanques ho són tot l'hivern ;-)) i presenta una gran diferència respecte a les vacances catalanes: els pares que treballen (el nostre cas) poden deixar els nens al "casal" de l'escola, que és als mateixos locals i amb el mateix personal que els dies de cada dia. Altres vegades ja he explicat que aquí les classes acaben a les 13:00h i després és el "casal", no obligatori però a la pràctica la majoria dels nens hi són fins les 16:00h. (això només pels nens de 6 a 10 anys)
Tot i així, hi ha molts pares que també fan mans i mànigues perque els nens puguin tenir aquests dies de vacances, que es consideren quasi com un "dret dels infants": els envien amb els avis o s'agafen algun dia de vacances ara un progenitor, ara l'altre. Potser és perque vivim en una zona relativament privilegiada, però dels més o menys 90 alumnes que hi ha normalment, aquesta setmana en queden uns 30, a molt estirar. Molta gent aprofita la setmana per marxar a esquiar a les pistes que són més al nord i evidentment aquesta setmana és la més cara de l'any. El mateix passa amb les vacances de tardor, quan moltes families aprofiten per marxar cap a destins més càlids. L'altre dia em comentava una mare que ja havien comprat el viatge per la setmana de novembre quan tindran les vacances de tardor: 8 dies a Cabo Verde, "all inclusive", per 4 persones (de les quals 2 nens de 8 i 6 anys): 40000 corones = uns 4590 euros...
I el que no queda dit però tothom pensa és aquesta mena de culpabilitat que representa que un ha de carregar; pobra nena, haver d'estar aquí durant la setmana de vacances mentre les seves amigues estan esquiant... Això sí, si demanes 3 dies de vacances al mes de marc per viatjar cap a Suïssa (els bitllets són evidenment molt més baratos llavors) et diuen que prefereixen que els nens no es perdin "classes", però clar, no et poden obligar. Però per no ser menys, dijous les nostres aniran a casa els avis i divendres jo me l'agafo de vacances, al menys només hauran estat a l'escola 3 dies de 5.
De totes maneres, no em queixo, justament perque aquí tenim la possibilitat del casal -no gratuït però molt barat-, cosa que no teniu a Catalunya. Per altra banda, si us serveix de consol, penseu que a Franca i a Suïssa encara funcionen amb els dimecres sense escola. És a dir, els nens van a l'escola 4 dies a la setmana! Això sí que em fa flipar, bàsicament perque sovint són les mares les que han de deixar de treballar al 100% per poder estar amb els fills el dia que no hi ha escola!

buff

2011-02-21T11:26:00.002+01:00

Dissabte vam anar a esquiar i ens vam quedar ben congeladets. Feia temps que no tenia aquest fred que fa mal. Estavem a -13 però com que a més quan baixes per la pista et vé el vent a la cara la sensació encara és de més fred. Per moltes capes de roba que portis, la cara (o millor dit el nas) costa de protegir i les mans també.
Ahir em vaig comprar un "buff" de llana de Merino. Els models em van agradar molt però no va ser fins que vaig arribar a casa que vaig veure que l'empresa que els fa és catalana i que són fets a Igualada! Em va fer molta il.lusió perquè avui en dia és difícil trobar alguna cosa que no sigui "made in China", però sobretot perque era fet a Catalunya, i són pocs els productes catalans que arriben fins aquí. Ara, el que no em va agradar tant és que a l'entrar a la pàgina webb vaig veure que el preu en euros era bastant més baratet que en corones, però que no podies comprar per Internet si vivies a Suècia (suposo que perque han donat l'exclusiva a algun distribuïdor). La diferència de preu es deu, suposo, entre altres coses a que en aquest país, tot el que no sigui alimentació o premsa/llibres té un IVA del 25%, que sincerament trobo abusiu (juntament amb Dinamarca i Hongria som els països en que més IVA paguem de la UE).
I no creieu que això dels impostos sempre repercuteix en un benestar per sobre dels altres països. Per exemple, juntament amb Finlàndia som els països de la OECD amb menys llits hospitalaris per 1000 habitants. Avui llegeixo una carta al diari d'un metge que té una germana dement (82 anys) que viu sola en un pis, perquè no hi ha lloc en cap residència. Té dret a que vingui algú a ajudar-la a casa, però no gaires hores. Ja se l'han trobat 3 vegades a terra amb alguna cosa trencada. Sembla mentida que pugui passar en un país com Suècia, oi?
Però tornant al títol, m'encanta veure que una empresa catalana s'ha fet un lloc en el mercat de la globalització. La qual cosa em fa pensar en la gent emprenedora, que sempre m'ha agradat, i en un programa que acabo de veure per TV3 a la carta i que està molt bé. Un dia per casualitat vaig escoltar per Catalunya Radio el programa de Gaspar Hernández "L'ofici de viure" i des de llavors de tant en tant l'escolto, i avui he enllacat amb el programa televisiu del mateix periodista. Us el recomano.

Metereologia

2011-02-16T10:56:00.002+01:00

No, no us preocupeu que no vinc amb el "parte" de quin temps fa, total, per repetir el mateix cada vegada no val la pena.
Avui us vull comentar una cosa en la que penso cada vegada que donen el pronòstic del temps per la Ràdio Sueca. Ho poso en majúscules perque em refereixo a la Ràdio nacional, la que que paguem tots amb la nostra cuotra mensual per TV i ràdio i que haig de dir, és de molt bona qualitat. No hi ha talls publicitaris i els programes són molt bons. Tens vàries cadenes: P1, P2, P3 i P4 són les principals. La primera dedicada sobretot a temes d'actualitat, notícies, reportatges, programes educatius... La segona és de música clàssica i folclòrica, la tercera és per un públic jove (entre el que m'incloc) i/o interessat en la música "moderna" (des del Pop al Rock, passant pel Rap i altres) i la cuarta és la local (en el meu cas Estocolm) i d'esports.
Hi ha un tipus de programa que penso que falta en la Ràdio catalana i que trobo molt interessant: els reportatges en el "terreny". És a dir, un reporter va a algun lloc (a qualsevol país) i fa un treball periodístic de qualitat, amb bones descripcions (aquí és on es veu la bona feina quan no hi ha una càmara que parli per sí sola), entrevistes amb la gent local, etc.
Però al que anava -d'acord amb el títol del post-: si hi ha alguna cosa que no m'agrada dins de tot aquest món radiofònic suec, és quan escolto quin temps farà: em sembla que qui dóna el pronòstic és una persona del Centre Nacional de Metereologia que no té cap idea de com dirigir-se al públic. Té aproximadament 5 min. de temps per dir quin temps farà en aquest país tan allargat i amb diversitat de clima. Bàsicament, el que fa és llegir un informe súper avorrit amb un vocabulari del sector que imagino la meitat de la població desconeix i amb una veu monòtona que fa adormir a qualsevol que l'escolti. Us imagineu al Tomàs Molina dient: "al terç sur, un flux de component est en superfície, la circulació en alçada en disposició zonal de l'est. Pertorbacions que deixen precipitacions sobretot al quadrant nord-est. Nuvolositat variada en la part central amb depressió freda en alçada alimentada per una massa d'aire provinent del nord..." (no poso el que diuen del temps marítim perque a part de "maragassa" no conec cap altre terme en català).
En aquest tema sí que penso que en podrien aprendre dels catalans! La gent només vol saber si farà fred o calor, nevarà o no nevarà, veurem el sol algun dia?

fórmules matemàtiques

2011-02-11T10:39:00.001+01:00

36 hores nevant + marit de viatge + servidora que no té tanta força + una pala = cotxe encallat a la neu
cotxe encallat a la neu + nenes que s'han de portar a l'escola = anar caminant per una vorera d'on ningú ha tret la neu amb neu fins a mitja cama i un trineu que es volca cada 2 x 3
el mateix camí de tornada + vent de cara + nevant = arribar a casa una hora més tard del que és habitual
cotxe que s'ha de desencallar + voler ficar-lo al garatge = "palajar" (treure neu amb pala) x 1 hora

1 + 2 + 3 + 4 = carregar-se de paciència per no posar-se a plorar

ja ha tornat!

2011-02-10T16:00:00.001+01:00

La poca neu que s'havia fos els dies que vam passar de 0 C i que havia convertit en una pista de patinatge qualsevol superfície situada a l'exterior, ha tornat. Avui tot el dia nevant, de manera que el gruix que haviem comencat a veure desaperèixer ha tornat al seu nivell de fa dues setmanes.
I cada vegada són més les amigues que tornen o tenen plans d'agafar els trastos i cap a casa falta gent! Quan dic "casa" vull dir al sud dels Pirineus, sigui Madrid, Vic o Barcelona. Sí, tots estem molt bé aquí, però al final, tothom acaba tornant cap al bon temps, la gent oberta, el savoir-faire llatí, que tot i que sovint ens afanyem a criticar, no es pot negar que és més alegre que l'escandinau. Hi ha una dita sobre el tema però ara no la recordo.
Aquí tornen els mesos interminables d'hivern i a Catalunya torna la gent que en té possibilitats. Si jo les tingués, també ho faria. No em malinterpreteu, aquí hi estem molt bé (els que hi heu viscut, ja sabeu a què em refereixo), però mirant per la finestra en aquests moments voldria ser a Casa.

east is east

2011-02-08T15:37:00.001+01:00

L'última afició que m'ha agafat (va comencar al novembre) és fer mitja, cosa que no havia fet des de que tenia 12 anys. No passo de bufandes i xals, però mica en mica vaig agafant seguretat. La meva última creació ha estat una bufanda com la que veieu a la foto (que he agafat d'una pàg. web) però amb tons blaus enlloc de grisos. Oi que és "resultona" i sembla la mar de sofisticada? Doncs és súper fàcil de fer. El truc és en la llana, que ja és com una tela teixida de la que s'agafen els punts directament...
Tot això només per comentar que ahir vaig entrar en una botiga de llanes, on no havia entrat mai abans, regentada per una russa. Vaig deduir la nacionalitat per varies raons: la vaig sentir parlar amb una altra senyora en el que em va semblar rus, tenia accent de país de l'est quan parlava suec, l'aspecte físic i el fet d'anar guarnida com solen fer moltes de les dones del país en cuestió.
La botiga, tot i tenir un bon assortit de betes i fils, algunes llanes, teles, cortines i complements per fer punt o per cosir, estava muntada amb poquíssima gràcia, els productes mal col.locats, l'aparador amb objectes plens de pols. Em va recordar aquelles botigues mig buides a les que vaig entrar quan vaig ser a Praga l'any 89, just després de la caiguda del mur. Com si la senyora en qüestió no s'hagués plantejat mai que estava en un país capitalista, on la clientela s'ha d'atraure d'alguna manera perque si no se n'anirà a la competència (és clar que en aquell centre en qüestió només n'hi ha una de merceria).
El pitjor de tot, però, era la olor. Una fragància que també he notat especialment a ciutats com Tallin, St. Petersburg, Riga i de nou, Praga. Olor de resclosit, de lloc on la calefacció està a tope però on la finestra s'obra poc i no acaba d'entrar mai aire fresc. Sabeu a què em refereixo? Tot i que no vull dir que no existeixi també a Catalunya, Suècia o altres països, l'he trobada més present en els antics països de l'URSS.
Jo no sé si és herència dels anys magres passats sota el comunisme combinats amb el clima fred, però en aquests països notes com si la gent no es dutxés ni rentés la roba tan sovint com ho fem nosaltres, i la renovació de l'aire interior no és un dels seus primers interessos. I bé, potser és més natural, millor per la nostra pell/cabell i segur que més respectuós amb el planeta, però no podria suportar viure en lloc que fes aquesta pudor.

feina agradable

2011-02-07T12:20:00.001+01:00

Al final la meva amiga va venir, amb un ram de tulipes i demanant-me mil perdons.

I ara m'han convencut per formar part de la junta directiva de l'associació d'"Amateurs de jardí" de la regió d'Estocolm. Em va fer il.lusió perque fa 4 anys que sóc membre de l'associació, que majoritariament consta de gent de més de 50 anys que en saben un ou de jardineria, però com que conec una senyora que hi ha està molt ficada, va ser ella la que em va "recomenar", dient que creia que ho faria molt bé (modèstia a part) suposo que perque els falta gent per omplir llocs de la junta... En tot cas, serà divertit assistir a les reunions i conèixer un munt de gent que en sap d'aquesta activitat que a mi m'ha captivat des de que tinc terreny per omplir i un clima que fa que no hagi de regar el jardí.
Dissabte hi ha la primera reunió, aviam què tal anirà.

Per cert, heu vist la paròdia de l'anunci d'Estrella? Me l'ha passat el meu germà i m'ha fet molta gràcia. Heu d'haver vist l'original primer, és clar!

gent

2011-02-03T14:49:00.001+01:00

Abans que res, agrair els comentaris i els consells pel tema del Mac. Malhauradament ja ho havia fet tot (firewire, etc) i l'ordinador segueix sense reconèixer la càmara (comprada a finals de l'any 2003 i ja massa arcaica?!).
Un apunt més sobre gent, i sense pretendre fer cap tipus d'estudi social -que tampoc era la meva intenció del post anterior-, no us passa que a vegades quan quedeu amb algú sabeu que aquella persona no apareixarà? Sovint passa amb els que us han de dur un moble, el lampista o l'electricista. Més fotut però és quan esteu esperant una amiga (no íntima, però ex-companya de feina i d'agradable companyia), i heu anat a comprar unes pastetes per prendre-les amb el tè o el cafè, il.lusionada pel trancament de la rutina que implica la visita, i resulta que no apareix! No em passa gaire sovint, però amb aquesta persona en concret, ja tinc com una mena de sensació (suposo que causada per experiències anteriors) de que no vindrà. La setmana passada ja havia de venir i quan vaig veure que havia passat mitja hora de rellotge la vaig trucar..."Ai, Anna, perdona, és que estic malalta i ahir et volia trucar però m'en vaig oblidar!", però dijous que vé, podré venir." I jo: "d'acord, però apunta't-ho, eh?"
"Sí, sí. Aquesta vegada també m'ho havia apuntat però com que estic mig malalta se m'ha oblidat."
Ara ja fa una hora que hauria d'haver estat aquí. Però aquest cop no la truco, aviam si ella mateixa se n'adona i em diu alguna cosa...

actituts i Mac

2011-01-29T12:32:00.001+01:00

Ahir, tornant del centre en el tren de rodalies vaig poder constatar un cop més l'individualisme d'aquesta societat. Anava jo carregada amb 4 bosses (vaig anar de compres) + el bolso, guants, bufanda, gorro i jaqueta de plomes. Com que el tren no anava massa plè i jo anava tan carregada, vaig deixar les bosses que duia al seient del costat. Davant meu seia una senyora d'uns 55 anys, al costat seu una noia d'uns 40 anys i al meu costat una noia d'uns 30. Totes ben vestides, una llegint, l'altre escoltant música, gent en definitiva "normal". Quan s'acostava la meva parada em vaig aixecar, oblidant-me una de les bosses. Abans de baixar, me'n vaig adonar i vaig tornar cap al seient on efectivament hi havia la bossa (uf!). El que em va doldre és que CAP de les senyores assegudes al meu voltant em van cridar per dir-me que m'havia oblidat la bossa, quan és evident que se'n van adonar. I no perque pensessin que se la podrien quedar, sino perque és aquesta mentalitat de "no m'haig de ficar on no em demanen" o millor encara "no haig de parlar amb gent que no conec, quan ni em va ni em vé (és a dir, quan no en treuré cap benefici)." Fa uns mesos em va passar una cosa similar però aquella vegada era jo qui vaig veure que un nen s'havia deixat la motxil.la. Ningú no va dir res, però jo em vaig aixecar i el vaig cridar: "Ep! no és teva aquesta bossa?" I el nano, és clar, ben content: "ostres, i tant! Gràcies!". Tant costa ajudar al prògim?
La cosa no s'acaba aquí, no. Al sortir de l'estació vaig corrents cap a la parada del bus, en veure que estava allà parat (és a 20 metres), i tenint en compte que només passa cada 30 minuts. Us podeu creure que el conductor em va esperar? O que algun dels passatgers que em veia per la finestra venir corrents va dir-li alguna cosa? Evidentment que no! Vaig haver d'anar caminant fins a casa; mitja hora de rellotge, amb dues bosses a cada mà (n'haguessin pogut ser una i dues), neu i gel pel camí i a -5C. Visca l'individualisme!
I a sobre, m'adono ara que l'IMac no reconeix la meva càmara de vídeo (de 7 anys d'antiguetat) i que no podré editar totes les pel.lis que tinc pendents. Si algú és un expert en la matèria, agrairia l'ajuda (la camara és una Sony DCR-TRV33E i tinc l'ILife 11, he buscat tots els temes d'ajuda sense trobar sol.lució al problema).

IKEA i els impostos

2011-01-27T21:10:00.001+01:00

Alguns de vosaltres potser ja ho sabreu: Suècia és coneguda pels elevats impostos que els seus habitants han de pagar. Com a contrapartida, però també existeix un "Estat del benestar". Ara com ara, la cosa està dins de la normalitat, en termes europeus (més que a Espanya però menys que a Dinamarca, que ha passat a ser el num. 1). Sigui com sigui, als anys 70, sí que era el país on més impostos es pagaven del món. El marginal era el 83% i si a sobre eres empresari, et tocava pagar més, inclús arribant al 102%. Això ho va explicar molt bé Astrid Lindgren (la creadora de Pippi Långstrump i molts altres llibres) en el seu article-conte de debat sobre la Sra. Pomperipossa. He trobat una traducció prou bona en català, us en deixo l'enllac (son 5 pàg. i valen la pena de llegir).
Tot i tenir un govern conservador, a la televisió pública sueca encara hi ha una consciència clarament socialista. A més les lleis sueques impliquen total transperència pel què fa als ingressos dels seus habitants, empreses, etc. És a dir, si tu vols saber què guanya o té de patrimoni el teu veí o el propietari de l'empresa on treballes, només cal que vagis a un registre a buscar-ho. Tothom té dret a saber-ho. De fet, cada any els diaris publiquen una llista amb la gent que més diners guanya de la teva regió.
Dit això, ahir van fer un documental a la televisió pública sueca, sobre Ikea i el seu fundador Ingmar Kamprad que em va fotre de mala llet.
Un periodista suec, a lo Michael Moore, va fer el documental desplacant-se per mig Europa per ensenyar, Déu meu Senyor, quants diners tenia el Sr. Kamprad escampats per tot arreu sense que Suècia se'n pogués beneficiar. El problema, és que als anys 70, quan la política fiscal sueca va arribar al seu extrem, l'Ingmar Kamprad va emigrar del seu país , tal i com van fer tants altres milionaris suecs (ABBA, el creador de Tetra Pak, el de Metro, esportistes d'èlit, etc) per establir-se en el seu cas, a Suïssa. Des d'aleshores, el fundador d'Ikea no ha pagat més impostos a Suècia. A més a més, fixeu-vos hi bé, té una xarxa d'empreses i consorcis que controlen els seus diners a països com Holanda, Bèlgica i Leichtenstein. Entre d'altres coses, es va insistir en el fet de que tots els productes d'Ikea tenen un cost de "copyright" (3%) que va directament a parar a una de les empreses filials d'Ikea. Quin pecat! I què?????? Estem parlant d'una empresa privada, per l'amor de Déu! No és blanqueig de diners, ni venta de drogues, ni tràfic d'armes. Simplement és una idea genial que va tenir aquest tio, bon disseny, mobles barats i empaquetats que un es monta sol. I, sorpresa! A la gent li agrada i ho compra, el senyor s'enriqueix, inverteix de nou, segueix enriquint-se i viu com vol. I no és això la base del mon capitalista? Que jo sàpiga no explota a ningú ni ven gat per llebre, simplement és un tio llest.
Un altre tema que va treure el periodista, tot enfadat: què té de sueca Ikea a part dels colors? Doncs mira, li diria jo, per comencar, tot el mon relaciona l'empresa amb Suècia, es venen productes alimentaris suecs a qualsevol botiga Ikea del mon, els noms dels mobles són en suec... Per descomptat ha fet més publicitat Ikea per Suècia que la familia Reial, que sí que viu del pot!!!
Per altre banda, el tio estava tot indignat perquè en els països que va anar a investigar, ningú (despatxos d'advocats, sobretot) li donava informació sobre les finances de l'empresa. I com si el tio no hagués sortit mai del seu país, s'escandalitzava de que no pogués tenir accés a aquestes dades, tractant-se d'una empresa que abarca un sector molt ampli i important per l'economia. En canvi jo, no he entès mai aquesta mania que tenen els suecs d'anar amb la nòmina del sou penjant del coll.
L'única cosa de les que va criticar el periodista amb la que vaig estar d'acord és el fet que tot i la riquesa d'aquest senyor, des de que té 65 anys, cobra la pensió per jubilació, directament pagada des de Suècia. Quasi sembla una broma de mal gust, però el cert és que hi té dret.
Ostres quin rollo us he fotut, però m'he ben desfogat!

les veus del Pamano o del Llobregat?

2011-01-21T14:43:00.002+01:00

Ahir, que estava sense marit, vaig aprofitar per veure la pel.lícula Les veus del Panamo perque no era subtitulada i per tant no la podiem veure junts (tot i que entén el català, encara és una mica difícil poder seguir una pel.lícula). Pensava veure-la en dues vegades però volia saber com acabava i em vaig acabar empassant els dos dvds d'una tirada.
Confesso que no he llegit la novela homònima de Jaume Cabré -escriptor que per altra banda sempre vé lligat en el meu cas al record de la seva germana que vaig tenir de mestra a 2on d'EGB-.
La trama és entretinguda i mostra una part de la Història que tan ha marcat el nostre pais. Pel meu gust un pèl massa tòpica en el sentit de que els castellans i els rics eren els feixistes i els pobres -i bons- la gent d'esquerra, tot i que la figura del mestre encarna tota aquella massa de la població que no volia saber res de política i que no obstant si va sentir implicada d'una manera o altra. Penso que el gruix de la població catalana va ser, en certa manera, com el mestre Fontelles: no volien problemes amb el règim, eren assiduus a les esglesies i a la vegada tampoc volien deixar de banda "els seus".
Fos com fos, hi ha una cosa que m'ha decebut molt de la pel.lícula i potser és un detall que a molts ha passat per alt: perquè tots els personatges tenen accent barceloní? Segons la història tan sols el mestre i la seva dona són els que vénen de Barcelona mentre els altres personatges tots són de la comarca del Pallars. Les úniques vegades en que se sent alguna variació dialectal (o lleidetà) és quan parla algun dels nens de la classe, (ni tan sols tots!), de manera que encara té menys lògica: és obvi que els nens d'una escola rural del Pirineu als anys 40 haurien de tenir tots els mateix accent de la regió.
No crec que un bon actor sigui incapac d'imitar un accent, quan d'altres més mediòcres sí que poden (vegis el Polònia o el Cracòvia). Actors britànics -com Hugh Larrie fent de Dr. House- saben interpretar parlant amb accent americà, actors espanyols actuen en francès, i italià... i els catalans no saben ni canviar algun article i fer un "deix" que aporti una mica més de verecitat a la pel.lícula?
Tot i que servidora és de Barcelona, m'entristeix veure com es cau en el parany de neutralitzar les variacions de la nostra llengua...
Al vestuari, això sí, li dono un 10.

productivitat

2011-01-18T15:18:00.001+01:00

Prou! No pot ser, haig de sortir de casa per poder concentrar-me i centrar-me, valgui la redundància! Quan tinc poca feina, menys en faig, i el temps em passa volant a base de navegar per Internet o d'aprendre noves coses de com funciona l'IMac. S'em fan les tres de la tarda i si miro el que he "produït" em frustro. Em fa ràbia saber que d'aquí a 4 dies tindré un munt de feina i que ara que podria, no faig res d'allò que vull fer quan no disposo del temps.
Això de treballar des de casa és un gran parany, sobretot a causa de l'ordinador. Entre buscar com es deia aquella pel.li, o mirar el programa aquell que es pot veure per "tv3 a la carta" que et va comentar algú que estava la mar de bé, llegir l'arxiu interessant que t'envia un col.lega, spotify, skype, blocs, botigues, comparació de preus, búsquedes a google... I sort que jo passo del Facebook! De veritat que no puc entendre la necessitat que té alguna gent d'anar explicant el que estan fent cada mitja hora. Almenys quan hom escriu un bloc és per transmetre -en principi- alguna cosa, si més no funciona com a teràpia perque s'intenten plasmar pensaments, reflexions, es busca (potser) una reacció. Però a qui li importaria saber banalitats del tipus "fa 5 minuts que estic esperant el tren" o "tinc ganes de menjar bombons"? I del twitter ja ni en parlem!
Evidentment cadascú és lliure de fer el que vulgui, però personalment no li trobo la gràcia.

post escatològic

2011-01-14T15:40:00.001+01:00

Ja he comentat altres vegades que cada vegada que torno a Catalunya m'horroritza veure la quantitat de tifes de gos que hi ha a les voreres, carrers i vies públiques en general, per no parlar dels pixats a cada cantonada.
Segueixo sense entendre com la gent es queda tan tranquila, veient com el seu gosset fa la cagarada, pensant que mentre no sigui dins de casa seva ja pot anar fent. Com reaccionarien si una persona també evacués al mig del parc i la deixés allà a la vista de tothom?
Total, aquí, ja sigui pel fred o pel civisme de la gent (vull pensar que és això últim), no se'n solen veure tantes de caques. No obstant, traient la neu davant del garatge, que m'he trobat??? Efectivament: un cagarro de gos! I això vol dir que l'animal (amb o sense amo) ha entrat al nostre terreny per fer les seves necessitats, que com podeu entendre contrasten, i de lluny, amb el blanc de la neu. Quin fàstic, per favor!!! Sort que a l'estar congelada no fa tanta pudor, però vaja, que Déu n'hi dó!
Ah, i n'he vist alguna més quan he sortit a passejar.

tornada a la freda realitat

2011-01-11T11:31:00.001+01:00

Com suposo que tots vosaltres, ja he tornat a la rutina diària, en el meu cas, freda i nevada, després d'una estada molt agradable per terres catalanes. Per sort no vam volar amb Ryanair (com la pobra Teresa) perque les carreteres que envolten l'aeroport on arriba estaven glacades i bloquejades per un camió que va quedar travessat.
Però no penso fer-vos una disserteció del temps, avui us parlaré d'una altra tema.
No sé si coneixeu una pàgina web que es diu ted.com i que recull conferències de gent experta i entusiasta en el que fan. El subtítol de la pàgina és "Ideas worth spreading", és a dir, idees que valen la pena de fer arribar al màxim de gent possible. Bé, doncs a la televisió sueca es poden veure algunes d'aquestes conferències que sempre trobo molt interessants, sobretot perque els que les fan son gent que a part de saber molt sobre el que parlen, acostumen a ser grans oradors que capten l'atenció dels oients. A més, les conferències solen durar entre 10 i 20 minuts, de manera que no aburreixen al públic a l'hora que en poc temps aporten molta informació.
En tot cas, diumenge vaig veure'n una que feia una neuròloga sobre un nou invent per detectar problemes de funció cerebral en nens. Per introduir el tema va afirmar que 1 de cada 6 infants pateix alguna malaltia del tipus hiperactivitat, autisme, dislèxia etc (em sembla que n'hi unes vuit), cosa que ja em va xocar. Després, comentava que els casos que es diagnostiquen es basen en la seva majoria, en el comportament del nen i no en l'observació de l'activitat cerebral. És a dir, com si a un malalt del cor mai li fessin un electrocardiograma sino que el diagnostiquessin segons els seus símptomes.
Amb aquest nou aparell, una mena de gorro amb electrodes que es posa al cap del pacient i on es pot medir la seva reacció davant diferent estímuls, es pot comprovar on radica el problema que fa que el nen tingui cert comportament. Va explicar el cas d'un nen que havia estat diagnosticat com autista perque practicament no parlava ni interactuava amb altres i al veure la seva activitat cerebral es va veure que tenia un altre problema (no em feu dir quin) que no tenia res a veure amb l'autisme. Se li va donar la medicació indicada i amb un any va passar de tenir 3 paraules a 3000 en el seu vocabulari, poder anar a una escola normal i fer en definitiva una vida d'acord amb la seva edat i inteligència.
Ho vaig trobar realment molt fort, pensant en tots els nanos que tenen aquests problemes a les escoles i que només son tractats des d'un punt de vista psicològic i de comportament, als que mai es fa ni un escàner. Quants n'hi pot haver que podrien ser ajudats?...
Una vegada vaig veure un documental d'un tio que tenia el sindrome de Tourette dut a l'extrem des de els 8 anys: tics constants que feien que no pugués dur una vida normal (fins i tot s'autolesionava, no podia caminar dret, etc). I ara, als 20 anys li havien posat una mena de pila en un lloc molt concret del cervell que havia fet que passés a ser com qualsevol altre, amb algun tic, però res a veure amb el que era abans.
De la mateixa manera, perquè a nivell psiquiàtric no es mira mai (em sembla, tot i que no sóc experta en el tema) la funció cerebral real amb dades objectives? Que jo sàpiga, els psiquiatres només es basen en allò que explica el pacient, en el que fa, en com exterioritza el que pensa, etc. Però qui sap si els malalts crònics no tenen alguna reacció en el cervell que fa que siguin com son? Si sabem que sovint hi ha un component genètic, perquè no s'investiga més a nivell físic? D'acord, les medicines ajuden, però i si resulta que simplement mitjancant una operació o un estímul elèctric en un punt clau del cervell la qualitat d'aquests pacients pugués millorar molt més?

Espero que s'aposti una mica més per la investigació en aquest àmbit, encara tan tabú.

quin gust!

2010-12-30T16:53:00.001+01:00

Ahir, passejant per Barcelona sense jaqueta, les nenes jugant amb les seves cosinetes al parc després d'escoltar música a l'Auditori... Quin gust! Realment no té preu, això de poder sortir de passeig, gronxar-se, correr sense "overalls" que impossibiliten la mobilitat, seure en un banc, mirar amunt i veure un cel blau que contrasta amb el verd dels xiprés i les restes encara florides d'un bougainville...
M'encanta ser aquí i poder gaudir de tot això uns quants dies, abans de tornar cap a les obscuritats nevades nòrdiques. Tot i que cada cosa té el seu encant, en aquests moments no em faria res allargar la temporada d'hivern a Catalunya per no haver de passar-me encara 4 mesos fent anar la pala.

reposició

2010-12-22T10:58:00.001+01:00

Sempre havia sentit a dir que quan neva, la temperatura sol estar entre -5 i 0 C. Per qüestions de física que no sé explicar (sócde lletres), sembla que quan fa realment fred, sempre surt el sol.
Bé, doncs això no és el que està passant ultimament. En aquests moments el termòmetre marca -14C i...està nevant -un altre cop-! Global warming?... my ass!
Si tinc temps faré alguna foto perque pogueu veure que el munt de neu acumulada és un "dejà vu" de l'any passat, que tot semblava indicar era un cas excepcional.
Ara només esperem poder agafar l'avió el diumenge cap a terres més calentones....
Bon Nadal!

persones

2010-12-17T11:21:00.001+01:00

Al llarg de la nostra vida coneixem i entrem en contacte amb moltes persones. Algunes només són en un món paral.lel al nostre; existeixen, s'han creuat en el nostre camí però no deixen cap petjada ni causen cap efecte en la nostra vida. D'altres ens marquen brutalment, incidint en el resultat final en el que ens convertim. Com si d'un tros d'argila que mai s'asseca, unes quantes mans anessin formant un producte canviable a mida que altres mans es relleven en aquest torn que no deixa mai de girar.
Suposo que som nosaltres mateixos els que escullim la majoria d'aquestes persones, i tan mateix a vegades sembla ben bé obra del destí. Però existeixen la casualitat i la sort o cadascú se les busca?
Perquè ens deixem influir més per unes persones que per altres? Perquè ens trobem més a gust en companyia de determinats individuus amb qui pots estar hores i hores conversant sense veure el temps passar? No ho sé, però cada vegada que coneixo una nova ànima d'aquestes que subtilment moldegen de forma positiva una mica de la meva argila, em sento bé.

bellesa freda i sopar Nobel

2010-12-10T11:53:00.000+01:00

És bonic passejar i veure aquest paisatge tan bonic, tot i el fred que implica. Les fotos son fetes amb el mòbil, però és que quan passejo sola tinc ganes de compartir el que veig amb algú i per això us les ensenyo...

Aquesta nit, per tercer any consecutiu, cel.lebrem el sopar del Nobel, quatre parelles i sense nens. Enguany toca fer-lo a casa nostra, tot i que sempre ens repartim els plats. A nosaltres ens toca l'entrant i farem una cosa molt sueca que no sé massa bé com explicar-la, però un dels ingredients bàsics és caviar vermell (del de veritat, no de sucedani). Ja en faré una foto perque ho veieu.
Com cada any, em toca presentar el premi de literatura i acabo d'acabar el ppt sobre Vargas Llosa. He llegit tot el discurs que va fer a principis de setmana: meitat sobre literatura i meitat sobre política. I com no, aprofita per criticar els nacionalismes. El més graciós és que diu que Barcelona li duu molts grats records i que va ser en aquesta ciutat on realment la revolució anti-franquista va poder evolucionar i on molts intel.lectuals es van poder exiliar i trobar i lluitar contra la opressió faixista. Sembla però que el Sr. Vargas oblida que gran part d'aquesta oposició era formada per nacionalistes catalans i que sense ells la democràcia tampoc hauria estat possible... I una altra cosa que sempre m'ha captivat de gent com el premi Nobel de literatura: perqué només es titlla de nacionalistes en plan negatiu als que es volen distingir d'una identitat que no els pertoca? És que el fet de defensar el castellà com a única llengua vàlida oficial -tal i com va fer aquest senyor en el "manifiesto"- no és també un reflexe de nacionalisme, en aquest cas, l'espanyol? Enfí, no em vull enrotllar amb aquests temes i intentaré limitar-me a la seva obra literaria aquesta nit.

gel a la teulada

2010-12-08T10:39:00.001+01:00

Els que no hagueu viscut o no hagueu estat mai en una ciutat on neva molt, probablement ni us haureu parat a pensar que una cosa així existeixi. De moltes teulades d'edificis a Estocolm pengen "estalactites" de gel, normalment a causa d'un mal aïllament que fa que la neu es desfagi però com que hi ha graus negatius a l'ambient, l'aigua que goteja es converteix ràpidament en gel que va formant d'aquesta manera, l'estalactita.
Bé, el cas és que tot i la bellesa d'aquests penjolls, la situació és perillosa pels que passegen per la vorera, sota aquestes teulades, perquè en qualsevol moment et pot caure al cap un tros de gel. Fa uns anys va morir una persona d'aquesta manera, ja és mala sort!

Els propietaris dels edificis són els responsables de treure el gel i hi ha uns professionals que es dediquen a això. Cada cop que en veig uns, em fan esgarrifar...Ahir vaig fer una foto amb el mòbil per ensenyar-vos ho. Els veiueu, allà dalt de tot?

En quant a la vaga de controladors, sí que ho vam sentir a les notícies i em sembla al.lucinant!
Espero que no se'ls ocurreixi fer el mateix al Nadal. Realment l'intervenció estatal en aquestes circumstàncies em sembla més que necessària. Què dirien aquests mateixos tios si no se'ls atén a l'hospital perquè el personal fa vaga? O si els seus fills s'haguessin de quedar a casa durant 4 dies perque els mestres volen protestar per la merda de sou que cobren? Etc, etc, etc.

Goteborg

2010-12-06T14:28:00.001+01:00

Divendres al vespre vaig viatjar cap a Goteborg, per rebre-li visita a ma cunyada. Una estada curta, perquè diumenge al matí ja tornava a agafar el tren cap a Estocolm. Dissabte vam passejar pel centre, i després tota la tarda al parc d'atraccions de la ciutat, Liseberg, que és el més gran de Suècia (i jo crec que més petit que el del Tibidabo). La gràcia, però, no estava en les atraccions, que la gran part és tancada durant l'hivern, sinó en el mercat tradicional de Nadal, i, sobretot, la il.luminació. Com podeu veure a la foto, els arbres estan literament folrats amb llumetes. Des d'un punt de vista mediambiental, no em sembla massa bé, però és molt bonic de veure! A més, tot estava nevat i de fet va estar nevant, el que encara feia més nadalenc l'ambient. Per cert, com ja és habitual per tot arreu on viatjo, vaig sentir catalans.
Aquí també seguim amb neu... Quines ganes que tinc d'anar cap a Bcn!

Cancún

2010-11-29T11:58:00.001+01:00

M'entristeix veure que la participació catalana a les urnes no arriba ni al 60%. Què passa? Com pot ser que la gent no es bellugui, que no vulgui formar part d'una democràcia? Sempre es pot votar en blanc si no hi ha cap partit amb el que un s'identifiqui, però no votar és com passar de tot, és no tenir dret a queixar-se quan les coses no es fan com un voldria.
Enfí... ahir llegia al diari, informant previa trobada a Cancún sobre el clima mundial, que mentre segons indiquen les estadístiques la temperatura mundial segueix augmentant, a Suècia l'any passat es van batre records de fred i sembla que anem pel mateix camí. Es veu que una cosa sembla ser directament proporcional a l'altra, i jo que sóc de lletres, no entenc massa perquè. El que sí entenc és que ja em puc anar abrigant, i això que encara no som a desembre! La setmana passada va nevar quasi cada dia i les temperatures van seguir baixant. Avui al matí teniem -12 C, (ara estem a -9 C) la mateixa previsió que per demà. Dimecres s'espera que a les 7h del matí hi hagi -17 C, però cap a les 13h ja haurem pujat a -12 C... Això sí, la neu està preciosa, blanca, verge i en pols, les estrelletes que formen els cristalls es veuen a simple vista i et vénen ganes de fer-les volar com plomes.
A les 17h dissabte vaig sortir a passejar uns 40 minuts, i la única persona que em vaig trobar pel camí va ser un senyor que passejava el seu gos. Només sentia els meus passos damunt la neu i mirava dins de les cases que la gent ja ha decorat amb llumetes de Nadal.

Vacanze Romane

2010-11-23T10:35:00.001+01:00

Diumenge vam tornar d'una estada de tres dies a Roma. La primera visita per mi a aquesta fantàstica ciutat. Evidentment se m'ha fet massa curt i tot i que no vaig llençar cap moneda a la Fontana di Trevi, hi tornaré per poder veure tot el que no he pogut durant aquests dies.
Ja només per la temperatura valia la pena! Mentre aquí nevava i hi havia 0 graus, a Roma podia passejar sense jaqueta... Suposo que per vosaltres això no és gaire extrany, però per nosaltres és una injecció d'energia.
Vam tenir la sort d'allotjar-nos en un hotel de luxe a dalt de tot de les "escales espanyoles", cosa que va fer l'estada encara més agradable. Una vista fantàstica sobre la ciutat. El menjar italià: deliciós! I tantes coses per veure...!
Un gust poder entendre quasi bé tot el que es diu o està escrit, tot i no haver estudiat mai la llengua, però també frustració de no poder-la parlar. Això sí, s'ha de reconèixer que em va sorpendre que hi hagués tants italians que parlessin anglès. De fet, en totes les botigues. Tot i que per demanar direccions pel carrer, no m'importava demanar-ho en italianyol i que em contestessin en italià.
Una cosa que ja sabia però que se m'ha confirmat és que aquests italians son uns asos del marketing. Em refereixo a la gràcia que tenen presentant els productes, sobretot els alimentaris. No és extrany que en els supermercats d'arreu tinguin molta més presència que els catalans o espanyols, tot i vendre en definitiva la mateixa cosa. Només cal veure com venen les castanyes pel carrer. No sé com serà ara a Bcn perquè fa molt que no hi sóc un mes de novembre, però jo mai havia vist una paradeta decorada amb tanta gràcia, amb les paperines totes a punt i les castanyes ben posadetes sobre l'"estufa"...

Les fotos no son meves perquè encara no me les he descarregat a l'ordinador, però mostren exactament el que us comentava.

Per altra banda, m'he acabat de decidir per seguir estudiant literatura a la Universitat. Hauré de fer 2 anys més d'estudis abans de poder fer cap doctorat, però si realment haig de triar el que m'agrada, prefereixo fer això que no pas estudiar 1 any i mig per després dedicar-me a donar classes a nens desinteressats.

cagadubtes

2010-11-14T12:11:00.001+01:00

Els que em coneixeu ja sabeu que una de les frases que més dec haver pronunciat des de que sé parlar és "no sé què fer". No en el sentit d'avorriment o de no prendre la iniciativa, sinó com a resposta davant d'un dilema, o d'una presa de decisió. A vegades són qüestions trascendentals, com quina feina escollir, a vegades futeses com triar quins cereals compraré, contant quants ingredients de collita ecològica contenen.
Fa una setmana, per exemple, quan vaig anar a fer la compra de la setmana, em va agafar per llegir els ingredients i comparar entre marques que oferien el mateix tipus de producte. Bàsicament per acabar triant el que contenia menys sucres afegits. Us en farieu creus de la quantitat de sucre que acabem menjant cada dia! Per exemple, aquí a Suècia és difícil trobar iogurt o pa sense sucre.
Però al què anava al començar aquest post. Em trobo ara mateix en un d'aquests moments en el que haig de valorar els punts positius (i negatius) dels dos platets de la balança per trobar l'equilibri o la solució millor.
Quan em vaig posar a estudiar "espanyol" a la Universitat sueca (no dic filologia, perquè només són tres semestres i per tant no ho considero equiparable) ho vaig fer amb la intenció de treure'm el títol de mestra que em demanaven per donar-me una feina fixa a l'escola. La idea era treure'm primer els crèdits d'espanyol (un any i mig) per després dedicar un any i mig més a estudiar la part de pedagogia que demanen, tenint en compte que ja tinc una llicenciatura de Dret (que em vaig treure a la UAB). El sistema educatiu suec exigeix que per ser mestre has d'especialitzar-te en dues assignatures. Això, pel propi bé del professor, ja que generalment les places de mestre són a un 50% de cada assignatura. Per tant, si només dónes classes de castellà, hauràs de treballar en dues escoles diferents. Enlloc de tenir un sol mestre que dóna totes les classes, en tenen 2 al 50%, normalment perquè els horaris dels grups són paral.lels. En el meu cas, podria ser mestra de castellà i -en teoria- de Dret, en la línia de batxillerat on s'inclou una "introducció al Dret".
Fins aquí, un dels platets de la balança.
L'altre platet:
Vaig començar a estudiar "espanyol" per obligació, però resulta que m'ha anat interessant més i més, sobretot pel que fa a la literatura (la lingüística no m'entusiasma), que ja fa anys que m'interessa. Per altra banda, aquest semestre he tingut la oportunitat de donar classes a gent adulta en el primer curs de la Universtitat, la qual cosa trobo molt més estimulant intel.lectualment que ser davant una colla de crios que no saben ni perquè han escollit aprendre castellà i on m'haig de passar la meitat de les classes demanant silenci i l'altra meitat explicant que hi ha paraules masculines i paraules femenines. Si vull seguir ensenyant a la Universitat, haig de fer un màster de dos anys i en principi seguir després amb el doctorat (uns 3 anys més). El doctorat a Suècia no només és gratuït, sinó que és renumerat i val com qualsevol altra feina en quant a cotització. Ara bé, i aquí vé la part xunga: les places de doctorat són limitades i ningú et garantitza que quan tu el vulguis fer, hi hagi la possibilitat. A més, segons les últimes directives del govern actual, no es pot ser professor d'Universitat si no ets "doctor" i la figura de l'adjunt o associat desapareix. En altres paraules, el màster a seques no et serveix de res: no pots ser profe de batxillerat perque no tens la pedagogia i no pots ser profe d'Universitat perque no tens el docotorat.
De totes maneres, segons m'informen alguns dels meus col.legues, això de que els mestres de Facultat han de ser doctors, és una utopia, perque no hi ha prous doctors per poder cobrir totes les places, i a la pràctica, s'ha de contractar gent sense el doctorat (o com en el meu cas, sense ni tan sols màster).

Total: NO SÉ QUÈ FER!!!!!

1) em trec un títol per assegurar-me una feina en la que potser no em sentiré realitzada? o...

2) segueixo estudiant per quedar-me (en teoria però sense garantia) en el mundillo universitari suec?

Quin rotllo us he fotut! Més que res m´ha servit com a teràpia.

va de futbol

2010-11-11T13:11:00.001+01:00

No sé si les notícies del futbol suec solen arribar a Catalunya, però aquesta vegada és molt possible que sí. I si no, ja us informo jo: el Malmö ha guanyat la lliga sueca. Això no tindria cap repercussió per Catalunya si no fos que el segon entrenador de l'equip es un català: Josep Clotet Ruiz, que si no m'equivoco ve de l'Espanyol.
Com que aquí la gent només té un cognom, quan en tens dos, sempre t'anomenen pel segon, ja que s'entén que el primer és com un segon nom, o sigui que a en Pep els diaris li diuen Ruiz.
M'alegro de veure que hagin canviat el dia del Barca-Madrid, tot i que em costi creure que algú deixa d'anar a votar pel partit, tenint en compte que els col.legis el.lectorals estan oberts des de bona hora... Al que interessa votar, vota hi hagi partit o no.
I si no és així, la situació està pitjor del que em pensava.

miscel.lània

2010-11-04T14:55:00.001+01:00

Una de les coses que m'agrada de viure aquí és que en un dia com avui, pots sortir a passejar i tens el bosc -o un bosquet- a 10 min. de casa. I una de les coses que m'agraden dels boscos suecs son aquestes roques forrades de molsa, falgueres i líquens que li donen aquest toc màgic a tot plegat. Com podeu veure ja no hi ha neu, va durar molt poc (per sort!)

Per altra banda, dissabte em vaig passar el dia al jardí, fent neteja de tardor. És a dir, bàsicament treient fulles i més fulles que havien caigut dels arbres sobre la gespa. Moltes les fiquet en un compost "especial", destinat a les deixalles del jardí, que triga més a fer-se terra, però que és obert i no fa pudor. L'altre compost, l'aïllat i amb tapa, serveix per llencar-hi les restes del menjar vegetal, peles de patates i pastanagues, filtres de cafè, etc. I des de que vaig comprar una partida de cucs de terra, que funciona a la perfecció. M'encanta obrir la tapa i veure com aquests animalons estan convertint el que altra gent llencaria a les escombraries, en terra i adob pel nostre jardí.
Però al que anava: després de la feinada del dissabte, heus aquí l'aspecte que presenta el jardí a hores d'ara: és una feina de no acabar mai!! I una mica frustant, la veritat.

la nostàlgia de l'emigrant

2010-11-01T15:12:00.003+01:00

Ahir ens vam trobar amb altres catalans que viuen a Estocolm, per cel.lebrar la Castanyada. No hi van faltar panellets -que van quedar molt bons-, pa amb tomàquet i embotit. Fa il.lusió compartir aquestes tradicions amb altra gent que es troba en la mateixa situació. Els nens senten altres persones parlant català, tot i que entre ells parlen suec, i un se sent una mica més a prop de casa. Evidentment tots els que som aquí hi som perque volem i ens agrada viure a Suècia, però això no treu que de vegades t'entri nostàlgia.
Com mirant aquest vídeo del rècord mundial de lipdub que em va fer arribar la meva germana (la única dels germans que queda en terres catalanes).