No, no parlaré de
la carmanyola en l’era digital, sinó que són dos temes diferents.
La carmanyola,
perquè sempre he trobat curiós que aquí quan els nens van d’excursió i han de
portar el dinar de casa, el menú sol ser crêpes (més gruixudes, el que els
americans en diuen pancakes i els suecs pankakor) amb melmelada de maduixa o
gerds. De fet, no només és un menú d’excursió sinó el típic plat per nens als
restaurants (aleshores també es serveix amb nata), juntament amb els espaguetis
amb mandonguilles. A l’escola també sempre cau algun dia al semestre que toca
això per dinar. Personalment no m’agrada gens com a dinar o sopar, ho considero
com un postre.
Quan jo era
petita, el que acostumàvem a portar a la carmanyola era arròs amb croquetes o
amanida de pasta, sense oblidar les mandarines, és clar!
Respecte el segon
tema, volia comentar la paperassa i burocràcia a la que un s’ha de d’adaptar
quan tracta amb les autoritats espanyoles.
A Suècia, una
s’acostuma a que amb tan sols dir el seu “número personal” (núm.
d’identificació), qualsevol autoritat o administració pública pot accedir als
registres civils. A les visites mèdiques o al dentista, només cal dir el mateix
número. Si vas a fer-te el passaport, igual. I així amb un munt de tràmits que
es poden fer tant per telèfon com electrònicament. Quan es requereix certa
seguretat, el que està a l’ordre del dia és utilitzar la “identitat bancària”
que consisteix en identificar-te mitjançant la targeta bancària (amb un
aparell que es connecta a l’ordinador) i una clau secreta. Si vull que
m’enviïn un certificat d’empadronament només cal que truqui o el demani per
internet i me l’envien a casa per correu.
Bé, doncs ara
resulta que els bancs a Espanya (i conseqüentment -de moment- a Catalunya) han
de tenir actualitzades les dades del DNI de la gent que té comptes o fons
bancaris. Les meves filles tenen un compte a La Caixa i per això hem de presentar els
seus DNI, que no tenen. De fet no tenen ni passaport espanyol. Total, que per
poder-los fer el DNI, haig de registrar-les a l’Embaixada com a espanyoles
residents a Suècia. Per fer-ho, he hagut d’omplir un formulari adjuntant
fotocòpies vàries i enviar-ho al Consulat. Un cop tramitat, m’enviaran un
certificat de residència que hauré de presentar quan siguem a Catalunya per
anar-los a fer el DNI...
I què me’n dieu
del llibre de família? Quina cosa més obsoleta, per la mor de Déu! Que som a
l’era digital per haver d’anar ensenyant una llibreteta pel món!
Ah! I oblideu-vos
de fer res a través de la xarxa! No puc ni demanar hora per fer-los el DNI a l’estiu
perquè em fan omplir dades que no tinc (domicili: no consta la residència a l’extranger).
