...i una mica més i ja hauré entregat l'últim treball d'aquest semestre. Quines ganes en tinc! I llavors comencare amb la tesina que finalment em sembla que l'entregaré al setembre o octubre. Necessito un "kit-kat", poder passar tot un cap de setmana sense haver-me de posar davant l'ordinador! Almenys no per obligació.
Vull ser amb les meves nenes i el meu marit sense haver de fer torns, poder anar d'excursió tot un dia, estar al jardí, vull fer coses amb les mans, vull llegir el llibre que a mi em vingui de gust, ...
Per cert, de moment estic cumplint amb la disciplina que em vaig imposar de córrer mínim 2 vegades a la setmana. I m'està comencant a agradar ;-)
dijous, 29 d’abril del 2010
dijous, 22 d’abril del 2010
maltractes i educació
Ahir vaig rebre una carta d'una ONG amb la que col.laboro econòmicament que em va deixar bastant parada. Sota el títol "El món dels nens" hi havia un mapa mundi on només es veien uns quants països, la majoria a Europa, tres a Amèrica (Costa Rica, Venezuela i Uruguay) i Nova Zelanda (vegeu foto). A primer cop d'ull, abans de llegir el text, vaig pensar que es referien a que els nens de Suècia només coneixen els països que els queden més a prop o als que van de vacances, però de seguida vaig adonar-me que no podia ser perquè ni Gran Bretanya ni Franca hi eren i tampoc Tailàndia entre molts altres que havien "desaparegut" del mapa.
El text deia així: "Actualment hi ha 25 països al món que prohibeixen el càstig corporal com a mitjà educatiu. Però a la majoria, 170 països, encara és legal (...)". És a dir, en països tan desenvolupats com Irlanda, Itàlia, Franca, Gran Bretanya, Polònia i molts d'altres membres de la UE, és legal que un pare o una mare apallissin a un fill per mostrar-li el bon camí. No conec la llei d'aquests països però suposo i espero que al menys a les escoles públiques estigui prohibit que un mestre pugui pegar a un alumne perque "la letra con sangre entra".
Potser algú dirà que sí, que d'acord, però que avui en dia hi ha mestres que també han rebut maltractes d'alumnes... Però això no em sembla una raó per que es pugui permetre la violència basada en l'abús d'autoritat sobre nens indefensos.
Em recorda al codi penal de l'època franquista, quan a part del dret del pares a pegar als seus fills, també hi havia el dret dels marits a pegar les seves dones en l'àmbit domèstic.
Per sort, en aquest nivell tan a Suècia com a Espanya estem una mica avancats que alguns dels nostres veïns, almenys pel que fa a la llei.
El text deia així: "Actualment hi ha 25 països al món que prohibeixen el càstig corporal com a mitjà educatiu. Però a la majoria, 170 països, encara és legal (...)". És a dir, en països tan desenvolupats com Irlanda, Itàlia, Franca, Gran Bretanya, Polònia i molts d'altres membres de la UE, és legal que un pare o una mare apallissin a un fill per mostrar-li el bon camí. No conec la llei d'aquests països però suposo i espero que al menys a les escoles públiques estigui prohibit que un mestre pugui pegar a un alumne perque "la letra con sangre entra".
Potser algú dirà que sí, que d'acord, però que avui en dia hi ha mestres que també han rebut maltractes d'alumnes... Però això no em sembla una raó per que es pugui permetre la violència basada en l'abús d'autoritat sobre nens indefensos.
Em recorda al codi penal de l'època franquista, quan a part del dret del pares a pegar als seus fills, també hi havia el dret dels marits a pegar les seves dones en l'àmbit domèstic.
Per sort, en aquest nivell tan a Suècia com a Espanya estem una mica avancats que alguns dels nostres veïns, almenys pel que fa a la llei.
dimarts, 20 d’abril del 2010
Salix
Diumenge vaig anar a collir/tallar troncs de "vimetera", que és un arbre de la familia dels salzes (salix). Per 12 euros em podia endur 3 farcells de 20 cm. de diàmetre i el que fos de llargada. És una activitat organitzada per l'associació de jardiners amateurs de la que formo part i es fa només un cop l'any. Era la primera vegada que hi anava. A la foto podeu veure el "camp" de salix i part dels troncs que vaig tallar.
Lamentablement amb prou feines vaig poder ficar dins el cotxe el que vaig tallar. Ja ho sé per la propera vegada i llogaré un remolc per poder-ne agafar més.
No per fer cistells, sinó coses pel jardí (una tanca per les flors, suports per plantes trepadores o tipus peònies...). També es poden plantar creant una forma: cabana, arcada, túnel i les fulles creixen seguint la forma.
I tot i que aquest matí encara he hagut de rascar el gel del parabrisa, cada dia anem avancant més en la primavera i comenco a veure com van sortint totes les meves plantetes (cada any la mateixa il.lusió). Tinc tantes ganes de fer coses i tan poc temps!!!! Us deixo fotos del que es pot fer amb la vimetera i si teniu alguna idea, endavant!
Lamentablement amb prou feines vaig poder ficar dins el cotxe el que vaig tallar. Ja ho sé per la propera vegada i llogaré un remolc per poder-ne agafar més.
No per fer cistells, sinó coses pel jardí (una tanca per les flors, suports per plantes trepadores o tipus peònies...). També es poden plantar creant una forma: cabana, arcada, túnel i les fulles creixen seguint la forma.
I tot i que aquest matí encara he hagut de rascar el gel del parabrisa, cada dia anem avancant més en la primavera i comenco a veure com van sortint totes les meves plantetes (cada any la mateixa il.lusió). Tinc tantes ganes de fer coses i tan poc temps!!!! Us deixo fotos del que es pot fer amb la vimetera i si teniu alguna idea, endavant!
dijous, 15 d’abril del 2010
Sant Jordi
Seguint la invitació de Garbí, he participat al concurs de microcontes proposat pel bloc TUMATEIX LLIBRES. Ha det tenir un màxim de 50 paraules i ha d'incloure el nom d'un llibre i l'autor.
Aquí va la meva aportació:
Cada matí sentia La nàusea apropar-se. Sabia però que menjant una galeta se li passaria. Ja la tenia a punt, sobre la tauleta de nit, al costat de Sartre.
I de nou es preguntava per què per arribar a quelcom de tan bonic s'havia de trobar tan malament cada dia.
Aquí va la meva aportació:
Cada matí sentia La nàusea apropar-se. Sabia però que menjant una galeta se li passaria. Ja la tenia a punt, sobre la tauleta de nit, al costat de Sartre.
I de nou es preguntava per què per arribar a quelcom de tan bonic s'havia de trobar tan malament cada dia.
dissabte, 10 d’abril del 2010
Dies sense inspiració, entre els madriles de Galdós (estic llegint "Tormento") i l'esperanca de que les temperatures comencin a pujar. Avui he anat a córrer per primera vegada des de fa un any. Estic molt motivada i espero poder continuar amb un ritme de 2 dies per setmana. Al juny serem uns quants de l'escola que participarem en una carrera que es fa cada any, i això sempre ajuda a tenir un motiu per entrenar.
Ja s'acaba la setmaneta de vacances i tot i que ha passat ràpid, sembla que fagi una eternitat que era a l'escola. Ja no recordo si vaig planificar les classes de dilluns o no... Però estic aprofundint en el món de les noves tecnologies que Internet ens posa a l'abast de manera gratuïta per fer les llicons més interessants i atractives per uns alumnes que van néixer amb un ordinador sota el brac. He trobat una pàgina d'un profe de castellà en una escola anglesa que és una mina! Llàstima que sempre em falti el temps per poder explotar tots aquests recursos.
Ja s'acaba la setmaneta de vacances i tot i que ha passat ràpid, sembla que fagi una eternitat que era a l'escola. Ja no recordo si vaig planificar les classes de dilluns o no... Però estic aprofundint en el món de les noves tecnologies que Internet ens posa a l'abast de manera gratuïta per fer les llicons més interessants i atractives per uns alumnes que van néixer amb un ordinador sota el brac. He trobat una pàgina d'un profe de castellà en una escola anglesa que és una mina! Llàstima que sempre em falti el temps per poder explotar tots aquests recursos.
diumenge, 4 d’abril del 2010
A Catalunya, la mona i a Suècia: caramels, xocolata, llaminadures... Pasqua és un dels moments de l'any en què més dolcos es venen.
Amants com som de les estadístiques, ahir vam poder assabantar-nos de que els suecs -o més correctament els habitants de Suècia- som els que més llaminadures mengem al món! Quasi 17 kilos per persona i any. A més, cada suec beu 90 litres de begudes refrescants (vegis Coca-cola, Fanta, Sprite...) a l'any. Com tots sabem les estadístiques no són exactes i aquest resultat vol dir que si jo no menjo mai llaminadures (mentida!) un altre potser en menja 30 kilos. Tampoc és d'extranyar que a la gent li vinguin ganes de comprar llaminadures quant te les trobes a sobre a l'hora d'anar a pagar la compra setmanal a la caixa del súper. Sembla que et cridin amb els seus colors vistosos. Una altra cosa que em pregunto és quines dades han agafat per fer la comparació: no crec que tots els països es dediquin a contar quants kilos de dolcos mengen els ciutadans a l'any.
Això ha fet despertar el debat de si s'haurien de fiscalitzar indirectament els productes poc saludables per la salut. Així ho proposaven uns quants metges ahir al diari, però realment: fins on ha d'arribar el paternalisme estatal? No s'hauria de fomentar més l'autoresponsabilitat derivada d'una bona informació?
Tampoc no sabem és si hi ha més càries que en altres llocs, però per sort l'atenció sanitario-dental és gratuïta fins als 18 anys.
Enfí... avui anirem a ca els sogres a pintar ous i a menjar-los acompanyats d'arengades i patates: àpat tradicional d'aquestes dates.
Ahir vam anar a esquiar i vam poder tornar a gaudir d'un dia fantàstic!
I tota aquesta setmana: festa!
Tampoc no sabem és si hi ha més càries que en altres llocs, però per sort l'atenció sanitario-dental és gratuïta fins als 18 anys.
Enfí... avui anirem a ca els sogres a pintar ous i a menjar-los acompanyats d'arengades i patates: àpat tradicional d'aquestes dates.
Ahir vam anar a esquiar i vam poder tornar a gaudir d'un dia fantàstic!
I tota aquesta setmana: festa!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)