smartboard

Una cosa que fa dies que us vull explicar és que ara a l'escola tenim unes pissarres al.lucinants. No sé si aquesta tecnologia ja s'utilitza a Catalunya, més que res perque és bastant cara. Nosaltres de moment només en tenim una per curs, en una de les 3 aules. O sigui, que no es pot utilitzar en totes le lliçons, però poc a poc s'aniran comprant noves "smartboards" (pissarres intel.ligents). Les pissarres en qüestió, estan conectades a un ordinador que a la vegada està connectat a un projector. També hi ha altaveus com podeu apreciar a la foto. A part de poder ensenyar documents i presentacions que el professor s'ha preparat en format informàtic, hi ha uns "rotuladors" amb els que s'escriu a la pantalla i sobre qualsevol document. Després, lògicament, es pot guardar a l'ordinador. Ja us podeu imaginar la feina que una s'estalvia amb aquesta ajuda. Jo, que tinc dos grups a cada curs i que per tant haig de repetir la mateixa lliçó dues vegades, m'estalvio haver d'escriure els mateixos exemples i explicacions per duplicat, com havia de fer en una pissarra normal. A més, les classes que em preparo, les puc guardar d'any per any. Ara faig moltes més presentacions de power point, que fan que els alumnes estiguin més atents al que els explico.

El problema, com ja he dit abans és que no disposo de la pissarra per totes les lliçons. Un altre problema que segurament ja haureu intuït, és que no pots deixar als nanos sols a la classe ni un moment, perquè l'artilugi en qüestió els sembla tan divertit que es posen a tocar-ho tot, busquen algun video a youtube per projectar-lo, etc. Per altra banda, quan els fas "sortir" a la pissarra a fer algun exercici estan la mar de contents! Si en voleu saber més, cliqueu aquí.

Apa doncs, aqui us deixo que em toca escriure sobre la pragmàtica i les teories al voltant d'aquesta disciplina lingüística.

reunio de pares

Avui teniem una reunio de pares a l'escola (jo com a mestra, no com a mare), pero per sort l'he pogut evitar perque tenia un seminari de la uni. Parlant de la uni, hauré d'anar en comte amb el que escric, perque el món és tan petit que resulta que un dels meus profes té un amic català (viu al Sur de Suècia) que llegeix el meu bloc (i el de la Teresa) . Sort que mai no he escrit res dolent d'ell!...
Al final, enlloc de empaperar la paret que us comentava l'altre dia, l'hem pintada d'un color rosa pujat, tipus fúcsia. Sona hortera però queda molt bé, tenint en comte que el moble serà blanc.
Ho sento, però no estic gens inspirada. Tinc un munt de feina (entre els estudis i les classes que haig de preparar) i em falta temps. Però vull que sapigueu que penso en el bloc (i en tots els que el llegiu) i que segueixo viva. ;-)

de nou

De nou divendres i de nou davant l'ordinador. El capuccino ja me l'he pres fa estona. I ara, entre el cromatisme de La Casa de Bernarda Alba i l'estupidesa d'un progama que mirava mentre dinava, li toca el torn al bloc.

El Salvador em pregunta per la crisi... Sí que s'en parla, pero afortunadament no estem tan malament com a Espanya. Es clar que per aquí adalt la gent tampoc no es va tornar boja hipotecant-se per comprar pisos a preus desorbitats, demanant prestecs per poder conduir 2 o 3 cotxes últim model, ni tampoc han anat sortint edificis com bolets en tots els trocets de terreny lliure. La crisi es nota sobretot en grans empreses que acomiaden grups de treballadors o en les ventes de camions, cotxes i aparells d'alta tecnologia. Pero jo que em pensava que baixarien els preus de moltes coses, na-nai de la Xina.

Dimarts van venir a l'escola els responsables d'un programa de prevenció del consum d'alcohol i drogues entre els joves (parlem de nens d'entre 14 i 18 anys). La part innovadora d'aquest programa és que va dirigit als pares i no als propis joves. S'han fet uns quants estudis on es demostra que és molt més eficac informar als pares sobre que han de fer o no fer, que no pas informar als potencials consumidors. Entre altres coses, les estadístiques diuen que els fills de pares més permisius consumeixen abans i més alcohol que els dels pares que els prohibeixen beure. El mateix passa amb els fills de pares que deixen "tastar" a casa alguna beguda alcoholica. També corren més risc d'esdevenir alcoholics. Diuen que es important posar limits pero sempre mantenint una bona comunicacio entre pares i fills. També que és bo fer un pacte escrit entre pares per poder tenir els mateixos límits envers els fills, de manera que no es puguin defensar amb allò tan típic "pero a fulano de tal si que li deixen fer".

I jo em pregunto... Hi ha alguna casa a Catalunya on els pares no deixin brindar als fills amb una mica de cava en ocasions especials? Vol dir aixo que els joves catalans beuen més aviat i en més quantitat alcohol que els joves suecs? A l'edat adulta, tenen el fetge més fet pols?

Potser la diferencia radica en que aquí generalment quan la gent beu, no es limita a un got de vi o a una cervesa sinó que ho fa en grans quantitats i/o amb begudes de més graduació. No ho sé. Jo vaig comencar a beure molt abans que el meu marit pero avui en dia beu més ell que jo. I de totes les meves amigues amb les que sortia de marxa de jove, no en conec cap que tingui problemes amb la beguda...

Canviant de tema, estem pensant quin paper posarem a una de les parets del menjador, que volem que sigui diferent a totes les altres (que son blanques). N'hi ha tants models que es fa forca dificil... Demà anirem a la botiga a mirar i aviam si ens podem decidir.