Frankfurt és a Birmingham!

La setmana passada va començar el mercat de Nadal a Birmingham. Concretament, el mercat alemany o de Frankfurt. Sí, sí, tal com ho llegiu. Tot de paradetes en casetes de fusta tipus alpines i amb gent que ve des d'Alemanya per vendre els seus productes. Es veu que és la fira alemanya més gran que hi ha fora d'Alemanya, i la fan cada any.
Hi vam treure el cap ahir i la veritat és que em va decebre una mica perquè m'esperava més varietat. Sobretot hi ha menjar i cerveses germàniques però també artesania i productes típics. Hi havia vàries parades que venien el mateix: pots de vidre per posar espelmes, casetes de porcellana, ninots de fusta... També n'hi havia algunes de més originals on es podien comprar guants i bufandes fets a mà, llibretes de pell, decoracions de ceràmica... Això sí, ambient tradicional de Nadal sí que el creen. No hi falten llumetes, cançons, Pares Noels i tota la parafernàlia.
El cert és que no entenc perquè han d'importar el mercat... No en podrien tenir un de britànic?
De totes maneres, prefereixo les fires nadalenques sueques, què voleu que us digui.

etiquetatges diferents

 Una moda que suposo que també arribarà a Catalunya, si és que encara no ho ha fet, és l'etiquetatge original o divertit de productes.
Al principi fa gràcia, però quan ja n'has llegit uns quants deixa de ser original. Al final el que serà "diferent" serà llegir l'etiqueta de tota la vida.
Us poso uns quants exemples, entre parèntesi la meva traducció lliure i no acurada al català:


En un esprai pel cabell: Shake before use (it, not you!) (= Sacsejar abans d'usar -l'ampolla, no tu!-)

En una beguda de civada, en el costat on apareix la informació nutricional: If this side bores you, please read no further. flip the carton around and have a wonderful day (si aquest costat t'avorreix, si us plau no llegeixis més, gira el tetrabrik i tingues un fantàstic dia).

En una caixa de cereals: In the addmitteldy-pretty-hard-to-imagine event that you're not overjoyed with any X product, please let us know, and we'll do what we can to make you happy again (en el molt-difícil-d'imaginar cas que no estiguis encantat amb qualsevol dels nostres productes, si us plau fes-nos ho saber i farem el que puguem per tornar a fer-te feliç)

En una capsa de galetes: ...a perfect addition to the lunchbox of anybody who needs to be mentally and physically in tiptop shape all day, like pilots, surgeons and primary school kids (un suplement perfecte per la carmanyola de qualsevol que necessiti estar mental i físicament en bona forma tot el dia, com els pilots, els cirurgians i els nens de primària.

Aquests són els que tenia per casa però a les botigues n'he vist bastant més. Curiós, si més no. Ja n'heu vist algun de similar pels supermercats catalans?

envas, a Suècia, on vas?

Proooou de campanya, si us plau! Estic de la cançoneta de les Mamzelles fins al capdamunt, i això que només la sento per la ràdio i quan miro TV3 a la carta. El que és cert és que la campanya en qüestió ha conseguit l'objectiu de tota publicitat: que s'en parli.
De sobte la gent s'ha començat a preguntar si estava fent bé el reciclatge i han començat a aparèixer teories sobre el perquè de tot plegat: fa molts anys que tenim contenidors de colors, perquè ens informen ara del que s'hi pot llençar? El que no es desprèn de l'anunci és que els productors d'envasos paguen un tant per cada envàs per la gestió de reciclatge d'aquest residuu. Les empreses que s'encarreguen de gestionar el residuu no volen haver-se de fer càrrec del cost que implica haver d'ocupar-se d'un producte pel que ningú no pagarà el seu reciclatge/transport. El que no queda tan clar és quina excusa ens dónen als consumidors. Perquè un got de vidre trencat no pot anar amb els envasos de vidre? És perquè està fet d'un altre material? I què passava fins ara? Tota la vida que hi hem llençat tot el que era de vidre, al contenidor verd... Bé, aquí us faig cinc cèntims de com es recicla a Suècia i veureu que hi ha diferències, per tant, no es deu tractar tant de qüestions medi-ambientals com administratives/gestió/costos...?
Al contenidor groc: envasos de plàstics però també bosses de plàstic, filmplàstic (del que es fa servir a la cuina), tubs de plàstic, la bossa on van els cereals, el porexpan. Les ampolles de plàstic PET no hi van perquè quan compres una beguda pagues una corona (o dues) que et tornen quan llences a una màquina especial de reciclatge. El mateix amb les llaunes de beguda. Per això hi ha molts "sense sostre" que remenen a les escombraries buscant aquests envasos.
Contenidor verd: per començar, n'hi ha dos. Un per vidre transparent i un per vidre de color. Allà hi van envasos i ampolles. Els gots no hi van.
Contenidor blau: També n'hi ha dos. Un per paper i un per cartró. El primer per diaris, revistes, llistins de telf, folis. Els diaris aquí van grapats i no passa res per posar-los en aquest contenidor, cosa que sempre he trobat extranya. En canvi, no s'hi poden posar sobres ni post-its.  Diuen que la pega que contenen fan malbé la màquina de reciclatge. A Catalunya sobres i post-its sí que van al blau. Al de cartró, a part de caixes, capses, etc, també hi van els tetrabricks (que a Catalunya van al groc) i paper de regal (!).
Contenidor gris: envasos de metall, tubs, llaunes, aerosols, envasos i paper d'alumini, capsul.les de cafè (a Catalunya aquestes no hi van).
El que no s'inclou en els contenidors esmentats, depèn de cada municipi que dóna la gestió a una empresa privada i hi ha diferències de funcionament. En el nostre cas:
Si no tens compost a casa, el rebuig orgànic el poses en bosses especials (te les dóna la mateixa empresa gestora) que ja s'encarreguen de separar, però no hi ha un contenidor marró. I per cert, els pals de fusta dels gelats no s'hi tiren (a Catalunya sí), van al rebuig que es crema (on va a parar tot el que no pots reciclar).
Per la resta de rebuig, cadascú té un contenidor a casa seva (si vius en un pis, n'hi ha més d'un i generalment en una caseta a part) que l'empresa d'escombraries passa a recullir un cop cada quinze dies. Per aquest servei paguem 1600 corones l'any.

Gangues

Dissabte tenim el sopar del Nobel que fem cada any juntament amb tres parelles més. La idea és que a part d'un bon àpat, i de la presentació dels premiats (els reals, a cadascú li toca fer un resum de l'obra, autor o investigació que ha motivat el premi) l'ambient sigui el més festiu possible. Per això les dones hem d'anar amb vestit llarg i els homes amb americana i pantalons foscos (no cal que duguin frac perquè surt una mica car). Com que els temps dels casaments d'amics i familiars ja han passat, tots els vestits llargs que servidora guardava a l'armari ja s'han aprofitat per les anteriors ocasions, de manera que n'havia d'obtenir un de nou. L'any passat me'l va deixar una amiga però aquest any he anat a una botiga de segona mà (i les altres tres dones també ho han fet).
Ahir vaig anar a unes quantes del centre d'Estocolm però eren caríssimes: vestits de marca o fets a mida que no baixaven de 60 euros.
Però avui he anat a una d'aquestes botigues on els productes vénen de donacions i on els guanys es destinen a gent més necessitada. Estava entre dos: un que valia 35 euros i que era més classicón (amb tul sota la faldilla) i el que finalment m'he quedat, que per la forma també és força clàssic però una mica més dels 70 o 80, i que només costava 9 euros i em quedava que ni pintat! A la foto no s'aprecia massa però és de color verd i la tela és brillant. El que veieu és l'escot del darrera.
A més, he trobat una caseta de nines i un bolso per 3 euros cada cosa.
En època de crisi, recomano a tothom anar a fer un tomb per aquest tipus de botiga, es poden trobar moltes gangues i fa gust pensar que es reaprofita quelcom que si no potser acabaria a les escombraries.

ciència, igualtat, menjar i Ipads al Congrés

Després de tants dies sense escriure al bloc, toca miscel.lània de comentaris, tots fruit de la lectura de premsa o audició de ràdio.
Pel mateix ordre en què he escrit les paraules del títol us en faré cinc cèntims.
Ahir al Cosmocaixa Peter Higgs va fer de conferenciant i una de les coses que va dir va ser que s'hauria d'invertir en investigació per tal de millorar l'economia del país. Totalment d'acord (ja ho sabeu si heu llegit el post sobre Eurovegas i similars) i ademés afegiria que només en el camp de les Ciències Naturals sinó també en el d'Humanitats. Espero que els polítics facin cas al Sr. Higgs.
Cada dos anys l'Institut d'Estadística suec presenta els resultats sobre la igualtat entre homes i dones. De moment, no s'ha aconseguit tot i que anem per bon camí: els homes han augmentat el seu temps en les tasques domèstiques i dediquen ara 2,5 hores al dia (les dones 3,5). En quant a la baixa per maternitat/paternitat (ja sabeu que aquí és de poc més d'un any, compartible entre mare i pare), les dones n'agafen el 76% i els homes, per tant, el 24%. Els ingressos salarials de les dones són inferiors als dels homes, en totes les edats.
Cada dia es llencen molts i molts quilos de menjar, tant a les cases com en els supermercats. Vaig escoltar a la ràdio que algunes poblacions catalanes han iniciat una cooperació entre les botigues i l'ajuntament per tal de repartir el menjar que té data de "consumir preferentment" i que ja no es pot vendre, entre la gent que ho necessita. Evidentment, el menjar ha d'estar en bon estat. Aquí ara se'n comença a parlar, sobretot arrel d'una notícia que ensenyava una dona a Copenague que surt cada vespre "a la caça" de menjar en els contenidors de fora els supermercats. No tant per necessitat sinó per consciència política. Em sembla que va ser l'any 2002 que vaig veure una pel.lícula documental francesa al cinema Verdi (no en recordo el títol, la directora era una dona) en la que es parlava d'aquest tema i del fet de recollir fruita, verdura i altres a casa els pagesos. Interessant i per fer pensar.
Per últim, expressar la meva condemna sobre el tema dels Ipads "perduts" pels diputats espanyols. Fa ferum. Més aviat sembla que se l'han quedat a casa per ús propi i han dit que l'han perdut perque els en donin un de nou. He sentit que són 30 (!) els diputats que han perdut i se'ls ha tornat a donar l'Ipad. Ara resulta que s'ha acabat el "cupo" i ja no en donaran més. Sense comentaris.

A qualsevol preu?

Em meravella que es parli tant del tema Eurovegas als mitjans de comunicació catalans. Potser és que ho veig més des de fora, però no trobeu una mica trist aquesta mena de desesperació, de llepar culs i anar darrera els ianquis com uns gossets i a sobre batallant amb els madrilenyos?
Tornem al tema de sempre i que ja fa temps s'ha vist que no és la solució: la prostitució de la nostra terra a qualsevol preu. Hotels, camps de golf, parcs d'atraccions, casinos... En definitiva, dependre dels Serveis, del turisme, com a font principal d'ingressos.
El que hem de fer és buscar inversions -encara que siguin extrangeres- per desenvolupar l'economia a altres nivells, perquè els nostres científics, ingenyers, actors, mecànics, infermeres i tants altres professionals no hagin de marxar del país per treballar.
I el més trist és que qui s'acabarà enriquint és l'empresa americana, no ens enganyem. Sí, es crearien uns quants llocs de treball, però a quin preu? Quin tipus de treballadors buscarien: mà d'obra barata o els càrrecs de direcció? Qui vol tenir tot un complexe d'edificis alts "made in USA"? Penseu que els cartells seran escrits en català? Que anunciaran el lloc dient que està a Catalunya i no a Espanya?

Per mi, ja se'l poden ben quedar els de Madrid l'Eurovegas. 

I ara, una petita anècdota: a l'any 92, durant els Jocs Olímpics vaig treballar per una empresa de seguretat per ser davant la porta de la NBC al Centre Media i controlar que la gent que entrava estigués acreditada com calia. Quan passaves aquesta porta, no sabies si eres a Barcelona o a Washington: tothom era d'EUA. No em refereixo als periodistes, que és obvi que ho havien de ser, sinó fins i tot les maquilladores, els cuiners (el menjar també venia directament d'EUA), els de vestuari, els xofers, etc. Després, em van canviar de lloc i vaig estar a la porta del Canal + francès, on havien contractat un munt de catalans per fer aquest tipus de feina per la que no era necessari tenir nacionalitzats francesos.

fruita i verdura de temporada

Una de les coses que se m'han intentat inculcar des de casa a l'hora de fer les compres, és que en primer lloc, s'ha d'intentar comprar la fruita i la verdura de la temporada. O sigui que si som al mes de novembre, hem d'aprofitar per comprar mandarines i en canvi, hem d'evitar ficar al carro de la compra prunes provinents d'algun hivernacle. La raó és que per una banda, el producte de temporada és més bo i per l'altre, ajudem a sostenir un medi ambient que ja fa temps que fa figa.
Aquí a Suècia això no és del tot factible perquè si ens haguessim de limitar a comprar el que hi ha de temporada en el propi país, només menjaríem fruita i verdura fresca cinc mesos l'any i la resta només patates o pastanagues. Tot i això, com a consumidors, podem intentar ser respectuosos amb el medi ambient, comprant per exemple, productes provinents de països propers i/o d'agricultura ecològica. Em sembla absurd comprar raïm sudafricà el mes de febrer, tenint en compte la despesa i la contaminació que suposa fer-lo arribar des d'allà. A part del poc gust que té la fruita collida quan encara és mig verda per tal que aguanti el viatgi i acabi madurant a la botiga.
Per això, trobo que s'han de tenir collons per fer una campanya publicitària com està fent la cadena de supermercats més gran de Suècia, on en un cercle dividit en els 12 mesos de l'any, s'ensenyen quins productes són els de la temporada. Fins aquí la idea seria bona, si no fos perquè sota l'eslògan "la millor època és ara" ens informen que "sempre hi ha una fruita o verdura de temporada en algun lloc del món". Si mirem de més a prop l'oferta de cada temporada, trobarem que al mes de març podem comprar pinya de Costa Rica, peres d'Argentina, aranges d'EUA, mangos del Perú i també, és clar, albirgínia d'Holanda, tomàquets d'Espanya o coliflor d'Itàlia. En canvi, al juliol i a l'agost, no diu res dels tomàquets suecs, quan és aleshores que se'n poden trobar.
Només espero que el consumidor no es degi entabanar tan fàcilment.

consumir

Ja està, ja hem encarregat l'estufa i ens la venen a instal.lar el 25 de novembre!! I és el model que veieu en la imatge. Aquestes setmanes se'm faran molt llargues!

I parlant de consumir, avui he llegit un mini reportatge d'una noia mare de dos nens de 4 i 6 anys, que inspirant-se en el llibre de Judith Levine "Not buying it, my year without shopping" (més o menys: "no comprar-ho, el meu any sense anar de compres") va decidir passar-se un any sense comprar res innecessari. És a dir, comprava menjar i productes de consum bàsics, però va deixar d'adquirir roba nova, cosetes de decoració i altres banalitats. També va deixar d'anar a fer cafetons amb les amigues i va parar de donar-se el gust de dinar en restaurants cars. Els sis primers mesos diu, van ser durs però després ja formava part de la seva rutina diaria i al final de mes (obviament) tenia molts més diners al compte. Després de l'any de no consumir, diu que inverteix més en menjar de qualitat, productes ecològics i que tria més acuradament quin producte comprar. Per exemple amb el seu marit han decidit que volen un cotxe bo i utilitzen els diners per comprar-lo enlloc de gastar-los en petites cosetes constantment.

Jo haig de dir que el fet de viure a les "afores" i només moure'm de casa a l'escola, la guarderia i la feina, fa que no tingui ni temps ni possibilitat d'anar de compres o sigui que no m'haig ni de plantejar el repte d'un any sense "shopping". Si hi ha una cosa que no suporto és comprar merdetes "made in China" que no serveixen per res només perque són barates. El dinar a l'escola em costa 2 euros al dia, l'Elna hereda la roba de la Júlia i la Júlia reb molta cosa de les seves cosines segones. Quan invertim en la llar, ho fem amb despeses contundents (com ara l'estufa o coses pel jardí) però que són a la vegada una inversió. Això sí, preferiria poder anar més sovint de compres perquè cada matí quan haig de triar la roba no sé què posar-me perquè la meitat (o més) del meu vestuari el tinc molt vist.