visites

La setmana passada van venir unes amigues de Suècia amb les que tenim un "club de lectura". Som 4, totes casades amb homes col·leccionistes de whisky i totes treballem o hem treballat en el món de l'escola. Les nostres edats es mouen entre els 39 i els 45 anys i les dels nostres fills entre els 14 i els 7 anys.
Ens vam conèixer quan vivíem en un barri de cases adossades i teníem els nens petits. Ara ja ningú viu en aquell barri però hem mantingut l'amistat.
De fet, el club de lectura va sorgir com una excusa perquè els nostres marits es trobaven per fer tasts de whisky un cop al trimestre i vam decidir que nosaltres també ens volíem trobar sense fills regularment. L'al·licient afegit és que fem un viatge a l'any i intentem buscar un llibre que hi tingui alguna relació. L'any passat vam anar a Berlin i allà mateix vam decidir que aquest any tocaria Birmingham, tenint en compte que jo hi viuria. El llibre que hem llegit és "El curiós incident del gos a mitjanit". Si no m'equivoco, estan fent l'obra de teatre a Bcn (a Londres també).
Total, van arribar dimecres a la nit a Londres i jo m'hi vaig afegir dijous. Divendres a la nit vam agafar el tren cap a Birmingham i elles van tornar cap a Suècia diumenge a la tarda.
Tot això per dir-vos que si aneu a Londres i teniu temps o ja hi heu anat altres vegades i per tant no voleu veure "tot el que s'ha de veure", aneu als roof gardens de High Street Kensington. Són a la teulada d'un hotel i es poden visitar gratuïtament. Un oasi al mig de la ciutat, molt recomanable. Els jardins tenen diferents estils: moresc, mediterrani, japonès... Fins i tot tenen flamencs passejant per allà. El que no entenc és a nivell arquitectònic: com afecten les arrels dels arbres a l'edifici? A més, no és nou d'ara, es va fer als anys 30!
Al mateix carrer també hi teniu un mercat que es diu Whole food market on hi podeu trobar tot tipus de productes i menjars preparats ecològics, així com delicatessen per celíacs o intolerants a la lactosa entre altres. Només per veure com estan exposats els productes ja val la pena. Ara acabo de veure que és una cadena que té botigues també a EUA.
Només afegiré que les visites van quedar sorpreses de trobar tantes coses boniques a Birmingham, perquè es pensaven que només era una ciutat industrial sense cap gràcia. El cert és que la capital de West Midlands també ofereix petits tresors desconeguts per la majoria.

etiquetatges diferents

 Una moda que suposo que també arribarà a Catalunya, si és que encara no ho ha fet, és l'etiquetatge original o divertit de productes.
Al principi fa gràcia, però quan ja n'has llegit uns quants deixa de ser original. Al final el que serà "diferent" serà llegir l'etiqueta de tota la vida.
Us poso uns quants exemples, entre parèntesi la meva traducció lliure i no acurada al català:


En un esprai pel cabell: Shake before use (it, not you!) (= Sacsejar abans d'usar -l'ampolla, no tu!-)

En una beguda de civada, en el costat on apareix la informació nutricional: If this side bores you, please read no further. flip the carton around and have a wonderful day (si aquest costat t'avorreix, si us plau no llegeixis més, gira el tetrabrik i tingues un fantàstic dia).

En una caixa de cereals: In the addmitteldy-pretty-hard-to-imagine event that you're not overjoyed with any X product, please let us know, and we'll do what we can to make you happy again (en el molt-difícil-d'imaginar cas que no estiguis encantat amb qualsevol dels nostres productes, si us plau fes-nos ho saber i farem el que puguem per tornar a fer-te feliç)

En una capsa de galetes: ...a perfect addition to the lunchbox of anybody who needs to be mentally and physically in tiptop shape all day, like pilots, surgeons and primary school kids (un suplement perfecte per la carmanyola de qualsevol que necessiti estar mental i físicament en bona forma tot el dia, com els pilots, els cirurgians i els nens de primària.

Aquests són els que tenia per casa però a les botigues n'he vist bastant més. Curiós, si més no. Ja n'heu vist algun de similar pels supermercats catalans?

què mengen els anglesos?

64% dels britànics pateix sobrepès

No és estrany veure gent amb sobrepès pels carrers de Birmingham. A molts els sobren uns quants quilos però també n'hi ha que pateixen obesitat mòrbida d'aquella que fa feredat. Mai havia vist tanta gent extremadament obesa des de que vaig ser a Estats Units.
No costa gaire entendre el perquè d'aquesta tendència: l'acompanyament habitual en els dinars són patates fregides i mongetes seques en salsa i el plat principal és peix o pollastre arrebossat. Les patates xips  son un berenar habitual i a totes les cafeteries hi ha un gran assortit de cup-cakes (aquestes magdalenes amb cobertura bomba calòrica), pastissos de tota mena i altres gourmandises. I les porcions són enormes!
El pitjor, però, és veure que ja de ben petits hi ha molts anglesos que pesen més del que seria recomanable per la seva salut. Penso que és una responsabilitat que hauria de recaure en els serveis públics perquè les conseqüències d'aquest mal també afecten el sistema de salut pública. No només es tracta d'informar a la gent i fer una campanya anomenada five a day ("cinc al dia", referint-se a que s'han de menjar cinc peces de fruita o verdura al dia) si no d'inculcar ja a l'escola uns bons hàbits d'alimentació i d'activitat física. Però res més lluny de la realitat! Les nostres filles van a una escola pública on ofereixen dinar per 2 lliures l'àpat. De fet, per la petita és gratuït (fins els 7 anys) i per la gent a l'atur o que no arribi a uns mínims també.
I què hi ha per dinar? Doncs els alumnes poden escollir entre tres o quatre menús diferents al dia, d'entre els quals sempre n'hi ha un de vegetarià i un que és un wrap de pollastre. El tercer pot ser des de pizza a lasanya passant per un estofat. Evidentment, tot acompanyat de patates o mongetes. I de postres sempre hi ha l'opció d'una fruita o un pastisset, mousse o qualsevol altra cosa dolça. D'aigua sempre n'hi ha, però si pagues 30 penics, pots veure suc (de concentrat, és clar). Els menús es repeteixen cada tres setmanes, però us en poso un d'exemple.
Els nens que estiguin conscienciats intentaran triar el que és millor per ells, de manera que tinguin una dieta equilibrada. Però no ens enganyem: quin nen tria una amanida enlloc d'una pizza o un plat de patates fregides amb pollastre? I si poden triar entre pastisset o quatre grans de raïm? En tot cas, la meva de 7 anys no ho farà pas. La gran, per sort, sí que s'hi mira més perquè sap que s'ha de menjar sa.
Si a sobre es queden a la ludoteca després de l'escola (les meves ahir ho van fer per primera vegada) berenaran pa amb Nutella i fins i tot els donaran un xupa-xup (no sé si és que ahir era l'aniversari d'algú o si és habitual).
Si a tot això hi afegim que l'assignatura d'Educació física deixa molt a desitjar (entre altres coses van amb pumps, una mena de sabatilla amb sola prima, semblant a les de fer ballet i no hi ha dutxes, de manera que tampoc no suen gaire) no és estrany que nens de 6 a 11 anys ja presentin un físic que hauria de disparar alarmes. Per cert, la majoria de mestres també tenen sobrepès (!).
I jo pregunto: perquè deixen triar als nens el que menjaran? Perquè incloure un postre dolç? Perquè donar l'opció de veure suc amb el dinar quan tothom sap que el millor és simplement l'aigua? Perquè hi ha d'haver Nutella per berenar? No poden tenir formatge, fruita, fins i tot cereals?
Em sembla que en aquest aspecte els anglesos tenen molt a aprendre dels països mediterranis i dels nòrdics també. Desperti Sr. Ministre de Salut!