darrera sortida

Algunes de les coses que hi ha per veure en aquest país -bàsicament les que tenim més aprop de casa- les hem anat deixant pels últims dies. Aquest passat cap de setmana vam anar a una de les visites obligades per la majoria de turistes que venen a Anglaterra: Stonehenge, un monument del neolític que ningú sap del cert perquè servia. La teoria més estesa és que era un lloc de trobada, per fer rituals, festes o sacrificis. Quan més gent s'hi congrega és al solstici d'estiu perquè la llum del sol queda alineada amb les pedres de l'entrada del monument, cosa que fa pensar que en aquells temps ja feien algun tipus de celebració. Stonehenge també inclou unes tombes o enterraments en forma de muntanyetes (això em va recordar a Uppsala) que es van anar fent durant centenars d'anys, un cop ja acabat el cercle petri. A través d'eines sofisticades, s'han pogut veure que hi ha altres construccions enterrades, la més impressionant un segon cercle de pedres gegants que seria molt més gran del que hi ha visible.
És espectacular quan penses que les pedres aixecades pesen moltes tones i algunes venen fins i tot des de Gales. El monument ha sofert diversos canvis al llarg del temps i des dels inicis (fa 4000 anys) fins l'acabament (que no és exactament tal i com es veu ara) van passar uns 800 anys. És bonic i interessant de veure, però no entenc perquè s'ha convertit en un lloc de peregrinatge de turistes, que per altra banda sembla que els importi més fer-se un selfie amb les pedres darrera que realment contemplar l'escena. Això encara es fa més evident quan vas a la zona de l'exposició i no hi ha ni la quarta part de gent que a les pedres. I és allà on hi ha la informació arqueològica i històrica, així com objectes i esquelets que s'han trobat en la zona.
També ens vam arribar fins a Salisbury per veure la famosa catedral i hi vam escoltar part d'una missa cantada. És allà on es preserva la Carta Magna, primer document on es limitaven els poders d'un rei anglès i que aquest any ha celebrat els 800 anys. Als que heu llegit Els pilars de la terra de Ken Follet us farà gràcia saber que es va inspirar en aquest edifici per escriure el seu llibre.
L'endemà vam visitar Oxford, un altre dels llocs preferits dels turistes i grups de joves italians i espanyols enviats pels pares a "aprendre" anglès durant un parell de setmanes. La ciutat és bonica i evidentment amb molta càrrega històrica, si més no per tota la gent que ha passat per la seva universitat i colleges. La biblioteca que per llei rep un exemplar de tots els llibres que es publiquen a GB, és al·lucinant. També vam anar a una exposició de llibres antiquíssims i alguns manuscrits originals d'autors britànics. Molts dels colleges eren tancats al públic, suposo que ja estan farts de tant turista i amb raó.  Les nenes van voler anar al museu d'història natural i les hi vam portar. Per acabar, ens vam passejar pel jardí botànic, que no té res a envejar al de Birmingham, però que té el seu mèrit.

visites

La setmana passada van venir unes amigues de Suècia amb les que tenim un "club de lectura". Som 4, totes casades amb homes col·leccionistes de whisky i totes treballem o hem treballat en el món de l'escola. Les nostres edats es mouen entre els 39 i els 45 anys i les dels nostres fills entre els 14 i els 7 anys.
Ens vam conèixer quan vivíem en un barri de cases adossades i teníem els nens petits. Ara ja ningú viu en aquell barri però hem mantingut l'amistat.
De fet, el club de lectura va sorgir com una excusa perquè els nostres marits es trobaven per fer tasts de whisky un cop al trimestre i vam decidir que nosaltres també ens volíem trobar sense fills regularment. L'al·licient afegit és que fem un viatge a l'any i intentem buscar un llibre que hi tingui alguna relació. L'any passat vam anar a Berlin i allà mateix vam decidir que aquest any tocaria Birmingham, tenint en compte que jo hi viuria. El llibre que hem llegit és "El curiós incident del gos a mitjanit". Si no m'equivoco, estan fent l'obra de teatre a Bcn (a Londres també).
Total, van arribar dimecres a la nit a Londres i jo m'hi vaig afegir dijous. Divendres a la nit vam agafar el tren cap a Birmingham i elles van tornar cap a Suècia diumenge a la tarda.
Tot això per dir-vos que si aneu a Londres i teniu temps o ja hi heu anat altres vegades i per tant no voleu veure "tot el que s'ha de veure", aneu als roof gardens de High Street Kensington. Són a la teulada d'un hotel i es poden visitar gratuïtament. Un oasi al mig de la ciutat, molt recomanable. Els jardins tenen diferents estils: moresc, mediterrani, japonès... Fins i tot tenen flamencs passejant per allà. El que no entenc és a nivell arquitectònic: com afecten les arrels dels arbres a l'edifici? A més, no és nou d'ara, es va fer als anys 30!
Al mateix carrer també hi teniu un mercat que es diu Whole food market on hi podeu trobar tot tipus de productes i menjars preparats ecològics, així com delicatessen per celíacs o intolerants a la lactosa entre altres. Només per veure com estan exposats els productes ja val la pena. Ara acabo de veure que és una cadena que té botigues també a EUA.
Només afegiré que les visites van quedar sorpreses de trobar tantes coses boniques a Birmingham, perquè es pensaven que només era una ciutat industrial sense cap gràcia. El cert és que la capital de West Midlands també ofereix petits tresors desconeguts per la majoria.

primer dia de primavera... o no.

La setmana passada feia un temps fantàstic. Per una vegada, hem tingut un hivern molt tranquil metereològicament parlant; ha nevat molt poc i no ha fet massa fred. Com deia l'altre dia, fins i tot les tulipes ja feien un bon pam i els iris estaven florits. Massa maco per ser veritat.
Ahir va nevar tot el dia i avui segueix. A més, com que estem entre graus positius i negatius, la neu és de la que pesa, "neu molla" que diuen aquí; enganxosa, ideal per fer ninots i boles però per res més.
I aquest cap de setmana hi ha la fira de jardineria de cada any, i tornaré a ser-hi, treballant voluntàriament per l'estand de l'associació i comprant plantes i altres cosetes. El problema és que tal i com està el tema -com podeu comprovar en les fotos- encara no podré plantar res, i ficar plantes exteriors dins de casa no és el millor... Però és el que hi ha.
Nota: per fer les fotos he rascat una mica la neu, si no, no es veurien les flors perquè estan colgades.

Parcs i jardins

Ja sabeu que fa uns anys que sóc membre d'una associació, la Societat d'amateurs de jardí de Suècia. Segons la meva filla això d'amateur sona molt malament perquè sembla que no en sapiguem, però basicament és per distingir-nos dels professionals ja que nosaltres només som aficionats. Alguns membres, però, en saben bastant més que molts jardiners. Des de l'associació s'organitzen conferències, viatges, mercats de plantes i fires. També es fa un intercanvi de llavors a nivell estatal i s'edita una revista quatrimestral pels membres.
A part de ser-ne membre, també formo part de la Junta Directiva des de fa quasi tres anys. A la Junta ens encarreguem d'organitzar les conferències, la majoria de gent especialitzada en una àrea concreta dins la jardineria, però alguna vegada algun dels integrans de l'associació fa una presentació sobre algun viatge que ha fet, sempre relacionat amb les plantes.
Tot això ho explico perquè m'han encarregat de fer una presentació/xerrada sobre els jardins a Catalunya. Durant els últims anys he anat fent fotografies de la flora del nostre pais que segur que faig servir, però per la presentació m'agradaria incloure parcs i jardins botànics (ja els tinc situats) però també algun jardí privat d'algun amateur català. Vull dir que ha de ser un jardí una mica especial, no el típic amb només gespa, quatre roses i una olivera. M'agradaria que fos un jardí que ja té uns anyets, amb arbres crescuts i bastanta varietat. També podria ser un jardí minimalista de disseny o un de rocalla, per exemple. He vist que hi ha una associació que es diu "Amics dels jardins" però no tenen pàgina web ni e-mail... Per això faig una crida a qui em vulgui ajudar: coneixeu algun jardí amb aquestes característiques sobre el que em puguessiu informar? Us ho agraïria molt!

La presentació l'haig de fer al març i aprofitaré les vacances de Nadal per anar a visitar els llocs i fer fotografies. La pena és que probablement no hi haurà flors i molts arbres estaran pelats, però sempre puc treure fotografies de la primavera d'algun altre lloc.

creant amb el que trobo

Aquest any, com que de temps no me'n falta, he recullit, durant els meus passetjos, fulles i algunes flors que m'agradaven i les he assecat tot premsant-les. Després, les he fet servir per fer uns quants punts de llibre i quatre quadres. M'agrada poder utilitzar materials que trobo pel carrer (o al jardí)

colors

Aquest cap de setmana hem tingut un temps fantàstic que ha suposat una mena de bonus allunyant ni que sigui per uns dies la sensació de que tenim l'hivern a la cantonada.
La tardor està sent més seca del que acostuma a ser, sense massa vent i amb poques nits amb graus negatius. Suposo que això és el que ha fet que puguem gaudir d'uns paissatges fantàstics: les fulles  reflexen una paleta de colors que va dels verds al vermells passant per grocs, marrons i taronges i es mantenen a les branques.
Us en deixo algunes fotografies, perquè pogueu entendre de què parlo. Bona setmana!

jardins de portes obertes

Cada any, hi ha un dia en que alguns membres de l'"Associació sueca d'amateurs de jardí" obren les portes del seu jardí a qui vulgui anar-hi a fer un cop d'ull. Des de fa un parell d'anys s'ha decidit que aquest dia coincideixi amb el de la festa nacional, el 6 de juny.
Així doncs, el passat dijous em vaig arribar fins al jardí més proper, que de fet és d'una senyora que conec però mai havia estat a casa seva. Fa només un parell d'anys que hi viuen, ella i la seva familia, tot i que la casa és del 1906. Hi ha arbres molt vells però a part d'algun rododendron no hi havia plantes quan s'hi van mudar.
Abans de marxar de la seva altra casa va ser prou previsora com per endur-se exemplars que va poder replantar al nou jardí. A part, també ha comprat molta cosa nova.
Hi ha un aspecte dels jardins, a part del de les plantes, flors i arbres que també m'agrada molt: els racons, els detalls com una petita bassa, una capsa vella o una cadira posada en un lloc estratègic. Vaig endur-me la càmara amb l'objectiu macro, per fer fotos d'aprop i per això no us puc donar una imatge del conjunt, però espero que gaudiu veient aquestes. Si les voleu veure més en detall, només heu de clicar a la imatge.

contrast entre clematis

una rosella diferent

paisatge en miniatura

M'encanten aquestes minipinyes

Fulla d'un acer palmatum

abella treballadora

Halesia monticola

I ara, algunes fotos de floretes del meu jardí

Tulipa vista des de dalt

Lupinus

Dianthus arenarius

a les formigues els encanten les peònies abans d'obrir-se

Primera gebrada

Cap de setmana de fred. La nevada de dijous es va quedar en no res, però el gebre ja s'aprecia cada matí. Les poques flors que encara volíen negar l'evidència han quedat ben ensopides...

Perles de tardor

Tot i que la pluja i el temps grisós no ha parat en els darrers dies, la qual cosa no fa més que confirmar que aviat arriben els dies més... aburrits (?) de l'any, la tardor sempre ens deixa aquestes petites joies de la natura. Aviat, però, totes a terra, o al compost descomposant-se.
Però també, cada dia que passa, és un dia menys perquè arribi la primavera.

A la facultat, vinya verge

al costat de casa, auró

Planta de nabius americà i pulmonària (jardí de casa)

Auró japonès (jardí de casa)

Moixera (jardí de casa)

Ara no recordo el nom (jardí de casa)

sobre els "pelargonis"

La majoria de vosaltres estareu gaudint de la vostra darrera setmana de vacances, alguns encara no les heu començades i encara us queda el millor de l'estiu, d'altres esteu de vacances permanents (em refereixo sobretot als jubilats). Jo ja estic des de fa dies en plena rutina i a més aquí la tardor ja ha començat. Ara mateix (a les 10:26h) estem a 10C, o sigui que no es pot dir que salti d'alegria. No obstant, encara es pot gaudir de flors i plantes al jardí, per tant la sensació d'estiu s'allarga una mica. També haig de dir que no envejo l'onada de calor que hi hagut a Catalunya.
Avui us volia comentar que botànicament parlant, la planta que a Catalunya (i a altres llocs) es coneix com a Gerani, s'hauria d'anomenar "Pelargoni" (desconec si la derivació del llatí seria la correcta, però ha estat una deducció lògica). El Gerani, en canvi, és un altre tipus de planta, tot i que té similituts. Quan el suec Carl Linneaus -després Linné- va sistemitzar per primera vegada la flora, cap al 1735, va incloure en la mateixa familia amdues plantes, però cap a finals del s. XVIII, el botànic Charles l'Heritier va fer la divisió que encara es manté: la familia Geranicea consta de dos gèneres: el pelargonium i el geranium, cadascun amb moltes espècies diferents.
En definitiva, al que volia arribar era a dir-vos que no entenc perquè a Catalunya la gent no té més varietat de "pelargonis", quan el clima és ideal per tenir-ne de molts tipus i tot l'any! A part dels típics amb fulla grossa i flor vermella, n'hi ha qui-sap-los: tant les fulles com les flors varien infinitament, les fulles d'alguns fan olors tan diverses com de cítrics, menta o xocolata. A casa en tinc alguns però malhauradament no tinc la paciència -ni probablement els mitjans: llum, temperatura i aigua en dosi necessària- de fer-los sobreviure a l'hivern, per tant haig de començar de zero cada primavera. Us en deixo unes fotografies (lamentablement desconec el nom de la majoria) i espero que algú s'animi a buscar varietats de "pelargoni"!

     Nota1: Probablement ja sabeu que la millor manera per reproduïr-los és mitjançant esqueixos i la tardor és el moment ideal, o sigui que si coneixeu algú que en tingui, li'n podeu demanar i probar de fer-los créixer. 

     Nota 2: jo sóc de lletres, però d'un temps ençà, la botànica m'està interessant cada vegada més. Per altra banda, trobo genial que s'utilitzi la nomenclatura en llatí per tot el món: fa molt més fàcil la descoberta i l'intercanvi de plantes a nivell internacional.

Vectis glitter

fa olor de taronja

fa olor de llimona i pebre