És al vespre que hi veig clar

J.V. Foix va dir "és quan dormo que hi veig clar". A mi em passa una mica el mateix, tot i que potser
modificaria una mica la frase, perquè jo hi veig clar quan sóc a punt d'adormir-me, o als vespres quan ja tot està tranquil. És llavors quan em poso a "escriure" mentalment, amb els ulls clucs i reflexionant sobre temes que durant el dia no tenen cabuda. M'adormo pensant frases, descrivint les imatges que apareixen a vegades lentament, sovint més ràpid del que voldria. Al matí, però, la majoria d'idees ja s'han volatilitzat.
Per això em costa trobar el moment i la inspiració per escriure al blog: en part perquè tinc altra feina, en part perquè quan tinc temps no sé què escriure.
La setmana passada vam estar als Alps suïssos. Vam gaudir d'un temps i un paisatge fantàstics, unes pistes que no te les acabaves i uns àpats més cars del que realment valien. Les nenes s'ho van passar estupendament amb les seves cosines i nosaltres, els grans, contents de veure-les felices però una mica estressats per la logística dels cursets, dels colors de les pistes, dels diferents nivells, de qui es queda amb qui, etc.
I un cop retornats, les fulles de les tulipes comencen a treure el cap, sobrevivint, tot i la neu que encara va caure aquest cap de setmana.

sobre el llac glaçat i nevat

Avui ha fet un dia fantàstic: sol i 0 graus, després d'haver fet una setmaneta freda i de neu. Total, que avui hem agafat els trastos i cap a Lida falta gent! És una reserva natural que tenim a 6 km. de casa, on a part de bosc i camins també hi ha un llac. A l'estiu ens hi banyem, a l'hivern s'hi pot patinar o esquiar o ambdues coses, com veureu a la foto. La part més ampla és per patinar i després hi ha la part amb "vies" per fer esquí de fons.







 
Penjo també un parell de fotos que vaig fer l'altre dia a l'escola de l'Elna, d'ella baixant per un "tobogan natural" de gel, que s'ha fet després de que els nens llisquessin per la baixada nevada una i altra vegada... ;-). Observeu les proteccions al voltant dels obstacles!

dissabte d'esquiada

 Dissabte feia un dia perfecte per anar a fer una mica d'esquí de fons amb tota la familia: -1°C, tot i que sense sol. Es va notar que era el primer dia de la temporada perquè estava molt patosa, la veritat. Les nenes quan millor s'ho van passar va ser baixant en trineu, i és que el lloc és perfecte, la veritat.
Esquiant pel bosc vaig veure aquest arbre, que havia quedat ben nevat d'un costat i la neu s'havia glaçat, de manera que queda permanentment així, en la vertical del tronc, curiós, si més no.
També vaig veure per primera vegada aquests petits esquís que s'adapten a les rodes petites del cotxet, fent molt més fàcil l'avanç per la neu dels més petits.
Aquest matí estàvem a -11ºC però ha fet un dia preciós. Mica en mica el sol va pujant més amunt cada dia i quasi es nota la seva escalfor al migdia...

veterans

Dissabte vam anar a fer esquí de fons i va ser molt agradable. El Tomas va anar amb la Júlia i jo em vaig poder escapar per fer un camí més llarg. És un dels millors esports aerodinamicament parlant. Lamentablement ho faig massa poc sovint i l'endemà tenia bastantes agulletes a les ingles. Als tríceps no, perquè amb tanta pala treient neu, entreno cada dia! ;-)
Una de les coses que m'encanta quan anem al bosc amb les pistes (os es diuen vies?) preparades és veure gent gran, homes i dones de més de 60 anys -alguns fins i tot diria que s'apropen als 80- esquiant amb molt d'estil, potser amb equipament de fa 30 o 40 anys, però què importa? És com quan anava a esquiar (no de fons, alpí) quan vivia a Catalunya: m'encantava veure gent que dominava un ou però que anàven en texans i un anorak vell. En canvi, novatos o gent mediocres esquiadors que havien de "fardar" amb els últims modelets de tot (ulleres, anorak, pantalons, botes, esquís...). No he suportat mai la "cultura" de l'esquí a Catalunya que sempre ha vingut lligada a tenir calés. Aquí és molt més natural que la gent esquii entre altres coses perquè la roba l'han de tenir igualment pels dies de cada dia (sobretot els nens), hi ha pistes al costat de casa (no és necessari anar d'hotels ni llogar apartaments ni fer viatges llargs) i el lloguer de material és forca barat.

Sí, la neu també té coses bones! És bonica de contemplar, s'hi pot jugar, serveix per fer diferents esports... Però el fred, a part de ser desagradable, també té un costat bastant negatiu: l'ús de l'electricitat per escalfar la casa. Ahir ens va arribar la factura pel més de gener: 550 euros!! Aquet any hem batut record. I això que ara també tenim l'estufa i que el nostre sistema de calefacció recupera l'aire calent de la casa! El mateix mes de l'any passat vam utilitzar 2703 Kwh, aquest any 3982 Kwh! Perquè us feu una idea, al juny en vam fer servir 557 i a l'agost 354...

I per acabar, us volia penjar algunes fotos més de la neu treta de davant de casa i de la teulada, la veritat és que cap any n'haviem tingut tanta!