Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segona mà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris segona mà. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de juny del 2015

Troballes

Una de les coses que m'encanta fer aquí a Anglaterra i que trobaré a faltar quan tornem cap a Suècia, és remenar en les botigues de segona mà i les fires d'antiguitats o mobles vells. Realment el que m'agrada és trobar objectes que potser no tenen massa valor ni històric ni material, però que es poden reconvertir en peces boniques, amb una mica de traça.
Les antiguitats o les andròmines amb una mica d'història sempre m'han agradat, des de que era adolescent. El que més m'entusiasmava era descobrir objectes a casa els avis, pensar que allò havia estat fet servir per algun avant-passat meu. Anar a casa algun drapaire i trobar ampolletes velles de farmàcia o alguna caixa de fusta ja em feia il·lusió, perquè per quatre duros m'havia firat (als meus ulls, és clar). Ara ja quasi no en queden de llocs on trobar tresors, tot es fa pagar bastant perquè el vintage està de moda. A vegades per quatre ferralles et demanen una suma exorbitant, però deu ser que hi ha gent disposada a pagar-ho...
Per això, si tens sort pots trobar cosetes a les botigues de les ONG's dels High streets (us en vaig parlar aquí) o regatejant a les fires de mobles vells. El factor clau és la paciència i la perseverança perquè la majoria de vegades tornes a casa amb les mans buides, malauradament hi ha molta morralla en aquestes botigues. De tant en tant, però, trobes alguna coseta que et fa feliç.
Avui us penjo unes fotos ("abans i després) d'un tamboret reposa-peus. Molt lleig quan el vaig adquirir però ben bufó després de posar-hi unes capes de pintura de guix.




dimarts, 11 de desembre del 2012

Gangues

Dissabte tenim el sopar del Nobel que fem cada any juntament amb tres parelles més. La idea és que a part d'un bon àpat, i de la presentació dels premiats (els reals, a cadascú li toca fer un resum de l'obra, autor o investigació que ha motivat el premi) l'ambient sigui el més festiu possible. Per això les dones hem d'anar amb vestit llarg i els homes amb americana i pantalons foscos (no cal que duguin frac perquè surt una mica car). Com que els temps dels casaments d'amics i familiars ja han passat, tots els vestits llargs que servidora guardava a l'armari ja s'han aprofitat per les anteriors ocasions, de manera que n'havia d'obtenir un de nou. L'any passat me'l va deixar una amiga però aquest any he anat a una botiga de segona mà (i les altres tres dones també ho han fet).
Ahir vaig anar a unes quantes del centre d'Estocolm però eren caríssimes: vestits de marca o fets a mida que no baixaven de 60 euros.
Però avui he anat a una d'aquestes botigues on els productes vénen de donacions i on els guanys es destinen a gent més necessitada. Estava entre dos: un que valia 35 euros i que era més classicón (amb tul sota la faldilla) i el que finalment m'he quedat, que per la forma també és força clàssic però una mica més dels 70 o 80, i que només costava 9 euros i em quedava que ni pintat! A la foto no s'aprecia massa però és de color verd i la tela és brillant. El que veieu és l'escot del darrera.
A més, he trobat una caseta de nines i un bolso per 3 euros cada cosa.
En època de crisi, recomano a tothom anar a fer un tomb per aquest tipus de botiga, es poden trobar moltes gangues i fa gust pensar que es reaprofita quelcom que si no potser acabaria a les escombraries.