primer dia de primavera... o no.

La setmana passada feia un temps fantàstic. Per una vegada, hem tingut un hivern molt tranquil metereològicament parlant; ha nevat molt poc i no ha fet massa fred. Com deia l'altre dia, fins i tot les tulipes ja feien un bon pam i els iris estaven florits. Massa maco per ser veritat.
Ahir va nevar tot el dia i avui segueix. A més, com que estem entre graus positius i negatius, la neu és de la que pesa, "neu molla" que diuen aquí; enganxosa, ideal per fer ninots i boles però per res més.
I aquest cap de setmana hi ha la fira de jardineria de cada any, i tornaré a ser-hi, treballant voluntàriament per l'estand de l'associació i comprant plantes i altres cosetes. El problema és que tal i com està el tema -com podeu comprovar en les fotos- encara no podré plantar res, i ficar plantes exteriors dins de casa no és el millor... Però és el que hi ha.
Nota: per fer les fotos he rascat una mica la neu, si no, no es veurien les flors perquè estan colgades.

És al vespre que hi veig clar

J.V. Foix va dir "és quan dormo que hi veig clar". A mi em passa una mica el mateix, tot i que potser
modificaria una mica la frase, perquè jo hi veig clar quan sóc a punt d'adormir-me, o als vespres quan ja tot està tranquil. És llavors quan em poso a "escriure" mentalment, amb els ulls clucs i reflexionant sobre temes que durant el dia no tenen cabuda. M'adormo pensant frases, descrivint les imatges que apareixen a vegades lentament, sovint més ràpid del que voldria. Al matí, però, la majoria d'idees ja s'han volatilitzat.
Per això em costa trobar el moment i la inspiració per escriure al blog: en part perquè tinc altra feina, en part perquè quan tinc temps no sé què escriure.
La setmana passada vam estar als Alps suïssos. Vam gaudir d'un temps i un paisatge fantàstics, unes pistes que no te les acabaves i uns àpats més cars del que realment valien. Les nenes s'ho van passar estupendament amb les seves cosines i nosaltres, els grans, contents de veure-les felices però una mica estressats per la logística dels cursets, dels colors de les pistes, dels diferents nivells, de qui es queda amb qui, etc.
I un cop retornats, les fulles de les tulipes comencen a treure el cap, sobrevivint, tot i la neu que encara va caure aquest cap de setmana.

Música

M’agrada escoltar aquesta música, tot i que sé que després em posarà nerviosa perquè no me la podré treure del cap. També perque em desperta sentiments estranys, de ganes de tornar als anys joves, de quan encara el futur era tan indefinit. A vegades, sento ganes de plorar perque l’harmonia de les veus vibra a les meves oïdes amb una tonalitat especial, o perque el que transmeten m’arriba molt endins, o totes dues coses. 

La música ve sempre acompanyada de sensacions, de records, lligada a allò que em passava pel cap en el moment en què la vaig escoltar per primera vegada o amb la persona que me la va fer conèixer.  I malgrat pugui ser una cançó que hagi sonat sovint durant una època concreta, les imatges que m’apareixen a l’aclucar els ulls, són les d’uns instants molt concrets. Puc reconèixer que un tema és boníssim i tot i així no poder escoltar-lo perquè em fa mal. De la mateixa manera que hi pot haver una música horrible que com que em porta bons records li guardo un lloc especial en la meva discografia, i sona només molt de tant en tant.

I mentrestant, miro a fora i encara veig blanc. El mateix blanc des de fa cinc mesos. Ara, no obstant, la llum és forta, el sol escalfa i sé que aviat, ben aviat, veuré verd per la finestra i per fi podré canviar la foto del fons d'aquestes pàgines.

curiositat

Ja ho vaig explicar una vegada tot i que no recordava massa bé si ho havia fet o no, però és un tema prou recurrent i per això he volgut comprovar si hi havia un post en l'arxiu del bloc. I sí, fa tres anys el vaig escriure, aquella vegada la protagonista era la Júlia i ara és l'Elna, si bé amb certes diferències.
Es tracta de l'experiència del gel, la llengua i el no poder evitar la temptació.
Efectivament, molts nens que viuen en països on la neu i el gel són habituals, han de provar en algun moment què se sent si llepen algun objecte congelat quan són a l'exterior i a una temperatura inferior a 0 °C. El que passa és que la llengua es queda enganxada a l'objecte i si l'intentes treure sense descongelar l'àrea, et pots fer bastant mal.
L' Elna va comentar l'altre dia que ja hi havia tres nenes de la seva classe (cinc anys) que ho havien provat, però que ella no ho pensava fer. Què podrà més: la temptació d'experimentar-ho o el resultat vist en els altres (incloent que ha escoltat la història de sa germana i son pare, que sí que ho van experimentar)?
De moment, impossible de saber: ens hem passat la setmana amb graus positius (!) i la neu s'ha anat fonent, però n'hi ha tanta, que encara en tenim per dies i a partir de demà tornen a baixar les temperatures, de manera que només s'haurà aconseguit que tot patini una mica més i que més nens s'enganxin la llengua...

Ja tinc decidit sobre què faré la tesina i quan ho tingui ben delimitat us ho explicaré. Gràcies a tots aquells que hi vau dir la vostra!

Wertgonya

Com diu l'Iu Forn (avui a l'Ara), el cognom Wert permet molts jocs de paraules. El més extès en les últimes hores és el de "wertgonya" i "wertgüenza", però el "wertedero" o "werteatupueblo" tampoc estan malament. Ni tan sols entraré a analitzar el contingut de la LOCME a nivell general (patètic des del punt de vista pedagògic), sinó que em concentraré en el tema que més ens afecta, que ja us l'imagineu. Com piulava el Toni Soler ahir: la realitat ha superat la ficció i els del Polònia ténen feina.
Tinc una amiga madrilenya que ja fa temps em va dir que considerava injust que els espanyols que vivien en Comunitats Autònomes on només es parlava castellà no tinguessin dret a aprendre alguna altra llengua de les oficials a l'Estat Espanyol. Ahir quan li vaig comentar el tema de la nova llei (no se n'havia enterat, viu aquí a Estocolm) va tornar a insistir en com li semblava de trist que enlloc de proposar que tot espanyol tingui la possibilitat de triar com a optativa el català, el gallec o l'euskera, ara resulti que a sobre fins i tot a Catalunya s'intenta eliminar. Fins i tot, deia podria ser la manera d'unir als espanyols. Tal i com li vaig fer saber, lamentablement no crec que sigui la línia que la majoria dels "espanyols" vulguin en la reforma escolar. Avui he escoltat la consellera en funcions I. Rigau que es veu que havia proposat diverses vegades que en tot l'Estat els nens haguessin d'apendre un poema en les 4 llengües oficials i que mai li van fotre ni cas, fins i tot es va sentir algun comentari "solo faltaría eso".
Pels espanyols (i per d'altres nacions històricament colonitzadores i prepotents) hi ha llengües i llengües. N'hi ha de primera categoria i n'hi ha de segona. No veuen l'aprenentatge de llengües com un enriquiment personal sinó com una arma més dins la guerra bruta d'unificació de l'estat. Així els va: un embaixador a Londres que no sap parlar anglès, un president d'Estat que tampoc, i suposo que si anem mirant les llistes de tots els impresentables, els que coneixen alguna altra llengua a part del castellà es conten amb els dits d'una mà (excepte l'Aznar, que parla català en la intimitat, ho recordeu?).
A Suècia, on hi va haver una política represiva contra la nació lapona/sami (que parlen una llengua totalment diferent a la sueca -podríem fer un símil entre euskera i català-) fins els anys 70, o contra la comunitat gitana (romani, que també parla una altra llengua), es van adonar del seu error. Ara hi ha escoles només en la llengua sami (a Lapònia) i els gitanos també tenen dret a l'escolarització en la seva llengua, si bé són molts menys i més dispersats per tot el territori.
Però això no és tot, ja ho he dit altres vegades però ho torno a repetir: els alumnes que a casa parlen una altra llengua diferent del suec tenen dret a una hora setmanal de classes en aquesta llengua. Això sí, a la comarca hi ha d'haver un mínim de 5 nens que vulguin les classes. En el nostre cas, lamentablement, som els únics a voler-les en català, de manera que la meva filla gran reb classes de castellà. Ho veig de manera positiva: a casa es parla suec i català i amb nou anys, apren anglès i castellà a l'escola. Als 12 anys haurà de triar una segona llengua extrangera. Acabarà l'ensenyament obligatori amb el coneixement (en diferents nivells) de 5 llengües. Qui estarà més preparat a nivell d'idiomes? Un espanyolet de Madrid o una sueca d'Estocolm? Vosaltres mateixos.
Ah! I tampoc ens equivoquem: aprendre espanyol pels catalans també és molt important, com aprendre anglès, francès o xinès. Que també conec gent (sobretot de poble) que té un castellà que fot pena (per no parlar de qualsevol altra llengua que no sigui el català).
Espero que cap de vosaltres tingués plans de venir a passar el pont a Estocolm perquè amb "la que està queient" (de neu!) han cancel.lat tots els vols. Avui no vaig al gimnàs, agafo la pala!

Ja és aquí!

Ara sí que ja es pot dir que som a l'hivern pròpiament dit perquè des de dimecres a la nit que està nevant, i com que tenim graus negatius, la neu es queda. Les nenes encantades de la vida, sempre és divertit les primeres setmanes. Nosaltres contents perquè el paisatge està molt bonic i perquè el blanc de la neu aporta lluminositat a aquest període tan fosc de l'any. Com als infants, al principi ens fa molta gràcia i tothom vol un Nadal enfarinat, per tant la neu és benvinguda. I com cada any, quan ja faci quatre mesos que tenim el mateix espectacle a contemplar, n'estarem fins a cert lloc, però de moment, carpe diem i gaudim el present. Bon cap de setmana!

i torna-hi...

Dos Sants Tornem-hi: 

1) m'he passat més de mitja hora treient neu de davant de casa, a primera hora del matí i ara, torna a nevar de valent! :-S

2) entrevista a Els amics de les arts al programa "divendres" de TV3. I com creieu que anomena el presentador al personatge que dóna nom a una de les cancons?... Jacs Cousteau!! No "Jaques Cousteau" (pronunciat Jac). Aviam, si saps pronunciar bé el cognom, perquè no fer el mateix amb el nom? Tant costa? Ja sabeu que és un tema que m'irrita especialment... Però, ja hi ha unes quantes cançons que he afegit a la meva llista de música catalana al Spotify! Carnaval m'ha agradat molt, a més de ser especialment adient per la setmana en la que estem.

sobre el llac glaçat i nevat

Avui ha fet un dia fantàstic: sol i 0 graus, després d'haver fet una setmaneta freda i de neu. Total, que avui hem agafat els trastos i cap a Lida falta gent! És una reserva natural que tenim a 6 km. de casa, on a part de bosc i camins també hi ha un llac. A l'estiu ens hi banyem, a l'hivern s'hi pot patinar o esquiar o ambdues coses, com veureu a la foto. La part més ampla és per patinar i després hi ha la part amb "vies" per fer esquí de fons.







 
Penjo també un parell de fotos que vaig fer l'altre dia a l'escola de l'Elna, d'ella baixant per un "tobogan natural" de gel, que s'ha fet després de que els nens llisquessin per la baixada nevada una i altra vegada... ;-). Observeu les proteccions al voltant dels obstacles!

dibuix glaçat

Aquest és el parabrises del nostre cotxe, dimarts al matí. Potser no hi trobeu res de peculiar, però és que les estrelletes de gel que veieu no són fora, sinó per la part de dins del vidre! A fora, era cobert de neu, però quan la vaig haver tret em vaig trobar amb aquesta bonica imatge. Llàstima que no fos tan bonic haver de rascar el vidre provocant una pluja de partícules de gel sobre  on després havia de seure... :-) Però vaja, res de tan greu que no s'arreglés força ràpid amb el mecanisme de calefacció del seient del conductor.
Sí, aquesta setmaneta ha estat fresqueta, com a Catalunya, segons m'he informat. Potser alguns de vosaltres fins i tot heu trobat a faltar la pala llevaneus al costat de la porta (?). Però vaja, em sembla que no heu arribat als -13ºC nostres.
I tot i així, les botigues de roba s'empenyen en mostrar-nos els modeletes de primavera. "New collection" diu entre quatre peces de morralla que queden de les rebaixes d'hivern (o de fa tres hiverns però la tornen a treure per si algú pica). Quina maaaandra! Només de pensar en que m'haig de treure la jaqueta, els guants, el gorro, la bufanda, el jersei, la samarreta de màniga llarga, la samarreta de màniga curta, descordar-me les botes grosses, treure'm els pantalons (encara no arribo als extrems de portar calces llargues a sota) i no saber on deixar-ho perquè no hi ha lloc a l'emprovador per tanta roba, per després emprovar-me un vestit que deixarà exposat part del meu cos lletós, i haver de fer el mateix procés a l'inversa per vestir-me, i a sobre sortir de la botiga sense cap bossa...Uix no! Se'm treuen totes les ganes!!!! Per quant un app que ens permeti evitar tot això? Vinga, va, qui s'anima? Jo poso la idea i algú de vosaltres la tècnica per fer-ho possible!?

vacances

Ara a Estocolm també tenim la "setmana blanca" que tanta polèmica ha causat a Catalunya. Aquí però, s'anomena "vacances d'esport" (blanques ho són tot l'hivern ;-)) i presenta una gran diferència respecte a les vacances catalanes: els pares que treballen (el nostre cas) poden deixar els nens al "casal" de l'escola, que és als mateixos locals i amb el mateix personal que els dies de cada dia. Altres vegades ja he explicat que aquí les classes acaben a les 13:00h i després és el "casal", no obligatori però a la pràctica la majoria dels nens hi són fins les 16:00h. (això només pels nens de 6 a 10 anys)
Tot i així, hi ha molts pares que també fan mans i mànigues perque els nens puguin tenir aquests dies de vacances, que es consideren quasi com un "dret dels infants": els envien amb els avis o s'agafen algun dia de vacances ara un progenitor, ara l'altre. Potser és perque vivim en una zona relativament privilegiada, però dels més o menys 90 alumnes que hi ha normalment, aquesta setmana en queden uns 30, a molt estirar. Molta gent aprofita la setmana per marxar a esquiar a les pistes que són més al nord i evidentment aquesta setmana és la més cara de l'any. El mateix passa amb les vacances de tardor, quan moltes families aprofiten per marxar cap a destins més càlids. L'altre dia em comentava una mare que ja havien comprat el viatge per la setmana de novembre quan tindran les vacances de tardor: 8 dies a Cabo Verde, "all inclusive", per 4 persones (de les quals 2 nens de 8 i 6 anys): 40000 corones = uns 4590 euros...
I el que no queda dit però tothom pensa és aquesta mena de culpabilitat que representa que un ha de carregar; pobra nena, haver d'estar aquí durant la setmana de vacances mentre les seves amigues estan esquiant... Això sí, si demanes 3 dies de vacances al mes de marc per viatjar cap a Suïssa (els bitllets són evidenment molt més baratos llavors) et diuen que prefereixen que els nens no es perdin "classes", però clar, no et poden obligar. Però per no ser menys, dijous les nostres aniran a casa els avis i divendres jo me l'agafo de vacances, al menys només hauran estat a l'escola 3 dies de 5.
De totes maneres, no em queixo, justament perque aquí tenim la possibilitat del casal -no gratuït però molt barat-, cosa que no teniu a Catalunya. Per altra banda, si us serveix de consol, penseu que a Franca i a Suïssa encara funcionen amb els dimecres sense escola. És a dir, els nens van a l'escola 4 dies a la setmana! Això sí que em fa flipar, bàsicament perque sovint són les mares les que han de deixar de treballar al 100% per poder estar amb els fills el dia que no hi ha escola!

He tingut el bloc una mica abandonat els últims dies...
Com sempre, un munt de coses a fer i el més calent a l'aiguera!
 He penjat una foto de la vista des d'una de les pistes on vam esquiar dissabte. Va ser un gust, feia super bon temps! A més, la Júlia ens va sorprendre a tots de la poca por que tenia. Era la 2ona vegada que esquiava alpí i després d'una horeta amb una monitora, ja se sentia súper segura. Vam baixar algunes verdes i després blave i vermelles. Ella sense pals i sense por, quasi bé sense ni girar, tirant pel dret i arribant abans que nosaltres al final! Increïble.
Jo, per fer tant que no esquiava, m'en vaig sortir prou bé. S'ha de dir que amb el "nou" (des de fa uns 10 anys, però per a mí nou) tipus d'esquís que en anglès es diuen "carving" és més fàcil, si més no es controlen d'una altra manera i es té més estabilitat que amb els clàssics perquè són més curts i més amples. La tècnica és una mica diferent però s'apren aviat.
Una altra novetat -que no sé si ha arribat per terres catalanes- és que quasi bé tothom porta casc, petits i grans, cosa impensable fa 15 anys.
Tampoc no sé si també n'hi ha d'aquests "telearrastres" a Catalunya, però aquí n'hi ha uns que es diuen "d'àncora" i que tenen la forma que el seu nom indica. (vegeu foto més avall) És per poder-hi anar 2, un a cada costat del pal. No em va agradar gens perquè costa més de deixar-lo anar. La prova és que en una de les últimes pujades, s'em va enganxar la punta de l'àncora a la cama i em va arrossegar mig metre més, amb la conseqüència que m'ha quedat un blau-lila ben maco a la cama !
Per últim, també vam poder veure dos minusvàlids que esquiaven amb una mena de trineu que maniobraven amb les mans. Trobo que està super bé que puguin gaudir d'un esport com aquest.

no diguis blat...

...fins que no sigui al sac i ben lligat! O amb altres paraules: ja torna a nevar i estem a -5C... Tota la setmana farà fred i s'espera més neu. Però no ens podem queixar si pensem en les tempestes que han tingut a Franca i a altres llocs d'Europa, per no parlar del terratrèmol de Xile.

Canvi de tema: acabo de tornar del dentista on m'han canviat un empast provisional per un de definitiu: 1800 corones. Però vaja, només són 600 corones més que el vaig pagar ahir a la perruqueria i la veritat, és més important. El que m'emprenya és que ja fa quasi 4 hores que vaig amb mitja boca anastesiada i tinc molta gana però no vull menjar per no mossegar-me.
Aquesta setmana tinc vacances de l'escola (setmana esportiva) però ahir i avui l'Elna és a la guarderia i la Júlia al "fritids" perquè a part de dentista i perruqueria també haig d'estudiar, corretgir exàmens i preparar-me classes. Dijous les nenes dormiran a casa els avis paterns i nosaltres podrem anar al cine (l'última vegada va ser al novembre) i a sopar i l'endemà a comprar un moble i alguna cosa més. Com s'aprecien aquestes hores de llibertat!
La primera foto la vaig fer quan estava passejant l'altre dia, la bústia d'aquesta casa ha quedat ben colgadeta. La segona és la senyora de neu que vaig fer amb les nenes dissabte, al jardí. La tercera un arbre que em va agradar.

Com que no puc menjar, millor que surti a treure neu amb la pala...

kramsnö

que vol dir "neu tova" que es pot moldejar. A les fotos podeu veure l'Elna (la cara l'he deformat jo expressament, no m'agrada fer "públiques" a les meves filles) al costat del ninot de neu que van fer ahir i intentant treure neu del jardí amb la pala: li arriba a la cintura!
Efectivament, ahir vam passar de 0C!!!!!!! Ara ja es poden fer ninots i guerres de boles de neu! Ja podem tornar a veure la fusta del porxo! La neu cau de les teulades fent un terrabastall que fa tremolar tota la casa, i... a terra més neu per "palejar" i afegir a les muntanyes de neu (cap sinònim per aquesta paraula???) que han transformat el nostre jardí. Ahir dues persones ferides al caure "estalactites" de gel de les teulades...
Però m'encanta!!!! Perquè tot i que ara els carrers, parquings, patis, jardins i demés superfícies s'inundaran d'aigua, vol dir que la primavera ja és més a prop!

no comments

Aquest "acudit" el vaig penjar en escrit fa uns 3 anys, però el segueixo trobant boníssim perquè és del tot equiparable a com em sento en aquests moments. Almenys ric enlloc de plorar ;-)

veterans

Dissabte vam anar a fer esquí de fons i va ser molt agradable. El Tomas va anar amb la Júlia i jo em vaig poder escapar per fer un camí més llarg. És un dels millors esports aerodinamicament parlant. Lamentablement ho faig massa poc sovint i l'endemà tenia bastantes agulletes a les ingles. Als tríceps no, perquè amb tanta pala treient neu, entreno cada dia! ;-)
Una de les coses que m'encanta quan anem al bosc amb les pistes (os es diuen vies?) preparades és veure gent gran, homes i dones de més de 60 anys -alguns fins i tot diria que s'apropen als 80- esquiant amb molt d'estil, potser amb equipament de fa 30 o 40 anys, però què importa? És com quan anava a esquiar (no de fons, alpí) quan vivia a Catalunya: m'encantava veure gent que dominava un ou però que anàven en texans i un anorak vell. En canvi, novatos o gent mediocres esquiadors que havien de "fardar" amb els últims modelets de tot (ulleres, anorak, pantalons, botes, esquís...). No he suportat mai la "cultura" de l'esquí a Catalunya que sempre ha vingut lligada a tenir calés. Aquí és molt més natural que la gent esquii entre altres coses perquè la roba l'han de tenir igualment pels dies de cada dia (sobretot els nens), hi ha pistes al costat de casa (no és necessari anar d'hotels ni llogar apartaments ni fer viatges llargs) i el lloguer de material és forca barat.

Sí, la neu també té coses bones! És bonica de contemplar, s'hi pot jugar, serveix per fer diferents esports... Però el fred, a part de ser desagradable, també té un costat bastant negatiu: l'ús de l'electricitat per escalfar la casa. Ahir ens va arribar la factura pel més de gener: 550 euros!! Aquet any hem batut record. I això que ara també tenim l'estufa i que el nostre sistema de calefacció recupera l'aire calent de la casa! El mateix mes de l'any passat vam utilitzar 2703 Kwh, aquest any 3982 Kwh! Perquè us feu una idea, al juny en vam fer servir 557 i a l'agost 354...

I per acabar, us volia penjar algunes fotos més de la neu treta de davant de casa i de la teulada, la veritat és que cap any n'haviem tingut tanta!

més...

Mmmmmmmmmm.... que us podria explicar avui? Efectivament! Que encara ha nevat més i que divendres la temperatura va baixar a -26C, però avui només estem a -8C, o sigui que anem millorant ;-)

Com que aquest bloc no pretén ser l'hora del temps a Estocolm prefereixo escriure sobre altres coses tot esperant a que arribin milllors dies, meteorològicament parlant.

Tocaré un tema per encendre debat. Suposo que a Catalunya també se n'ha parlat ja que és país veí amb França. Em refereixo a la prohibició establerta pel govern francès: les dones que portin burka o niqab (vel que només deixa veure els ulls) no podran fer ús del transport públic.

A mi no m'agrada en absolut la idea de que les dones s'hagin de tapar d'aquesta manera però tanmateix aquesta prohibició em resulta força absurda. És per qüestions de seguretat? (vegis terroristes disfressats) o és una manera de fer sentir aquestes dones encara més excloses de la societat? Aconseguirem d'aquesta manera evitar que portin aquesta peça que els tapa la cara? I si un va amb passamuntanyes o una mitja al cap, també li prohibiran l'entrada al metro?

Penso que en la nostra societat occidental i democràtica, defensora de la llibertat individual, l'única prohibició de portar burka o niqab hauria d'estar justificada en aquelles situacions en que la persona hagi de poder ser identificada. Alguns exemples: l'estudiant que ha de fer un examen, la persona que ha de passar un control de seguretat, els mestres i personal responsables de menors, els metges, els policies. I segurament n'hi ha molts més que no em vénen al cap. Ara bé, si un home (dubto que passi mai) o una dona tria per voluntat propia anar vestit així, que fagi el què vulgui. Per mi el problema és que la persona (vegis la dona) es converteix quasibé en un objecte al que ningú respecta per això em pregunto qui pot voler activament viure així? Ha de ser gent que tingui molt poca autoestima, por als demés, inseguretat, o que realment cregui que hi ha un Déu que ha manat que vagi vestida així i al que s'ha de fer cas.
Avui en una carta al diari, un lector preguntava: què passaria si tothom, homes i dones de la nostra societat anessim tapats d'aquesta manera? Podria la societat funcionar? M'agradaria escoltar què tenen a dir els defensors de les burques i niqabs.

uns tant i els altres tan poc

Com que m'ha fet tanta il.lusió veure 5 comentaris (!) només unes hores després d'haver escrit el post, penjo les fotos promeses. No sóc bona fotògrafa, la càmara tampoc és gaire sofisticada i totes les fotos menys una les he fet quan ja era fosc, o sigui que no sé si s'apreciarà tot massa bé. Com que segueix nevant potser en faré més...

Daniel, el primer any de ser a Suècia m'encantava la neu. Ara m'agrada el primer mes o quan puc anar a esquiar, però quan a l'abril encara no pots veure la gespa perquè el jardí està cobert d'una cosa blanca (neu i gel) que no acaba de fondre's mai... bé, ja m'ho diràs quan portis uns anyets aquí!
Entenc perfectament la crítica que fas a Catalunya perquè són aquestes coses les que no trobo a faltar en absolut!!! Ah, i t'has deixat d'anomenar les cagarades de gos que hi ha per totes les voreres. Cada vegada que baixem algú n'acaba trepitjant una! Us deixo amb les fotos.

no volies neu?

Doncs dues tasses!! Ahir no va parar de nevar en tot el dia i avui tinc unes agulletes de "cágate lorito" conseqüència d'haver estat treient neu del porxo, del camí d'entrada a casa, de davant el garatge... Déu n'hi dó! Almenys vaig fer esport durant dues hores!
Avui fa sol i estem a -10 graus i tot està preciós.
Ja que m'ho heu demanat us faré 5 cèntims dels premis guanyadors a l'escola; el de literatura és difícil d'explicar, un relat de 5 pàgines, bastant personal, sobre una dona que pateix un abort. El de l'aigua: dues noies van descriure el seu invent (sense arribar a construir un prototip) que consistia en un aparell amb pantalla digital que es monta a la dutxa i que mostra la quantitat d'aigua que s'està gastant i l'energia (quant més calenta l'aigua, més corre el marcador). Finalment, el moble era una d'aquestes cadires amb taula inclosa però que tenia una forma diferent(difícil de descriure). Però ep! no us penseu que això és una cosa habitual a les escoles, ho hem pogut fer perquè vam estar buscant patrocinadors!! O sigui, que a Catalunya segur que també es pot fer, si un s'ho proposa.
Aquesta nit tenim festa de personal, que hem organitzat també el nostre equip. El tema és "esport" i nosaltres serem "cheerleaders". Hem preparat diferents competicions que els equips hauran de fer i ens ho hem passat molt bé. Ja us explicaré el resultat! I quan pugiu penjaré fotos de la nevada també!