ciència, igualtat, menjar i Ipads al Congrés

Després de tants dies sense escriure al bloc, toca miscel.lània de comentaris, tots fruit de la lectura de premsa o audició de ràdio.
Pel mateix ordre en què he escrit les paraules del títol us en faré cinc cèntims.
Ahir al Cosmocaixa Peter Higgs va fer de conferenciant i una de les coses que va dir va ser que s'hauria d'invertir en investigació per tal de millorar l'economia del país. Totalment d'acord (ja ho sabeu si heu llegit el post sobre Eurovegas i similars) i ademés afegiria que només en el camp de les Ciències Naturals sinó també en el d'Humanitats. Espero que els polítics facin cas al Sr. Higgs.
Cada dos anys l'Institut d'Estadística suec presenta els resultats sobre la igualtat entre homes i dones. De moment, no s'ha aconseguit tot i que anem per bon camí: els homes han augmentat el seu temps en les tasques domèstiques i dediquen ara 2,5 hores al dia (les dones 3,5). En quant a la baixa per maternitat/paternitat (ja sabeu que aquí és de poc més d'un any, compartible entre mare i pare), les dones n'agafen el 76% i els homes, per tant, el 24%. Els ingressos salarials de les dones són inferiors als dels homes, en totes les edats.
Cada dia es llencen molts i molts quilos de menjar, tant a les cases com en els supermercats. Vaig escoltar a la ràdio que algunes poblacions catalanes han iniciat una cooperació entre les botigues i l'ajuntament per tal de repartir el menjar que té data de "consumir preferentment" i que ja no es pot vendre, entre la gent que ho necessita. Evidentment, el menjar ha d'estar en bon estat. Aquí ara se'n comença a parlar, sobretot arrel d'una notícia que ensenyava una dona a Copenague que surt cada vespre "a la caça" de menjar en els contenidors de fora els supermercats. No tant per necessitat sinó per consciència política. Em sembla que va ser l'any 2002 que vaig veure una pel.lícula documental francesa al cinema Verdi (no en recordo el títol, la directora era una dona) en la que es parlava d'aquest tema i del fet de recollir fruita, verdura i altres a casa els pagesos. Interessant i per fer pensar.
Per últim, expressar la meva condemna sobre el tema dels Ipads "perduts" pels diputats espanyols. Fa ferum. Més aviat sembla que se l'han quedat a casa per ús propi i han dit que l'han perdut perque els en donin un de nou. He sentit que són 30 (!) els diputats que han perdut i se'ls ha tornat a donar l'Ipad. Ara resulta que s'ha acabat el "cupo" i ja no en donaran més. Sense comentaris.

el suec mitjà

Com cada any, ja tenim aquí el llibre que publica l'Institut d'estadística de Suècia (SCB).
Tot i que s'anomena de 2012, s'enten que les dades aportades es refereixen al 2011.
Per si teniu curiositat, us informo d'algunes cosetes:
- el nom més posat per nena: Alice, seguit de Maja (llegit Maia), Elsa i Julia.
- el nom més posat per nen: William, seguit de Lukas, Oscar i Hugo.

El 90% dels suecs entre 16 i 74 anys es considera amb prous coneixements per fer servir Internet.

Una familia mitjana sueca és la que viu en una casa d'un valor catastral de 1,3 mil.lions de corones, condueix un Volvo gris metalitzat i té un ordinador amb accés a internet a casa. Dos fills, cadascun amb la seva pròpia habitació, mòbil i bicicleta. El sou net que tenen entre els dos és de 47000 corones, de les quals se'n gasten 35000 (una quarta part per pagar despeses d'habitatge).

En aquesta familia es mengen 1,3 kg de llaminadures (xocolata inclosa) a la setmana i la mateixa proporció de bolleria. El matrimoni es beu una ampolla de vi, tres llaunes de cervesa i 1,4dl d'alcohol amb alta graduació, a la setmana. No és d'extranyar que el 61% dels homes entre 35 i 44 anys pateixin de sobrepès. La proporció entre dones és de 29%.

En un dia...
- el suec mitjà passa 26 min. preparant menjar mentre que la sueca en passa 43.
- els homes miren de mitjana 140 min de tv (inclou la radio) mentre les dones 118 min.
- en quant a activitats esportives o a l'aire lliure, les dones s'hi deixen 34 min. diaris i els homes 36.
- la dona passa 35 min. al dia netejant la casa mentre l'home en passa 20.
- l'home es dedica 41 min. al dia a fer feines de manteniment de la casa, la dona, 23.

Si en voleu saber més, cliqueu a l'enllaç que us he posat a dalt de tot.

cafè des-què?

Doncs això, que una de les altres coses que aquí no es troba, tot i la globalització sota la qual vivim tots, és el cafè descafeinat. Bé, haig de matitzar: es pot trobar als supermercats, per fer-te'l a casa. El que vull dir és que no en pots demanar a les cafeteries, restaurants, etc.
I és curiós, perquè aquí a Suècia se segueixen molt les tendències nord-americanes i que jo sàpiga és ben normal poder demanar un "decaff" als EUA.
En general, m'agrada més prendre el cafè amb cafeïna, que també diuen que és més sa. Malgrat tot, hi ha dies en que ja m'he pres la meva tassa i no goso pendre'n una altra, perquè més aviat sóc d'índole nerviosa i no crec que em convingui massa, però potser em ve de gust, sobretot si estic fent sobre-taula.
Tampoc es poden demanar infusions d'herbes, l'únic tè sense teïna que et serveixen -i no a tot arreu- és el rooibos.
Els suecs, si es pot generalitzar, beuen molt cafè. Segons l'Associació d'importors i torradors de cafè de Suècia, els països nòrdics són els que més cafè beuen d'Europa. Primer els finesos, seguits del suecs, els noruegs i els danesos. Suposo que la gent no associa Escandinàvia amb cafè, però és cert que molta gent en beu a tota hora. El meu marit és l'excepció que confirma la regla perquè no en pren mai.

Per altra banda, dir que vaig de cul i que no he tingut temps de mirar els dos últims programes de "El convidat". La setmana que vé acabo les classes del màster i espero poder tenir més temps, també per estar més activa al blog.

política

M'entero per la premsa sueca que a les Espanyes han tret un diccionari biogràfic subvencionat amb diners públics, on es deixa al Franco la mar de bé i es diu que l'Aznar va perdre les eleccions del 2004 per culpa de la taca de petroli a Galicia.
Per documentar-me millor he llegit El Pais (d'uns dies enrere) i he pogut comprovar que Espanya segueix sent la merda de país de sempre. I ara ho volen arreglar entre els polítics. Patètic. De mentres, aquests "estudiosos" de la Història han viscut de P.M. cobrant uns dinerons per publicar les seves idees feixistes.
Per altra banda, la setmana passada ens informava el diari Dagens Nyheter de que un de cada quatre joves suecs pensa que estaria bé o molt bé que Suècia no fos democràtica i que estigués liderada per un  dictador. Un 21% dels joves entre 18 i 29 anys estaria disposat a canviar el seu vot a canvi d'una petita suma de diners. La xifra augmenta a 28% en cas de que li donin una feina per dipositar el seu vot en el partit que se li mani. L'enquesta es va fer entre 1208 persones triades a l'atzar.
Qui podia pensar una cosa així de Suècia? Un país que fa 200 anys que no ha participat en cap guerra, que té una llarga història de democràcia, on tothom es respecta...
Hi ha qui pensa que és degut a l'educació en declivi, altres que vé del fet que els joves veuen com països amb dictadures (tipus Xina) tenen un gran creixement econòmic.
No ho sé, però notícies com aquestes dues fan pensar en allò de que l'Histöria s'oblida massa ràpid. Trist, penso jo.

Més estadístiques

De tant en tant ja sabeu que us faig 5 cèntims d'algunes dades estadístiques de les que se'n fa ressò el diari suec. L'Institut d'estadística d'aquest país (SCB) té feina constantment i suposo que dóna treball a un munt de matemàtics i sociòlegs. Cada any treuen un llibre que tothom pot comprar o baixar-se en format pdf. En l'enllaç que us he posat en podeu llegir en anglès.
Algunes d'aquestes xifres són les que normalment es poden veure en les bases de dades de molts països (economia, esperança de vida, noms més posats, etc.)
D'altres, però, són ben curioses i una es pregunta perque carai deuen servir. Per exemple, l'altre dia al diari en publicaven una: "un de cada deu tria el mateix ofici que els pares i d'aquests, els que més ho fan són els fills de peixeter o caçador." I???? Quin profit se'n treu de saber això?
Altres serveixen per poder fer generalitzacions, que si més no poden donar certa idea a un extranger que vulgui saber "com és un suec": viu en una casa o casa aparellada d'un valor de 1 320 000 corones i condueix un Volvo gris metàlic de l'any 1999.
Enfí... si més no és graciós llegir-ho, potser ajuden a guanyar alguna partida del Trivial en un moment donat.
Avui també vull encetar una nova sèrie que titulo "futeses" en homenatge al curtmetratge de Jeunet que m'agrada molt. Faré un petit apunt en cada post, perque tot i ser informació innecessària, em vé de gust escriure-la. En cada apunt, escriuré alguna cosa del dia a dia que m'agrada i alguna que no m'agrada. Ja veurem quantes vegades escriuré.
Avui:
-m'agrada obrir la bústia i veure que hi ha correu per mi (sempre hi quan no siguin factures)
-no m'agrada gens esmolar un ganivet, el soroll em fa venir calfreds.
Aquí us deixo el curt, per si el voleu veure

sous

Doncs sincerament, i en resposta a l'Aigua Clara, els sous dels mestres a Suècia deixen molt a desitjar. Pràcticament no hi ha diferència entre els mestres de primària i els de secundària o batxillerat.
A Suècia no hi ha un sou mínim establert estatalment sinó que els sous mínims es negocien i es fixen en els convenis col.lectius, de manera que són diferents per cada professió.
El sou mínim d'un mestre és d'aproximadament 19.800 corones (1euro= 10,37 corones avui) brutes mensuals. Aquí a Estocolm el sou mitjà d'un mestre amb experiència de 10 anys és de més o menys 25.000 corones.
A més, hem de tenir en compte que els impostos aquí són bastant més elevats que a Espanya, tant els directes com els indirectes.
Si et llegeixes l'informe del panorama de l'educació el.laborat per la OCDE (el Ministeri d'Educació espanyol publica un resum) podràs veure una gràfica amb els sous mínims i màxims dels mestres dels països membres. Espanya es troba en la 7ena posició (de més a menys sou) i Suècia en la 20ena! S'ha discutit molt aquest tema perquè hi ha una teoria que diu que la falta de respecte al professor va directament relacionada amb el sou que cobra. Per exemple a Alemanya la professió de mestre té molt més prestigi que aquí (i estan a la 2a posició del rànquing).
Jo tinc la sort de tenir un marit amb una vocació que està ben pagada, sinó no estaria ni molt menys vivint com puc fer-ho a l'actualitat. Per descomptat, amb el meu sou, impossible!