Reflexions sobre l'escola (1)

En la nostra societat hi ha alguns àmbits sobre els que tothom es permet comentar, criticar i opinar. Un d'ells és la política -força normal si realment la democràcia funciona com a poder del poble-, l'altre és el futbol (no hi entraré) i un tercer és l'educació. Aquesta última entesa com l'ensenyament de coneixements a nivell institucional. Dit d'altra manera: l'escola.
Probablement perquè tothom hi ha passat i per tant en té una experiència a nivell d'alumne i en recorda quelcom, la gent es creu capacitada per aconsellar com s'hauria d'ensenyar a l'escola. En general, tothom es decanta per creure que el millor sistema és el que hom ha viscut. Són típiques les frases del tipus "els haurien de posar més deures" o "a la seva edat jo ja em sabia totes les taules de multiplicar de memòria" o encara "tant fer plastilina i no aprenen l'ortografia".  I com aquestes tantes d'altres que segur que haureu sentit o, fins i tot, formulat alguna vegada.
L'escola ja fa temps que ha -o hauria de- deixat de ser un lloc on els coneixements s'emboteixen al cap de l'alumne perquè després els vomiti en un examen. El mestre no és aquell que arriba i comença a dictar un text que els alumnes hauran d'aprendre de memòria. Però el mestre tampoc ha de ser aquell que ho deixa tot en mans de l'alumne que ja s'espavilarà sol a buscar la informació. El mestre és un instrument més per ajudar a l'alumne a trobar el coneixement: guiant-lo, mostrant-li el camí i ajudant-lo a comprovar per ell mateix com són les coses.
Ja fa un segle que gent com Dewey o Vygotskij van considerar que els centres d'ensenyament havien de preparar els nens a ser ciutadans i el més important: a entendre com s'aprèn el que s'aprèn. Pràctica i teòrica estrictament lligades. L'objectiu no és aprendre un coneixement sinó també aprendre com arribar fins a aquest coneixement.
Darrera un sistema pedagògic, en general homogeni a nivell d'ensenyament públic, hi ha molts estudis que justifiquen la seva aplicació. Els mètodes no es trien perquè sí; s'ha demostrat quins són els més eficients i quins no serveixen per res. Lamentablement sovint també hi ha condicionants polítics, ideològics i econòmics darrera certes decisions de com s'ha d'ensenyar i d'això en tenim tristes mostres ben recents (llei Wert i altres).
Un investigador americà (Hattie) s'ha dedicat a fer anàlisis de més de 900 meta-anàlisis sobre quins factors són els que més influeixen a l'hora d'aprendre. Entre ells en destaquen tres: bones relacions entre mestre i alumnes, les altes expectatives del mestre sobre els alumnes i el "feed-back" que reben els mestres sobre el seu mètode. Per contra, hi ha altres factors que afecten negativament l'aprenentatge: les llargues vacances d'estiu, les classes amb barreja d'edats o el quedar-se castigat més temps a l'escola. Òbviament això és una simplificació d'un estudi molt complexe, però és per donar-vos una idea del que pot influir o no a l'hora de transmetre coneixements.
El tema de les vacances estiuenques és, penso jo, un fet a tenir molt en compte. Ja hi ha països on s'han reduït i on les vacances escolars estan més repartides al llarg de l'any (Regne Unit, Suïssa, França, Alemanya). Penso que en la nova Catalunya aquest tema s'hauria de revisar si volem que les noves generacions pugin amb un alt grau de preparació. Gairebé tres mesos de pausa és una aberració que no ajuda a ningú: ni a alumnes, ni a pares, ni a mestres. Entre altres coses, també agreuja les diferències socials: nens de famílies amb recursos, cert nivell d'educació i inquietuds intel·lectuals seguiran aprenent durant l'estiu mentre que els que pertanyin a famílies amb menys recursos, menys educació, etc, no avançaran en coneixements. Com ja he dit alguna altra vegada, les vacances es van establir quan els nens havien d'ajudar al treball del camp. En la nostra societat no hi ha cap més justificació que la del descans (a qui tothom té dret) i si m'apureu, la calor. La calor és una bona excusa però s'acaba ràpid instal·lant aire condicionat, igual que als hospitals i les oficines de l'administració pública.
Ja us adverteixo que aquest tema continuarà en altres posts, tan bon punt tingui temps per dedicar-hi.

què fer?

Divendres vaig tenir l'últim examen. Dissabte vaig córrer la cursa a la que m'havia apuntat amb una amiga catalana que també viu per aquí i després vam dinar molt a gust a casa seva amb tota la família, perquè el parc (enorme, amb bosc, prats, llacs) on vam córrer és molt a prop. Va anar bé, la gràcia era que es feia per recollir diners per la investigació contra el càncer. Jo, sobretot gràcies a un donant anònim que va posar-hi un pessic molt gran, he arribat a les 140 lliures, tot i que encara hi ha alguna gent més que n'afegirà (o això m'han dit).
Estic contenta perquè últimament puc córrer 5 km a un bon ritme. Les cames no em fallen, les ganes tampoc. El que més em costa és el respirar. Per poder seguir corrent, haig de parar al cap dels 5km i caminar per recuperar un pols més o menys estable. La fita seria fer-ne 10, i ara que comença a fer bon temps intentaré superar-me. Poc a poc allargaré la distància i aviam fins quan arribo, perquè alguns dies, el genoll dret se'n ressent. Sempre és la cama dreta la que em porta problemes: el taló, el nervi ciàtic... Però com que no veig que empitjori quan corro (o faig altres esports), doncs segueixo.
Ara tinc tot l'estiu per endavant: cap obligació a part de les familiars i el voluntariat al museu un cop per setmana. De sobte tinc tant temps que no sé què fer. Moltes idees però a l'hora de dur-les a la pràctica, les hores em passen volant i el més calent a l'aigüera! El que és segur és que puc llegir els llibres que em vinguin de gust enlloc dels obligatoris del curs!
La pena és que les nenes no acaben l'escola fins el 17 de juliol, o sigui que tampoc podem tornar abans cap a casa (on el jardí necessita molta mà) o cap a Catalunya. Intentarem doncs aprofitar al màxim el temps que ens queda a Anglaterra.
Dissabte anirem a un lloc molt especial -sobretot per la Júlia- però com que és una sorpresa, encara no n'escriuré res. Ja us ho explicaré quan tornem.

cap al Nord

Avui toca crònica de viatge. Aquesta vegada, aprofitant que les nenes tenien vacances escolars (ara ja no en tindran més fins al 19 de juliol) vam marxar divendres al matí cap a Escòcia, concretament a Edimburg. El camí d'anada el vam fer per la part oest de l'illa i ens vam parar a Cheshire i al Lake District (Cumbria). El de tornada, el vam fer per l'est i vam parar a Yorkshire, tant a la costa nord com a l'interior. Vam arribar a casa dimarts a la nit o sigui que han estat uns dies apretadets, amb molta activitat però que han condit de valent. També hem tingut sort amb el temps: no ens ha plogut cap dia!
Edimburg és una ciutat molt bonica, tot i que després de Londres és on més turistes he trobat a Gran Bretanya. Allà ens vam trobar amb uns amics de l'època Erasmus i ens van fer de guies, cosa que s'agraeix. Entre altres llocs, com que la Júlia és una fan del Harry Potter, vam anar al cafè on la J.K. Rowling va escriure la primera entrega de la sèrie, quan era una total desconeguda. Als propietaris els ha tocat la loteria perquè és lloc de peregrinatge dels entusiastes d'aquests llibres. Us deixo foto del  lavabo, plena de gargots adreçats a no se sap ben bé qui.
Amb aquest viatge ja són 23 els llocs del National Trust que hem visitat en el que portem d'any i costa de dir quin ha sigut el millor. Em sembla que tot i haver mencionat aquesta entitat en altres posts no he explicat mai en què consisteix. Un dia, quan ja hagi acabat tots els exàmens, n'escriuré un.
Penjo algunes fotos, aviam si us entren ganes de visitar Escòcia o Anglaterra!

Tatton Park, primera parada

lavabo al cafè The Elefant House

Castell d'Edimburg

Lake district, Aira Force

Castell de Dunstanburgh al nord-est d'Anglaterra

al costat del mateix castell

Whitby (costa nord-est)

Abadia de Whitby

Fountains Abbey, jardins aquàtics. Darrera parada

Fountains Abbey

És al vespre que hi veig clar

J.V. Foix va dir "és quan dormo que hi veig clar". A mi em passa una mica el mateix, tot i que potser
modificaria una mica la frase, perquè jo hi veig clar quan sóc a punt d'adormir-me, o als vespres quan ja tot està tranquil. És llavors quan em poso a "escriure" mentalment, amb els ulls clucs i reflexionant sobre temes que durant el dia no tenen cabuda. M'adormo pensant frases, descrivint les imatges que apareixen a vegades lentament, sovint més ràpid del que voldria. Al matí, però, la majoria d'idees ja s'han volatilitzat.
Per això em costa trobar el moment i la inspiració per escriure al blog: en part perquè tinc altra feina, en part perquè quan tinc temps no sé què escriure.
La setmana passada vam estar als Alps suïssos. Vam gaudir d'un temps i un paisatge fantàstics, unes pistes que no te les acabaves i uns àpats més cars del que realment valien. Les nenes s'ho van passar estupendament amb les seves cosines i nosaltres, els grans, contents de veure-les felices però una mica estressats per la logística dels cursets, dels colors de les pistes, dels diferents nivells, de qui es queda amb qui, etc.
I un cop retornats, les fulles de les tulipes comencen a treure el cap, sobrevivint, tot i la neu que encara va caure aquest cap de setmana.

any nou

Quants dies sense escriure! Ahir vam tornar de Barcelona i no vam trobar ni una mica de neu. Em sembla que és la primera vegada des que sóc aquí que fa un hivern tan "càlid". Però segons el diari, a partir de demà comencen a baixar les temperatures i diumenge nevarà. Ja va bé, així podrem esquiar, jugar una mica i mantenir-nos en forma fent anar la pala! ;-)
Hem passat uns dies molt agradables en familia i amics i no hi ha hagut res especial a destacar.
L'única cosa que m'ha cridat l'atenció ha estat això de les cigarretes electròniques: botigues que han sorgit com bolets (com les immobiliàries de fa 10 anys) i gent fent servir aquests artilugis que jo no havia vist mai. Aquí a Suècia, no n'he vist ni una d'aquestes botigues! I per primera vegada, ahir a l'avió van informar, com sempre, que estava prohibit fumar (hi ha algú que encara no sàpiga que està prohibit fumar als avions???) però van afegir que tampoc es podien fer servir aquestes cigarretes electròniques... Que potser produeixen interferències? No ho sé ni m'interessa, la veritat.

Venècia

Ahir vam tornar de la nostra escapada a Venècia, on vam cel.lebrar l'aniversari de l'Elna i el meu.
És una ciutat molt especial, bonica i diferent. Tot i que el temps no ens va acompanyar massa, hem passat uns dies molt agradables.
Em sembla però, que mai havia estat en una ciutat amb tants turistes, i això que no era temporada alta! No em vull ni imaginar com deu estar als mesos de juliol i agost!
Els grups més grans de turistes eren nord-americans (molts fent una pausa de creuer pel Mediterrani) o japonesos, però també xinesos i russos. Com sempre, vam sentir alguna conversa en català i alguna en suec, però poca cosa.
Normalment quan anem a visitar llocs intentem passejar per carrers més apartats del nucli turístic, que és on se solen trobar restaurants i botigues més pels habitants de la ciutat/poble que pels turistes, però haig de reconèixer que a Venècia ha estat difícil, potser també més perquè anàvem amb les nenes que no aguanten tant caminant.
Realment em sorpren que totes les botigues de souvenirs puguin sortir rentables quan són una al costat de l'altre i venen exactament el mateix: sobretot vidre de Murano i màscares (la majoria fetes a Xina i de plàstic si no vas a una botiga artesanal), però també unes quantes especialitzades en papers pintats a mà i objectes diversos de papereria. I no és que s'amunteguin només en un carrer, hi són a tot arreu i la veritat és que embafen. Als restaurants de la zona més turística, al voltant de la plaça San Marco, pràcticament només hi treballen homes vinguts de Sri-Lanka, Indonèsia o altres països asiàtics.
Segons el gondolieri que ens va fer la visita obligada pels canals (50 minuts = 120 eur!) està tot controlat per la mafia xinesa i la russa, que a més, compren edificis sencers que cap venecià es pot permetre, fent pujar els preus. Fa certa tristor veure cases i cases tancades i quasi en runes. La majoria de gent viu a Mestre, que és la ciutat a les afores i on poden permetre's pagar un lloguer o comprar un pis. Espero que això no arribi a passar mai a Barcelona!

Aquestes eren fetes artesanalment a la mateixa botiga

viatge al passat i al futur

Ja tornem a ser a Suècia, molt fred no fa: -1 C aquest matí. Alguns dies dels que no hi erem, van arribar a temperatures positives, el que va fer que gran part de la neu es desfés, però no tota, de manera que ara davant de casa hi tenim una pista de gel. Avui ha tornat a nevar.
Hem gaudit d'uns dies molt bonics per terres catalanes i sempre costa tornar a la rutina. Demà haig d'entregar un treball i el més calent és a l'aigüera...

Dijous vam decidir fer una visita cultural per Bcn amb les nenes. Volíem entrar a la Sagrada Familia, que m'han dit que ha millorat molt. Un cop allà, no quedaven entrades per aquell dia. Així doncs, ens vam contentar en veure-la des de fora, però com que feia un dia esplèndid, ens vam apropar fins al Parc Güell i de pas vaig ensenyar a les nenes la casa on vaig viure els meus primers 20 anys (vista exterior, és clar). El més impactant, però, va ser tornar a veure l'escola. Vaig trucar al timbre pensant que potser per casualitat hi hauria algú i així va ser. Em va obrir la mestra que vaig tenir a 5è d'EGB -que curiosament segueix aquest bloc- perque justament aquell dia tenia una reunió i com si fes dos dies que ens havíem vist (en realitat deu fer 20 anys) ens va fer passar molt amablament. Vam voltar per les classes, el menjador, els replans... Quins records! Un viatge al passat com poques vegades es pot fer. Moltes coses no havien canviat i malgrat que tot semblava més petit, es respirava exactament el mateix ambient de quan jo mateixa pujava per aquelles escales, decorades, com és tradició, amb treballs fets pels alumnes, que encara aprenen a escriure en pluma (cosa impensable en les escoles sueques on els estudiants fan servir el llapis fins a l'Universitat). Em va fer molta gràcia veure que havien escrit sobre les tradicions en altres països i que Suècia hi era present.
Em fa il.lusió pensar que encara hi ha uns valors que es transmeten amb el mateix entusiasme de quan jo anava a l'escola i que a la vegada s'han adaptat als nous canvis:  aprenen primer anglès i després francès, hi ha sala d'ordinadors, tenen pàgina web... Bé, suposo que com a la resta d'escoles del país.
M'encanta que a cada classe hi hagi un pessebre fet pels nens, que encara cantin al voltant de la corona d'advent, que la reixa de l'entrada sigui la mateixa (però que el "càrrec de porta" ja no existeixi). Penso que els nens que tenen la sort d'escolaritzar-se a la meva antiga escola s'enduen una base important de coneixements i valors que els serviran molt en el seu futur (muy a pesar del ministro Wert).
En canvi, el que sí que em va fer pena va ser veure de nou com el Parc Güell està infestat de turistes, venedors ambulants i estàtues humanes. Pensar que nosaltres hi anàvem a jugar cada dia! Espero de debò que comencin a fer pagar i controlar l'aforament, però voldria que els habitants de la ciutat no haguessin de comprar entrada per gaudir d'un dels millors espais verds i arquitectònics que ofereix Barcelona.

tornada

L'Elna encara no s'acaba de situar: fa dos dies que hem tornat i encara diu "hola" a la gent que veu pel carrer (ja és poc usual de per sí saludar a extranys, però en català ja ni us ho explico!), i altres paraules barrejades enmig de les frases en suec parlant amb amics...
Es veu que aquí ha plogut bastant durant l'estiu, de manera que el jardí està frondós i hi ha molta feina, però és de la que agrada. A més aquesta setmana farà bo: de 20 a 25 C i sol i núvols. S'ha d'aprofitar perquè no se sap quan pot ser l'última setmana d'estiu en aquest país.
M'he endut de Catalunya un munt de sensacions, de sentiments, de vistes, d'olors i d'estones agradables. Records que aniran resurgint en el dia a dia, especialment quan faci presència la nostàlgia, i que es reviuran quan mirem les fotos. Hem fet un munt de coses i tot i així se n'han quedat sense fer, que hauran d'esperar una millor ocasió. Per exemple, no he pogut veure tota la gent que m'hauria agradat, però per altra banda he estat molt relaxada. En qualsevol cas, tinc matèria per anar escribint entrades, a mida que vagi païnt les impressions i la tornada se'm faci menys feixuga.
He llegit tres llibres -que probablement mai hagués comprat (per desconeixement)- escrits per "coneguts" i que m'han sorprès gratament. El primer, escrit pel meu pare i un amic, sobre metges i malalties en la història del cine, que us puc recomenar fervorosament si us interessa la temàtica. El segon, escrit per un empordanès que destil.la amor per la seva terra i que ha demostrat posseir una sensibilitat que pocs homes deixen aflorar. El tercer, que estic acabant, va guanyar un premi i per tant pot ser que sigui més conegut, sobre el caos polític i militar a la Barcelona del maig del 37. Tots tres ben diferents però de grata lectura.
També he tingut temps de llegir-ne dels de gran tirada, entre els quals, el més recomanable, "Adéu a Budapest" de Sándor Márai.

De moment, algunes fotos d'instants viscuts aquest estiu... Ja tinc ganes de comprar un zoom de debò.

més de tres setmanes...

...gaudint de les vacances mediterrànies d'estiu anuals: muntanya, mar i petita escapada a La Rioja alavesa. Malhauradament petit incident de salut que ha fet que hagi d'anar uns dies amb crosses, però res greu, només que les visites a les caves se'm van fer més pesades que el que seria desitjable.
Ens queden dues setmanes senceres abans de tornar cap a Suècia i espero que es facin més llargues que les tres anteriors que han volat!
Les fotos les baixaré un cop siguem a casa.
Per cert, no vaig veure la inauguració dels J.O., només la desfilada dels països, aquest matí, però m'han sobtat dues coses. La primera, que molts atletes africans masticaven xiclet (queda bastant lleig, la veritat). La segona, com pot ser que deixin participar a països que no respecten els drets humans dels seus ciutadans?

floretes

Demà marxem cap a Catalunya, ben d'hora al matí. Aquest any les plantes van unes dues o tres setmanes endarrerides, però per sort he pogut gaudir de les peònies i del seu flaire tan especial. L'espígol blau és a punt de florir, al blanc li falta una mica més. El rosa, com que el vaig comprar aquesta primavera (i per tant, ja crescudet) està en el seu màxim esplendor.

Peònies i cel ennuvolat

No sé si ha sigut a causa de tota la pluja, però aquest estiu hi ha molts convidats no grats al jardí. Em refereixo al purgó, llimacs, formigues i larves de tota mena. Les daines ara mateix no fan molt mal. Els que pitjor n'han sortit parats han estat tots els geranium (no confondre amb els típics "geranis" de balcó) que els han quedat les fulles com un colador. Els llimacs, de moment, entre tisorades i el granulat de fosfat de ferro, els tinc controlats, però no vull ni pensar com estaran les hostes quan tornem d'aquí a quasi 6 setmanes... Com que intento ser el més ecologista possible, no vull fer servir cap producte químic per eliminar plagues. Hauria de comprar marietes, nematodes i altres animalons que mantenen a ratlla les pestes, però ara ja hem fet tard. O sigui que lluito amb les mans, sabó, amoníac i "farina de sang".

Purgó en el sambucus nigra

Les fulles foradades del geranium

Les abelles sí que són benvingudes

Corydalis. Petita flor blava d'olor intensa

A l'espígol li falta poc per florir.

Estic acabant de llegir Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda, en una edició molt cutre, de les que regalava aquell diari que va fer fallida "L'Observador". Em sorpren que en les descripcions de plantes, llavors i altres temes botànics, l'autora mencioni moltes de les varietats que tenim per aquí dalt i que jo mai he vist a jardins catalans, i menys al costat del mar. Hi podria haver vàries explicacions. Una, -i la més probable- és que jo no he tingut l'oportunitat de veure massa jardins privats d'entusiastes catalans. Però m'en vénen al cap dues més: el clima ha canviat i per tant, certa flora ja no viu en terres catalanes, o bé la jardineria s'ha homogeneïtzat, la gent compra el mateix tipus de plantes als gardens on no hi ha massa varietat i no hi ha massa tradició "amateur" de cultivar rareses. Aquí, com a Anglaterra, la gent gaudeix ensenyant amb orgull el seu jardí als interessats. A Catalunya, em fa l'efecte que els jardins macos s'amaguen darrera els murs de les grans finques, per exemple, al llarg dels camins de ronda de la Costa Brava. Una llàstima que no siguem més generosos compartint bellesa.

desconexió

Totalment desconectada de la feina i parcialment dels estudis. Així he estat aquests dies als alps suïssos, on el temps ha realment acompanyat la nostra estada. Un paisatge preciós, cap massificació, solet, exercici... L'Elna i una de les seves cosines, encara una mica petites per gaudir -i deixar-nos gaudir- de les pistes, però ho hem de veure com una inversió: van fer una mica de cursets i tenint en conte que comencen als 4 anys, esperem que quan en tinguin 8 baixin ja millor que els seus pares. ;-)
També he pogut comprovar que generalitzant, els suïssos són fins i tot més capquadrats que els suecs, i això que viuen més a prop de l'equador que nosaltres! Fixeu-vos que subratllo la paraula "generalitzant" perquè no sóc massa partidària d'estereotipar a la gent segons el seu origen o lloc de residència, però un cert aire en l'ambient (sobretot a nivell de serveis: aeroport, restaurant, hotel) sí que es fa notar.
En tot cas, aquí us deixo algunes fotografies d'aquests dies. Ei! fetes amb l'Iphone, o sigui que la qualitat no és massa bona.

intercanvi lingüístic

No em refereixo a cap tema d' Els amics de les arts, sinó a un nou interès que ha surgit a casa. En concret, és la Júlia que està fent un intercanvi lingüístic amb una amigueta de la seva classe, la T., filla de sueca i xinès i que parla fluïdament el mandarí. La Júlia li ensenya català i la T. li ensenya mandarí. Es posen deures mútuament i per practicar l'expressió oral, fem servir el google traductor que també pronuncia les paraules. De retruc, alguna cosa també aprenc jo. Ja veurem quan dura però de totes maneres em sembla una molt bona iniciativa, sobretot perquè prové d'elles mateixes i per un interès genuí. El que comentava l'altre dia sobre l'autonomia de l'aprenentatge. Aquí podeu veure els deures que li havia posat la Júlia a la T. i que jo sense voler vaig ficar a la rentadora (eren a una butxaca interior de la bossa). Observeu que d'escriure català la Júlia encara no en sap massa, sobretot perquè les vocals en suec no equivalen als mateixos sons que en català. D'aquí que hagi escrit "fla" en lloc de "flor" i a sobre, la T. ha canviat l'ordre de les lletres i acaba siguent "fal"...;-)

El Salvador deia que li semblava necessari que hi haguessin deures perquè els nens s'acostumin a ser responsables. Entenc a què es refereix però crec que hi ha altres maneres de fer-ho, que no s'han de perquè limitar a exercicis escrits o si més no, podrien ser molt més oberts. Per exemple, les presentacions davant la classe que ensenyaven al programa de la setmana passada. Això es podria extrapolar a altres activitats. En fi, no seré jo qui em posa a donar lliçons de pedagogia, però penso que hem de sortir de l'actitut "abans era millor", "ara els nens no aprenen res", etc.

Demà marxem cap a Suïssa, a passar uns dies en familia i a esquiar una mica... Esperem que quan tornem ja no hi hagi gel que aquests dies el nostre carrer sembla una pista de patinatge! Els llacs ja han començat a desglaçar-se i mireu que bonic era diumenge!

vacances

Ara a Estocolm també tenim la "setmana blanca" que tanta polèmica ha causat a Catalunya. Aquí però, s'anomena "vacances d'esport" (blanques ho són tot l'hivern ;-)) i presenta una gran diferència respecte a les vacances catalanes: els pares que treballen (el nostre cas) poden deixar els nens al "casal" de l'escola, que és als mateixos locals i amb el mateix personal que els dies de cada dia. Altres vegades ja he explicat que aquí les classes acaben a les 13:00h i després és el "casal", no obligatori però a la pràctica la majoria dels nens hi són fins les 16:00h. (això només pels nens de 6 a 10 anys)
Tot i així, hi ha molts pares que també fan mans i mànigues perque els nens puguin tenir aquests dies de vacances, que es consideren quasi com un "dret dels infants": els envien amb els avis o s'agafen algun dia de vacances ara un progenitor, ara l'altre. Potser és perque vivim en una zona relativament privilegiada, però dels més o menys 90 alumnes que hi ha normalment, aquesta setmana en queden uns 30, a molt estirar. Molta gent aprofita la setmana per marxar a esquiar a les pistes que són més al nord i evidentment aquesta setmana és la més cara de l'any. El mateix passa amb les vacances de tardor, quan moltes families aprofiten per marxar cap a destins més càlids. L'altre dia em comentava una mare que ja havien comprat el viatge per la setmana de novembre quan tindran les vacances de tardor: 8 dies a Cabo Verde, "all inclusive", per 4 persones (de les quals 2 nens de 8 i 6 anys): 40000 corones = uns 4590 euros...
I el que no queda dit però tothom pensa és aquesta mena de culpabilitat que representa que un ha de carregar; pobra nena, haver d'estar aquí durant la setmana de vacances mentre les seves amigues estan esquiant... Això sí, si demanes 3 dies de vacances al mes de marc per viatjar cap a Suïssa (els bitllets són evidenment molt més baratos llavors) et diuen que prefereixen que els nens no es perdin "classes", però clar, no et poden obligar. Però per no ser menys, dijous les nostres aniran a casa els avis i divendres jo me l'agafo de vacances, al menys només hauran estat a l'escola 3 dies de 5.
De totes maneres, no em queixo, justament perque aquí tenim la possibilitat del casal -no gratuït però molt barat-, cosa que no teniu a Catalunya. Per altra banda, si us serveix de consol, penseu que a Franca i a Suïssa encara funcionen amb els dimecres sense escola. És a dir, els nens van a l'escola 4 dies a la setmana! Això sí que em fa flipar, bàsicament perque sovint són les mares les que han de deixar de treballar al 100% per poder estar amb els fills el dia que no hi ha escola!

Varsòvia i arxipèlag

El cap de setmana a Varsòvia va estar molt bé. Un casament diferent, amb tradicions polaques i sueques i una ciutat que val la pena visitar. Entre altres coses, vam escoltar un concert de Chopin al parc on hi ha un monument dedicat al compositor, que va ser molt maco. Al barri antic, hi ha moltes botiguetes que venen les clàssiques joies d'àmbar que mai m'han agradat, però sortosament també vam trobar una petita joieria de disseny on el Tomas em va comprar un bracalet de plata molt bonic. Si aneu a Varsòvia us la recomano. Vam poder comprovar el gust dels polacs (o els seus polítics) per les estàtues de gent important, sobretot militars, que suposo deu ser un llegat de l'ocupació soviètica.
També vaig aprendre una mica més sobre la resistència polaca durant la 2a guerra mundial i la guerra freda, gràcies al museu de la "revolta" (uprising museum). Potser per això els castellans ens anomenen "polacos"...?
En definitiva, un viatge interessant i relaxat, sobretot gràcies a que les nenes es van quedar a casa els avis. ;-)

Ahir vam tornar d'una sortida a una illa de l'arxipèlag, a casa uns amics. Entre els suecs, l'anomenat arxipèlag d'Estocolm és molt apreciat (i car). Els que s'ho poden permetre hi tenen una "caseta d'estiu" (sommarstugga), d'aquestes típiques com veieu a la foto de la dreta. I sí, és molt bonic de veure, sobretot si fa bon dia. Però l'aigua del Bàltic és tipus llac (no hi ha sal ni onades, és marró i sovint té algues) i freda. Una altra cosa que pels catalans pot sembla inversemblant la primera vegada, és que la zona està infestada de paparres que esperen pacients a l'herba per atacar les seves preses. És a dir, que abans d'anar a dormir t'has de repassar de dalt a baix per estar segur que no se t'ha quedat cap d'aquests animalets enganxat algun lloc xupant-te la sang. Més que res perquè trasmeten malalties bastant desagradables.
Les casetes de les illes no solen tenir sistema de clavegaram i en conseqüència enlloc de WC, hi ha una lletrina al jardí que tot i estar situada dins d'una cabaneta de fusta i tenir seient de WC, fot una pudor insuportable!. I no us dic res si et vénen ganes de pixar a mitja nit i està plovent!... Què voleu que us digui, entre el Bàltic i el Mediterrani, em quedo amb l'últim!

relax

Un dia de juny vaig llegir al diari que perquè les vacances realment fessin efecte havien de ser d'una durada mínima de 3 setmanes, perquè en triguem + o - dues a desconectar.
La veritat és que jo ja fa dies que he "plegat" de l'escola però la universitat encara no l'he deixada i per tant sempre tinc en ment tot el que em queda per fer. No obstant, haig d'admetre que els dies a Cadaqués em van servir per relaxar-me totalment i vaig canviar de xip, a la vegada que gaudia de cada moment, sense pensar en què faria l'endemà. Llàstima que no hi puguessim ser més dies. Però vaja, també estem molt bé als altres llocs on som, sobretot perque som amb la familia i els amics.
Ara ja només ens queden 6 dies per tornar...
El que no us havia comentat és que la feina de que us vaig parlar fa setmanes ja és meva i que començo a l'agost: donaré classes de literatura hispànica per alumnes suecs que estudien el primer curs de castellà a la universitat a distància. Em fa il.lusió perque és canviar d'ambient totalment, amb alumnes adults i en principi motivats, un nivelll més alt, etc. El que no sé com serà és això de treballar molt des de casa i no tenir tant contacte amb altre gent, perquè tot és virtual i la Universitat és a 3 hores en tren des de casa. Per sort la majoria dels altres professors també viuen a Estocolm i ens reunirem un cop a la setmana allà mateix. Una nova etapa que em fa il.lusió!

TANCAT PER VACANCES

Ja haureu notat que fa dies que no escric i és que amb la visita dels pares, les vacances i altres coses no tinc temps ni ganes de seure davant l'ordinador.
Si puc faré fotos de les flors del jardí per ensenyar-vos que maques que estan!
A l'agost comenco una nova feina i estic molt il.lusionada però haig de comencar a treballar durant les vacances per posar-me al dia. A més, també haig de fer la tesina que la tinc suuuuuuuuper retracada. Tinc la sensació de tenir menys temps quan estic de vacances que quan treballo...
Pel demés, dimecres baixem cap a Bcn i el més calent és a l'aigüera! Quines ganes que tinc de marxar la setmaneta que ens hem reservat a Cadaqués!
Si no penjo fotos no crec que escrigui en uns quants dies.

Respiro!

Sí, per fi respiro, ni que sigui breument. Diumenge vaig entregar els dos últims treballs (Unamuno inclòs) i ara, de moment, només em falta la tesina. De moment perquè a partir del gener de 2011 em tocarà estudiar 3 semestres de pedagogia per poder-me, per fi, treure'm el títol de mestra d'espanyol de secundària-batxillerat.
Però després d´aquests últims mesos m'he donat un descans abans de començar amb la tesina (que entregaré després de l'estiu). Necessito un kit-kat i fer un munt d'altres coses!
I sorprenentment està fent un temps increïble, gairabé d'estiu. Dissabte estàvem a 24 graus i lluïa un sol fantàstic, avui hi ha núvols però s'està súper bé a fora. Aviam quan dura...

la natura ajuda

Segons una sèrie d'articles al diari, hi ha estudis científics que demostren que el fet d'estar en contacte amb la natura ajuda a les persones amb depressions, estres, angoixa i altres problemes mentals a trobar-se millor. Algunes regions de Suècia financien "teràpies de jardí" perque la gent amb aquest tipus d'afeccions torni abans a la feina. Els pacients passen varies hores al dia "jardinant", i sembla ser que funciona!
El fet de treballar al jardí, removent la terra, plantant, tenint cura de les flors, o simplement passejar pel bosc aporta harmonia a l'equilibri emocional.La pena és que hi ha molts mesos de l'any en que això no es pot fer. I sobre aquest tema, l'article no deia res. Potser també val passejar-se per la neu, o patinar, o esquiar...? Ara, contacte amb la terra, poc, perque està congelada!
Personalment ja ho havia notat, em relaxa molt ser fora i dedicar un temps a les meves plantetes. L'altre dia vaig estar en un garden que era una passada. Un híbrid entre parc i botiga de plantes, amb cafè inclòs. El millor, és que venen tot tipus d'exemplars, importats de tot arreu. Vaig comprar una magnolia i un auró (arce en castellà) japonès, a part d'altres cosetes més petites. Us deixo algunes fotos, perquè us en feu una idea.
Aquests dies està fent un temps increïble, calor i tot! Les nenes s'ho passen la mar de bé jugant amb aigua, però jo poca cosa puc fer de tot el que voldria... Especialment quan em toquen nits de mare soltera. Avui l'Elna no ha fet ni migdiada, que sol ser l'horeta més tranquil.la del dia.
El pitjor però, és que tan bon punt m'absento uns segons d'on és, la Júlia ja m'està buscant. En tot moment ha de saber on sóc. Si vaig fins a la bústia o a llencar les escombraries, m'ha d'estar mirant des de la porta. A la que em bellugo un parell de metres (del porxo a la gespa, per exemple) ja m'està seguint, com si tingués una cua.
És un pal, de veritat!! I això que a la tardor ja farà sis anys. I en fa uns quants que dura la tonteria...