intercanvi lingüístic

No em refereixo a cap tema d' Els amics de les arts, sinó a un nou interès que ha surgit a casa. En concret, és la Júlia que està fent un intercanvi lingüístic amb una amigueta de la seva classe, la T., filla de sueca i xinès i que parla fluïdament el mandarí. La Júlia li ensenya català i la T. li ensenya mandarí. Es posen deures mútuament i per practicar l'expressió oral, fem servir el google traductor que també pronuncia les paraules. De retruc, alguna cosa també aprenc jo. Ja veurem quan dura però de totes maneres em sembla una molt bona iniciativa, sobretot perquè prové d'elles mateixes i per un interès genuí. El que comentava l'altre dia sobre l'autonomia de l'aprenentatge. Aquí podeu veure els deures que li havia posat la Júlia a la T. i que jo sense voler vaig ficar a la rentadora (eren a una butxaca interior de la bossa). Observeu que d'escriure català la Júlia encara no en sap massa, sobretot perquè les vocals en suec no equivalen als mateixos sons que en català. D'aquí que hagi escrit "fla" en lloc de "flor" i a sobre, la T. ha canviat l'ordre de les lletres i acaba siguent "fal"...;-)

El Salvador deia que li semblava necessari que hi haguessin deures perquè els nens s'acostumin a ser responsables. Entenc a què es refereix però crec que hi ha altres maneres de fer-ho, que no s'han de perquè limitar a exercicis escrits o si més no, podrien ser molt més oberts. Per exemple, les presentacions davant la classe que ensenyaven al programa de la setmana passada. Això es podria extrapolar a altres activitats. En fi, no seré jo qui em posa a donar lliçons de pedagogia, però penso que hem de sortir de l'actitut "abans era millor", "ara els nens no aprenen res", etc.

Demà marxem cap a Suïssa, a passar uns dies en familia i a esquiar una mica... Esperem que quan tornem ja no hi hagi gel que aquests dies el nostre carrer sembla una pista de patinatge! Els llacs ja han començat a desglaçar-se i mireu que bonic era diumenge!