República ja!

Ahir vaig mirar amb molt d'interès el programa "Monarquia o República" des del meu Ipad. Em va semblar excel.lent i penso que ja anava siguent hora que es plantegés aquest tema en un mitjà de comunicació públic: chapeau per TV3 -a excepció del que comento al final del post-!
Malhauradament, tot i ser descendent dels que van fer anar la guillotina a tort i a dret, en els dos països on he viscut més temps hi ha una anomenada "Monarquia parlamentària". Suposo que amb aquesta frase queda ben clara la meva postura vers la Institució, però per si encara hi ha algun despistat: defenso la República com a forma de govern, i per la meva terra, la República de Catalunya, evidentment. En conseqüència, la major part d'aquest post es dedicarà a carregar contra els defensors de la Corona.
És graciós veure com cada bando agafa "les panses del pastís" (expressió sueca que vol dir que s'agafa només el més bo), molt típic de la política i la demagogia.
Per exemple, el Cambó quan diu que el Rei dóna "presència institucional" o que és un "referent internacional"... Això és el que sempre diuen els defensors moderns de la monarquia i és quelcom que he sentit també aquí a Suècia. Però a part dels lectors de les revistes del cor, a nivell internacional, qui es coneix més com a referent suec: Abba, Ikea, premi Nobel o la familia reial?
Per altra banda, quasi vomito quan s'ensenyaven les imatges del concurs "qué es un rey para tí?".
L'Ansón donant dades dels països més pròspers o amb millor qualitat de vida, que la majoria són monarquies... Potser hi ha altres factors a tenir en comte, Sr. Ansón? Per exemple, que aquests països es troben a Europa, on la riquesa i el progrés industrial, econòmic -no poc sovint fruit de l'expoliació feta a altres països- és evident. Que jo sàpiga, França està millor que Espanya i ja fa més de 200 anys que van rodolar caps. Finlàndia ja fa temps que es va deslliurar de la Corona sueca, per no parlar de Canadà o Austràlia que tot i mantenir la figura de la Reina d'Anglaterra com una mena de "tòtem" de tribu, fa temps que se'n surten la mar de bé.
Més o menys en la mateixa línea trobem el Marquès de Sert: "hem passat 30 anys de felicitat amb la Monarquia", o Sabino F. Campo: "No todo lo que hizo Franco fue malo"
Em sembla que la qüestió clau en l'Estat espanyol és que encara està molt present el referent de la Guerra Civil i per descomptat la dictadura franquista. Aquesta tendència a mirar enrera enlloc de cap endavant és el que ens perd.  Molts dels que defensen el Rei ho fan perquè creuen que va salvar Espanya durant la transició i especialment després del 23F. No ens enganyem, jo no dic que el Rei no optés per la millor solució, però és evident que va fer el que més li convenia a ell i a la seva familia. Només calia mirar al seu voltant i veure com vivien els seus semblants a la resta d'Europa. Crec que la frase que van escriure al programa ho deixa ben clar, va ser "Monarquia a canvi de democràcia". No hi havia cap més alternativa i crec que per les circunstàncies historiques i socials del moment era la millor alternativa. Ara bé: d'aquí a que se li hagi d'agrair in eternum a ell i tota la seva descèndia, hi va un bon tros. Han passat quasi 40 anys i ja va siguent hora de fer canvis.
Podria escriure molt més sobre aquest tema, però no em vull allargar. Vull fer un últim incís sobre una qüestió que potser molts heu passat per alt veient el programa: l'única dona que apareix entrevistada sobre el tema és una periodista de revista del cor. Vomitives també les imatges fetes per entendrir-nos i distreure'ns dels problemes reals del país. Amb aquest fet, TV3 reforça la imatge de que l'únic que preocupa a la meitat femenina de la població -respecte a la Monarquia- és quin vestit portarà la Leticia o si els nens són prou rossets. Perquè no intervé cap dona intel.lectual, política o periodista seriosa? En aquest aspecte, un punt negatiu pels productors del programa. Per la resta, enhorabona!