Identitats

Un dels llibres que m'estic llegint ara és "Identitats assassines" d'Amin Maalouf. De moment m'està agradant molt, probablement perquè em toca d'aprop, com per altra banda a tots vosaltres. Dic tots vosaltres perquè en la nostra societat (no només l'occidental) hi ha -i hi ha hagut des de temps immemorials- una tendència a etiquetar la gent, segons criteris diversos. És com si el nostre cervell necessités classificar a les persones (de fet a tots els sers vius) per poder entendre, ubicar, endreçar -o com li volgueu dir- el nostre entorn i fer-lo més comprensible.
Abans era des del naixament, ara des de la 15a setmana d'embaràs, és on ja comença la nostra identitat: nen o nena? I si algú resulta que és hermafrodita, ja se'ns trenquen els esquemes. Però no s'acaba aquí, no seré tan simplista (tot i que en les pàgines que porto llegides aquesta categoria en Maalouf encara no l'ha esmentat).
Com bé diu l'escriptor, la identitat de cadascú sol venir relacionada amb la pertanyença a un grup, que al seu torn, dependrà de la llengua, la nacionalitat, la religió, els interessos que un pugui tenir, etc... Alguns, com sabem, pesen més que altres perquè hom s'identifiqui o l'identifiquin. Però també hem de pensar que aquestes pertanyences poden ser combinades de moltes maneres i no cal que entri en detalls.

L'altre dia la Júlia em va preguntar: "Mare, jo sóc sueca?". Si partim del concepte que tenen molts dels habitants d'aquest país, la resposta seria NO: "no filla, no ets sueca. Ets mig sueca, una quarta part catalana i una altra quarta part francesa". És clar que si miro una mica més amunt en el seu arbre geneaològic, trobaré que també té una part de belga, una de lapona i vés a saber si no n'hi hauria alguna de jueva (els nassos per la meva part paterna en serien una bona prova).
Ara bé, què és ser suec/a? És tenir un passaport suec? És haver nascut aquí? És tenir ambdós pares de nacionalitat sueca o n'hi ha prou amb un? És parlar la llengua fluidament?
La meva resposta, no sé si la més correcta, va ser: "Tu et sents sueca? Doncs ets sueca. I si també et sents catalana, doncs ets sueca i catalana."
Com que aquí la majoria de gent no sap què és Catalunya ni el català, quan s'ha d'etiquetar algú que diu haver nascut a Barcelona, de mare també nascuda i educada a Barcelona, aquest algú és espanyol i parla evidentment castellà. I les meves filles han d'anar clarificant que no, que elles parlen català, a més del suec. I creieu-me que hi ha molt cap quadrat per aquest món.
I jo, "què" sóc?