Mestres

Ahir vaig veure per primera vegada el que sembla un programa d'emisió regular a TV3: "Mestres". Haig de dir que em va agradar molt i per vàries raons, tot i que també diré un parell de cosetes negatives. Aspectes positius:

1. Sitúa als mestres i als alumnes a la posició que es mereixen dins la societat.
2. Mostra alguns exemples reals.
3. És un espai per fer escoltar la veu dels qui sovint no ténen cap més lloc per fer-se sentir.

Respecte al primer punt, penso que és molt important adonar-nos del potencial i el poder que tenen els mestres, tant de primària com de secundària. Ja fa anys que es debat el paper que han de tenir, com s'ha d'encaminar l'ensenyament, etc. No sé com serà aquest debat a Catalunya, però a Suècia cada 2x3 s'estan fent canvis des dels plans d'estudi de la carrera de magisteri, fins al sistema d'avaluació dels alumnes, passant per la gestió de les escoles. El pitjor del cas és que tothom es creu en dret de ficar-hi cullerada. És a dir, a mi em sembla molt bé que qualsevol ciutadà pugui expressar la seva opinió sobre si funciona o no un servei públic. Ara bé, em meravella que els actors polítics -entre els quals n'hi ha molt que no han ni passat per la Universitat, començant pel Ministre d'Educació- puguin decidir quines són les matèries que s'han d'impartir, quins exàmens s'han de fer, etc. Serà perquè tenim un govern conservador, però la sensació és que estem tornant enrere en molts aspectes i el primer és la mania aquesta de voler avaluar la prestació dels alumnes medint els seus coneixements de dades o la capacitat de memòria, enlloc de promoure les ganes d'aprendre.
Ahir vaig escoltar opinions de la gent que treballa a peu del canó a Catalunya i, insisteixo, no sé com és el debat a nivell polític, però sí sé que al Parlament van convidar una catedràtica sueca que és la dona més retrògrada que he conegut mai en aquest país, (fins i tot em sembla que és de l'Opus). Com sempre, amb el nostre complexe d'inferioritat respecte als països escandinaus que funcionen tan bé, hem d'escoltar el que ens diu una persona que no coneix la nostra realitat? Que potser no hi ha entesos en la matèria en el nostre país?
Però no em vull desviar del tema. Aspectes negatius del programa:

1. Els exemples reals només són positius (ja dic que només he vist aquest capítol i potser n'hi ha que sí que els han mostrat)
2. El sistema educatiu finès és molt bo, tal i com diuen en el programa, però es van oblidar de dir que  entre altres això és perquè el sou i el prestigi del mestre és molt més elevat que en la majoria de països. Per tant, hi ha competència per entrar a estudiar magisteri, els millors ho aconsegueixen i la figura del mestre és molt respectada en la societat.
3. Hi va haver un nen que va dir "als països nòrdics hi ha 2 mestres per cada 4 o 5 nens". Per si algú de vosaltres s'ho va creure, que sapigueu que això no és cert, almenys a Suècia: fins als 8 anys, a una classe de 27 alumnes hi ha dos adults: un mestre i un "mestre de lleure" (no sé com traduïr-ho, però té uns estudis diferents i més curts). A partir dels 9 anys, un mestre per tota la classe. Però de nou, veig que és manté viva la creença de que per aquí dalt tot són flors i violes.
4. Penso que no hauria estat de més que mostressin quina estructura segueixen els nens de l'escola de les "caixes", no em crec que cadascú faci el que li doni la gana i quan vulgui.

En qualsevol cas, tinc moltes ganes de veure més capítols d'aquest programa.