Productes poma

Confesso que no acabo d'acostumar-me a la nostra "tauleta digital" (si ho he entès bé, aquest és el nom català de l'artefacte), altrament dit, en el nostre cas, Ipad.
Fa tres setmanes que el tenim i de moment les nenes (i l'avi la setmana passada quan era de visita) són les que més l'han utilitzat. La Júlia navega per youtube per veure els seus clips preferits d'algunes pel.lis, intenta tocar el piano o la guitarra o juga amb diferents apps.A l'Elna sobretot, li agrada dibuixar.
En qualsevol cas, jo el vull utilitzar per llegir articles i llibres digitalitzats que em calen pels estudis i/o la feina, sense haver-los d'imprimir ni ser davant de l'ordinador a casa, ni haver de dur el portàtil amunt i avall. Per exemple, a la biblioteca. Ja m'he baixat l'aplicació per poder també editar (subratllar, anotar, etc) els documents en pdf. En canvi, si el pdf prové d'un escanejat, no es pot editar perquè el programa no el reconeix com a text sino com a fotografia... :-(.
Per altra banda, m'irrita una mica que tota l'estona hagis d'anar fent anar el dit perquè t'apareguin els menús, o que no puguis tenir dues finestres obertes (de diferents programes/apps) simultàniament. Bé, suposo que serà qüestió d'anar practicant i mirant tutorials.
De moment a casa ja tenim dos productres "poma", ja veurem quines necessitats més ens crearem. Intueixo que la propera poma serà en forma de telèfon.

80 x 120 cm.

Aquestes són les mides de la meva finestra al Mediterrani, on en aquest cas, la mar no canvia mai d'estat. Em refereixo a la imatge que veieu a dalt, que he fet imprimir com un quadre i que ara decora la paret de davant el llit. La foto la vaig fer aquest estiu a Begur i espero que em porti un bri de llum en els matins que ja comencen a ser a força foscos per aquestes latituts.

no l'he llegit

Mal em dolgui reconèixer-ho, no conec la poesia del guanyador del Nobel d'enguany: Tomas Tranströmer.
Un poeta suec, que va néixer i viu a Estocolm, al barri d'artistes per excel.lència: Södermalm. El seu nom s'ha nombrat bastantes vegades com a candidat al premi i finalment, aquest any, l'Acadèmia li ha otorgat.
Pel que sé, la seva obra és plagada de simbologia i metàfores, però repeteixo que no l'he llegit. Ha estat tradruïda a moltes llengües, no sé si al català també, però no m'extranyaria.
Fa 11 anys va patir una embòlia que li va deixar la part dreta del cos paralitzada i la parla tocada, com a un bon amic meu moianès... Transtörmer segueix però, tocant el piano amb la mà esquerra.

...

Entre aniversaris, horaris d'escola, d'activitats extra-escolars, de feina, d'estudis, un marit a un altre continent... poc temps em queda per escriure al blog, però espero poder fer-ho ben aviat. Potser quan hi hagi les visites catalanes la propera setmana (?)

estiu o tardor?

Ara estem en aquesta fase en que la temperatura a la nit (i conseqüentment als matins i vespres) ja està per sota dels 10 °C, però que si hi ha sort i surt el sol, encara pot escalfar una mica.
Al jardí hi ha plantes que segueixen florint, cosa que a servidora li alegra el dia. Els arbres i algunes altres plantes ens recorden, però, que aviat estarà tot pelat. El terra ja s'ha comencat a omplir de fulles grogues caigudes dels bedolls, l'acer palmatum ha agafat aquesta tonalitat vermella que el caracteritza, les pomes són a punt de collita...
Us deixo fotos del que m'agrada en aquests moments en el meu jardí, ja sabeu que les podeu fer més grans si hi cliqueu al damunt. I després marxaré cap a la classe de "Zumba" que vaig provar per primera vegada la setmana passada i em va agradar molt. No sé si també s'estila a Catalunya...

Acer palmatum

calendula officinalis

cosmos amb un sempervivum darrera

geranium "rozane". Floreix tot l'estiu i fins ben entrada la tardor!

pomes a primer pla, plantes d'ombra al rerefons

hortènsia

Platycodon grandiflorum

No sé el nom d'aquest trèbol però m'agrada el contrast

Alcea rosea alba

Budleja o arbust de les papallones, fa molt bona olor!

coses de la burocràcia

Notícia: "Senyor ha de demostrar que no li ha crescut la cama"

Resulta que fa 10 anys van haver d'amputar una cama a un senyor de Skellefteå, però cada 3 anys ha d'anar a que li mirin per poder continuar tenint dret a l'aparcament per minusvàlids. El metge ha d'escriure en un paper que segueix sense cama.

No comments.

Bon cap de setmana!

Parc de les cireres

De cirera no n'he vist encara cap, però aquest és el nom que li han posat al parc -inaugurat a l'agost- que ens queda més a prop de casa, seguint el tema dels noms dels carrers, que tots responen a algun arbre, planta, fruit o flor.
Un parc infantil que ha trigat molt en fer-se realitat però del que finalment en podrem gaudir esperem, uns quants anys. És a uns 300 metres de casa, en una zona on ara estan edificant 32 pisos distribuïts en casetes adossades, (és a dir, que no semblen pisos).
El que m'agrada del lloc és que a part d'haver-hi equipament innovador pels nens i  nenes, han aprofitat l'espai inicial -un bosc- i han mantingut una harmonia en el conjunt. Han deixat un tros de bosquet, algun dels arbres en la zona de gespa i plantes, algunes soques que es fusionen amb l'espai lúdic, etc.
No falten els típics gronxadors, però també hi ha casetes i animals de fusta i un munt d'elements per grimpar, escalar i fomentar el sistema motor dels petits.
A més, han pensat també en els acompanyants dels principals usuaris! Hi ha un banc-gronxador (foto) i bancs amb taules, sota de pèrgoles on potser mentre la mainada juga, un/a podrà tenir un lloc per pendre's el cafè o llegir una estona (bé, em sembla que per això encara ens falta un o dos anyets més).
Enfí, us en deixo algunes fotos, fetes amb la càmara compacta i per tant no tan maques com una voldria. Si en voleu veure més ho podeu fer aquí (entrareu a la pàgina de l'empresa paissatgística a la que se li va encarragar el projecte).