divendres, 23 de maig del 2008

Elna i altres casualitats

A vegades no passa res interessant en dies o setmanes i de cop en un sol dia hi ha un munt de coses a explicar. Ahir va ser un d'aquests dies.
Primer vaig anar a casa els sogres a cel.lebrar l'aniversari de la meva cunyada. Un cop alla, em van ensenyar un article d'una revista que solen llegir ells, sobre una noia catalana resident a Goteborg, la Tonia Tell. Lo curios es que les seves llengües maternes eren com les meves: catala, castella i frances. La seva mare es belga (la meva francesa) i el seu pare catala (com el meu). Tambe va venir a viure a Suecia per amor, esta casada amb un suec. A part d'aixo, l'article parlava del cafe que ha muntat la Tonia, Språkcafeet, es a dir, el cafe de les llengües. Es una idea molt bona: un lloc de trobada per a que la gent interessada en llengües es pugui trobar. S'organitzen taules on es parla en diferents llengües i tothom hi es benvingut: els que volen practicar, els que tenen la llengua com a materna, etc.
Un cop a casa i en obrir l'ordinador em vaig trobar un mail del pare on em deia que en J.J. Isern m'informava de que l'autora de "La maternitat d'Elna" (a l'anteriro bloc vaig escriure sobre el llibre en aquest post), Assumpta Montella, estava intentant reunir les 70 nenes catalanes que es diuen Elna per fer una foto i regalar-li a Elisabeth Eidenbenz (responsable de la materniat) que fa 95 anys aviat. Em va fer molta il.lusio i vaig correr a escriure-li un mail a l'Assumpta per explicar-li que tinc una filla que es diu Elna i enviar-li una foto.
Un cop fet aixo, vaig obrir el meu bloc i em vaig trobar amb un comentari de la mateixa Assumpta, informant-me de la trobada! Que fort, no? Podeu llegir el seu bloc, on hi trobareu molta mes informacio.
Déu n'hi do la de links que hi ha en aquest post! :-D

4 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola Anna, avui mateix he tingut a les meves mans la revista amb l'article del språkcafeet de Goteborg i m'ha cridat l'atenció!

Anònim ha dit...

Carai! Més casualitats! Realment lo de l'Elna és fort, llàstima que no hi pogueu ser...

Anònim ha dit...

Les casualitats no venen per si soles...Tota aquesta història es molt maca com tambè ho es el teu jardí que es dona goig de veure.

La mare i jo hem cel·lebrat els 38 anys de matrimoni i com ja saps hem estat a Sant Feliu de Guixols. 38 anys son molts anys i també es molt bonic poder-los cel·lebrar. La gent no es coneix per casualitat. A nosaltres la casualitat, de moment, ens ha durat 38 anys i espero que siguin molts més.
Una abraçada

Anònim ha dit...

ja es sap...les coïncidencies no existeixen, quan una cosa ha de pasar, les portes s'obren, però fa gracia veure com passa, i a mes varies a la vegada.