divendres, 10 d’octubre del 2008

una setmana mes

Tothom esta histeric pel tema de la crisi financera, pero a mi no em preocupa especialment. Sort, perque amb la meva personalitat obsessiva nomes em faltaria preocupar-me tambe sobre aquest tema!
Dimecres vam anar amb tot l'equip de profes de 8e a una conferencia sobre com evitar els conflictes a la classe. Molt interessant, un tio molt dinamic i divertit. Pero mentre erem alla (la conf. era al centre d'Estocolm) van passar coses a l'escola... Tipic, no? Un dia que marxem i tot trontolla. Be, tot no pero Deu n'hi do. Resulta que un grupet d'alumnes imbecils, permeteu-me l'expressio, s'havien dedicat durant la classe d'angles a llancar trossets de goma a en P., un altre alumne de la mateixa classe. En P. ha vingut nou aquest curs, a la seva anterior escola ja va ser victima de "mobbing". El primer dia vam tenir una xerrada amb ell i la mare on ens van explicar una mica la situacio. Ja amb el primer cop d'ull t'adones que hi ha alguna cosa especial amb en P.: en la seva mirada, en la seva manera de parlar...A mes, fisicament no es massa agraciat, sobretot a causa del seu pes. Pero es un bon noi, que no vol mal a ningu. Es introvertit, sovint va sol pero tampoc busca companyia. De totes maneres, estavem contents perque haviem vist que sovint parlava amb en J i el M, dinaven junts, etc. Necessita tranquil.litat durant les classes (qui no?). Si algu el molesta va aguantant fins que arriba un dia en que explota. I aquest dia va ser dimecres. Nosaltres sense enterar-nos en, pero el grupet d'imbecils ja havia estat emprenyant-lo des de ves a saber quan. I a en P. li va agafar un "atac", es va posar a plorar i a cridar contra els que el molestaven. La mestra va intentar calmar-lo sense aconseguir-ho realment, de fet en P. estava com fora de sí, no se'l podia contactar. El director va trucar als pares de tots els involucrats i es va decidir que com a castig, l'endema els culpables estudiarien en un altre edifici amb un dels mestres. A part, les xerrades corresponents. Despres va resultar que hi havien mes "mobbistes" i tambe se'ls va assermonar. I com acostuma a passar en aquests casos, els imbecils en qüestio, son alumnes que tenen problemes ells mateixos i que fins i tot han estat victimes d'algun tipus de "mobbing". Han d'anar a buscar la persona mes feble del grup per poder venjar-se del mon.
Malhauradament, no crec que aixo acabi aqui.
Per sort la setmana que ve i la següent, els alumnes de 8e son fora. Fan el PRAO, que es un programa al que estan obligats tots els suecs d'aquesta edat: han d'anar a fer practiques a un lloc de treball. Cadascu en un lloc diferent, amb horaris laborals i a currar una mica en serio. Ho trobo super be!
Us deixo que m'haig de conectar a una conferencia amb la Uni.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, déu ni dó! Pobre nano... A mi sempre m'ha fet molta pena aquest tipus de persona. La llàstima és que normalment els "imbècils" no escarmenten fàcilment.

Anònim ha dit...

Mobing a les aules, mobing a la feina, crisi econòmica...Com per portar fills al mon.

Kuroi Neko ha dit...

Sembla que quan ets adolescent et tornes idiota perdut. No sé perquè, però passa.
Ho comprovo cada dia jo també. I no és qüestió ni de nacionalitats ni de cultures. Passa a tot arreu. Quina merda!
Això després crea persones insegures i amb grans complexes...

aigua_clara_