Després de que m'insistissin (el meu marit i el meu pare deien que era important, tot i que jo passaria de tot) vaig fer els tràmits per registrar a l'Elna a l'Embaixada. Avui he anat a recollir la carta certificada que contenia el llibre de familia. La secretaria del Registre Civil que deu ser una espanyola "de ahínco" ha escrit la lletra "y" entre els cognoms de l'Elna, quan a la pàgina de la Júlia (inscrita a Barcelona) estava perfectament escrita la lletra "i". A més, ja se sap que és una característica de identitat catalana i que els castellans no n'escriuen cap de conjunció entre els cognoms! Ja sé que per alguns això deu ser una xorrada, però m'ha fet ràbia, que voleu que us digui. És com quan vivíem a Madrid i vaig anar a fer-li el passaport a la Júlia i la tia em va dir que l'ordinador potser no li deixaria posar la "u" amb accent. Serà borde la tia!?
Després, fent el treball que haig d'entregar la setmana que vé sobre l'Espanya i l'America Llatina del s.XX, llegeixo en el llibre recomenat pel curs, tots els noms de catalans il.lustres traduïts integrament al castellà (Eugenio D'Ors -encara com no han escrit De Oros-, Ramon Lulio, Enrique Prat de la Riba, Carlos Aribau, etc. Em pregunto si el tio també escriu Guillermo Shakespeare enlloc de William o Francisco Miterrand enlloc de François. Després llegeixo la següent frase "todos los nacionalismos apoyaban, y apoyan aún, sus reivindicaciones en el pasado, al que mitificaron e interpretaron de la forma más conveniente para sus intereses". Serà capullo el tio?
Enfí, només era un apunt d'una catalana irritada. Per cert, d'aquí a 3 setmanes haig de fer una exposició oral sobre un tema d'actualitat d'Espanya i he escollit "La realidad plurinacional y lingüistica de España". ;-)
Per cert, ningú m'ha fet cap comentari en l'anterior post: no sé si és que el tema no ha suscitat interès o si és que no l'heu llegit. No sé si escriure la 2a part...
6 comentaris:
Veig que la Espanya profunda no te limits ni fora del seu territori.
L'unica ventatge que tenim els catalans es que despres de tants anys ja no ens estranya res del que veiem , tot i la rabia que fa .
PERO MICA A MICA ELS HI ANEM GUANYANT TERRENY .
Si que ens intereserà, i molt, llegir la segona part del apunt "sistemes educatius"
Ànim, i pensa que som una colla que busquem els teus comentaris encara que no tinguem el costum de deixar-hi res escrit.
Anna
Ara està de moda aprofitar els corresponsals de mitjans de comunicació estrangers residents a Madrid per escriure sobre la persecució del castellà a Cat. L´últim l'ha publicat The Economist.
Parlen de la importància del "Manifiesto..." que van signar persones molt importants...
Quan es llegeixen quines són les fonts del periodista ja està tot dit F. Savater i entorn...
Costarà, costarà molt...
Hola: estic content de que ja hagis inscrit a l'Elna en l'ambaixada malgrat tot aixó que expliques... En aquest mon tenir doble nacionalitat en principi és positiu. No se sap mai el que pot passar. Per aixó jo estava molt content de que tu i els teus germans tinguessiu la doble nacionalitat, espanyola i francesa.
Quina tela! I no pots fer canviar la "y"? Fa com ràbia, no?
Per cert, sí que volem llegir la segona part!!! jejeje
Hola, Anna,
he ensopegat per casualitat amb el teu bloc quan buscava al google una farmàcia que estigués oberta dissabte a la tarda prop de casa meva.
M'hi he quedat una bona estona 'fullejant-lo' (es llegeix la mar de bé) i he topat amb una entrada de fa tres anys (25/08/2005), que m'ha despertat l'interès de seguida.
Bé, i el que vull és demanar-te un favor: em podries fer cinc cèntims del que vols dir en aqueslla entrada amb "Els estudis es basen en sobretot treballar de manera continuada, fent "investigacio", utilitzant bibliografia, etc." M'interessa molt. Sóc professora en un institut de secundària a Catalunya i intento fer a classe alguna cosa semblant al que tu sembles donar a entendre que es fa a la Universitat sueca. Aquí, com ja saps, això ho fa molt poca gent, i ens falten referents com el que tu ens podries aportar, si ets tan amable.
Gràcies i felicitats per la teva vitalitat,
Gemma
Publica un comentari a l'entrada