Per fi!

Acabo d'entregar l'últim treball d'aquest semestre! Quin gust! Durant la setmana he fet 2 examens (un de gramatica i un de fonetica) que em van anar be. I ara l'ultim treball de literatura, sobre el llibre "Cartas de amor de un sexagenario voluptuoso" de Delibes. Interessant, pero serà un gust no haver-me de passar els caps de setmana currant!

Una altra bona noticia és que m'han allargat el contracte que dura fins l'agost, la qual cosa vol dir que em pagaran les vacances escolars d'estiu!

Dimecres, coincidint amb el sopar oficial de l'entrega de Premis Nobel, vam fer amb uns amics, la nostra propia versió del sopar: ens vam posar de 21 botons, vam fer un bon àpat i vam presentar els guanyadors del premi de literatura, de medicina i de química. Cada parella es va encarregar d'una part. A mi em va tocar fer el postre que va ser un wok de fruites exòtiques (calent) acompanyat de gelat de vainilla. Molt bo i fàcil de fer. El Tomas va fer la presentació sobre Jean-Marie Le Clezio.

Va ser agradable, tot i que el meu ull encara no estava bé. De fet tampoc no ho acaba d'estar ara, segueix una mica irritat.

Aquí a Suècia ja sabeu que el Nadal i totes les tradicions que l'envolten són molt importants. Una de les coses que tot suec relaciona amb aquestes èpoques és el calendari d'advent. I no em refereixo al d'obrir finestretes o regalets, que també hi és (obviament), sinó al de la ràdio i la TV. Des de fa més de 30 anys que la televisió pública fa una sèrie diferent cada mes de desembre que s'emet tots els dies a la mateixa hora durant 15 minuts i on el desenllac final es pot veure la nit de Nadal. Petits i grans s'el miren. També hi ha una versió narrada per la ràdio, al matins a les 07:00h. A més, venen el calendari (amb finestretes) de la sèrie. Els diners recaptats són per ajudar a nens necessitats. Es una tradició molt arraigada i per molts el Nadal no seria el mateix sense aquest "julkalendern".
L'altre dia, quan passejava al vespre amb una amiga, comentàvem les diferents decoracions lluminoses de les cases que anàvem passant. Algunes molt boniques, elegants, d'altres una mica exagerades i com sempre, algunes amb molt mal gust posades sense cap gràcia o a l'estil americà de fer-ne un gra massa. I un dels avets estava guarnit amb llumetes de color groc, vermell i verd. La meva amiga em va dir que les llums en sí no li agradaven però que li recordaven els Nadals de la seva infància perque a casa seva també tenien aquestes llums. A mi també em van fer pensar en els 70 i el Reis a casa els avis de Barcelona.
Altres records però són els que em transporten a aquells moments tan especials que només es viuen quan ets petit i el temps passa poc a poc. Són records impertubables, segurament deformats i que evolucionen amb els anys, però en algun raconet de la memòria hi segueixen presents. Es desperten quan sento una cancó (per exemple la del "pobre alegre que canta i s'alegra quan Jesús és nat", la del "Pasqual que repica el timbal" o la del "Petit Papa Noël quand tu descendras du ciel"), quan encenc l'espelma d'advent, quan sento una olor que em fa pensar en la casa dels meus tiets a Franca...
I vosaltres, com recordeu el Nadal de quan éreu nens?
Gràcies pels comentaris sobre el rentaplats, veig que no estic sola en aquest tema... ;-)