Feia temps que no passava tant de fred a Catalunya i encara més anys des que vaig veure nevar al Vallès! Sort que al final vaig agafar el mateix abric que porto a Suècia en aquesta època perque si hagués agafat el de tardor, m'hagués pelat!
Avui he pogut adquirir alguns dels llibres pel meu curs, entre novel.les i llibres de text. Encara m'en falten uns quants, però me'ls hauré de comprar des d'Estocolm.
Potser us pregunteu que son les "Kellys" del títol... Quan era encara teenager (trobo que no hi ha cap bona paraula en català que abarqui aquest periode de la vida, a part d'"adolescent" que no m'agrada per ser massa sèria), la Kelly era la paraula en argot per la senyora de fer feines. Venia de la "que limpia"= queli = kelly. I tot això a què vé? Doncs que al.lucino molt de que totes les meves amigues de Bcn tinguin kellys o ajuda domèstica que és més correcte. Algunes les tenen per ocupar-se dels nens, altres per fer la feina de la casa. Diguem que les parelles que tenen professions lliberals (metges, economistes, comercials, etc) es permeten dins el seu pressupost de pagar algú per fer aquestes coses. Em sembla molt bé, jo si pugués també m'ho permetria, però a Suècia és impensable tenir algú cada dia: massa car i massa mal vist. Aquest any ens hem permès el luxe de que vingui una senyora 3 hores a la setmana i no és res que anem escampant entre els amics...
Per altra banda, penso que alguna gent es passa. Tinc una amiga que té a una russa 12 hores al dia i li paga només 900 eur. Una altra amiga treballa només 20 hores a la setmana, té 2 nenes i una dona 9 hores al dia. Aquesta no sé quant li paga, però diu que no dona a l'abast! Ostres, jo viuria com una reina si em vingués algú cada dia ni que fossin 3 hores, i això que jo treballo al 80% i a sobre estudio a la Uni...
No ho sé, a vegades penso que sovint no sabem apreciar el que tenim i que a la societat catalana encara hi ha moltes diferències de classe que fan esgarrifar una mica, i més ara, amb la quantitat d'immigració provinent de llatinoamèrica i dels països de l'Est.
3 comentaris:
El problema no és contractar la gent (en condicions potser una mica penoses) sinó que aquesta gent es deixa contractar sota aquestes condicions...
A mi també m'agrada fer les coses per mi mateixa, però és clar, encara no tinc fills i m'imagino que quan en tingui tindré poc temps lliure per a mi i potser si el pressupost m'ho permet sí que contractaria algú que m'ajudés una mica. De moment ni em plantejo tenir fills, que tal i com està el panorama ...
Un petonet i ànims,
aigua_clara:
Molta gent realment necessita una persona que els ajudi , però conec algunes families que no tots dos treballen i tenen kelly i es passen el dia de botigues . Hi ha de tot, però fa uns anys això de tenir o no tenir era quasi una questió de nivell social , o sigui que mudaba molt tenir kelly .Ara amb la crisis moltes usuaries s'hauran de convertir en kellys per subsistir i qui sap si habesin guardat el pressupost de kelly ara podrien superar el dificil estat economic .
Ho dic amb coneixament de causa .
Segurament si tinguessin les avantatges socials que teniu a Suècia potser no necessitarien kellys...aquestes coses depenen molt del pais a on es viu i de l'entorn.
Publica un comentari a l'entrada