Quina merda! Avui m’ha contactat el director de l’escola on treballo. Resulta que com que hi ha crisi, el municipi ha decidit elminar algunes places del professorat i les escoles on hi havia dos mestres fixes de castellà, han d’enviar-ne un a alguna de les escoles on hi ha un mestre amb contracte temporal. És a dir, el meu cas. Total, que un tio que en l’actualitat està treballant a una altra escola, agafarà la meva plaça. Hi ha però un punt d’esperança: aquest mateix mestre ha sol.licitat estudiar una carrera de música i per entrar-hi ha de passar una mena de càsting. Si l’agafen, demanarà una excedència i llavors podré mantenir la feina.
El director m’ha dit que estan molt contents amb mi i que la decisió no la prenen ells sinó el municipi. Almenys això recomforta...
Sabré alguna cosa al mes de juny, moment en que també sabré si he entrat a la Uni per cursar un últim any d’estudis que em donarà la titualció oficial de mestra. Si entro, no és tan greu quedar-se sense feina perquè em puc prendre un any d’estudis i no anar tan estressada. Si no entro, però, ja em puc començar a moure per trobar un altre treball...
Per altra banda, dilluns va començar la meva “nova” vida de mare soltera a mig temps. El T. ha començat en una nova empresa: la meitat de la setmana l´ha de passar a Sandviken (200 km d’Estocolm) i li han deixat un piset on dormir. L’altra meitat la passarà a casa. Total que em tocarà fer-ho tot sola (anar a buscar les nenes, que ja ho feia, fer el sopar, posar-les a dormir, arreglar la cuina, posar rentadora, aixecar-me per la nit, etc.) Una mica pal, però almenys ell pot desenvolupar-se a nivell professional i a més, cobra MOLT més que jo.
5 comentaris:
Que hi hagi molta sort amb la feina , jo tambe per feina passo dies fora de casa ,se el que es i la meva dona tampos ho porta gaire bé , però que hi farem , fan falta els diners i s'ha de fer el que calgui per pujar els fills i viure tan bé com es pugui
Vaja, quina ràbia! Però segur ue hi haurà sort i seguiràs treballant a l'escola, ja ho veuràs. Bona sort també en aquesta nova etapa que comenceu com a família! Courage!
A lo millor el que més et convé es entrar a la Uni i passar-te un any només estudiant.Anims, tot anirà be.
Doncs sembla que això de la crisitambè toca als suecs...però segur que molt menys que a Espanya.
L'altre dia deien que son els bancs escandinaus els que han posat els diners a les repúbliques bàltiques, que ara estan fatal. Mica en mica els bancs escandinaus estan perdent molt i probablement més d'un tancarà i llavors sí que la crisi afectara de plè a escandinavia. Segurament més fort que a Espanya tot i que potser es recuperaran abans...
Publica un comentari a l'entrada