Ostres, ja fa quasi 10 dies que no escric res, potser és perque no tinc res a dir o perque no tinc temps o perque quan tinc temps no recordo el que volia escriure...
Sigui com sigui, avui he recordat una parell de coses dignes de mencionar.
La primera va sobre els periodistes i la segona sobre la llar.
No sé si també us passa això de que quan en el diari s'escriu sobre un tema que vosaltres coneixeu molt bé sempre hi trobeu errades. A mi em passa sovint quan algun diari suec escriu alguna cosa sobre Catalunya: a vegades només són errades ortogràfiques, a vegades són més de contingut. Com aquest dissabte que hi havia un especial " La Barcelona de Zlatan". En general estava forca bé, tot i que tirava bastant dels tòpics o de la informació de 2a mà en plan: "el bar on solen anar els jugadors del FCB és Luz de Gas" o "les galeries chic de Bcn i on trobareu de tot és L'Illa Diagonal", etc.
L'esglai va venir quan el periodista escribia que Zlatan hauria d'apendre una llengua més o fins i tot potser dues: el castellà i el català. Aquesta última -escribia el periodista- és una llengua molt extranya que té un origen totalment diferent al castellà... Evidentment, el tio es confonia amb l'euskera. I jo em pregunto: tant costa informar-se bé de les coses abans d'escriure-les? D'on havia tret la informació aquest periodista? Quan de temps va trigar en escriure una plana sencera del diari? Potser va trucar a una oficina de turisme, potser va parlar amb un amic que havia estat a Barcelona, potser va llegir alguna pàgina web, però el que està clar és que l'home de lingüística no en té la més mínima idea. Quan li anava a escriure un mail, al cap de 2 dies, vaig llegir l'article de nou per Internet però la "desinformació" ja havia desaperagut. Suposo que algú se'm va adelantar.
La segona cosa que volia comentar: avui han vingut dues noies que faran la neteja de la casa un cop a la setmana. Són sueques i súper eficients. I paguem en blanc, gràcies a que el govern subvenciona la meitat del que costa aquest servei. Guai no? El preu net queda en 12 euros l'hora, que trobo que està la mar de bé. Quins diners més ben empleats!
Ah, i m'oblidava de dir que estic enganxada al primer llibre de la trilogia Millenium...
6 comentaris:
jajaja! Finalment hi has caigut, eh? Jo ja vaig pel tercer i ja em fa pal acabar me`l perquè sé que no n`hi ha cap més! Lo dels 12 euros ho trobo una mica car pero realment jo també els pago molt de gust (tot i que jo els pago en negre i en pago 10...). I lo del periodista la veritat és que és una mica trist, més que res que penso que algú que treballa d´això s´ho podria currar una mica més, no?
No cal ser lingüista, només cal mirar la wikipedia. Si no miren ni això estem arreglats.
Això es el periodisme de pena , que fa malbe el realment bo .
Clar que perquè hi hagin periodistes bons, sempre n'hi han d'haver de dolents!
Hi ha gent que pel fet de que una notícia surti al diari i/o la televisió ho converteixen en dogma de fe. Per la meva feina de vegades, vaig haver de parlar amb periodistes i us puc assegurar que excepte les cites literals de la resta no havíen entés res.
Vaja, serà per coses com aquestes que expliques però sempre he pensat que els periodistes són llicenciats en "tot" però en realitat no saben de res. Perquè un periodista pot parlar de qualsevol cosa, tenen nocions de tot, però realment no aprofundeixen gaire en res, i així és fàcil equivocar-se com expliques.
Parlo en general, evidentment que hi ha excepcions, eh!
Publica un comentari a l'entrada