cofoia

Dimarts vaig tornar a anar al gimnàs, tal i com m'he plantejat fer un cop a la setmana, per comencar. Aviam si endureixo els abdominals!
Diumenge al vespre em vaig deixar el telèfon inalambric a fora i va ploure durant la nit, total que la pantalla estava ental.lada i a més se sentia malament. Abans de decidir que el telefon ja estava per reciclar, el vaig anar desmuntant i vaig aixugar les peces amb secador (alguns elements, com el petit altaveu estaven ben xops) i ara funciona perfectament!
Aquestes dues coses m'han fet sentir tota cofoia de mi mateixa.

Ahir vaig tenir una reunió d'aquestes que fem amb l'alumne i pares, per parlar de com van les coses, en què s'han d'esforcar, etc. En teoria la xerrada l'ha de preparar l'alumne, que previament ha llegit l'informe que els profes de cada assignatura han fet. Bé doncs aquesta alumna, que ja vaig tenir l'any passat, és una noia treballadora però que no arriba a més. Les seves notes són bastant mediocres però tampoc no suspen res. La mare només parla de notes. Sempre que hem tingut reunió o a vegades fins i tot truca, pregunta que què és el que la seva filla ha de fer per treure millors notes... No per aprendre més, sino per tenir més excel.lents en el paper. Aquesta vegada la mare estava indignada perque segons ella jo li havia quasi promes que li posaria un notable (aquí només es posen suficients, notables i excel.lents) de castella i només va treure un suficient. El que jo havia dit era que si la nena seguia treballant bé molt possiblement arribaria al notable. Pero lamentablement els seus coneixements no arriben a tant i entre altres coses la vaig enganxar copiant a la prova de final de curs (això a la mare no li vaig dir, tot i que m'hagués agradat). Que resulta que en una escola del mateix municipi la mestra va posar excel.lent a tots els alumnes de la classe i no saben res de res i que com pot ser. Que perque som tan estrictes a la nostra escola, que només pel fet de assistir a classe i fer els deures ja hauria de tenir un suficient i blablablabla...
QUIN PAL! I pobra filla! Tipica mare que projecta les seves frustracions en la nena, que segons ella, vol ser metge i que clar, amb aquestes notes no podra entrar on ella vol, etc. A l'alumna se li endivina que vol treure bones notes per complaure a la mare, però pobreta, no dóna més de sí.
Vaig intentar explicar-li a la mare amb bones paraules que la seva filla "no hi arriba", dient-li que no tothom té la mateixa facilitat pels idiomes, per molt que estudii i que les notes les posem en funció dels coneixements, no en funció de si els alumnes fan els deures i s'esforcen. Però la dona semblava que m'estigués demanant "què t'haig de donar perque li posis excel.lent a la nena?"
Ah, i no us ho perdeu: divendres passat la noia va tornar de 2 setmanes de vacances, just un parell de setmanes després de que comences el curs!