let it snow!

Per fi la neu ens il.lumina l'existència des de dissabte! Ara sí que és hivern! Tothom espera que no es fongui d'aquí a Nadal. Els últims anys no hem tingut neu i fa pena, la veritat.
Per segon any consecotiu vam fer el nostre propi "sopar de premi Nobel" amb dues parelles més. Cada any ens tornem el plat que ens toca preparar i qui posa la casa. L'any que vé posem nosaltres la casa i preparem l'entrant i convidem al vi. Aquest any haviem de fer el plat principal i la veritat és que ens va quedar força bé, per ser la primera vegada que ho feiem. Era una recepta de lluç de riu ("gös" en suec). Si no sabeu quin peix és, no us culpo perquè jo tampoc ho sabia, ho he buscat al diccionari. De fet no crec que aquest peix d'aigua dolça es pesqui a Catalunya. En qualsevol cas és molt bo, de gust suau i de carn blanca (sí, tipus lluç), lleuger. En la recepta original s'acompanyava d'una maionesa amb cranc, però nosaltres no vam trobar cranc i ho vam canviar per vieires, i quinoa. El peix es fregia amb mantega, poca estona de manera que quedés cruixent per fora però ben tendre per dins.
Nota informativa: per si no ho sabieu, tot el que es serveix en el sopar del premis Nobel són productes suecs.
Després del sopar, a cada parella li toca presentar un dels guanyadors (els de veritat) i nosaltres vam parlar sobre la Herta Müller, la premi Nobel de literatura d'enguany. Em van entrar ganes de llegir algun dels seus llibres.
Això va ser dissabte perquè el dijous, que era el dia de la gala de debò, a l'escola teniem la nostra pròpia cerimònia que aquest any era la primera vegada que es feia. Els promotors vam ser els del meu equip (tots mestres de l'últim curs) que ens vam currar el següent projecte: els alumnes de 9è havien de:
- escriure una novel.la
-fer un moble per seure que també tingués una funció adicional
-i presentar un invent que fés que la gent gastés menys aigua.
Un premi per categoria dotat en 3000 corones (uns 300 euros) i un vol en helicòpter. Els diners i el vol, gràcies a sponsors que vam contactar, que van ser a la vegada, jurat. Nosaltres vam nominar els 10 millors i ells van triar el guanyador. Els treballs els van fer durant hores escolars. La veritat és que va ser molt interessant, tant per nosaltres com pels alumnes, i és una bona manera de motivar-los.
Bé, per avui ja no m'enrotllaré més.