Avui tinc dues preguntes sense resposta que si bé guarden concordància amb el fred, no estan relacionades entre sí.
Primer us haig de posar en situació: a Suècia els cotxes disposen d'un sistema d'"escalfament" de seients. Suposo que funciona com una manta elèctrica i fa que no tinguis fred al cul ni a l'esquena, bastant agradable sobretot quan el cotxe ha estat aparcat a l'aire lliure a -10 graus.
Aquí va la primera pregunta: Perquè només hi ha la possibilitat d'escalfar els seients del davant? (almenys en tots els cotxes on he pujat). Que potser els nens o -en el meu cas perquè la cadireta de l'Elna va en el seient de copilot- adults que seuen al darrera no tenen dret a escalfar-se el cul?
Informació necessària per entendre la segona pregunta: com us podeu imaginar per les temperatures i el temps que ha fet durant l'ultim mes, el paisatge que tenim és amb molta neu i gel. Els arbres, així com molts objectes que es troben a l'exterior estan completament blancs si no per la neu, pel gebre. Dit això; Perquè els nens que viuen a Suècia (i altres països freds) han d'experimentar en pròpia pell que si llepes alguna cosa glaçada quan estàs en graus negatius a fora, se t'enganxa la llengua al gel?
Doncs això és el que va fer la Júlia ahir. Tot i que el seu pare ja li havia explicat vàries vegades (perque ell també ho va experimentar en el seu moment) i tot i que ho havia llegit en algun conte o vist en alguna pel.lícula, la meva filla va haver-ho de provar. Una amiga seva va llepar un pal d'un fanal de l'escola i la Júlia també ho va voler fer. Resultat: al treure la llengua del metall glaçat (sort que només era la punta) es va fer una ferida. Segona conseqüència: el sopar va ser un calvari amb la nena plorant que li feia mal la llengua i no podia menjar, fent-nos mil preguntes sobre el tema, arrepentint-se d'haver-ho fet, etc.
Evidentment la primera conclusió de tot això és que no ho tornarà a fer. No obstant, una de les seves pors és que segons ella, tot i que el seu cervell li diu que no ho faci, sent certa atracció per tornar-ho a fer i té por de no poder-se controlar!!
5 comentaris:
De petit recordo que vaig adonar-me que en tocar amb els dits les parets del congelador, aquests s'hi enganxaven una mica. Llavors, segurament per saber si només passava amb els dits, vaig provar-ho amb la punta de la llengua. Efectivament també s'hi va enganxar, i em va fer una mica de mal quan la vaig literalment arrancar amb força (un trosset finet de pell s'hi va quedar enganxat!). Va ser llavors que vaig adonar-me que és la humitat o la saliva que es congela, i un hi queda enganxat. No sé perquè ho vaig provar, el cas és que les meves germanes van riure molt. Lliçó apresa, no hi he tornat mai més :)
Benvinguda de les teves vacances. M'ha fet gràcia el que expliques de la nena i el que diu en Josep. Jo no he fet mai l'experiència però encara ho puc fer...
Doncs jo trobo divertit que tinguin aquestes experiències...Ojalà les hagues pogut tenir jo de petit!!
Què n'és de divertida la teva filla! Pobreta, li pot la temptació, hehehe. Espero que se li curi la ferideta aviat...
Per cert, alguns Audi també tenen el sistema d'escalfament de cadires però és cert, només estan als seients davanters!
Feia dies que no llegia el blog i m'agrada tornar-ho a fer, perque sempre se'm dibuixa un somriure als llavis mentre ho faig. M'encanten els temes que se t'acudeixen...Diga'm ignorant pero no tenia ni idea que se't enganxava la llengua al gel i tampoc tinc cap ganes de provar-ho!
Que cómica la Júlia!!!!
Publica un comentari a l'entrada