igualtat

És ben sabut que per motius historicoculturals en la nostra societat es veu encara d'una manera diferent la relació dels infants amb el seu sexe depenent de si són nens o nenes. Per exemple existeixen noms "infantils" per la paraula penis: "tita", "pito", "titola" que a ningú li fa cosa dir a un nen, mentre que jo sàpiga, no n'hi ha cap per designar la vulva de les nenes. Quan jo era petita em sembla recordar que parlàvem del "cul de davant" (curiosament les sueques de la meva generació també l'anomenaven així). Altres paraules referents a l'òrgan sexual femení ja són a nivell adult i sovint tenen una connotació negativa.
Per altra banda, si un nen es toca el penis o se'l mira encuriosit a la gent li fa certa "gràcia", mentre que si una nena es toca o s'observa la vulva la gent se sent incòmode.
L'Elna està en aquesta edat on ha "descobert" que els nens i les nenes (i les mares i els pares) tenen atributs diferents. Observa molt i pregunta. Amb la Júlia sempre he utilitzat la paraula "vulva" però en certa manera trobo que queda massa serio, no em pregunteu perquè però si tingués un fill tampoc parlaria de "penis". Suposo que per l'educació rebuda, encara em costa parlar en aquests termes, que em fan pensar més en una visita mèdica.
Aquí a Suècia es va decidir fa uns anys que ja anava sent hora que les vulves infantils també tinguessin un nom equivalent al penis dels nens, que aquí anomenen "snoppen". No sé ben bé com va anar, em sembla que es va convocar una mena de concurs però no posaria la ma al foc. Total, que des d'uns anys encà, les nenes parlen de la "snippan" per referir-se a la vulva. I a ningú li fa lleig dir aquesta paraula.
Doncs explicat tot això, ahir em vaig quedar de pedra quan la Júlia (d'aqui a un mes farà 7 anys) em va dir que la seva amiga M. li havia dit que les adolescents havien de portar bolquer perquè els sortia sang de la snippan i que si això era veritat. Mmmmm.... com li expliques a una nena d'aquesta edat el concepte de menstruació? Em va agafar per sorpresa però li vaig contestar el millor que vaig poder i amb naturalitat: que no era cap bolquer sinó una compresa, que sí que les nenes quan els canviava el cos i s'assemblaven més a una dona els sortia sang, però només una vegada al mes.
També volia saber si feia mal o por i li vaig dir que no. La següent afirmació va ser que ella no volia que li passés això... Pobreta! Li vaig explicar que això era necessari per poder tenir fills i que no s'hi havia d'amoïnar abans d'hora. I se'n va anar tan tranquil.la a dormir.
Assumpte tancat.
Em sembla que els infants accepten d'una manera més natural del que els adults pensem, tot el relatiu a la sexualitat, i penso que és important no fer-ne un secret o quelcom del que no es parla.