cagadubtes

Els que em coneixeu ja sabeu que una de les frases que més dec haver pronunciat des de que sé parlar és "no sé què fer". No en el sentit d'avorriment o de no prendre la iniciativa, sinó com a resposta davant d'un dilema, o d'una presa de decisió. A vegades són qüestions trascendentals, com quina feina escollir, a vegades futeses com triar quins cereals compraré, contant quants ingredients de collita ecològica contenen.
Fa una setmana, per exemple, quan vaig anar a fer la compra de la setmana, em va agafar per llegir els ingredients i comparar entre marques que oferien el mateix tipus de producte. Bàsicament per acabar triant el que contenia menys sucres afegits. Us en farieu creus de la quantitat de sucre que acabem menjant cada dia! Per exemple, aquí a Suècia és difícil trobar iogurt o pa sense sucre. 
Però al què anava al començar aquest post. Em trobo ara mateix en un d'aquests moments en el que haig de valorar els punts positius (i negatius) dels dos platets de la balança per trobar l'equilibri o la solució millor.
Quan em vaig posar a estudiar "espanyol" a la Universitat sueca (no dic filologia, perquè només són tres semestres i per tant no ho considero equiparable) ho vaig fer amb la intenció de treure'm el títol de mestra que em demanaven per donar-me una feina fixa a l'escola. La idea era treure'm primer els crèdits d'espanyol (un any i mig) per després dedicar un any i mig més a estudiar la part de pedagogia que demanen, tenint en compte que ja tinc una llicenciatura de Dret (que em vaig treure a la UAB). El sistema educatiu suec exigeix que per ser mestre has d'especialitzar-te en dues assignatures. Això, pel propi bé del professor, ja que generalment les places de mestre són a un 50% de cada assignatura. Per tant, si només dónes classes de castellà, hauràs de treballar en dues escoles diferents. Enlloc de tenir un sol mestre que dóna totes les classes, en tenen 2 al 50%, normalment perquè els horaris dels grups són paral.lels. En el meu cas, podria ser mestra de castellà i -en teoria- de Dret, en la línia de batxillerat on s'inclou una "introducció al Dret".
Fins aquí, un dels platets de la balança.
L'altre platet:
Vaig començar a estudiar "espanyol" per obligació, però resulta que m'ha anat interessant més i més, sobretot pel que fa a la literatura (la lingüística no m'entusiasma), que ja fa anys que m'interessa. Per altra banda, aquest semestre he tingut la oportunitat de donar classes a gent adulta en el primer curs de la Universtitat, la qual cosa trobo molt més estimulant intel.lectualment que ser davant una colla de crios que no saben ni perquè han escollit aprendre castellà i on m'haig de passar la meitat de les classes demanant silenci i l'altra meitat explicant que hi ha paraules masculines i paraules femenines. Si vull seguir ensenyant a la Universitat, haig de fer un màster de dos anys i en principi seguir després amb el doctorat (uns 3 anys més). El doctorat a Suècia no només és gratuït, sinó que és renumerat i val com qualsevol altra feina en quant a cotització. Ara bé, i aquí vé la part xunga: les places de doctorat són limitades i ningú et garantitza que quan tu el vulguis fer, hi hagi la possibilitat. A més, segons les últimes directives del govern actual, no es pot ser professor d'Universitat si no ets "doctor" i la figura de l'adjunt o associat desapareix. En altres paraules, el màster a seques no et serveix de res: no pots ser profe de batxillerat perque no tens la pedagogia i no pots ser profe d'Universitat perque no tens el docotorat.
De totes maneres, segons m'informen alguns dels meus col.legues, això de que els mestres de Facultat han de ser doctors, és una utopia, perque no hi ha prous doctors per poder cobrir totes les places, i a la pràctica, s'ha de contractar gent sense el doctorat (o com en el meu cas, sense ni tan sols màster).

Total: NO SÉ QUÈ FER!!!!!

1)  em trec un títol per assegurar-me una feina en la que potser no em sentiré realitzada? o...

2) segueixo estudiant per quedar-me (en teoria però sense garantia) en el mundillo universitari suec?

Quin rotllo us he fotut! Més que res m´ha servit com a teràpia.