bellesa freda i sopar Nobel

És bonic passejar i veure aquest paisatge tan bonic, tot i el fred que implica. Les fotos son fetes amb el mòbil, però és que quan passejo sola tinc ganes de compartir el que veig amb algú i per això us les ensenyo...

Aquesta nit, per tercer any consecutiu, cel.lebrem el sopar del Nobel, quatre parelles i sense nens. Enguany toca fer-lo a casa nostra, tot i que sempre ens repartim els plats. A nosaltres ens toca l'entrant i farem una cosa molt sueca que no sé massa bé com explicar-la, però un dels ingredients bàsics és caviar vermell (del de veritat, no de sucedani). Ja en faré una foto perque ho veieu.
Com cada any, em toca presentar el premi de literatura i acabo d'acabar el ppt sobre Vargas Llosa. He llegit tot el discurs que va fer a principis de setmana: meitat sobre literatura i meitat sobre política. I com no, aprofita per criticar els nacionalismes. El més graciós és que diu que Barcelona li duu molts grats records i que va ser en aquesta ciutat on realment la revolució anti-franquista va poder evolucionar i on molts intel.lectuals es van poder exiliar i trobar i lluitar contra la opressió faixista. Sembla però que el Sr. Vargas oblida que gran part d'aquesta oposició era formada per nacionalistes catalans i que sense ells la democràcia tampoc hauria estat possible... I una altra cosa que sempre m'ha captivat de gent com el premi Nobel de literatura: perqué només es titlla de nacionalistes en plan negatiu als que es volen distingir d'una identitat que no els pertoca? És que el fet de defensar el castellà com a única llengua vàlida oficial -tal i com va fer aquest senyor en el "manifiesto"- no és també un reflexe de nacionalisme, en aquest cas, l'espanyol? Enfí, no em vull enrotllar amb aquests temes i intentaré limitar-me a la seva obra literaria aquesta nit.