A poc a poc...

...es va deixant entreveure la primavera i de mica en mica les plantetes i flors del jardí van prenent lloc. Cada any n'hi ha alguna més, o les que ja hi havia es van fent grans. Fa tanta il.lusió veure com aquella que pensaves que s'havia mort torna a treure el cap! Com per exemple, la Sanguinaria canadensis multiplex, que estava convençuda que havia desaparescut. També com cada temporada, amplio els meus espais amb la intenció d'incloure més varietat i color al jardí. He sembrat algunes coses que de moment no volen sortir, probablement perquè encara fa massa fred. Ahir vaig aprofitar per fer algunes fotos: flors "salvatges" (entre cometes perquè algunes sóc jo qui les ha plantat, però creixen en la part de prat del jardí) i d'altres que no ho són tant i creixen en els llocs controlats.
L'Oxalis acetosella, és una planta que sembla un trèbol i que només floreix ara al maig, que normalment creix als boscos i que és comestible. En suec l'anomenen "àcid de llebre" i sí que té un gustet àcid, sí. La trobo molt bufona, tant la flor com la planta. No sé si hi és per Catalunya... 

Anemone pulsatilla

Sanguinaria canadenses multiplex

violeta salvatge

Fritillaria meleagris

Oxalis acetosella

Primula

anemone nemorosa

Branca de prunera amb avet al fons