dimarts, 27 de maig del 2014

Carmanyola i Era digital


 


No, no parlaré de la carmanyola en l’era digital, sinó que són dos temes diferents.
La carmanyola, perquè sempre he trobat curiós que aquí quan els nens van d’excursió i han de portar el dinar de casa, el menú sol ser crêpes (més gruixudes, el que els americans en diuen pancakes i els suecs pankakor) amb melmelada de maduixa o gerds. De fet, no només és un menú d’excursió sinó el típic plat per nens als restaurants (aleshores també es serveix amb nata), juntament amb els espaguetis amb mandonguilles. A l’escola també sempre cau algun dia al semestre que toca això per dinar. Personalment no m’agrada gens com a dinar o sopar, ho considero com un postre.
Quan jo era petita, el que acostumàvem a portar a la carmanyola era arròs amb croquetes o amanida de pasta, sense oblidar les mandarines, és clar!
Respecte el segon tema, volia comentar la paperassa i burocràcia a la que un s’ha de d’adaptar quan tracta amb les autoritats espanyoles.
A Suècia, una s’acostuma a que amb tan sols dir el seu “número personal” (núm. d’identificació), qualsevol autoritat o administració pública pot accedir als registres civils. A les visites mèdiques o al dentista, només cal dir el mateix número. Si vas a fer-te el passaport, igual. I així amb un munt de tràmits que es poden fer tant per telèfon com electrònicament. Quan es requereix certa seguretat, el que està a l’ordre del dia és utilitzar la “identitat bancària” que consisteix en identificar-te mitjançant la targeta bancària (amb un aparell que es connecta a l’ordinador) i una clau secreta. Si vull que m’enviïn un certificat d’empadronament només cal que truqui o el demani per internet i me l’envien a casa per correu.
Bé, doncs ara resulta que els bancs a Espanya (i conseqüentment -de moment- a Catalunya) han de tenir actualitzades les dades del DNI de la gent que té comptes o fons bancaris. Les meves filles tenen un compte a La Caixa i per això hem de presentar els seus DNI, que no tenen. De fet no tenen ni passaport espanyol. Total, que per poder-los fer el DNI, haig de registrar-les a l’Embaixada com a espanyoles residents a Suècia. Per fer-ho, he hagut d’omplir un formulari adjuntant fotocòpies vàries i enviar-ho al Consulat. Un cop tramitat, m’enviaran un certificat de residència que hauré de presentar quan siguem a Catalunya per anar-los a fer el DNI...
I què me’n dieu del llibre de família? Quina cosa més obsoleta, per la mor de Déu! Que som a l’era digital per haver d’anar ensenyant una llibreteta pel món!
Ah! I oblideu-vos de fer res a través de la xarxa! No puc ni demanar hora per fer-los el DNI a l’estiu perquè em fan omplir dades que no tinc (domicili: no consta la residència a l’extranger).

6 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Si els que som aquí ja ens adonem que estem en un pais de pandereta ara compte com es deu veure des de fora. I això no serà tant fàcil com canviar un pancake per un arrós amb croquetes.

Anònim ha dit...

llibre de família? això encara serveix per alguna cosa? Crec que els meus pares el tenen, i suposo que deu ver alguna referència cap a mi... Però jo no tinc cap llibre de familia, això es perquè encara no he format una família pròpia? quan et cases te'l dones? quan et converteixes en pare?

xavier pujol ha dit...

Mica en mica anem avançant. Pensa que fa uns quaranta anys, en alguna fonda de Catalunya demanaven el llibre de família, o sinó no concedien habitació de matrimoni a una parella. Fins i tot a la parròquia emetien un certificat, per passar la nit de nuvis mentre no arribava el llibre.
Espero que no triguem 40 anys a entrar veritablement a l'era digital!

Fita

L'hora del tàper ha dit...

M'ha agradat saber com omplen les carmanyoles els nens suecs, que com tu dius són ben diferents a les que porten els nostres.
Ara com a postre, una crepe res a dir dins d'un tàper! M'ho apunto.

salvador ha dit...

Ja t'han enviat els papers o encara estan fent tràmits?Lo del llibre de família és una reminiscència franquista que demanaven en els hotels per veure si les parelles estaven casades. En cas contrari no podien fer un "kiki".

Teresa ha dit...

El llibre de familia m'el van fer a l'ambaixada espanyola quan va néixer en Marcel. De fet és l'únic document que tinc que certifica que un senyor i jo vam tenir un fill junts i si havia de viatjar m'el enduia. El passaport identifica però no afilia, crec.