smartboard

Una cosa que fa dies que us vull explicar és que ara a l'escola tenim unes pissarres al.lucinants. No sé si aquesta tecnologia ja s'utilitza a Catalunya, més que res perque és bastant cara. Nosaltres de moment només en tenim una per curs, en una de les 3 aules. O sigui, que no es pot utilitzar en totes le lliçons, però poc a poc s'aniran comprant noves "smartboards" (pissarres intel.ligents). Les pissarres en qüestió, estan conectades a un ordinador que a la vegada està connectat a un projector. També hi ha altaveus com podeu apreciar a la foto. A part de poder ensenyar documents i presentacions que el professor s'ha preparat en format informàtic, hi ha uns "rotuladors" amb els que s'escriu a la pantalla i sobre qualsevol document. Després, lògicament, es pot guardar a l'ordinador. Ja us podeu imaginar la feina que una s'estalvia amb aquesta ajuda. Jo, que tinc dos grups a cada curs i que per tant haig de repetir la mateixa lliçó dues vegades, m'estalvio haver d'escriure els mateixos exemples i explicacions per duplicat, com havia de fer en una pissarra normal. A més, les classes que em preparo, les puc guardar d'any per any. Ara faig moltes més presentacions de power point, que fan que els alumnes estiguin més atents al que els explico.

El problema, com ja he dit abans és que no disposo de la pissarra per totes les lliçons. Un altre problema que segurament ja haureu intuït, és que no pots deixar als nanos sols a la classe ni un moment, perquè l'artilugi en qüestió els sembla tan divertit que es posen a tocar-ho tot, busquen algun video a youtube per projectar-lo, etc. Per altra banda, quan els fas "sortir" a la pissarra a fer algun exercici estan la mar de contents! Si en voleu saber més, cliqueu aquí.

Apa doncs, aqui us deixo que em toca escriure sobre la pragmàtica i les teories al voltant d'aquesta disciplina lingüística.

reunio de pares

Avui teniem una reunio de pares a l'escola (jo com a mestra, no com a mare), pero per sort l'he pogut evitar perque tenia un seminari de la uni. Parlant de la uni, hauré d'anar en comte amb el que escric, perque el món és tan petit que resulta que un dels meus profes té un amic català (viu al Sur de Suècia) que llegeix el meu bloc (i el de la Teresa) . Sort que mai no he escrit res dolent d'ell!...
Al final, enlloc de empaperar la paret que us comentava l'altre dia, l'hem pintada d'un color rosa pujat, tipus fúcsia. Sona hortera però queda molt bé, tenint en comte que el moble serà blanc.
Ho sento, però no estic gens inspirada. Tinc un munt de feina (entre els estudis i les classes que haig de preparar) i em falta temps. Però vull que sapigueu que penso en el bloc (i en tots els que el llegiu) i que segueixo viva. ;-)

de nou

De nou divendres i de nou davant l'ordinador. El capuccino ja me l'he pres fa estona. I ara, entre el cromatisme de La Casa de Bernarda Alba i l'estupidesa d'un progama que mirava mentre dinava, li toca el torn al bloc.

El Salvador em pregunta per la crisi... Sí que s'en parla, pero afortunadament no estem tan malament com a Espanya. Es clar que per aquí adalt la gent tampoc no es va tornar boja hipotecant-se per comprar pisos a preus desorbitats, demanant prestecs per poder conduir 2 o 3 cotxes últim model, ni tampoc han anat sortint edificis com bolets en tots els trocets de terreny lliure. La crisi es nota sobretot en grans empreses que acomiaden grups de treballadors o en les ventes de camions, cotxes i aparells d'alta tecnologia. Pero jo que em pensava que baixarien els preus de moltes coses, na-nai de la Xina.

Dimarts van venir a l'escola els responsables d'un programa de prevenció del consum d'alcohol i drogues entre els joves (parlem de nens d'entre 14 i 18 anys). La part innovadora d'aquest programa és que va dirigit als pares i no als propis joves. S'han fet uns quants estudis on es demostra que és molt més eficac informar als pares sobre que han de fer o no fer, que no pas informar als potencials consumidors. Entre altres coses, les estadístiques diuen que els fills de pares més permisius consumeixen abans i més alcohol que els dels pares que els prohibeixen beure. El mateix passa amb els fills de pares que deixen "tastar" a casa alguna beguda alcoholica. També corren més risc d'esdevenir alcoholics. Diuen que es important posar limits pero sempre mantenint una bona comunicacio entre pares i fills. També que és bo fer un pacte escrit entre pares per poder tenir els mateixos límits envers els fills, de manera que no es puguin defensar amb allò tan típic "pero a fulano de tal si que li deixen fer".

I jo em pregunto... Hi ha alguna casa a Catalunya on els pares no deixin brindar als fills amb una mica de cava en ocasions especials? Vol dir aixo que els joves catalans beuen més aviat i en més quantitat alcohol que els joves suecs? A l'edat adulta, tenen el fetge més fet pols?

Potser la diferencia radica en que aquí generalment quan la gent beu, no es limita a un got de vi o a una cervesa sinó que ho fa en grans quantitats i/o amb begudes de més graduació. No ho sé. Jo vaig comencar a beure molt abans que el meu marit pero avui en dia beu més ell que jo. I de totes les meves amigues amb les que sortia de marxa de jove, no en conec cap que tingui problemes amb la beguda...

Canviant de tema, estem pensant quin paper posarem a una de les parets del menjador, que volem que sigui diferent a totes les altres (que son blanques). N'hi ha tants models que es fa forca dificil... Demà anirem a la botiga a mirar i aviam si ens podem decidir.

capuccino i whisky

Un altre dels petits plaers de que us parlava l'altre dia: poder-se prendre una taça de cafè o com ara mateix estic fent, un capuccino (de sobre, lamentablement, però millor que res). Ignoro si la culpa és del que ens han fet creure mitjançant la publicitat o si són els anuncis els que reflexen la realitat. En tot cas, a mi m'agrada seure i pendre el meu moment per gaudir del cafè que limito a una taça al dia.

I ara aquí asseguda, com cada divendres, davant l'ordinador per estudiar i fer els exercicis de gramàtica, lingüística (interessant però complicat) i contestar les preguntes dels llibres de literatura espanyola i llatinoamericana. I ja ho veieu, son les onze passades i estic escribint al bloc i prenent-me un capuccino, acompanyat d'una mini xocolatina... Per consolar la meva consciència haig de dir que ahir al vespre vaig estar treballant amb el llibre de Garcia Márquez, no per voluntat pròpia (hagués preferit deixar-me caure al sofà) sinó perque la trobada que cada 2 mesos fan el T. i els seus amics del "club de whisky" tocava ahir a casa nostra. I francament, després d'haver estat social els primers 20 min. ja no tenia ganes d'escoltar les diferències entre els tasts, les illes escoceses i els anys de destil.lació. Perquè no creieu que aquest club es limita a beure whisky, no. A cada trobada tasten al menys 4 whiskys (sempre "single malt"), cadascú es responsabilitza de buscar informació sobre la beguda, destil.leria etc. i després omplen un registre amb les anotacions que van prenent que posteriorment informatitzen en un document...

Total, que vaig aprofitar millor el temps, que ara per altra banda deixo passar malaguanyadament. No pel bloc, que no considero malaguanyat, però és que abans he endreçat la casa, he surfejat per Internet i he anat a preparar-me el capuccino que ja m'he acabat de prendre...

sense ganes d'ordindor

M'he passat el cap de setmana escribint evaluacions sobre els meus 85 alumnes i n'estic fins al capdamunt! Ara ja esta fet, pero no tinc massa ganes de seure davant l'ordinador, entre altres coses perque amb la ma així tampoc no vé massa de gust.
Gracies pels comentaris de suport, sembla que l'esguinç evoluciona be i aviat em podre treure la bena.
Ara m'espera una dutxa relaxant (un dels petits plaers diaris), un episodi de Heroes i unes pagines de "El coronel no tenga quien le escriba". El de Lorca que em toca llegir ara, La casa de Bernarda Alba, ja l'he acabat. De fet ja l'havia llegit a COU, llastima que no guardés els apunts...

gel i periodistes espanyolistes

No escriure gaire perque duc el brac embenat: m'he esgincat el canell. Si, avui hem anat a patinar sobre el llac (vegeu la foto) perque el gel esta super gruixut despres de tants dies a graus negatius, pero quan li donava la ma a la Julia s'ha caigut i m'ha arrossegat a mi. He caigut de cul, posant primer la ma i ha passat el que ha passat. He hagut d'anar a urgencies a que em miressin perque em feia molt mal i s'ha inflat. A les radiografies no han vist res i han dit que era un esguinc pero que si d'aqui a 2 o 3 setmanes em segueix fent mal, que torni.

Us volia fer cinc centims d'un article aparescut al Dagens Nyheter, el diari suec de mes tirada, fa uns dies. Uns quants catalans que vivim aqui ens vam fotre de mala llet al llegir-lo perque era del tot pro espanyolista i anti-nacionalismes catala i basc. Un d'aquests, el J., va escriure la traduccio al seu bloc i va parlar sobre el tema. Uns altres catalans van enviar mails de protesta al periodista, que va respondre com si fos un mes dels firmants del manifiesto... Que trist! Per saber-ne mes, aneu al bloc del J perque jo no puc escriure mes ara mateix.

fred i Kellys

Feia temps que no passava tant de fred a Catalunya i encara més anys des que vaig veure nevar al Vallès! Sort que al final vaig agafar el mateix abric que porto a Suècia en aquesta època perque si hagués agafat el de tardor, m'hagués pelat!
Avui he pogut adquirir alguns dels llibres pel meu curs, entre novel.les i llibres de text. Encara m'en falten uns quants, però me'ls hauré de comprar des d'Estocolm.
Potser us pregunteu que son les "Kellys" del títol... Quan era encara teenager (trobo que no hi ha cap bona paraula en català que abarqui aquest periode de la vida, a part d'"adolescent" que no m'agrada per ser massa sèria), la Kelly era la paraula en argot per la senyora de fer feines. Venia de la "que limpia"= queli = kelly. I tot això a què vé? Doncs que al.lucino molt de que totes les meves amigues de Bcn tinguin kellys o ajuda domèstica que és més correcte. Algunes les tenen per ocupar-se dels nens, altres per fer la feina de la casa. Diguem que les parelles que tenen professions lliberals (metges, economistes, comercials, etc) es permeten dins el seu pressupost de pagar algú per fer aquestes coses. Em sembla molt bé, jo si pugués també m'ho permetria, però a Suècia és impensable tenir algú cada dia: massa car i massa mal vist. Aquest any ens hem permès el luxe de que vingui una senyora 3 hores a la setmana i no és res que anem escampant entre els amics...
Per altra banda, penso que alguna gent es passa. Tinc una amiga que té a una russa 12 hores al dia i li paga només 900 eur. Una altra amiga treballa només 20 hores a la setmana, té 2 nenes i una dona 9 hores al dia. Aquesta no sé quant li paga, però diu que no dona a l'abast! Ostres, jo viuria com una reina si em vingués algú cada dia ni que fossin 3 hores, i això que jo treballo al 80% i a sobre estudio a la Uni...
No ho sé, a vegades penso que sovint no sabem apreciar el que tenim i que a la societat catalana encara hi ha moltes diferències de classe que fan esgarrifar una mica, i més ara, amb la quantitat d'immigració provinent de llatinoamèrica i dels països de l'Est.