midsommar i altres

Abans que res, donar les gràcies a la Maite, la Teresa i l'Anna que m'han il.lustrat amb el nom en català del "mangel" de l'anterior post: calandra, es diu.
Divendres va ser Sant Joan i aquí, la festa més important de l'any: Midsommar. Com ja és costum, vam anar a veure com aixecaven el "pal" (midsommarstången) i vam fer ballar una mica al seu voltant. També vaig fabricar dues corones de flors per les nenes, que és com mana la tradició que han d'anar guarnides.
Després de cinc dies de pluja, el cel ens va donar un descans i ens va fer forca bon temps, dins els cànons suecs. Adjunto fotos de la diada

Avui encara ha fet més bo i quasi tot el dia ha estat dedicat al jardí. No pararia de plantar cosetes. Voldria tenir un jardí amb raconets per descobrir, amb caminets que voregessin les platabandes (he trobat aquesta traducció pel terme suec rabatt al diccionari suec-català de l'enciclopèdia catalana, però no l'havia sentit mai abans), és a dir, les parts del jardí on hi tinc flors i plantes. Penjo algunes fotografies perquè veieu com va prenent color.

Aquilegia

campanula, delfinium i una altra que no sé com es diu...

Aquilegia

Geranium i lavandula, aquesta última provinent de Moià. Al fons, el sambucus nigra del que en veieu un detall a la propera foto

sambucus nigra en flor

mangel?

mangel antic

Un aparell que fins fa ben poc era a totes les cases i que ha anat evolucionant al llarg del temps és el que aquí s'anomena mangel (suposo que de l'anglès mangle o de l'alemany mangel) i que en francès es diu calendreuse, però que l'única traducció que trobo al català és "mangle" i em sembla que no és correcte... Més que res perque el que trobo relacionat amb aquesta paraula és un arbre i una zona del tròpic.
Potser és que mai va arribar a terres catalanes? En qualsevol cas, jo no n'havia vist mai cap fins que no vaig venir a viure aquí. El primer el vaig veure a la casa d'estudiants d'Uppsala on em vaig allotjar com a Erasmus. No sé si ja us ho havia dit alguna altra vegada, però aquí, tot edifici de pisos disposa d'un "safreig" (tvättstuga, literalment "caseta de rentar") comú, on hi ha rentadores, secadores i mangel. L'ús d'aquesta sala està inclòs en el lloguer i pot ser bastant pràctic, tot i que has de reservar un dia i una hora. És bastant típic sentir la frase "me n'haig d'anar que tinc hora al safreig" (potser una bona excusa?)
Com molts altres artilugis de la llar, al principi era manual i ara és elèctric. Encara es pot comprar però no conec gaires joves que en tinguin un. Jo espero que la meva sogra em regali el que té dels anys 70 quan es mudin a una casa més petita i no li càpiga. Les estovalles i els llencols queden ben planxadets en qüestió d'un minut. Després, enlloc de plegar-los fent un quadrat o rectangle, s'enrotllen, preferiblement al voltant d'un tub de cartró. És clar que has de disposar de lloc perque aquest sistema ocupa més espai.
No té més importància, simplement és un petit aspecte que no s'ha globalitzat, de la vida dels suecs que volia compartir amb vosaltres.
Algú sap com es diu en català?

mangel modern

sóc rica!

Quina il.lusió! Segons el Sr. Then Esq acabo d'heretar 7500000 euros.
Sí, sí, dijous vaig rebre una carta escrita en anglès, provinent del despatx d'advocats "Bravo del Diego" de Madrid, dient que un parent llunyà meu ha deixat aquests diners en herència.
Evidentment, es veu de lluny, com suposo que haureu endevinat, que es tracta d'una estafa.
Volen que els contactis via e-mail (o a un num. de mobil) per donar-te més detalls. D'aquesta manera poden utilitzar la teva adreca per fer transaccions fraudulentes (no sé ben bé com) o en la següent carta et demanen el num. de comte o similar.
Sigui com sigui, em pregunto com pot ser que hi hagi gent que caigui en aquest parany? Realment algú es creu una carta així?
A part de la poca seriositat que el contingut i el format de la carta inspira, només cal googlejar el nom del despatx i l'adreca on suposadament es troba, per veure que no existeix. Jo ho he fet perque he pensat que si existia un despatx amb aquest nom, els informaria de que algú està suplantant-los, però no aquests estafadors no són tan sofisticats. El nom del suposat advocat també té tela!
Ah, i no us ho perdeu! El matasegells de la carta era de València!

política

M'entero per la premsa sueca que a les Espanyes han tret un diccionari biogràfic subvencionat amb diners públics, on es deixa al Franco la mar de bé i es diu que l'Aznar va perdre les eleccions del 2004 per culpa de la taca de petroli a Galicia.
Per documentar-me millor he llegit El Pais (d'uns dies enrere) i he pogut comprovar que Espanya segueix sent la merda de país de sempre. I ara ho volen arreglar entre els polítics. Patètic. De mentres, aquests "estudiosos" de la Història han viscut de P.M. cobrant uns dinerons per publicar les seves idees feixistes.
Per altra banda, la setmana passada ens informava el diari Dagens Nyheter de que un de cada quatre joves suecs pensa que estaria bé o molt bé que Suècia no fos democràtica i que estigués liderada per un  dictador. Un 21% dels joves entre 18 i 29 anys estaria disposat a canviar el seu vot a canvi d'una petita suma de diners. La xifra augmenta a 28% en cas de que li donin una feina per dipositar el seu vot en el partit que se li mani. L'enquesta es va fer entre 1208 persones triades a l'atzar.
Qui podia pensar una cosa així de Suècia? Un país que fa 200 anys que no ha participat en cap guerra, que té una llarga història de democràcia, on tothom es respecta...
Hi ha qui pensa que és degut a l'educació en declivi, altres que vé del fet que els joves veuen com països amb dictadures (tipus Xina) tenen un gran creixement econòmic.
No ho sé, però notícies com aquestes dues fan pensar en allò de que l'Histöria s'oblida massa ràpid. Trist, penso jo.

adéu xumet!

Per fi l'Elna ha deixat el xumet. Ja feia temps que en parlàvem però ja sigui per no haver de fer front al problema, ja sigui perque ella no n'estava gens convencuda, no acabàvem de trobar el moment. Només el feia servir per dormir o quan estava molt trista, però ja té tres anys i mig...
La Júlia el va deixar als tres anys, als "cadells de gat" que hi havia al museu obert de Skansen, on molts altres nens els deixaven. Ara però, el zoo dels nens on hi havia els cadells està tancat per reformes i no s'hi poden deixar les pipes. Nadal i Reis queden molt lluny, o sigui que no era cap bona alternativa.
Total, copiant el que havien fet uns amics, vam dir que podria anar a una botiga de joguines i canviar els xumets pel que volgués. A casa d'una amiga havia vist un gat que caminava (endavant i endarrera) i feia temps que deia que també en volia un, o sigui que era un bon incentiu.
Total, divendres al matí li vaig demanar que què li semblaria si aquella tarda anàvem a fer l'intercanvi i ben convencuda va dir que sí. Vam posar tots els xumets en una bossa i la vam filmar quan deia que estava d'acord en no fer servir més el xumet. Primer però, els va degustar una estona, un per un abans de despedir-se'n...
I la veritat és que no l'ha reclamat massa, però li costa adormir-se i hem d'estar o bé el Tomas o bé jo afafant-li la mà (no més de 5 minuts) fins que es relaxa i es pot adormir. Sort que encara té la manteta (en plan Linus de l'Snoopy) que li serveix de consòl!
Us deixo amb algunes fotos del meu jardinet, que cada dia està més bonic!

la meva germana adoptiva

L'anomeno així, a la M., perque durant molt temps els dissabtes jo estava practicament adoptada per la seva familia. Molt sovint em quedava a sopar i dormir a casa seva, i un dia la seva mare ho va comentar: l'Anna és com la nostra filla adoptiva.
I el cert és que és una de les poques amigues amb qui comparteixo molts records, experiències i opinions. És una d'aquestes amigues que ja no pots fer en edat adulta, quan la raó ja s'ha apoderat de tu i ja no pots fer el boig, ni tens les il.lusions que només existeixen quan saps que queden molts anys per viure davant teu. Aquesta complicitat no es pot trobar en les noves amistats, perque surgeix del fet d'haver compartit una evolució. Per això em costa entendre que hi hagi gent que no mantingui cap amic de la infantesa o l'adolescència...
Sigui com sigui, i per raons òbvies (ella viu a Barcelona), no ens podem veure tan sovint com ens agradaria. No obstant, cada vegada que ens veiem (uns dos cops l'any) és com si no hagués passat ni una setmana: a vegades només mirant-nos, podem esclatar a riure perque nosaltres ens entenem i sabem de què riem.
Per això, quan ahir em va trucar mon pare dient que ella, el seu marit, la seva germana i el cunyat havien tingut un accident de cotxe, em va fer un salt el cor. Sobretot perque no teniem gaire més informació que el fet de que eren vius però a l'hospital. En concret, a la M. l'havien hagut d'operar d'urgència per una hemorràgia interna.
Avui però, he pogut parlar amb ella i estic contenta de saber que tot i les ferides causades per l'accident, tot sembla indicar que la situació està, dins del que cap, estabilitzada.
I com que no puc ser allà per fer-li costat, vull des d'aquí enviar-li un petó ben fort, a la M. i a tota la familia, i molt ànims perque es recuperin ben aviat d'aquest trasbals (espero que algú li dugui l'I-pad o li portin imprimit i pugui llegir el post)!

pluja de llavors

Fa uns quants dies que l'aire va plè de llavors de "Taraxacum officinale", (Dent de lleó o Pixallits). Com que a més fa molt de vent, doncs encara n'hi ha més volant per tot arreu! No m'hi havia trobat mai. Aquesta planta que aquí tothom -jo inclosa- considera una mala herba, té propietats medicinals (és diurètica entre altres coses, d'aquí el nom català i el francès "pissenlit") i a altres llocs, la gent se la menja a l'amanida.
El concepte de "mala herba" vé lligat al fet de que s'escampa molt fàcilment, que creix a tot arreu i que en defenitiva no és que sigui massa bonica. Però és clar, sempre és subjectiu això de mala o bona herba. De fet, m'he fixat que moltes de les espècies que considerem com a invasores i que ens esforcemen erradicar dels nostres jardins, són plantes que han estat utilitzades pels herbolaris durant segles: a part de l'esmentada, l'ortiga (Urtica dioica), la cua de cavall (Equisetum arvensis) o la Farfara (segons el traductor de google, Parpar en català, però no la trobo en la base de dades, en tot cas, en llatí Tussilago farfara). De totes quatre en tinc per donar i per vendre, però lamentablement ningú en vol ;-)! Bé, diumenge vaig fer sopa d'ortigues i la veritat és que és forca bona. Una altra mala herba, que per sort no tinc de moment, és l'Aegopodium podagraria de la qual no trobo el nom en català però us en deixo una foto, per si algú me'l sap dir.