Avui he assistit per primera vegada a una classe virtual, a traves del programa Marratech, del curs de la universitat a distancia que estic fent. Ens debem haver passat els primers 30 min. intentant solucionar els problemes tecnics que tenia la gent: que si no els anava be la camara, que si el micro, que si la pissarra, etc. El profe, un sudamerica que no sabria definir exactament de quin pais ve, parlava super rapid, els pobres suecs que no tenen un nivell molt alt de castella, no se si l'hauran entes massa. A mes, es el tipic que te un munt de "muletillas" (en plan, ..."esteeee", "supuestamente", entre d'altres). Despres hem hagut de fer un treball de grup que ha surtit una mica xurro. Enfi, si mes no, interessant veure com han evolucionat les tecniques! Suposo que la proxima sessio anira millor.
Mes coses... la ultima pol.lemica que hi ha ara al pais es sobre la gent gran. Sembla ser que es donen antipsicotics a tort i a dret als dements senils, quan s'ha demostrat que moltes vegades els fan mes mal que be i que s'administren mes que res per conveniencia del personal de les residencies geriatriques. Aixi, es queden quietets i no molesten. El problema es que es tornen inactius, incontinents, no reconeixen el seu entorn, etc. Ara surten professors de geriatria dient que aixo es un escandol, i amb rao (si es cert tot el que diuen els diaris). S'ha vist que quan han deixat de donar aquests medicaments, els pacients han "rebifat", tornen a parlar, a reconeixer la gent, son mes autonoms, etc.
Ja fa temps que l'atencio a la gent gran a Suecia deixa molt a desitjar: poc personal en les residencies (totes son publiques), la majoria d'auxiliars son immigrants que amb prou feines parlen suec (per tant, poca comunicacio pacient-personal) i que no tenen practicament formacio, molt poques infermeres i ja no diguem metges! Treballar com a auxiliar en una residencia de gent gran es una feina que ningu vol fer. Que trist, no?
Per altra banda, tampoc es normal que la gent tingui els avis a casa; la societat sueca es molt mes individualista. Excepte, evidentment, les families immigrants que venen de l'Orient Mitja o de països llatins.
8 comentaris:
El tema de la gent gran i les residències em posa els pèls de punta... No sé on arribarem, perquè cada vegada es complica més...
1º.Posar un sudamerica per ensenyar espanyol per videoconferencia no em sembla de rebut. Es com si hi posessin un andalús d'accent tancat. A vegades veig pel·lícules sudamericanes de les que em perdo un 10% del que diuen i, fins i tot, fa pocs dies en vaig haver de subtiutular una...en fracés!!!. Ni la Maria Teresa ni jo enteniem res.
Així que...pobres suecs. Et veig amb una rematrícula d'honor.
Esteeee, feia dies que no passava per aquí, Suècia continua d'allò més interessant... continuaré les visites aturades per “la feina” de l’estiu
Argentina. El país de procedència del profe, deu ser Argentina.
No em sembla malament donar a conéixer la varietat de les llengües. Això implica riquesa lingüística i fer caure a la gent que les llengües no són uniformes.
No estic d'acord amb el que dius, paraula. Quan s'ensenya una llengua s'ensenya la llengua estàndard i, un cop dominada, ja et pots aventurar amb accents, dialectes i llenguatges col·loquials... però no abans perquè només aconseguiràs que el personal es perdi i/o desmotivi
Per tant, tampoc em sembla el més adient posar un sudamericà amb accentot del seu poble a ensenyar.
Aleshores un valencià mai no podria ensenyar català a un sud-americà a Catalunya? O un català mai no podria ensenyar català a un andalús a València? Les diferències lingüístiques són superables,fins i tot, o més encara, quan un està aprenent una llengua, ara bé, calen ganes, del docent i del discent.
Quina vellesa ens espera....!!! Tots drogats i esperant la mort...
Anna, es l'Alfonso el profe oi?
És de Colombia... segons tinc entès molts suecs diuen que el castellà d'amèrica llatina els és molt mes fàcil d'entendre que el dels espanyols. Això si confonen sempre les cés, les esses i les zetes de la península i a l'hora d'escriure es fan un taco.
Lo de la gent gran si que és un tema completament diferent aqui a Suecia que a Catalunya... sembla que els vells aqui fan nosa a la seva propia familia, i ells mateixos no volen "molestar".
Publica un comentari a l'entrada