Avui teniem una reunio de pares a l'escola (jo com a mestra, no com a mare), pero per sort l'he pogut evitar perque tenia un seminari de la uni. Parlant de la uni, hauré d'anar en comte amb el que escric, perque el món és tan petit que resulta que un dels meus profes té un amic català (viu al Sur de Suècia) que llegeix el meu bloc (i el de la Teresa) . Sort que mai no he escrit res dolent d'ell!...
Al final, enlloc de empaperar la paret que us comentava l'altre dia, l'hem pintada d'un color rosa pujat, tipus fúcsia. Sona hortera però queda molt bé, tenint en comte que el moble serà blanc.
Ho sento, però no estic gens inspirada. Tinc un munt de feina (entre els estudis i les classes que haig de preparar) i em falta temps. Però vull que sapigueu que penso en el bloc (i en tots els que el llegiu) i que segueixo viva. ;-)
4 comentaris:
Avui s'ha d'anar molt en compte amb tot el que s'escriu i és fa...Et trobes als veins al lloc més insospitat de l'univers...
De vegades hem trobo que la familia sap coses de mi a traves del blog , i jo que no sabia ni que hem llegien.
Aviat els dies seràn llarguisims a Estocolm ,et tornarà l'inspiracio i amb els dies tant llargs tindras tot el temps del mon.
Es pot preguntar quin profe és? Quina assignatura té? jejeje
Si no vols dir-ho obertament pots posar un codi secret entre tu i jo. Jaja
És per estar al corrent si és que em llegeix encara i jo torno a estudiar més endavant...
Petons
Teresa: es el Christian!
Publica un comentari a l'entrada