Abans que res dir-li al Sergi (vegeu el seu comentari a l'anterior post) que malhauradament TV4 no televisa gratuitament els partits del Barça en directe. És la cadena de pagament "TV4 sport" (del mateix grup) que ho fa. No només els del Barça sino també altres partits de la lliga espanyola.
Dit això i abans de sortir de casa per portar la Júlia a una festa d'aniversari, us volia comentar algunes cosetes que he anat acumulant en el racó de "posts pel bloc".
La primera: un bon amic nostre es va fer operar d'un problema del cor que fins fa cosa de dos anys desconeixia que tenia, tot i que en notava els efectes (de repent se li disparava a més de 200 pulsacions/min). En preguntar-li perquè no s'havia fet operar abans ens contesta que és perquè pesava massa per la "camilla" del TAC que li havien de fer. No us penseu que parlo d'una persona amb obesitat mòrbida, ni molt menys. Aquest noi medeix quasi 2 metres i és de constitució forta i és cert que en els últims anys ha tingut panxa, però no és res que et fagi reaccionar. El pes màxim que suporta la camilla en qüestió és 115 kg. i ell en pesava 130. O sigui que es va haver d'aprimar perquè el puguessin operar. El que trobo extrany és que justament aquí a Suècia hi ha molts homes d'aquest tamany i trobo que és quasi una discriminació que no se´ls pugui donar l'atenció que necessiten. M'estranya que ningú reaccioni...
La segona: una altra de les diferències entre Catalunya i Suècia i que em sembla que mai he comentat és el tema de les necrològiques i altres anuncis familiars. Especialment els diumenges, el diari (de tirada nacional) en porta 4 pàgines plenes: primer els casaments, amb foto inclosa (sovint han passat mesos des de la data perquè hi ha cua), després els naixaments, molts també amb foto inclosa (aquí el crio potser ja té 8 mesos quan es publica l'anunci, però és que també hi ha cua) i per últim les morts. El que fa diferent a les necrològiques sueques és que enlloc de posar una creu hi ha molta gent que tria altres símbols. Per exemple és molt normal que a sobre del nom del difunt hi hagi un escut del seu equip de fútbol, un vaixell de vela, una moto, un cotxe, un cor, un ram de flors, un gat, un gos... Curiós, oi?
Ui, haig de marxar que aquí no està ben vist això d'arribar tard a les festes.
4 comentaris:
Vaja, a Espanya ja hauria hagut milers de manifestacions de la gent queixant-se per això de les lliteres que expliques per a l'operació del teu amic...
M'encanta que expliquis anècdotes de Suècia, tinc moltes ganes de viatjar-hi algun dia i tot el que ens expliques, és com una manera de viatjar allà :D
Aconsellaria al govern suec, de comprar algunes camilles reforçades i als diaris potser fer una tirada especial per posar-se al dia i després intentar que amb vuit dies la gent podés sortir al diari, si cal ampliar una pàgina s'amplia i llest.
Genial una imatge en compte d'una creu.
això del teu amic que expliques, no pot ser que no l'operéssin perquè pesava massa? El pes també és un risc per una operació i més de cor...
En quant a lo de les necrològiques ho trobo molt bé que no hi posin la creu. I també arriben amb tant retard les necrològiques? vull dir que si t'enteres de que s'ha mort algú al cap de 8 mesos, com dels naixements. Perquè deu fer ràbia, més que res que fas una mica tard per anar a l'enterro...
Francament divertit el de la publicació dels anuncis. És curiós la falera de la gent per sortir als diaris...No ho he entàs mai.
Publica un comentari a l'entrada