maltractes i educació

Ahir vaig rebre una carta d'una ONG amb la que col.laboro econòmicament que em va deixar bastant parada. Sota el títol "El món dels nens" hi havia un mapa mundi on només es veien uns quants països, la majoria a Europa, tres a Amèrica (Costa Rica, Venezuela i Uruguay) i Nova Zelanda (vegeu foto). A primer cop d'ull, abans de llegir el text, vaig pensar que es referien a que els nens de Suècia només coneixen els països que els queden més a prop o als que van de vacances, però de seguida vaig adonar-me que no podia ser perquè ni Gran Bretanya ni Franca hi eren i tampoc Tailàndia entre molts altres que havien "desaparegut" del mapa.
El text deia així: "Actualment hi ha 25 països al món que prohibeixen el càstig corporal com a mitjà educatiu. Però a la majoria, 170 països, encara és legal (...)". És a dir, en països tan desenvolupats com Irlanda, Itàlia, Franca, Gran Bretanya, Polònia i molts d'altres membres de la UE, és legal que un pare o una mare apallissin a un fill per mostrar-li el bon camí. No conec la llei d'aquests països però suposo i espero que al menys a les escoles públiques estigui prohibit que un mestre pugui pegar a un alumne perque "la letra con sangre entra".
Potser algú dirà que sí, que d'acord, però que avui en dia hi ha mestres que també han rebut maltractes d'alumnes... Però això no em sembla una raó per que es pugui permetre la violència basada en l'abús d'autoritat sobre nens indefensos.
Em recorda al codi penal de l'època franquista, quan a part del dret del pares a pegar als seus fills, també hi havia el dret dels marits a pegar les seves dones en l'àmbit domèstic.
Per sort, en aquest nivell tan a Suècia com a Espanya estem una mica avancats que alguns dels nostres veïns, almenys pel que fa a la llei.