Doncs no sé per quins set sous a l'Elna li agafat per preguntar quina hora és vàries vegades al dia. Evidentment amb 2 anys i mig que té, tan se li enfot quina hora és, sobretot perquè encara no sap com va això del rellotge i les hores. Però quan li dius l'hora, queda tota contenta, respon "ok" i se'n va a jugar.
Curiosament, la paraula "klocka" va ser una de les primeres que la Júlia va aprendre i conseqüentment els avis i tiets catalans (que aleshores només tenien la Júlia de néta i neboda) també.
Potser sí que l'obsessió del temps és innata al ser humà?!
Només era un incís, ara que he fet una pausa del meu treball sobre San Manuel Bueno, mártir d'Unamuno que em porta pel camí de l'amargura. Quin pal! Em sembla que he llegit més articles sobre aquesta novela que sobre totes les altres del curs juntes. I no sé per on comencar a escriure el treball... "querer creer" "verdad de muerte y verdad de vida", "intrahistoria", "simbología", "Kierkegaard en Unamuno", ... Algú m'ajuda?
3 comentaris:
Tots neixem amb un rellotge al cul, per desgràcia.
Amb el podré Unamuno jo no et podré ajudar pas, però el que si sé segur és que te'n sortiràs.
Es una mica complicat llegir a Unamuno en visió del segle XXI...!!
Ho sento però no et puc ajudar.Fa massa temps que vaig deixar els clàsics però segur que t'en surts tu sola. Anims!
Publica un comentari a l'entrada