Ja només per la temperatura valia la pena! Mentre aquí nevava i hi havia 0 graus, a Roma podia passejar sense jaqueta... Suposo que per vosaltres això no és gaire extrany, però per nosaltres és una injecció d'energia.
Vam tenir la sort d'allotjar-nos en un hotel de luxe a dalt de tot de les "escales espanyoles", cosa que va fer l'estada encara més agradable. Una vista fantàstica sobre la ciutat. El menjar italià: deliciós! I tantes coses per veure...!
Un gust poder entendre quasi bé tot el que es diu o està escrit, tot i no haver estudiat mai la llengua, però també frustració de no poder-la parlar. Això sí, s'ha de reconèixer que em va sorpendre que hi hagués tants italians que parlessin anglès. De fet, en totes les botigues. Tot i que per demanar direccions pel carrer, no m'importava demanar-ho en italianyol i que em contestessin en italià.
Una cosa que ja sabia però que se m'ha confirmat és que aquests italians son uns asos del marketing. Em refereixo a la gràcia que tenen presentant els productes, sobretot els alimentaris. No és extrany que en els supermercats d'arreu tinguin molta més presència que els catalans o espanyols, tot i vendre en definitiva la mateixa cosa. Només cal veure com venen les castanyes pel carrer. No sé com serà ara a Bcn perquè fa molt que no hi sóc un mes de novembre, però jo mai havia vist una paradeta decorada amb tanta gràcia, amb les paperines totes a punt i les castanyes ben posadetes sobre l'"estufa"...
Les fotos no son meves perquè encara no me les he descarregat a l'ordinador, però mostren exactament el que us comentava.Per altra banda, m'he acabat de decidir per seguir estudiant literatura a la Universitat. Hauré de fer 2 anys més d'estudis abans de poder fer cap doctorat, però si realment haig de triar el que m'agrada, prefereixo fer això que no pas estudiar 1 any i mig per després dedicar-me a donar classes a nens desinteressats.
7 comentaris:
Està molt bé que prenguis decisssions doncs, una vegada presa, ajuda a la concentració del dia a dia.
Roma com tu dius és única!!!
Un bon relax Italià, celebro que hagis pres una decisió.
Bé, aquí els "castanyers" son quasi tots gitanos. En principi no em penso que hagin fet cap master de marketing.
Els pocs (comptats) castanyer/eres de Barcelona no han millorat el seu "look" i son igual que quan jo era nen, amb la diferènciia de que feia molt més fred que ara i comprar castanyes barates però calentetes era una cosa que feiem alguns dies. Recordo al meu pare arribar amb la paprina de paper plena de castanyes molts vespres quan tornava de la feina. a mi m'agradven (i m'agraden) molt.
Jo crec que la presència massiva de productes italians (aquí als USA també) és deguda en gran part a que van tenir el nínxol d'expansió dels productes quan a Espanya o Catalunya hi havia una postguerra i per tant no hi havia productes ni pels del país. A més, la emigració italiana va ser molt però que molt més nombrosa que la espanyola (quants Little Italy hi ha al món?).
Salut i sort en els estudis.
Albert, estic d'acord amb tu. De totes maneres, segueixo pensant que en saben un munt de presentar les coses amb gràcia.
Albert, estic d'acord amb tu. De totes maneres, segueixo pensant que en saben un munt de presentar les coses amb gràcia.
Publica un comentari a l'entrada