Aquesta és una de les fruites (o hauria de dir baia?) que més m'agraden. Aquí creixen per tot arreu, sobretot a les cunetes dels camins i voreres o a les zones boscoses del jardí. L'any passat no en vaig poder gaudir perquè vam marxar a finals de juny cap a Bcn, però aquest any sí. Ja n'hem menjat bastantes. Tene un gust tan dolcet, m'encanten!
No em desagrada viure l'estiu suec. Ens està fent bastant bon temps, ja hem anat a banyar-nos unes quantes vegades al llac, som al jardí, passejem... (les nenes i jo, el T. treballa). És clar que m'agradaria tenir més temps per llegir, però ja se sap que fins que les filles no llegeixen pel seu compte, la lectura arriba quan són al llit i dormen!
De totes maneres, ja tinc ganes de baixar cap a Catalunya i canviar l'aigua insípida i marronosa del llac per la salada i blava del Mediterrani... Evidentment també per veure a la familia i els amics, sobra dir-ho.
3 comentaris:
Jo passo tots els meus estius a l'altra banda del mediterrani, jo creuo Europa en horitzontal, i tu en vertical! :)
Les maduixetes tenen molt bona pinta, la veritat!
en tinc a casa de maduixetes de bosc.....boníssimes.
Les maduixetes del bosc són boníssimes, quan era petita sempre n'anavem a buscar amb els meus pares....:)
Fa massa que no en menjo cap, i ara tu me n'has fet venir ganes!!
Publica un comentari a l'entrada