dijous, 17 de novembre del 2011

xiclets de maduixa i altres foteses

No sabeu com n'és de difícil, si no impossible, trobar xiclets de maduixa en aquest país! N'hi ha de menta, d'eucaliptus, d'aquells que et fan les dents més blanques, els que porten vitamines, passant pels de sàlvia o regalèssia, tutifrutti i sense oblidar els de fusió de gustos: gerds amb llimona, meló i síndria, etc.
Però quan una vol simplement mastegar un xiclet de maduixa (àcida a poder ser)... nanai. El que més s'hi apropa és el de plàtan i maduixa, i què voleu que us digui, no m'entusiasma. Hauré de comprar-me'n uns quants quan baixi per Nadal.
És curiós això dels "gustos" (xiclets, gelats, galetes) segons els països. Recordo que quan vaig anar a EUA la primera vegada a l'any 91, estava súper de moda la canyella i n'hi havia a tot arreu, fins i tot als xiclets!
Canvi de tema: ahir al metro, de set seients que tenia a la vista, cinc estaven ocupats per viatgers que feien servir en aquells moments un IPhone, un per una senyora gran que no tenia cap artilugi a la vista i un per un home africà que estava parlant per un mòbil Nokia d'aquells de primera generació que pesaven 1kg. Jo era la que ocupava el vuitè seient i no estava fent servir cap telèfon.
És al.lucinant com s'ha extès l'ús de l'Iphone o el smartphone en aquest país. Què en fa la gent dels telèfons que tenien abans? El deuen vendre als africans.
Tercer comentari que potser no és cap fotesa: la setmana passada ens van enviar a tots els profes de la Uni, una circular titulada "Com actuar en cas de sospitar que un alumne tingui tendències suïcides". Recordeu l'escena de la película Blue in the face, on Lou Reed diu que NY no li fa por, que li fa més por Suècia que té un alt índex de suïcidis? Doncs això. Em sembla que ja us ho havia dit alguna altra vegada: en aquest país hi ha el triple de morts per suïcidis que per accident de trànsit (és clar que tampoc hi ha molts accidents de trànsit). Tot i haver-se reduït en un 20% des dels 70, actualment són uns 1500 suïcidis per any. Una mica esfereïdor, si més no.
Els consells que ens donaven: recomana a l'estudiant anar al metge perquè pugui derivar-lo al psiquiatre. Fer les següents preguntes i per aquest ordre (es diu "escala de suïcidi), interrompent el qüestionari en cas d'obtenir resposta negativa:
  • Estàs deprimit? Trobes que la vida no té sentit?
  • Has pensat que seria millor no viure?
  • Has desitjat estar mort?
  • Has pensat en treure't la vida?
  • Has estat a punt de fer-ho?
  • Tens planejat fer-ho en un futur pròxim?
  • Has intentat suïcidar-te alguna vegada? Quan? Com?
Bastant flipant, no creieu?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Flipant del tot!!!!

Garbí24 ha dit...

coi...espero no haver de fer-te les preguntes si es que no trobes xiclets de maduixa.....

Eva ha dit...

I què me'n dius dels caramels salats? Me'n van regalar un paquet i no m'hi vaig poder acostumar...

Noemí ha dit...

Déu ni dó! Per cert, estem esperant els teus comentaris sobre els dos últims "convidats"! Jo no els he vist però el Marc sí :-)

Maria ha dit...

Això que dius dels xiclets de maduixa i del cafè descafeïnat em fa pensar que a Holanda no hi ha manera de trobar suc de pinya als bars. Que és, no cal ni dir-ho, l'única beguda que vol ma filla. Fins i tot vaig anar a un bar tot ecològic expressament, i res: hi havia dotze tipus de suc (papaia, mango, magrana... el que vulgueu), però de pinya no.