Plomes i El convidat (6a part)

A les fotografies hi podeu veure el dalt de la nostra bústia i de la del veí, on el gel hi havia fet aquests dibuixos. Vaig trobar que a la primera sembla que hi hagi unes plomes de paó, mentre a la segona el paó ha desplegat tota la cua. Peró potser només sóc jo que ho veig amb molta imaginació...
Avui està nevant però com que no baixem de 0,5C, només quedarà en pasteig. Potser aquest any no tindrem un Nadal blanc, però no m'importa massa.
Com que no tinc gaire temps, entre feina i estudis, no escric sovint, però penso en molts posts que es queden en això, pensaments...
En tot cas, segueixo tirant d'El Convidat, perquè quan el miro, sempre penso que n'haig de fer referència al blog, i perdó si em faig repetitiva, però és la primera "sèrie" de posts que he fet i la vull concloure. A més, m'agrada veure les vostres reaccions. Avui doncs, Pilar Rahola.
Sempre he pensat que la Rahola era una persona que volia sobretot, fer-se veure. Vull dir, aparèixer en política, debats televisius, provocar, etc, tot perquè ens la mirem i parlem d'ella. Però vés per on, em va caure millor del que em pensava.
Per comencar, la casa de Cadaqués em va semblar una passada, molt bonica. Suposo, a més, que és la residència de les vacances i el cap de setmana. No va quedar clar si els seus pares hi viuen sempre o només hi passaven aquells dies. Fins i tot hi havia una arpa -em pregunto si la toca algú- que faria a la meva filla més felic que un gínjol. El jardí, preciós, amb zones ben diferenciades i molt ben cuidat.
Trobo que la periodista es manté molt bé per tenir 52 anys, està més guapa ara que quan en tenia 30. No menja carn, cosa que li fa guanyar un punt més (jo tampoc en menjo).
Estic totalment d'acord amb ella en quan a l'existència d'un elitisme intel.lectual que fa pudor i sobre  el fet de que ser home dóna "invisibilitat" (per bé i per mal), al menys en el món polític. Com ella, penso que hi ha massa poques dones que influenciin la opinió pública.
Graciosa l'anècdota sobre la tia monja. Molt bo!
Em sembla que és el primer dels programes on l'Om perd tot protagonisme i no surt afeitant-se.
Aspecte que em va sobrar: les al.lusions a la vida sexual amb la seva parella.
I ja que toquem el tema de les dones i l'invisibilitat, només comentar que de nou, el sopar del Nobel va inspirar comentaris sobre:
- la capacitat intel.lectual dels homes guanyadors i...
- el gust de les dones (guanyadores o no) vestint-se, qui havia dissenyat el seu vestit, quines joies duien, etc, etc. Trist!
Nosaltres, seguint la tradició, vam fer un sopar de gala amb altres tres parelles amigues, el mateix dia de l'entrega dels premis.