white Christmas?

Acabo de tornar de la meva passejadeta (quasi) diària. Sempre que puc surto a mig matí, ni que sigui mitja horeta per que m'entri una mica de llum natural pels ulls, perquè si em descuido, se'm fan les 15h i ja hem begut oli... Per entendre'ns, quan surto a portar l'Elna a la guarderia (la Julia ja va sola a l'escola) encara no s'ha fet de dia i quan la vaig a buscar ja és fosc. I ja sabeu que per l'estat anímic és important donar al nostre cervellet una dosi de llum natural.
Avui està tot blanquet i el paisatge molt bonic, tot i que ningú assegura que s'aguanti fins la nit de Nadal.
Durant la passejada he escoltat el programa de catràdio amb en Fuentes i m'estava partint de riure, caminant jo sola que si m'hagués vist algú hauria pensat que era boja...
Des que tinc telèfon intel.ligent i tableta, estic súper al dia amb les coses que passen a Catalunya, tot i que encara no m'he enterat de què ha fet l'Urdangarin, ni tampoc m'interessa perquè tot el que tingui a veure amb la monarquia, m'importa ben poc.
Vaig veure alguns moments de la marató de diumenge, que em van emocionar especialment perquè el fill d'una bona amiga meva va rebre un cor trasplantat ara no fa ni un any i vaig pensar molt en ell. Em fa il.lusió veure que la gent pot ser tan solidària, tot i la crisi econòmica que està patint el país. No obstant, penso que no hauriem d'estar tota l'estona omplint-nos la boca amb afirmacions del tipus "hem demostrat un cop més que els catalans som molt solidaris, sobretot comparant-nos amb altre gent" (o quelcom de similar que va dir en Mas). Sí, està molt bé donar-nos copets a l'esquena, però tampoc podem anar pel món mirant-nos el melic. Mirem una mica en fora per veure que hi ha moltes coses que podem fer millor, jo diria!
*He vist El Convidat de la Pilarín, però no sé si escriure'n un post perquè a l'últim, a part de la Sònia (benvinguda!) ningú m'ha comentat res... o sigui que potser ja en teniu el pap plè, no?