barbuts

Ahir vaig sentir una afirmació a CatRàdio (sí, mira, des que tinc plataformes intel.ligents estic més a l'última que mai de l'actualitat de Catalunya) que haig d'admetre que és ben veritat: en tots els grups de música catalana del moment (almenys els que més triomfen) hi ha barbuts. A la foto podeu veure Els amics de les arts, però a Manel, Mishima, El petit de cal Eril, Antònia Font també en trobareu. Eloi el bon noi (tot i que de moment no tant conegut) també s'ha afegit a aquesta moda, que en un primer moment, com passa sovint, no volia ser cap moda. Si els hem de posar una etiqueta, serien els "hipster" (terminologia que va començar a  fer-se servir als anys 40). Quan jo anava a la Uni, la música i l'ambient de moda era tot el que estigués relacionat amb la moguda "indie" que no s'allunya massa de la "hipster", val a dir. Tot i que un hipster mai admetrà que ho és, perquè justament, la gràcia està en demostrar que no t'interessa res de tot això i que no formes part de cap moguda. Un hipster portarà una peça de roba de segona mà trobada en un país llunyà, que per tant no podràs copiar, serà fan d'un grup de música d'èxit abans que ningú el conegui, sabrà quin serà el nou actor del segle, descobrir el nou Nobel de literatura, etc. En definitiva, el que molts de nosaltres vam intentar quan érem més joves: desmarcar-nos, ser innovadors, estar a l'última de tot abans que ningú.
Són uns anys que duren ben poquet perquè a la que la propera generació hi arriba tu ja has fet tard. Vull dir que per més que una intenti estar al dia del que passa, mai acabarà de ser a "l'ona". Ho deia un periodista suec l'altre dia al diari, deu tenir com a molt 30 anys, però xatejant amb la seva germana de 12, ja no entenia el llenguatge abreviat i plè de simbologia que li enviava la noia en els missatges.
I com totes les modes, aquesta de la barba és una que vé i se'n va tot sovint. Com la de les grenyes, l'únic que varia és la llargada o la frondositat.
Ah! I que consti que feia temps que no escoltava tanta música catalana com en les últimes setmanes. És a dir, que m'agrada força, tot i estar tota tallada bastant pel mateix patró.