Varsòvia i arxipèlag

El cap de setmana a Varsòvia va estar molt bé. Un casament diferent, amb tradicions polaques i sueques i una ciutat que val la pena visitar. Entre altres coses, vam escoltar un concert de Chopin al parc on hi ha un monument dedicat al compositor, que va ser molt maco. Al barri antic, hi ha moltes botiguetes que venen les clàssiques joies d'àmbar que mai m'han agradat, però sortosament també vam trobar una petita joieria de disseny on el Tomas em va comprar un bracalet de plata molt bonic. Si aneu a Varsòvia us la recomano. Vam poder comprovar el gust dels polacs (o els seus polítics) per les estàtues de gent important, sobretot militars, que suposo deu ser un llegat de l'ocupació soviètica.
També vaig aprendre una mica més sobre la resistència polaca durant la 2a guerra mundial i la guerra freda, gràcies al museu de la "revolta" (uprising museum). Potser per això els castellans ens anomenen "polacos"...?
En definitiva, un viatge interessant i relaxat, sobretot gràcies a que les nenes es van quedar a casa els avis. ;-)

Ahir vam tornar d'una sortida a una illa de l'arxipèlag, a casa uns amics. Entre els suecs, l'anomenat arxipèlag d'Estocolm és molt apreciat (i car). Els que s'ho poden permetre hi tenen una "caseta d'estiu" (sommarstugga), d'aquestes típiques com veieu a la foto de la dreta. I sí, és molt bonic de veure, sobretot si fa bon dia. Però l'aigua del Bàltic és tipus llac (no hi ha sal ni onades, és marró i sovint té algues) i freda. Una altra cosa que pels catalans pot sembla inversemblant la primera vegada, és que la zona està infestada de paparres que esperen pacients a l'herba per atacar les seves preses. És a dir, que abans d'anar a dormir t'has de repassar de dalt a baix per estar segur que no se t'ha quedat cap d'aquests animalets enganxat algun lloc xupant-te la sang. Més que res perquè trasmeten malalties bastant desagradables.
Les casetes de les illes no solen tenir sistema de clavegaram i en conseqüència enlloc de WC, hi ha una lletrina al jardí que tot i estar situada dins d'una cabaneta de fusta i tenir seient de WC, fot una pudor insuportable!. I no us dic res si et vénen ganes de pixar a mitja nit i està plovent!... Què voleu que us digui, entre el Bàltic i el Mediterrani, em quedo amb l'últim!

de tornada...

...ens vam trobar de nassos amb la fresqueta sueca. Durant les setmanes que hem sigut a Catalunya, a Estocolm ha fet molta calor i no ha plogut gens. Tot estava ben sec. Sort que tenim uns veïns que ens han regat les plantes! Dissabte però, no va parar de ploure des de la una del migdia i fins ben entrada la matinada. La temperatura al vespre havia baixat fins a 13 graus. Ahir seguia tot gris i alguna goteta també va caure. Avui el cel continua ben tapat però s'està bé, a 19 graus.
Una altra cosa que ens vam trobar a l'arribada van ser unes 8 tomaqueres que han crescut on vaig plantar flors diverses (que també han sortit). Suposo que a la terra del compost que vaig barrejar, hi havia llavors de tomàquets i ja ho veieu (mireu foto), potser tindrem collita pròpia i tot, si és que arriben a madurar abans de que faci massa fred...
Ahir vaig anar a la perruqueria i em vaig gastar exactament el que m'hauria costat anar al Cebado de Bcn i que vaig descartar a causa del preu... Ja són nassos!
Parlant de preus, no vaig pas veure cap crisi a Bcn. Tot i les rebaixes, vaig trobar que tant roba com sabates estaven pels núvols, pel que dedueixo que la gent encara es pot permetre aquestes despeses... Al final a l'aeroport i a última hora abans d'embarcar em vaig comprar unes sandàlies (a meitat de preu i tot i així no barates) que em posaré pel casament que tenim dissabte a Varsòvia. Esperem que no plogui.

relax

Un dia de juny vaig llegir al diari que perquè les vacances realment fessin efecte havien de ser d'una durada mínima de 3 setmanes, perquè en triguem + o - dues a desconectar.
La veritat és que jo ja fa dies que he "plegat" de l'escola però la universitat encara no l'he deixada i per tant sempre tinc en ment tot el que em queda per fer. No obstant, haig d'admetre que els dies a Cadaqués em van servir per relaxar-me totalment i vaig canviar de xip, a la vegada que gaudia de cada moment, sense pensar en què faria l'endemà. Llàstima que no hi puguessim ser més dies. Però vaja, també estem molt bé als altres llocs on som, sobretot perque som amb la familia i els amics.
Ara ja només ens queden 6 dies per tornar...
El que no us havia comentat és que la feina de que us vaig parlar fa setmanes ja és meva i que començo a l'agost: donaré classes de literatura hispànica per alumnes suecs que estudien el primer curs de castellà a la universitat a distància. Em fa il.lusió perque és canviar d'ambient totalment, amb alumnes adults i en principi motivats, un nivelll més alt, etc. El que no sé com serà és això de treballar molt des de casa i no tenir tant contacte amb altre gent, perquè tot és virtual i la Universitat és a 3 hores en tren des de casa. Per sort la majoria dels altres professors també viuen a Estocolm i ens reunirem un cop a la setmana allà mateix. Una nova etapa que em fa il.lusió!

flors

Unes hores abans de marxar cap a l'aeroport. Un petit post per penjar unes fotos per ensenyar-vos algunes flors. Les he fet amb el mòbil i per tant no són de massa qualitat.
Tot i que tinc moltes ganes d'anar cap a terres catalanes, em fa pena marxar justament ara quan tot comenca a florir... Suposo que quan tornem d'aquí a tres setmanes encara quedaràn algunes cosetes... (a part de les males herbes que ningú haurà arrancat!)

També m'he aficionat a fer coses amb ciment... Us en deixo veure un parell.

TANCAT PER VACANCES

Ja haureu notat que fa dies que no escric i és que amb la visita dels pares, les vacances i altres coses no tinc temps ni ganes de seure davant l'ordinador.
Si puc faré fotos de les flors del jardí per ensenyar-vos que maques que estan!
A l'agost comenco una nova feina i estic molt il.lusionada però haig de comencar a treballar durant les vacances per posar-me al dia. A més, també haig de fer la tesina que la tinc suuuuuuuuper retracada. Tinc la sensació de tenir menys temps quan estic de vacances que quan treballo...
Pel demés, dimecres baixem cap a Bcn i el més calent és a l'aigüera! Quines ganes que tinc de marxar la setmaneta que ens hem reservat a Cadaqués!
Si no penjo fotos no crec que escrigui en uns quants dies.

objectiu acomplert

Dimecres vaig correr la carrera per la que vaig comencar a "entrenar". Només era de 5 km. i estava a tope de gent o sigui que al principi vam caminar enlloc de córrer i després havies d'anar fent zig-zag per no xocar amb altres corredors, i tenint en compte tot això, estic contenta del meu resultat: 35 min. El temps no va acompanyar massa perquè va ploure i el picnic que ens van donar el vam haver de menjar ràpid sota l'aigua... Però va ser guai. I parlant de temps, avui fa un fred que pela. Em sembla que encendrem el foc i tot! 11 graus en aquests moments i un vent glacat.
Llegeixo al diari (suec) que a Barcelona han prohibit portar burka, niqab o qualsevol altra prenda que tapi completament la cara en els llocs públics municipals. Sota d'aquesta breu notícia en llegeixo una altra -suposo que col.locada estretègicament- on una gran xifra vermella em crida l'atenció: 90.000 dones iranís han estat oficialment avisades per  no portar el cabell ben tapat o no amagar les seves siluetes publicament.
No puc deixar de pensar l'eterna pregunta: com seria el món si manessim les dones?
Avui volia trobar una llista de dones escriptores llatinoamericanes, si més no per recordar les ja llegides que no em venien al cap. I sabeu que surt al google quan poses "escritoras hispanoamericanas" al camp de recerca? Doncs en el missatget que surt a vegades si t'has equivocat en l'ortografia de la paraula cercada deia el següent: "volieu dir escritores hispanoamericanos?" És el colmo!

Ens vam passar el cap de setmana plantant "thuja brabant" (vegeu la foto). A la resta del jardí hi tenim "ligustrum vulgare" que ens fa de "tanca", però a aquesta banda, la que toca al carrer, encara no hi haviem posat res i per això no hi som mai, tot i que és la part que més hores de sol té al llarg del dia. Però finalment ens vam decidir i vam encarregar que una excavadora fes el forat (només hi havia pedres i fang), que un camió lliurés terra bona per plantar i 60 thujes. I heus aquí el resultat! Ara només cal esperar que creixin ràpid.
Us poso també un parell de fotos d'altres flors que tinc en aquests moments i que m'agraden. Concretament pels alliums hi tinc certa debilitat; quina perfecció de la natura!