dimarts, 2 de setembre del 2008

frustrada

Em falten paraules.
El meu catala empitjora i el meu suec segueix pobre o millora mooolt poc a poc.
Evidentment m'ensurto amb el dia a dia, puc donar classes, puc tenir converses amb la gent i sobretot, segons diuen, la meva pronunciacio es molt bona per haver vingut ja adulta a Suecia. Pero aixo es enganyos: la gent es pensa que domino mes l'idioma del que en realitat se.
Quan sec en una reunio amb un grup de mestres em cohibeixo i no em surten les paraules, jo que tinc tant a dir i que normalment no em tallo! Tot i aixi intento intervenir tan com puc, pero penso en lo diferent que tot seria si em trobes en la mateixa situacio laboral a Catalunya o a en un pais de llengua hispanica. Em podria expressar amb tota fluidesa, entendria tot perfectament, podria dominar als alumnes d'una altra manera, probablement imposaria mes respecte, etc.
Aixo em frustra molt perque no puc mostrar la meva capacitat real.
I encara, xerrant m'ensurto forca be, pero a la que m'haig de posar a escriure comenco a dubtar de l'ortrografia, de si es aquesta o l'altre preposicio, etc.
I quan em poso en aquest plan es quan em venen mes ganes de tornar a viure a Catalunya, de que les meves filles se'm dirigeixin en catala, de poder escoltar la radio en la meva llengua (si, ja se que ho puc fer per internet, pero normalment escolto la radio quan condueixo, no quan soc a casa).
A Suecia sempre estare en un nivell idiomatic inferior al que tindria a Catalunya i aixo repercuteix en molts altres camps.
Que en penseu els que us trobeu en una situacio semblant?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Calma Anna!!! Jo moltes vegades quan he d'escriure en castellà dubto de l'ortografia i quan escric en català, com que he estat autodidacta, també. Així que tranquila que jo he vist la fluidesa amb que t'expreses i ho fas molt be.
Mira el teu germà Oriol: viu a Catalunya però es passa el dia parlant amb anglès!!!
Avui el mon es així. Hem de desmitificar aquelles coses que de petits vam idealitzar però que ara son molt diferents al que varem coneixer. La globalització està aquí, viu netre nosaltres i hi hem de conviure,

Finestreta ha dit...

Ostres, no saps com t'entenc, de veritat!!! T'entenc a la perfeciió, per mi crec que és el més dur... Ara, a l'estar a Barcelona, trobo que tot és molt més fàcil!

Però tornaré a marxar, i sí, em passarà... Tothom em diu que el meu alemany és bo, però jo sé que no, perquè només ho sap una mateixa, oi? Les dificultats les vius només tu, ells ho veuen des de fora... I només tu saps que no hi arribes com tu voldries...

Els d'aquí no entenen com en 1,5 anys viscuts a Alemanya el meu alemany no és perfecte (nome´s 1,5 anys!) i els d'allà no entenen les meves dificultats internes...

I això que el teu suec deu ser boníssim! El meu alemany realment és justet, però t'entenc, t'entenc molt bé!

Només et puc dir que paciència, i que pensa que això és un aspecte negatiu, però tot el que estàs aprenent no t'ho treu ningú...

Molts ànims!

Teresa ha dit...

The same here. Jo a vegades als alumnes els deia una paraula en angles... i funcionava. La feina era entendre'ls perque es fan els xulos i apart de parlar amb argot no vocalitzen. un dia un em parlava de les "brud" fins que no vaig captar que volia dir "tia" jo em pensava que parlava de germans, bröder, i tota la classe rient. Jo la primera.
Petons,
T

Anònim ha dit...

Avui dia el més important es tenir salut i feina. Els index d'atur a Catalunya i a Espanya estan pujant d'una manera brutal i cerc que els que tenim treball ens hem de considerar afortunats