Abans que res, dir-vos que m'ha agradat llegir els vostres comentaris, sempre interessants... Estic totalment d'acord en que és difícil trencar hàbits tan arrelats. Sabieu però que el color rosa es va començar a considerar "femení" a finals del s.XIX? Fins llavors era el blau cel que era de nenes perque se'l relacionava amb els sers angelicals... En quant a que molt és "instintiu" tinc els meus dubtes. Hi ha moltes coses en joc encara que no en siguem conscients. Per exemple, els nens i les nenes solen fer el que veuen que els altres fan i també el que veuen que comporta una reacció "positiva" per part dels adults. Així, si el dia que agafen una nina veuen que ens fa gràcia, ho seguiran fent. Probablement és normal que una nena abraci o acaroni una nina, perquè és el que els seus pares li fan a ella. Però igual de normal seria que ho fés un nen. Ara bé, quants nens hi ha a qui se li regaliin nines? Quantes reaccions "adverses" no tindria un nen a qui agradés molt jugar a nines?
Enfí, proposo una altre tema de debat que també és fruit de la lectura d'un article de diari: televisió, si o no? L'article parlava d'una familia que des de fa 10 anys viu sense tele, PERÒ -important- amb projector. Els nens no miren els programes infantils (tenen 11, 8 i 5 anys), els pares no miren les noticies ni altres programes. Els caps de setmana miren alguna pel.licula, però entre setmana el que fan més quan arriba el vespre és xerrar i llegir.
Fa poc em van trucar de l'empresa amb qui tenim el contracte telefònic, suministrament d'ADSL i televisió, per intentar-me vendre un nou paquet de TV digital. La noia em feia preguntes per veure quin era el paquet més adequat per la nostra familia, però no encaixàvem gaire enlloc. L'única cosa per la que fem servir la televisió és per mirar pel.lis o sèries en dvd, notícies i de 18h a 19h el programa infantil que mira la Júlia. De fet, la TV que tenim la vam comprar fa ja quasi 10 anys, de pantalla plana però medeix el mateix d'amplada que de profunditat. Haig d'admetre que si em quedo sola algun vespre és probable que em miri "Grey's anatomy" o "Desperate housewifes" però poca cosa més. De fet, si poso la tele acabo fent zapping tota l'estona i no trobo res que m'agradi, només perdo el temps. Però reconec que és molt agradable seure una estona al sofà quan les nenes ja dormen i després de sopar, per no fer res, ni tan sols pensar. És com el moment del dia en que la ment i el cos descansen.
Definitivament podriem viure sense TV, però aleshores hauriem de comprar un projector i a més posaria l'ordinador al menjador per poder veure algun programa que m'interessés per internet. I vosaltres, podrieu viure sense TV?
5 comentaris:
Sense tele seguramnet si , ja que la faig servir poc , ara sense internet crec que ja no podriem viure , o el trobariem molt a faltar
Nosaltres vivim sense TV... ara, tenim www.netflix.com que és gairebé vital ara! :P
Jo crec que s'ha de tenir TV però seleccionar molt el que has de visionar, cuidant especialment que els fills no "s'apalanquin" en mirar TV com el que menja galetes
Per la 1ª part del teu comentari de hui, et comente que en la nostra colla d´amics tots amb nens i nenes entre 2 i 4 anys, el joguet més preuat sempre son els carros de les nenes, i juguen independetment de si son nens o nenes. Jo al meu li vaig regalar una rentadora de joguet, i va alucinar.
Per a si podrïem viure sense tele, cada vegada estic més covençut, sense futbol sincerament ja no ho tinc tan clar
Jo crec que sí que podria viure sense tele però em sembla que em passaria com a tu, que acabaria mirant per internet certes coses com House i Polònia (sobretot el primer és bastant sagrat). Finalment només mirem això, a vegades CSI i les notícies. La resta del temps és zàping o pèrdua de temps. I després pel.lícules, llogades o del pare. La veritat és que la Laia la mira poquíssim, a les hores de la programació infantil està a l'escola o la veritat és que prefereix jugar i sinó també el que mira són pel.lícules. Però de moment no és molt aficionada a la tele (ja es veurà d'aquí un temps!)
Publica un comentari a l'entrada