operació nostàlgia

Divendres passat vam fer un sopar amb gent de l'escola d'EGB. Tinc un parell d'amigues amb qui encara tinc molt bona amistat, però la resta feia 20 anys que no els veia. Va ser molt divertit veure com havia canviat tothom (o no) i ens ho vam passar de conya, jo al menys vaig riure moltíssim recordant coses. És curiós la sel.lecció que fa la memòria de cadascú. Alguns recorden fets que als altres se´ls han oblidat completament... Em va fer molta il.lusió que tothom fós tan carinyós.
Encara que "El Jueves" va fer un especial enfotent-se'n del Facebook, a nosaltres ens va servir per retrobar-nos, cosa que hagués estat molt difícil d'una altra manera.
La nostra era una escola petitona, amb una classe per cada curs. Escola catalanista, privada -concertada i no ens enganyem, els pares dels alumnes amb un cert nivelll cultural (i adquisitiu, és clar). Fa impressió de veure el percentatge de llicenciats... de 28 que érem: 3 metges, 3 advocats, 1 psicòleg, 3 ingenyers industrials, 1 ingenyer informàtic, 1 ingenyer forestal, 1 filòloga, 2 dissenyadores, 1 interiorista, diversos empresaris, 1 joiera... Enfí, ningú a l'atur i la gent guanyant-se bé la vida. És benbé allò que diuen, "dinero llama a dinero".
Només som dos que vivim fora de Catalunya: un a Suïssa i jo. La majoria encara viuen a Barcelona o als voltants (Sant Cugat, Sitges, Llavaneres...), un a Cardedeu i un a Palma de Mallorca.
Doncs res més. A no sé que hi hagi algun fet interessant a comentar, no crec que torni a escriure fins que tornem a Suècia.